El títol de campió del món juvenil amb la selecció espanyola de futbol aconseguit a Alemanya -on va jugar tots els partits i tots els minuts- i la seva titularitat indiscutible al Centre d'Esports Sabadell van ser factors claus perquè Lluís Muñoz Grau (Sabadell, 10 de novembre de 1935) fos escollit millor esportista del 1954.
La presència a l'equip era determinant, tot i la seva joventut. I com el mateix Muñoz explica en referència al premi de millor esportista, “no vaig assistir a l'acte perquè aquell dia estava amb l'equip arlequinat jugant un partit de lliga amb el Real Jaén”.
Format als equips inferiors del Centre d'Esports Sabadell (guarda sobretot un especial record del “senyor Sangüesa, que es va fixar en mi i em va portar al Sabadell als 15 anys”), Muñoz va ser traspassat a finals de la temporada 54/55 -després d'acabar la seva participació amb el Sabadell- al RCD Espanyol, per jugar la Copa amb aquest equip, i es va quedar 8 temporades a la Primera Divisió.
Després d'una temporada en el Deportivo de la Coruña, Muñoz va tornar al Sabadell, llavors militant en la màxima categoria, en el qual va romandre 5 anys, fins que es va retirar definitivament.
En total, 16 anys de professional, 14 dels quals a la Primera Divisió. Va arribar a ser internacional absolut. El seu palmarès el fa ser un dels jugadors locals que més anys han estat a l'elit del futbol.
