|
SABADELL - CIUTAT PRÒSPERA
EL COMERÇ I ELS SERVEIS,
PUNTALS ECONÒMICS
El comerç i els serveis representen el sector més
important de l’economia de la ciutat. Entorn del
70% de les activitats amb què comptem i un
percentatge semblant dels lloc d’ocupació de la
ciutat pertanyen al sector terciari. La importància
econòmica d’aquest sector i la necessitat de
continuar desenvolupant accions que contribueixin
a expandir-lo i millorar-lo es fa palesa en haver-se
convertit la ciutat en un pol d’atracció dins la
comarca pel que fa al comerç, l’oci i la restauració.
El comerç de la ciutat exerceix
una forta capacitat d’atracció, de
generació de riquesa i de creació
d’ocupació.
Dins del sector terciari, el comerç representa un
paper molt important no només per la seva funció
econòmica i de creació de riquesa i de llocs de
treball, sinó també pel servei que presta a la
ciutadania. Tampoc no podem oblidar els
avantatges que representa l’activitat comercial de
la nostra ciutat, que són difícils de mesurar econòmicament, però que, sense cap mena de
dubte, afegeixen valor social a la mateixa activitat
econòmica i reforcen la nostra capitalitat al conjunt
de la comarca. Entre d’altres, es pot citar la vitalitat dels nostres carrers, aspecte important en les
ciutats mediterrànies, on l’espai públic es converteix
en el principal marc de relació social. O la sensació
de més seguretat ciutadana vinculada a una font
important d’activitat.
El comerç de la ciutat, a banda d’oferir un servei
molt ben valorat pels sabadellencs i sabadellenques,
exerceix una forta capacitat d’atracció, de generació
de riquesa i de creació d’ocupació. Des del govern
ens sentim especialment contents per la definició
del model comercial de la ciutat centrat en
equipaments comercials de petit i mitjà format, en
trama urbana. Un model comercial de proximitat
i de qualitat.
Crearem l’Observatori de
l’Activitat Comercial que ajudarà
a dinamitzar el comerç.
Volem continuar donant resposta a les necessitats
dels professionals del sector, ajudant en la tasca
de dinamització i promoció comercial encetada
per les associacions de comerciants i arranjant
carrers comercials, fent-los més agradables per a
l’exercici de l’activitat comercial, el passeig i l’oci.
Aquesta tasca de dinamització i promoció comercial
tindrà un suport institucional l’any 2008, amb la
creació d’un observatori de l’activitat comercial.
Durant el 2007 hem continuat treballant per
millorar diferents zones comercials amb actuacions
urbanístiques, per a les quals hem comptat amb
importants col·laboracions econòmiques de la
Generalitat de Catalunya. També hem facilitat la
construcció d’aparcaments de rotació a les zones
comercials, com el del passeig d’Espronceda, a la
zona comercial de la Creu. Durant el 2008 es
definirà i es posarà en marxa un pla d’amabilitat
de les zones comercials, centrat en les inversions
a la via pública per tal de continuar amb les millores
urbanístiques de les zones comercials.
Els mercats municipals
La política de recuperació dels mercats municipals,
encetada l’any 1999, ens ha permès aquest any
reestrenar un rehabilitat Mercat de la Creu Alta,
amb un nou aparcament de clients. D’aquesta
manera hem recuperat un equipament molt
important per a l’abastiment de productes d’alimentació fresca per als veïns i veïnes del
districte segon de la ciutat. El projecte que s’ha
impulsat integra la modernitat necessària que ha
d’oferir qualsevol centre comercial de futur amb
la tradició d’un format comercial molt vinculat
amb la nostra cultura i hàbits d’alimentació
mediterrània, que hem de fomentar com un bé de
primer ordre en matèria de salut pública.
Durant l’any vinent farem, amb
els concessionaris, el projecte per
a la rehabilitació integral del
Mercat de Campoamor.
També cal destacar la feina realitzada en la
promoció comercial de les llotges, a través del
programa Xarxa de Mercats, que està ajudant a
donar a conèixer la important funció econòmica
i social d’aquest format comercial. En aquest sentit,
cal destacar el reconeixement de les institucions
a la tasca realitzada, com és el cas de la Diputació
de Barcelona, que ens va atorgar el premi als Valors
dels Mercats Municipals en l’edició d’aquest any.
En l’àmbit dels mercats, també s’ha de destacar
la feina desenvolupada pels mateixos paradistes,
a través de les respectives associacions.
