|
SABADELL - CIUTAT PER VIURE-HI
Quan Manuel Castells parla de la societat del
coneixement i de quin paper han de jugar les ciutats
en aquest procés que ell augura de canvi històric,
enumera tres factors essencials per a assolir aquesta
transformació amb garanties d’èxit: l’educació, que
lliga al concepte de ciutat educativa pel conjunt
d’interaccions que poden donar-se —activitats culturals,
relacions socials...—; la qualitat de vida entesa en un
sentit ampli; i els serveis públics, en concret les
infraestructures que han de vertebrar el territori i
garantir el seu desenvolupament cultural, tecnològic,
social, econòmic...
Una ciutat per viure-hi és una
ciutat que afavoreixi la
participació, la sostenibilitat, la
mobilitat, la protecció del medi
ambient i l'accés a l'habitatge.
És així que les noves ciutats necessiten els canals
físics que generin un sistema de transport flexible
que possibiliti la preservació del medi, la mobilitat
obligada i la voluntària, la intermodalitat i les
polaritats que aquesta genera, la creació d’àrees
d’activitat... i uns espais de relació en entorns
públics urbans de qualitat que repercuteixin en la
reactivació de la pròpia ciutat històrica, en la
mesura que faciliten la rehabilitació del teixit i la
regeneració de l’activitat urbana.
Pocs espais expressen simultàniament tantes coses
com l’espai públic, com l’entorn urbà: tot el potencial
humà, tecnològic, de béns i serveis que garanteix
el benestar col·lectiu de les persones. Una ciutat
per viure-hi significa sobretot una ciutat de qualitat.
Capaç d'afavorir la participació, la sostenibilitat,
la mobilitat, la protecció del medi ambient, l'accés
a l'habitatge, amb polítiques pensades per a qui
més ho necessiti.
Millorem l’espai públic tenint en
compte especialment els infants,
la gent gran i les persones amb
necessitats especials.
En definitiva, una ciutat que sàpiga millorar l'espai
públic. Amb una bona planificació urbana i
territorial. Perquè és en l’entorn físic on vivim,
treballem i ubiquem totes les nostres esperances
i projectes de futur. Per això és primordial treballar
en la construcció, millora i manteniment de la
nostra ciutat: fent uns espais sostenibles, segurs,
que potenciïn la mobilitat. Cal construir un espai
comú que, des de tots els indrets i coordenades,
sigui una ciutat equitativa en serveis i equipaments
urbans, que tingui en compte de forma especial
en les seves infraestructures els infants, la gent
gran i les persones amb necessitats especials.
Pujar
LA TRANSFORMACIÓ URBANA
La ciutat encara pot ser interpretada com allò que
fou inicialment i que continua present en la seva
essència: una cruïlla de camins, un centre de
comunicació. En aquest sentit, i preservant aquells
valors que la identifiquen, que han marcat el seu
caràcter i que li donen avui personalitat, cal ara
treballar en el disseny dels nous canals de
comunicació, dels espais per a l’aproximació a la
ciutat i per a la relació social, dels entorns que
poden ser considerats com els nous portals d’accés.
L’execució del Pla Parcial de Sant Pau de Riu-sec
ha de permetre transformar de manera radical la
percepció que actualment tenim de l’entrada a la
ciutat, del portal del sud. La voluntat de resoldre
el nus viari de la C-58 des d’un projecte integral
que no només resolgui la mobilitat ha permès el
tractament paisatgístic d’aquesta entrada a la
ciutat a partir de potenciar els valors naturals del
seu entorn. Però la intervenció no acaba aquí, el
Pla de Millora Urbana del Portal Sud, actualment
en redacció, ha de permetre reordenar i completar
la trama industrial existent, així com redefinir els
accessos a l’aeroport. Finalment la transformació
de la Gran Via al seu pas per l’estació de Renfe
Sud s’està treballant amb l’objectiu de crear una
nova polaritat urbana lligada a la modificació de
l’actual estació i a la creació de nou sostre terciari.
