SABADELL - CIUTAT CAPITAL
UN GRAN PACTE PER A LES
INFRAESTRUCTURES
Catalunya ha crescut en població i en activitat
econòmica i és evident que la construcció de les
infraestructures de comunicacions necessàries
per afrontar aquest creixement no s’ha fet en
paral·lel. Aquesta situació ha provocat un debat
al conjunt del país que té una lectura en clau
sabadellenca. La nostra ciutat no és aliena a
aquesta realitat i també té un dèficit molt important
en aquest àmbit.
Aquesta mancança encara es fa més evident si
tenim en compte l’evolució de la població de
Sabadell i del seu parc mòbil. En nombre d’habitants
la ciutat ha crescut en més de 20.000 persones
en els darrers set anys i el mateix ha passat amb
els vehicles, que en cinc anys s’han incrementat
en prop de 21.500. El transport públic ha seguit la
mateixa dinàmica i en cinc anys els Ferrocarrils
de la Generalitat han incrementat en més de 800.000 els viatgers anuals i Renfe ha crescut un
30% en el volum diari. Idèntic fenomen ha passat
en el transport públic de la ciutat, amb més de 13
milions de viatges fets per la TUS l’any 2006. I tot
plegat sense gaires canvis destacats a la xarxa de
comunicacions que dóna servei a la ciutat.
Sabadell ha crescut en els darrers
set anys sense gaires canvis a la
xarxa de comunicacions.
Davant d’aquesta realitat cal que la nostra ciutat
arribi a un gran Pacte per a les Infraestructures,
que reuneixi el màxim consens polític i
social. Només amb una posició comuna en aquest
àmbit podrem incidir en major mesura en els
projectes i les execucions de les obres per part de
les administracions competents.
El posicionament unànime de la ciutat davant de
les propostes del Pla Director d’Infraestructures
del Transport de l’Autoritat del Transport
Metropolità n’és un bon exemple. Precisament són
a punt de començar les obres d’ampliació de la
xarxa dels FGC que vam demanar l’any 2000 i que,
en aquell moment, abans d’aquesta demanda
conjunta, no estaven recollides enlloc. Un altre
exemple d’això són les Observacions de Sabadell
a la Proposta d’Infraestructures Viàries presentada
pel Consell Comarcal del Vallès Occidental i
aprovada per unanimitat l’any 2002.
Cal que la nostra ciutat arribi a
un gran Pacte per a les
Infraestructures que reuneixi el
màxim consens polític i social.
A més, cal tenir en compte el context que s’obre
també davant la imminent informació pública de
la revisió del Pla Territorial Metropolità de
Barcelona, dels treballs per redactar el nou Pla
Director d’Infraestructures (PDI) de l’Autoritat del
Transport Metropolità per al període 2011-2020 i
amb la finalització en les properes setmanes de la
Diagnosi del Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell.
En aquest gran Pacte per a les Infraestructures
que proposem que es signi durant el primer
trimestre de l’any que ve, tal com va refrendar al
mes de novembre el Consell de Ciutat, s’ha de tenir
present que el territori és la infraestructura bàsica
de comunicació sobre la qual també descansen el
conjunt de xarxes de comunicació. Aquestes xarxes
han de garantir la connectivitat entre els territoris
i, especialment, la connectivitat ecològica. És per
aquest motiu que cal assegurar una xarxa de
connectors nord-sud, entre la serralada Prelitoral
i la serrada Litoral, així com est-oest entre
Montserrat i el Montseny i la preservació del ric
mosaic de la plana vallesana i la idònia inserció de
Sabadell en aquest espai.
Hem de garantir la connectivitat
entre els territorris,
especialment, la connectivitat
ecològica.
Des de Sabadell instem les
administracions que desenvolupin
les infraestructures tenint present
la preservació del nostre territori.