El model de gestió implantat al Mercat Central,
que s’ha estès al de la Creu Alta un cop reformat,
ha permès dissenyar projectes d’alt contingut
tecnològic que ajuden a la gestió de la llotja i que,
alhora, ofereixen nous serveis i més garanties
higienicosanitàries als clients. Durant l’any vinent
avançarem, en col·laboració amb els concessionaris
del mercat de Campoamor, el projecte per a la seva
rehabilitació integral. Aquesta actuació, juntament
amb l’obertura cap al nou barri de Can Gambús del
Mercat dels Merinals, culminarà el procés de
reformes físiques i de gestió encetat fa vuit anys
de les llotges municipals.
El programa Xarxa de Mercats
està ajudant a donar a conèixer
la funció econòmica i social dels
nostres mercats.
Els encants de Costa i Deu els diumenges, a la Zona
Hermètica, s’han convertit en un punt de referència
a Catalunya amb una forta capacitat d’atracció
més enllà de la mateixa ciutat. És per això que
aquest any que acaba s’han posat en funcionament
diferents serveis —més vigilància policial,
ambulància, lavabos, senyalització— i continuarem
durant el proper any introduint millores i adoptant
canvis en la configuració d’aquest important mercat
ambulant per tal d’oferir el millor servei als visitants.
Pujar
EL DESENVOLUPAMENT
INDUSTRIAL EN LA NOSTRA
ECONOMIA PRODUCTIVA
Des de fa anys Sabadell ha anat assumint mesures
adreçades a ser una ciutat competitiva. Aquest
treball permet situar-nos avui dia per sobre de
molts altres municipis quant a activitat econòmica.
Només el pes de l’estructura empresarial de
Sabadell a la comarca ja és un indicador de la
situació capdavantera de la ciutat. En total
representa el 22% de les empreses, el 19% dels
assalariats i el 23% dels autònoms.
Sabadell representa el 22% de
les empreses, el 19% dels
assalariats i el 23% dels
autònoms de la comarca.
Si analitzem l’índex d’especialització de Sabadell
respecte als sectors d’activitat podem afirmar que
ens trobem per sobre de la mitjana provincial i
catalana de manera molt especial en el sector
serveis. Però per continuar alimentant aquesta
competitivitat de la ciutat cal fer una aposta per
activitats d’alt valor afegit associades a la indústria.
Cal consolidar la tendència iniciada l’any 2001, en
en què Sabadell registra el major creixement de
l’activitat industrial respecte a l’evolució viscuda
pels municipis catalans amb més presència
d’empreses d’aquest sector. Després de Barcelona,
la ciutat està per sobre de Badalona, Terrassa o
l’Hospitalet, que tot i tenir un nombre d’indústries
similar al de Sabadell no han anat creixent tant en
aquest tipus d’activitat en aquest període. Altres
indicadors relacionats amb el sector industrial
mostren Sabadell sempre entre els primers llocs
del rànquing a Catalunya.
A Sabadell trobem les seus i les plantes productives
d’algunes empreses punta en el teixit industrial
català i espanyol. Aquestes empreses atreuen
també treballadors d’altres localitats. En els darrers
anys, s’ha produït un lleuger increment dels
desplaçaments de treballadors de fora de Sabadell
cap a la ciutat. De fet, el 34% dels llocs de treball
de la ciutat els ocupen treballadors que viuen en
d’altres municipis.A més, a la nostra àrea d’influència hi ha algunes de les empreses
multinacionals en sectors punta com l’electrònica,
la química, la indústria farmacèutica o la transformació
dels metalls. Aquestes empreses es converteixen
també en llocs de treball de molts sabadellencs i
sabadellenques. En concret, el 85% dels sabadellencs
que treballen fora de la ciutat ho fan en els municipis
propers, cosa que confirma la intensa interrelació de
Sabadell amb l’entorn comarcal.
La ciutat té per endavant una
gran oportunitat per atreure
encara més empreses i alhora fer
un salt qualitatiu i quantitatiu en
l’àmbit industrial.
Tot aquest teixit té també una gran capacitat per
la internacionalització, que es basa en l’existència
de plantes productives i seus comercials de grans
empreses multinacionals. I també té capacitat per
al desenvolupament dels mercats exteriors amb
l’exportació de productes per part d’aquestes
multinacionals i per part d’empreses locals. A més,
la ciutat té per endavant una gran oportunitat per
atreure encara més empreses i alhora fer un salt
qualitatiu i quantitatiu en l’àmbit industrial.