El nus viari de la C-58 permetrà
potenciar els valors naturals
del seu entorn.
Un dels principals accessos ferroviaris a la ciutat
des del sud es transformarà properament gràcies
al soterrament de la línia dels FGC al seu pas pel
barri de Gràcia. Aquesta és una oportunitat única
per resoldre molts dels problemes de connectivitat
que històricament pateix aquesta zona. La
reordenació del sector ha de permetre relligar i
completar el seu teixit, resoldre els problemes de
mobilitat i millorar el seu paisatge urbà.
El Pla de Millora Urbana del
Portal Sud permetrà reordenar i
completar la trama industrial
existent i redefinir els accessos
a l’aeroport.
La futura ampliació del campus de la UAB a l’entorn
de la Gran Via, a partir del compromís signat amb
el seu rector per ubicar-hi estudis de grau i de
postgrau, ha de permetre la creació d’un nou portal
del coneixement, que potenciï l’accés a les noves
tecnologies, així com la relació entre el món
universitari i el món empresarial i del treball.
L’objectiu és que aquestes interaccions no es
produeixin de forma aliena a la ciutat, sinó que s’hi
incorporin mitjançant la creació d’una nova
polaritat urbana. L’espai per a aquest conjunt
d’interaccions també mereix una especial atenció,
la creació d’un campus urbà ha de permetre
l’obtenció de nous espais lliures on vincular els
nous equipaments.
La futura ampliació del campus de
la UAB a l’entorn de la Gran Via ha
de permetre la creació d’un nou
portal del coneixement.
Finalment, cal també recordar que el proper any
s’iniciaran les obres que permetran la creació d’un
potent intercanviador entre les línies dels FGC i
Renfe a la plaça d’Espanya. Aquest serà el primer
portal de la ciutat pel nord i entre els seus principals
requeriments hi haurà el de garantir la
intermodalitat i l’accessibilitat per a tothom.
Pujar
LA MILLORA DE L’ESPAI PÚBLIC
La millora de l’espai públic que compartim és una
prioritat absoluta pel govern de Sabadell. L’espai
públic entès en el seu sentit més ampli: des del
racó més petit de la ciutat fins a la remodelació.
Els treballs de manteniment dels arbres
redueixen la poda de cada temporada
de barris sencers. El nostre objectiu és anar
millorant cada carrer, cada plaça, creant noves i
renovades zones de convivència.
El pla de ferms i voreres permetrà
un manteniment equilibrat a tots
els districtes de la ciutat i prioritzar
les vies que més ho necessiten .
Amb aquest horitzó continuarem treballant en
l’obertura i rehabilitació de nous carrers, en la
conversió en zona de vianants dels que ho
requereixin, en la construcció de places i de jardins,
en la rehabilitació dels nostres barris, en la creació
de nous parcs urbans i en el manteniment i
conservació dels espais periurbans.
Així, per exemple, es reordenaran els espais al
voltant de la nova biblioteca del sud, amb la
remodelació del passeig dels Almogàvers en els
trams afectats pel nou equipament, en
l’eixamplament de les seves voreres, la plantació
d’arbrat i la dotació d’aparcament. Es redactarà el
projecte del carrer de Frederic Rahola i s’estudiarà
la continuïtat de l’Eix Amèrica, amb la continuïtat
de les obres recentment executades, finalitzant el
nou eix de connexió entre la carretera de Terrassa
i la ronda d’Arraona.
Estem treballant perquè tots i totes puguem gaudir
d’espais com els que s’han acabat recentment a la
plaça de l’Alcalde Marcet, al centre, o la plaça de
les Termes, al sud de la ciutat. Espais que facin la
funció de parcs de centralitat de les zones on es
troben. En aquesta línia, construirem la segona
fase del Pla de l’Amor als voltants de la casa dels
Pins, que s’ha convertit en un referent veïnal al
barri dels Merinals arran de la primera intervenció.