En particular, un dels àmbits del rodal de la ciutat
amb més valor paisatgístic, mediambiental i
socialment, són els espais configurats al voltant
del bosc de Can Deu, el torrent de Colobrers i
l’entorn de Togores. És per això que des de Sabadell
instem les administracions que han de
desenvolupar i executar les infraestructures que
tinguin present la seva preservació en els projectes
relacionats amb aquests espais.
Les comunicacions ferroviàries.
Des de la nostra ciutat prioritzem les
comunicacions ferroviàries. En aquest sentit, i pel
que fa a la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat
de Catalunya, ja hi ha projectades les obres de
perllongament des de Sabadell Estació fins a Ca
n’Oriac. Així mateix, fa pocs dies signàvem,
conjuntament amb l’alcalde de Castellar del Vallès,
un protocol que vam enviar al conseller de Política Territorial i Obres Públiques demanant que el tren
arribi també fins a aquesta població, fent especial
atenció a l’impacte mediambiental sobre el bosc
i la masia de Can Deu.
Des del govern defensem també una nova connexió
amb el Vallès Oriental tot enllaçant, a través de la
xarxa dels FGC, els municipis de Granollers,
Sabadell i Terrassa. Aquesta línia ha de donar
servei a la zona est de la ciutat i ens ha de
comunicar millor amb els municipis de l’entorn de
Sabadell. A la vegada, la prolongació cap a l’oest
permetrà cobrir barris de la ciutat que ara no estan
atesos per ferrocarril, així com centres de serveis
de gran demanda com la caserna del Mossos
d’Esquadra i l’Hospital de Terrassa.
També reivindiquem la nova línia dels FGC de
connexió amb Barcelona a través de Collserola, el
que anomenem el túnel d’Horta ferroviari, que, a
més de donar servei a la zona sud de Sabadell,
comuniqui amb altres punts de la comarca
actualment no coberts. Així, es demana que
s’avanci en l’estudi de les dues variants: la que va
per Badia del Vallès, Barberà del Vallès i el Centre
Direccional de Cerdanyola i la que connecta amb
Ripollet. També és necessari augmentar la
freqüència de pas de trens cap a Sabadell.
S’han d’adaptar els accessos a les andanes i
als trens de l’actual xarxa de Renfe a les
persones amb mobilitat reduïda
Dins la xarxa de Renfe, és prioritària l’Orbital
Ferroviària que el govern de la Generalitat
presentava fa pocs dies. Aquesta xarxa connectarà
Mataró i Vilanova, tot passant per Granollers,
Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del
Penedès. També demanem que s’impulsi la
construcció d’una nova estació a Can Llong, a
l’actual línia C4 de Rodalies, i que es desenvolupi
la nova estació de Sabadell Plaça d’Espanya, que,
a més, funcionarà com a intercanviador amb la
prolongació de la línia dels FGC a Ca n’Oriac. A
més, cal demanar que, d’una vegada per totes,
s’adaptin per a les persones amb mobilitat reduïda
els accessos a les andanes i als trens de l’actual
xarxa.
L’Orbital Ferroviària és prioritària
per connectar Mataró i Vilanova,
tot passant per Granollers,
Sabadell, Terrassa, Martorell i
Vilafranca del Penedès.
El govern també defensa que, a més de Barcelona,
el tren d’alta velocitat sigui fàcilment accessible
des de Sabadell en transport ferroviari al seu pas
pel Vallès.
Configurem una nova xarxa viària
Sabadell és una ciutat referent per al nostre entorn
metropolità, per al conjunt del Vallès Occidental
i per al conjunt del país. Per continuar mantenint
aquest lideratge i reforçar la nostra capitalitat a
la comarca és vital també el reforç i la millora de
la xarxa de comunicacions viàries que connecten
Sabadell amb el seu entorn.
