El seu palmarès el situa a l'Olimp de l'atletisme estatal per mèrits propis: entre 1955 i 1965 va guanyar diferents competicions i va ser internacional una trentena de vegades. Va ser diverses ocasions campió de Catalunya, dues vegades campió d'Espanya de 5.000 metres i una en 10.000. A més, va batre els rècords estatals dels 3.000 i 5.000 metres. Pel que fa al cros, va participar en diferents campionats del món i va arribar a ser sisè el 1963. Sotscampió als Jocs Iberoamericans del 1960, la seva participació als Jocs de Roma era l'única d'un atleta sabadellenc a uns Jocs Olímpics, fins la participació de Miquel Quesada en els jocs d'Atenes 2004.

Exemple i mirall per als atletes més joves, després de la seva retirada Molins va continuar i continua encara avui la seva tasca en favor de l'atletisme, com a entrenador, seleccionador, directiu i professor. A més dels quatre títols de millor esportista local, té la Medalla de la Ciutat a l'Esport en la categoria Or de 1972, el premi Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt i el premi Forjador de l'Esport Català de la Generalitat de Catalunya. Com a premi a la seva trajectòria, l'Ajuntament ha decidit posar el seu nom a les pistes d'atletisme de Sant Oleguer.