A més, podrem gaudir de places com la de Pau
Trullàs i la de Sant Agustí, un espai lligat al nou
CAP Concòrdia i als equipaments escolars existents.
Serà un any de projectes per a tota la ciutat, amb
propostes per renovar espais com la plaça del
Mestre Planes, la plaça Laietana, la plaça de la
Creu Alta, la plaça dels Avets, la plaça de Josep
Masllovet, la plaça de les Dones, la plaça de
Jonqueres i molts altres espais. També tenim
previst millorar l’espai públic a l'entorn del Pavelló
Municipal d'Esports de Sant Oleguer, la remodelació
de les rotondes de la plaça de Barcelona, l’ampliació
de l’àrea de pícnic de Sant Julià o l’ampliació de
la zona de barbacoes de Sant Vicenç de Jonqueres.
Es reordenaran els espais al
voltant de la nova biblioteca del
sud, amb la remodelació del
passeig dels Almogàvers.
El proper any continuarem també adequant i
millorant la via pública, amb el manteniment
preventiu i correctiu de ferms, calçades i voreres.
En aquest sentit, cal destacar el pla de ferms i
voreres, que permetrà un manteniment equilibrat a
tots els districtes de la ciutat i prioritzar les vies
que més ho necessiten. D'altra banda, aquest proper
any també s'implantarà una campanya d'asfalt a
l'estiu, aprofitant que la ciutat està més buida i
minimitzant així també les molèsties als veïns i
veïnes, sense deixar per això d'asfaltar la resta de
l'any. També continuarem amb l’eliminació de forats
a la ciutat.
Construirem la segona fase del Pla
de l’Amor als voltants de la casa
dels Pins, que s’ha convertit en un
referent veïnal al barri dels Merinals.
Una altra de les prioritats és anar avançant en el
programa de supressió de barreres
arquitectòniques, tant pel que fa als passos
adaptats com pel que fa als elements de la via
pública que suposen un obstacle. En aquest sentit,
cal remarcar les actuacions previstes dins del marc
del conveni signat amb Fecsa-Endesa per a la
retirada de tots els pals elèctrics de la ciutat.
A més, implementarem el pla d’arranjament dels
parterres de la Gran Via de Sabadell i executarem
les actuacions previstes en el Pla director de l’arbrat
viari amb el canvi d’arbrat al passeig de Rubió i
Ors, la remodelació de l’arbrat i els escocells del
carrer de Francesc Layret o la plantació de nous
arbres al carrer de Marcel·lí Massana, entre moltes
altres actuacions.
Aquestes accions concretes es complementen amb
el manteniment i la gestió del patrimoni verd de
la ciutat, així com dels elements de mobiliari urbà
i fonts ornamentals i d’aigua potable que
habitualment equipen aquests espais. La gestió la
basem a potenciar el valor del patrimoni verd, tant
a través del manteniment com en la restauració o
remodelació d’espais, introduint sempre que és
possible criteris de sostenibilitat i tècniques que
optimitzin els recursos disponibles, en aquesta
tasca global per a la lluita contra el canvi climàtic.
Es potenciarà el valor del patrimoni
verd, introduint sempre criteris de
sostenibilitat per a la lluita global
contra el canvi climàtic.
L’equip de govern serà especialment curós
en la renovació dels jocs infantils
També hem estat, i ho serem, especialment
sensibles en la renovació dels jocs infantils,
adequant-los a la normativa, en la creació de zones
d’esbarjo per a adults i en les zones adaptades per
a persones que pateixen alguna discapacitat, com
la que s’ha estrenat aquest any en els espais de
l’Hospital Taulí, amb la creació de la zona de jocs
adaptats més gran d’Espanya i d’un espai altament
sensorial com és el Jardí dels Sentits, en
col·laboració amb CIPO. Ara tenim prevista
l’ampliació de l’àrea de jocs de la plaça de l’Alcalde
Miralles.
Estem creant zones d’esbarjo per
a adults i renovant els jocs infantils.