Cal avançar perquè les rondes de Sabadell siguin
una realitat. Des que el Pla General va fixar les
oportunes reserves, s’ha construït la primera fase
de la ronda de l’Oest i s’està a punt d’iniciar la
construcció de la segona part, que ha d’arribar
fins a la carretera de Matadepera. Cal que s’avanci
en els estudis informatius de la ronda del Nord i
que se’n prevegi el soterrament per l’avinguda de
Can Deu. La ronda de l’Est també és un element
bàsic per diversificar el flux de trànsit des del barri
de Torre-romeu i el polígon de Can Roqueta cap
a la ronda del Sud i les connexions a l’AP-7. Per
tant, la prioritat s’estableix a definir-ne el traçat
entre el santuari de la Salut i el sector sud de la
ciutat.
L’impuls dels estudis informatius de la ronda del
Sud té importància perquè connecta els àmbits
industrials de Sant Pau de Riu-sec i de Can Roqueta.
El nus de Sant Pau i el perllongament dels laterals
de la C-58 són els darrers elements que defineixen
el sistema de rondes de la ciutat. Pel que fa a
l’execució dels ponts de Vilarrúbias i de les Tres
Creus, és convenient que es tingui en consideració
el perllongament de la xarxa dels FGC cap al Vallès
Oriental i es pugui aprofitar l’obra amb la seva
doble vessant viària i ferroviària.
Perquè Sabadell continuï sent una
ciutat referent, cal millorar la
xarxa de comunicacions viàries
que connecten la ciutat amb
l’entorn .
A banda de la xarxa més pròpia de Sabadell, hi ha
un conjunt d’infraestructures que són bàsiques
per a la connectivitat de la ciutat i el seu entorn.
Una és la ronda del Vallès, entesa com a
infraestructura intermèdia entre les dues vies de
comunicació de gran capacitat, l’AP7 i l’Eix
Transversal, que permet comunicar per la banda
nord els diferents municipis de la segona corona
metropolitana de Barcelona. Aquesta
infraestructura l’ha de finançar l’administració de
l’estat amb un consum auster del territori i un
traçat que utilitzi, sempre que sigui possible,
afectacions i reserves urbanístiques procedents
d’anteriors planejaments, tot i que en el cas de
Sabadell aquesta ronda del Vallès hauria de
coincidir amb la ronda del Nord de la ciutat.
El govern de la ciutat reivindica
el túnel d’Horta viari com una
infraestructura bàsica per accedir
a Barcelona.
Cal impulsar, a més, la Interpolar Sud, des de Sant
Cugat fins a Santa Perpètua de Mogoda, com una
via de nivell inferior, que va connectant aquests
municipis i especialment les zones industrials per
on passa. A Sabadell coincideix amb la ronda del
Sud. Des del govern reivindiquem també el túnel
d’Horta viari, que permeti accedir per un nou punt
a la capital catalana, i els treballs de desdoblament
de la carretera de Castellar del Vallès, així com les
millores de la N-150 entre Sabadell i Terrassa i de
la carretera de Sabadell a Rubí i la de Polinyà.
Participem en la gestió de l’aeroport
Quan parlem d’infraestructures no podem tampoc
oblidar-ne una de primer ordre: l’aeroport de
Sabadell, un element destacat en el mapa
aeroportuari català que té una importància cabdal
en les actuacions en l’àmbit dels serveis públics
que hi tenen la base d’operacions. A més, el seu
progressiu desenvolupament el fa esdevenir un
element clau de cara al sector econòmic de la
comarca. Finalment, el desenvolupament de la
zona d’activitat econòmica al seu entorn significa
un impuls estratègic de l’equipament. És per aquest
motiu que es considera una infraestructura
necessària a la ciutat i es dóna ple suport al
desenvolupament del seu Pla Director.
He demanat a la Generalitat representació
municipal i de la ciutat en el futur organisme que
ha de gestionar l’aeroport de Sabadell. Avui puc
anunciar que el Govern ha acceptat la nostra
proposta perquè l’òrgan de gestió de l’aeroport
estigui compost en un 51% pel govern català i
l’altre 49% per l’Ajuntament de Sabadell, el Consell
Comarcal del Vallès Occidental, la Cambra de
Comerç de Sabadell i Comarca i la Diputació de
Barcelona. El proper mes de gener definirem
conjuntament aquest òrgan de gestió que, fins que no es materialitzi el traspàs de l’aeroport per part
del govern de l’estat a la Generalitat, es constituirà
com a Consell Impulsor.