Per tal de continuar concretant la tendència iniciada
fa uns anys d’equilibrar els dos dels tres pilars
sobre els quals es recolza el teixit econòmic de la
ciutat, la indústria i els serveis, continuem impulsant
zones específiques de desenvolupament en aquests
àmbits. Són mostra d’aquesta tendència a l’equilibri
l’avançat estat d’urbanització del sector de Can
Gambús, on hi ha prevista la reserva de 87.500
metres quadrats de sòl industrial-terciari; l’evolució
de l’activitat industrial a l’aeroport derivada de
l’aplicació del Pla Director on hi ha 73.000 metres
quadrats de sòl industrial relacionat amb l’activitat
aeronàutica; o l’entrada de màquines a Sant Pau de
Riu-sec, on, quasi finalitzats els treballs arqueològics,
s’han iniciat les obres d’urbanització, amb la creació
de 163.500 metres de sòl industrial. En total, entre
el sòl disponible al mercat i el de nova urbanització,
arribarem a més d’un milió de metres quadrats de
sòl industrial en els propers anys.
Però avui l’activitat industrial es caracteritza per
la diversitat que genera la globalització de
l’economia. Els àmbits d’activitat productiva, els
que eren anomenats polígons industrials, són
sectors d’activitat econòmica basats en processos
de canvis tecnològics i de la nova economia. Això
vol dir àmbits grans o petits, situats dins o fora del
teixit urbà, però destinats als parcs empresarials,
a la indústria local, a la recerca i desenvolupament,
a l’activitat terciària, etc.
Els nous assentaments del sectors d’activitat
econòmica es caracteritzen, com és el cas de Sant
Pau de Riu-sec, pels aspectes productius i
econòmics, però també per aspectes ambientals,
de mobilitat, energètics, etc. Les característiques
de la producció industrial avui, si bé redueixen la
part de l’activitat destinada a la producció clàssica,
incrementen els valors previs —gestió, planificació,
I+D, disseny, etc.— i també els de producció,
logística, control de qualitat dels productes,
comercialització, servei postvenda, etc.
Entre el sòl disponible al mercat
i el de nova urbanització,
arribarem a més d’un milió de
metres quadrats de sòl industrial
en els propers anys.
En definitiva, obeeixen a criteris de sostenibilitat
i d’integració paisatgística i afegeixen nous valors
als emplaçaments empresarials del nostre territori,
alhora que donen més valor afegit a l’abans i al
després de la producció material dels productes.
Els objectius econòmics lligats a condicionants
socials, ambientals, de mobilitat i de qualitat
paisatgística fan de Sant Pau de Riu-sec, de Can
Gambús o de Can Roqueta III un model totalment
actual dels nostres sectors d’activitat econòmica.
El Pla d’innovació
Per adequar la posada en marxa de l’activitat
econòmica als nous temps, l’Ajuntament de Sabadell
també ha impulsat la creació del primer Pla
d’Innovació de la conca del Ripoll. L’objectiu
principal d’aquest Pla és establir les línies
estratègiques per incrementar la competitivitat de
les empreses locals i del seu entorn, amb les quals
es comparteixen elements comuns
d’infraestructures de serveis a la indústria que
poden reforçar l’estratègia resultant.
Aquest Pla d’Innovació del territori ha de contribuir
a posar els fonaments del Pacte Industrial i ha
d’impulsar la societat del coneixement apostant
per les tecnologies de la informació i la
comunicació, la recerca i el desenvolupament i
l’estímul dels processos de reforma estructural.
Això possibilitarà la modernització del model social
i la renovació del teixit productiu mitjançant la
inversió en capital humà i la promoció de l’esperit
i les iniciatives emprenedores. A més, es treballa
per potenciar la recerca i s’impulsa la cooperació
d’empreses complementàries i interconnectades.
Estem impulsant el primer Pla d’Innovació per
impulsar la societat del coneixemt al nostre
territori.
En definitiva, aquestes mesures adreçades a
millorar la competitivitat de l’economia
sabadellenca també preveuen incrementar la
població activa i continuar així amb l’evolució que
es dóna ara, segons la qual, el ritme de creixement
de l’ocupació —treballadors assalariats més
treballadors autònoms— a Sabadell és superior al
de la comarca, província i total català.
E
Per fer realitat el futur al costat de la innovació,
des de Sabadell també s’ha plantejat desenvolupar
un espai físic des del qual poder contribuir a la
implantació de la innovació de manera directa.