Totes aquestes accions es completen amb
actuacions a la xarxa de clavegueram, amb
actuacions localitzades d'intervenció i reparació a
grans col·lectors i l’aplicació de mesures per a la
prevenció d’inundacions després de pluges molt
intenses. A més, estem estudiant la centralització
de semàfors i una xarxa de càmeres de control de
trànsit, amb la substitució de bombetes per leds
per estalvi energètic i amb l’extensió dels semàfors
sonors a tota la ciutat.
Pujar
LES ACTUACIONS AL CENTRE I
ALS BARRIS
Sense cap mena de dubte, i a part de les actuacions
repartides al conjunt de la ciutat, estem impulsant
un canvi substancial tant a la zona del Centre com
en la rehabilitació dels barris, ja sigui amb la
remodelació dels espais existents dels barris
històrics com amb la creació de nous barris.
Continuarà l’eixamplament de les
voreres dels carrers del centre,
com s’ha fet a Sant Pau i Migdia,
per fer-los més amables i
transitables per als ciutadans.
Intervencions tan emblemàtiques com la nova línia
dels Ferrocarrils faran possible la transformació
de l’espai públic de l’estació de Gràcia i la nova
definició de l’eix central de la ciutat i del passeig
de la Plaça Major. Així mateix, continua
l’eixamplament de les voreres dels carrers del
centre, com s’ha fet a Sant Pau i Migdia, per fer
los més amables i transitables per als ciutadans i
ciutadanes. Treballarem colze a colze amb els veïns
i la resta d'entitats com l'Oficina del Centre per
obtenir entre tots el millor resultat final possible
i intentant sempre impulsar els processos
participatius i consultius corresponents.
Al mateix temps que impulsem millores al centre
històric de la ciutat, continuarem treballant en la
urbanització dels nostres barris per tal d’unificar
la qualitat de l’espai públic a tota la ciutat. Les
obres consisteixen en una nova ordenació, amb la
creació de noves centralitats, en una millora dels
espais, en la renovació de l’enllumenat i dels serveis
i completant la jardineria i el mobiliari urbà.
A la Roureda s’engega la rehabilitació del darrer
espai per actuar: la plaça de Montellà, espai
estratègic al barri, i la rehabilitació dels carrers
d’Artesa de Segre, Bolvir i d’Àger. També es
reprenen les obres del barri de Can Deu, seguint
els criteris establerts en l’espai central del Portal
de la Floresta i de la plaça dels Castanyers, amb la
rehabilitació de les places dels Roures, de les
Alzines i dels Plàtans.
Durant el 2008 continuarem també les obres a la
Serra d’en Camaró, seguint amb la nova
urbanització dels carrers de Góngora i d’Homer. A
més, l’Ajuntament està treballant amb els veïns i
veïnes i amb la Generalitat en la urbanització dels
Merinals, en la part compresa entre els carrers de
La Palma i Malta, i en les dues primeres fases de
les obres de remodelació del barri d’Espronceda.
El barri de Can Gambús passarà a
formar part de la ciutat amb la
incorporació de la xarxa viària i
del parc de Can Gambús.
Cal destacar també la urbanització del barri de Can
Gambús, que encara que és majoritàriament de
promoció privada passarà a formar part de la ciutat
properament, amb la incorporació de la xarxa viària
i del parc de Can Gambús lligat a la masia. També es
continua urbanitzant tot el sector de Can Llong.
Pujar
EL PLA DE BARRIS
La posada en marxa del Pla de Barris l'any 2006
arriba al seu punt àlgid aquest 2008. La dotació
de més i millors equipaments, com l'ampliació del
centre cívic de Can Puiggener o un nou centre cívic
a Torre-romeu, la millora de l'espai públic, la creació
de nous espais per afavorir la relació entre els
barris i també entre els barris i la ciutat, així com
la continuïtat d'un seguit d'actuacions de caire
social, han de ser els elements que permetin la
millora de la qualitat de vida dels habitants dels
barris del Ripoll i donin a la ciutat nous elements
de cohesió social.