Al mateix temps, he demanat que es creï també
un Consell Econòmic i Social que inclogui totes les
parts que tenen relació amb l’aeroport: l’aeroclub,
els operadors, la Fundació Parc Aeronàutic i totes
les institucions i associacions que tenen relació
amb l'aeroport. Aquesta proposta també ha estat
acceptada per la Generalitat i és previst que tot
plegat es concreti durant el mes de gener.
És previst que l’Ajuntament
participi en el futur organisme de
gestió de l’aeroport de Sabadell.
Precisament enllaçant amb el convenciment que
el sector aeronàutic i l’aeroport de Sabadell
generen sinergies econòmiques i estratègiques
per a la nostra ciutat, hem impulsat de forma
decidida, amb la col·laboració del Consorci de la
Zona Franca, l'International Air Meeting. Aquest primer saló de l'aeronàutica que va tenir lloc a
l'octubre va superar totes les expectatives de
participació i de públic. No només pels 10.000
visitants que van passar pel recinte de Fira
Sabadell, sinó també per les més de 150 empreses
representades de nou països diferents i el volum
de negocis amb el qual es va tancar el saló.
Aquest èxit ens fa pensar ja en una nova edició,
en l’organització de la qual hi participarà també
la Generalitat de Catalunya, cosa que ens permetrà
ampliar la cobertura de l’esdeveniment.
La mobilitat dins la ciutat
Totes aquestes actuacions en l’àmbit de les
infraestructures perdrien sentit si no continuéssim
treballant per millorar la mobilitat a l’interior de
la ciutat. Per això estem elaborant el Pla de
Mobilitat Urbana de Sabadell. Es tracta d’un Pla
bàsic per determinar la mobilitat futura de la ciutat,
en condicions de sostenibilitat, en compliment de
la Llei de Mobilitat. El procés d’elaboració s’està
fent seguint els processos de participació ciutadana
de les diferents entitats a través de la Taula de la
Mobilitat, per abordar qüestions com ara la
mobilitat amb bicicletes, els carrils bici, la necessitat
i promoció del transport públic, la priorització dels
vianants, la definició dels camins escolars i la
compatibilitat de tots els usuaris i els sistemes
dins l’escenari comú de la via pública.
Per aconseguir una millor mobilitat interior és
imprescindible continuar avançant en la qualitat
del servei de transport públic d’autobusos. És amb
aquest objectiu que continuarem modernitzant la
flota de la TUS, millorant les freqüències de les
línies, oferint nous serveis i millorant els que es
presten actualment. Al mateix temps, continuarem
promovent els transports adaptats per a tothom
mitjançant plataformes i la seguretat d’accés a
l’autobús, amb l’ampliació de voreres per facilitar
l’accés al bus i per evitar aparcaments incorrectes.
Per això definirem les parades que necessiten una
millora més urgent i establirem en cada cas el
sistema més apropiat, sigui per ampliació de vorera o per plataforma.
S’està elaborant el Pla de
Mobilitat Urbana de Sabadell per
determinar la mobilitat futura de
la ciutat.
Establirem un conveni amb
l’IMSERSO i l’ONCE per adaptar
els taxis a les persones amb
mobilitat reduïda.
Pel que fa al servei de taxis, establirem un conveni
amb l’IMSERSO i l’ONCE per tal d’adaptar-los per
a persones amb mobilitat reduïda. També
treballarem perquè puguin oferir noves prestacions
com ara el bono-taxi o alguna iniciativa similar.