L’objectiu és crear un centre de negocis per
acompanyar els emprenedors i empresaris en el
seu procés de concreció, organització i gestió de
la innovació. Alhora Sabadell planteja la creació
d’un viver industrial a Can Roqueta, per a petites
empreses industrials. És a dir, un espai per a
aquelles activitats que vulguin créixer amb facilitats
inicials i de mica en mica es puguin apropar a les
condicions de mercat.
A més, durant el 2008 es presentarà la segona
edició del llibre Sabadell Innov@, que recull
experiències d’empreses innovadores a Sabadell i
comarca.
Els Premis Sabadell Ciutat Emprenedora
reconeixen l’esforç empresarial
nombre de guardons en els Premis Sabadell, Ciutat
Emprenedora, fent una especial distinció a les
dones emprenedores i a les iniciatives empresarials
innovadores en la seva segona edició. Pel que fa
a l’esperit emprenedor, també es fomentarà amb
un joc interactiu adreçat a joves com a instrument
de treball en els centres d’ensenyament de la ciutat.
D’altra banda, per impulsar el teixit empresarial
de la ciutat, l’Ajuntament de Sabadell, a través del
Vapor Llonch, potenciarà la transferència entre el
món universitari i empresarial i a més volem buscar noves fórmules de finançament que puguin
impulsar la creació d’empreses com ja s’està fent
a través de l’acord amb la Xarxa BANC. El Vapor
Llonch promourà encara més el seu paper com a
Entitat de Microcrèdit Social gràcies a l’acord amb
diferents entitats financeres donant suport a les
persones amb pocs recursos que volen posar en
marxa o consolidar el seu negoci. En aquest sentit,
també es farà més èmfasi als projectes vinculats
amb la Responsabilitat Social Corporativa, creant
una línia de treball específic en aquest àmbit que es traduirà en accions concretes com els premis
que a empreses socialment responsables que s’han
concedit enguany.
Crearem un centre de negocis per
a emprenedors i empresaris i un
viver industrial a Can Roqueta.
Fira Sabadell com a espai de progrés
Aquest any ha entrat en funcionament Fira
Sabadell, un equipament que ha cobert un dèficit
històric per al desenvolupament de l’activitat
econòmica de la nostra ciutat. Continuarem
consolidant-hi la realització d'activitats firals, per
afavorir-ne la promoció i la difusió, promovent els
contactes i intercanvis dels diferents sectors i
establint una programació estable de fires. Fira
Sabadell esdevé un factor clau en l’impuls econòmic
i empresarial de la ciutat. És l’aparador que ha de
facilitar la promoció de la ciutat i el reforç del teixit
empresarial. És una oportunitat per a les entitats,
institucions, associacions i empreses que cal
aprofitar.
Fira Sabadell ha de facilitar la
promoció de la ciutat i el reforç
del teixit empresarial.
Aquest 2008 posarem en marxa
l’aparcament i el servei de
restaurant de Fira Sabadell.
Al mateix temps, aquest 2008 completarem l’oferta
de serveis addicionals a Fira Sabadell amb la posada
en marxa de l’aparcament i del servei de restaurant
vinculats a l’activitat de l’equipament. També des
de Fira Sabadell impulsarem activitats de promoció
i desenvolupament econòmic de la ciutat creant
un espai de debat per a la promoció i captació de
noves activitats que es denominarà Fòrum
Econòmic Fira Sabadell.
Empreses, entitats, institucions i universitats són
convidades a formar part del Fòrum Econòmic com
a òrgan de caràcter consultiu i orientador per
tractar les qüestions fonamentals de l’economia
de la ciutat i treballar per impulsar-ne el dinamisme.
Fira Sabadell serà l’espai que ha de donar suport
al treball del Fòrum Econòmic i ha de ser el centre
de les seves activitats.
Sabadell tindrà el Fòrum Econòmic Fira
Sabadell com a espai de debat sobre
l’economia de la ciutat
Les línies de treball del Fòrum seran impulsar
activitats de promoció i desenvolupament econòmic
de la ciutat, donar suport a la col·laboració entre
les empreses, les institucions i les universitats,
promovent els contactes i intercanvis dels diferents
sectors i projectar la imatge de Sabadell, fomentant
la seva capitalitat dins la comarca.
Impulsarem activitats de
promoció i desenvolupament
econòmic de la ciutat creant el
Fòrum Econòmic Fira Sabadell.
Pujar
L’IMPULS TURÍSTIC
Sabadell compta amb molts recursos d’interès
turístic de tipus patrimonial, cultural o natural. La
infraestructura turística, l’hostaleria, la restauració,
l’oferta comercial, de serveis i d’oci, cada cop més
important a la nostra ciutat, és el complement
imprescindible per al bon desenvolupament de
l’activitat turística.