L'any 2008 significarà, entre d'altres, tenir un nou
espai de centralitat a la ciutat amb la finalització
del parc de la Clota a la llera del riu Ripoll, iniciar
la instal·lació d'ascensors en edificis plurifamiliars,
així com continuar treballant amb les comunitats que recentment s'han incorporat al programa.
D’altres accions a dur a terme són la millora de la
connectivitat entre els barris i la ciutat amb la
instal·lació d'un ascensor d'ús públic a Can
Puiggener i l’impuls d'actuacions socioeducatives
amb aquells col·lectius que tenen especials
dificultats d’integració i d’inserció social i laboral.
En aquests dos anys d’aplicació del Pla de Barris
a Can Puiggener ja s’ha pogut adequar un local
per a l’esplai La Baldufa, s’ha creat un Espai Jove
i s’ha habilitat l’espainternet del centre cívic del
barri. A més, s’han engegat diferents projectes
d’integració.
Mentrestant, a Torre-romeu s’hi ha posat en marxa
un nou espainternet i un Espai Jove, a més d’escales
mecàniques que milloren la mobilitat i la connexió entre la part alta i baixa del barri i faciliten l’accés
a diferents equipaments. Properament, es crearà
un parc i es construirà un nou centre cívic al Paratge
del Romeu, que incorporarà un ascensor d’ús públic.
També s’han fet avanços en el programa
d’ascensors. Més d’un 80% de les comunitats
previstes al programa s’han posat en contacte amb l’Oficina del Pla de Barris per sol·licitar ajudes i
suport per instal·lar aparells elevadors. En el terreny
social, també s’han fet passos importants i s’han implementat accions per garantir la igualtat de
gènere, donar suport a entitats i associacions,
accions de formació amb aspectes relacionats amb
la salut, les noves tecnologies i s’ha fomentat
l’ocupació.
Pujar
LA RECOLLIDA DE RESIDUS I LA
NETEJA VIÀRIA
La consolidació dels serveis de recollida de residus
que hi ha en funcionament comportarà una millora
en els resultats de la recollida selectiva i, en
conseqüència, una disminució dels residus que
portem a l’abocador. Els resultats finals dependran
dels esforços fets amb la realització dels diversos
serveis de recollida selectiva —paper/cartró, envasos
lleugers, vidre, matèria orgànica— i també de la
participació dels ciutadans i ciutadanes.
Per motivar la seva col·laboració impulsarem, a
més de tenir els contenidors de recollida selectiva
i el servei necessari, la realització de campanyes
de sensibilització i foment de la recollida selectiva.
Els treballs que realitzen col·lectius com CIPO i
Emaús ens ajuden d’una forma molt determinant
en aquesta sensibilització.
La freqüència de la recollida selectiva ha
crescut amb la incorporació de nous camions
La neteja viària és un dels serveis més propers als
ciutadans. En volem mantenir i incrementar la
qualitat amb la incorporació de les noves
tecnologies i avanços. Aquest servei continuarà
treballant per disminuir els temps de resposta de
les peticions rebudes i els imprevistos a fi de
millorar de forma continuada la prestació. Entre
les accions previstes destaca l’increment de la
freqüència de la recollida selectiva, la consolidació
de la recollida de la fracció orgànica amb l’objectiu
d’obtenir més tones i de major qualitat i la
consolidació del servei de deixalleries, fixes i mòbil.
Tenim previst consolidar la recollida
pneumàtica al barri de Can Llong i la
seva expansió gradual per la ciutat.
També tenim previst consolidar la recollida
pneumàtica al barri de Can Llong i la seva expansió
gradual per la ciutat, reforçar i consolidar les
recollides específiques de residus als eixos
comercials de la ciutat, mantenir l’esforç en la
neteja de pintades i consolidar el servei de neteja
dels embornals. Així mateix, continuarem fent
campanyes de sensibilització per conscienciar els
propietaris de gossos que han de recollir-ne els
excrements.
Pujar |
Ciutat per viure-hi 