Des del govern també volem continuar promovent
l’ús de transports més sostenibles, com ara la
bicicleta, facilitant-ne l’ús i plantejant-ho com una
mesura més en la línia d’actuar localment i pensar
globalment en la sostenibilitat del planeta. Estem
estudiant implementar un servei de préstec en
llocs propers a carrils bici i centres d’interès públic
com, per exemple, les estacions. La definició dels
nous carrils bici es farà tenint en compte les
conclusions del Pla de Mobilitat Urbana i el
corresponent procés de participació ciutadana a
la Taula de la Mobilitat i als districtes directament
afectats.
Una altra línia d’actuació pel que fa a la mobilitat
és promoure camins escolars més segurs, amb
actuacions al carrer i accions educatives de
participació i conscienciació als centres escolars
i el seu entorn més proper. Així continuem
promovent sistemes de transport sostenibles i
segurs.
A més, continuarem amb la promoció dels serveis
que afavoreixen un ús més responsable del cotxe,
contribuint a la sostenibilitat, com són el servei
de car sharing, és a dir, de préstec de cotxe, i de
car pooling, de cotxe compartit.
L’aparcament vinculat a la
transformació urbana
Alguns dels projectes d’infraestructures que en
aquests moments s’estan desenvolupant
comportaran la creació de nous aparcaments o la
remodelació d’alguns dels existents. És el cas
d’algunes de les noves estacions dels FGC, com la
del passeig de la Plaça Major —que comportarà la
creació de 192 places que s’afegiran a les 312
existents a la plaça del Dr. Robert—, o en el traçat
dels FGC a l’alçada de l’avinguda de Josep
Tarradellas que, com en el cas anterior, permetrà,
aprofitant el calaix necessari pel creuament de
vies, la creació d’un nou aparcament amb capacitat
per a uns 390 vehicles.
Sabadell guanyarà un gran nombre
de places d’aparcament en
diferents punts de la ciutat.
També el soterrament de la línia ferroviària al seu
pas per Gràcia ha de permetre, a banda de resoldre
els problemes històrics de connectivitat entre
barris, garantir en tot moment la capacitat de
l’actual aparcament mitjançant la reordenació de
l’entorn de l’estació i la millora de la mobilitat en
el seu conjunt.
D’altra banda, els processos de transformació
urbana endegats en els darrers anys han de donar
lloc durant el 2008 a la creació de noves places
d’aparcament. És el cas de l’ampliació de l’Imperial,
amb 69 places pendents per sumar a les 280
existents o el del nou edifici que es projecta al
número 1 de la Rambla i que preveu un aparcament
amb capacitat per a uns 200 vehicles. Altres
exemples són l’aparcament de Fira de Sabadell,
actualment en construcció i projectat per a 350
vehicles, o el conjunt format per diversos
aparcament que s’emplacen a l’entorn del carrer
de les Tres Creus i que a mitjà termini —un cop
exhaurida la seva explotació privada— podrien
entrar en funcionament de forma conjunta, posant
a disposició prop de 600 places en rotació. En fase
d’estudi hi ha diversos projectes, com és el cas de
la possible ampliació de l’aparcament del Taulí o
la creació de nous aparcaments al centre de la
ciutat.
Moltes propostes d’aparcament
estan lligades a projectes
estratègics com Fira Sabadell i
el Vapor Turull.
Altres propostes d’aparcament apareixen vinculades a projectes estratègics. En són bons
exemples el de la Ciutat de la Música o el lligat a la transformació del Vapor Turull, que podria
incrementar en més de 350 noves places l’oferta actual al centre. Respecte dels aparcaments en superfície, des del 2003 s'han fet diverses ampliacions, que han representat prop de 6.000 noves places.
Pujar
LA PROMOCIÓ D’HABITATGE
PÚBLIC, UNA PRIORITAT
La promoció d’habitatge públic és una altra gran
prioritat de la nostra acció de govern. No podem
oblidar que l’aposta de Sabadell per la construcció
de pisos a preu assequible situa la nostra ciutat
com una de les de Catalunya que més habitatges
de protecció oficial construeix: Sabadell supera
en 17 punts la mitjana catalana d’habitatges
protegits en els darrers anys.