La posada en marxa de Fira Sabadell, com us deia,
també ha de servir per potenciar el turisme de
negocis i convencions amb l’organització d’actes
vinculats amb molts sectors econòmics que
aportaran a la ciutat un increment de visitants als
quals se’ls ha de poder oferir una oferta
complementària d’oci i una adequada informació
sobre els recursos culturals, comercials i
gastronòmics de la nostra ciutat.
El 2008 es posarà en
funcionament l’Oficina de
Turisme, un únic espai de
referència per a les persones que
ens visiten.
És per això que durant el 2008 es posarà en
funcionament l’Oficina de Turisme de la ciutat, per
centralitzar en un únic espai de referència per a
les persones que ens visiten, tota aquesta oferta
cultural, patrimonial, gastronòmica, paisatgística
i comercial amb què compta la ciutat. Així, es
Sabadell participa anualment en el Saló
Internacional de Turisme de Catalunya dissenyaran nous paquets i visites guiades centrats
en temàtiques pròpies i es continuaran executant
accions divulgatives de les potencialitats que
ofereix la ciutat al visitant mitjançant l’edició de
guies de restauració i d’oci.
Els visitants de la ciutat disposen d’una oferta
turística variada, cultural, patrimonial i natural
D’altra banda, des del Consorci de Turisme del
Vallès, del qual Sabadell n’és membre fundador, es
continuarà treballant per aconseguir la major
eficiència en la utilització dels recursos que
proporciona la unificació d’esforços. Iniciatives
com la ruta dels 3 monts, una ruta natural que
connecta el Montseny amb Montserrat, passant
per Sant Llorenç del Munt i, per tant, per molts
indrets de la nostra comarca, o el recent
agermanament de la mongeta de Tolosa i la
mongeta del ganxet, ajuden en el posicionament
dels recursos naturals de la comarca, en general,
i del Parc Agrari de Sabadell, en concret.
Sabadell compta amb molts
recursos d’interès turístic
patrimonial, cultural o natural.
Pujar
LA SEGONA GRAN
TRANSFORMACIÓ DE SABADELL
Per acabar aquest tradicional discurs de Nadal
voldria agrair per endavant la tasca de les entitats,
associacions i institucions, del govern, de l’oposició,
dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament,
de les empreses que estan prestant un servei
públic, de tots els ciutadans i ciutadanes que
compartim la ciutat, que estimen Sabadell. Gràcies
per la feina que feu i, especialment, per la que
fareu en el futur.
Tots plegats treballem pel present, però no podem
ignorar les conseqüències futures de les nostres
accions d'avui. Vivim un present sense precedents.
Per primera vegada, compartim problemes nous,
reptes nous: el canvi climàtic, la globalització, els
nous fluxos migratoris, la societat de les
tecnologies i la informació... Tot això són fenòmens
radicalment nous i no podem remetre'ns al passat
per enfrontar-nos-hi ni podem tancar-nos dins les
fronteres de les nostres ciutats. Tot afecta a
tothom d'una forma nova.
Caminarem decidits per fer de Sabadell una ciutat més justa, més igualitària, amb més cohesió social i amb més oportunitats de progrés.
Hi ha una antiga dita medieval que diu "que l'aire
de les ciutats fa lliures les persones". Avui, al segle
XXI, volem també que l'aire de les ciutats ens faci
més solidaris, més justos i, si pot ser, més
generosos els uns amb els altres. Sèneca va dir
que “el qui no vulgui viure entre persones justes
que visqui en el desert”. Així doncs, no ens cansem
mai de reivindicar la ciutat com un espai de
convivència i de relacions, de millora constant de
qualitat de vida, d'assistència i solidaritat dels uns
cap als altres.
No conec una ciutat més poderosa ni més decidida
que aquella en què totes les persones caminen
decidides en la mateixa direcció: el benestar
personal i col·lectiu, la realització de les aspiracions
personals i comunes. Tingueu per segur que
caminarem decidits per fer de Sabadell una ciutat
més justa, més igualitària, amb més cohesió social,
amb els millors serveis possibles, amb els
equipaments necessaris, amb les polítiques socials
adients, amb oportunitats de progrés, que sigui
ecològica i sostenible, amb una diversificació del
sector econòmic que ens garanteixi més
competitivitat i fortalesa en l’economia i generi
oportunitats per a tothom.
Amb la participació de tothom portarem a terme
aquesta segona gran transformació per consolidar
Sabadell com a Ciutat de Ciutats.
Pujar |
