Possiblement Ramon Torras (1943-1965) hauria arribat a campió mundial de motociclisme si no hagués patit un accident mortal als 21 anys. També hi ha qui diu que la seva forma de córrer ja anunciava el destí fatal. El que sí que queda clar és que Torras és un dels mites de la història del motociclisme i encara se'l recorda, tant a dins com a fora del país, com un gran campió.

Pilot oficial de la llegendària Bultaco, les seves aparicions internacionals eren temudes pels pilots oficials d'Honda, Ducati, Mondial o Suzuki. A Itàlia, els tifosi l'aclamaven cada vegada que avançava els seus propis campeoníssims transalpins, com Villa o Spaggiari.

Torras va debutar el 1961, amb 17 anys. El 1962 ja era campió d'Espanya de 125 Sport i 125 Competició i va guanyar la primera carrera fora, al circuit de Snetterton. El 1963 va guanyar diferents carreres a Espanya i va vèncer a Mòdena en 125. Al circuit francès de Pau va tenir el primer accident greu, que el va obligar a deixar la moto durant cinc mesos. El 1964 va ser un gran any. Corria quatre campionats a Espanya i mai no va quedar per darrere del segon lloc en les curses que va finalitzar. En el pla internacional, després de quedar segon a Monza en 125, va guanyar en 250 a Albi i a Pau (on també va ser segon en 125). Després de quedar tercer a Cesenatico, va tornar a guanyar a San Remo en 250 cc (i tercer en 125). El 1965, va aconseguir la segona posició a Cervia en 250 cc i a Imola, i el tercer lloc en Nürburgring, en 125 i 250 cc. Al GP d'Espanya, a Montjuïc, va arribar segon en 250 i al GP Internacional de Madrid va vèncer també en el quart de litre.

Tot anava bé, fins que, entrenant-se a Coma-ruga, un accident va acabar amb la vida d'uns dels pilots amb més projecció en el món del motociclisme.