De fet, Sabadell ha liderat en aquest període la
construcció d’habitatge públic a Catalunya i per
això la Generalitat ens posa com a referent en aquest àmbit. Entre els anys 2000 i 2005, un 24%
dels pisos construïts a Sabadell han estat de
protecció oficial, mentre que la mitjana catalana
s’ha col·locat en el 7%. S’han posat a l’abast
habitatges protegits de venda i de lloguer, també
s’ha treballat en la reserva de sostre residencial
públic per poder continuar oferint pisos a preus
assequibles i s’ha impulsat la rehabilitació i la
millora de l’accessibilitat. En aquest sentit, el 2007
s’han implantat ascensors a un total de 76 edificis,
cosa que beneficia un miler d’habitatges.
Aquesta aposta decidida de la nostra ciutat
s’emmarca també en el Pacte Nacional pel Dret a
l’Habitatge, que com a president de la Federació
de Municipis vaig signar conjuntament amb més
d’una trentena de les principals entitats i
institucions del nostre país. Aquest Pacte, que
permetrà variar de soca-rel les condicions del mercat de l’habitatge, és un exemple de com una
societat complexa com la nostra és capaç d’establir
unes bases d’actuació entre el món públic i el món
privat i d’abordar amb responsabilitat un dels
principals problemes socials.
Hem liderat la construcció
d’habitatge públic a Catalunya en
els últims cinc anys. Un 24% dels
pisos construïts a Sabadell són
de protecció oficial,
La nova Llei pel Dret a l'Habitatge i el recentment
signat Pacte Nacional es fixen 5 reptes: millorar
l’accés a l’habitatge, especialment dels joves;
millorar la qualitat del parc d’habitatges; millorar
l’allotjament de la gent gran; prevenir l’exclusió
social residencial i garantir un habitatge digne i
adequat per a les llars amb problemes o que han
de ser rehabilitades.
El Pacte Local per a l’Habitatge
L'Ajuntament fa seus aquests reptes i proposa
arribar a un gran Pacte Local per a l’Habitatge,
com a concreció del Pacte Nacional a la ciutat de
Sabadell. Aquest Pacte ha de donar resposta a
canvis socials que s’han produït, com
l’endarreriment en l’edat d’emancipació, el fet que
la gent gran visqui més temps amb independència o la reducció del nombre de membres de les
famílies. L’esforç se centrarà a cobrir les
necessitats dels joves però també de la gent gran,
les persones i famílies amb rendes modestes, els
reallotjats per millores o rehabilitacions de barris,
les persones amb necessitats socials, les persones
discapacitades i els nous residents.
Per desenvolupar-lo cal destacar la preparació de
sòl amb els plans parcials de la segona fase de
Can Llong, del Poblenou, de Ca n'Ustrell i de
Cifuentes. Pel que fa a la construcció de nous
habitatges, VIMUSA i SBD Lloguer estan en
disposició de fer més d’un miler de pisos, de lloguer
i de venda.
En el període 2008-2011 és previst impulsar
promocions d’habitatge públic a Can Llong, a la
Serra, a Torre-romeu, i també noves promocions
a Can Gambús, a més del nou complex per a gent
gran al Parc Central del Vallès que completarà una
oferta en la qual també hi figura el complex
Alexandra, a la zona nord. A més, s’ha tramitat la
reserva de sòl per construir prop de 2.000
habitatges públics més en els propers anys a llocs
com ara Can Llong, Castellarnau o Cifuentes més
enllà del 2011.
La ciutat està promovent una
iniciativa pionera a Catalunya
per tal que l’Ajuntament llogui
habitatges a particulars i els
rellogui després a preus socials,
prioritàriament a gent jove.
D’altra banda, Sabadell està promovent una
iniciativa pionera a Catalunya per tal que
l’Ajuntament llogui habitatges a particulars i els
rellogui després a preus socials prioritàriament a
gent jove. L’Ajuntament, a través de VIMUSA,
llogarà el pis als propietaris per un termini de 6
anys i durant tot el temps els pagarà el lloguer
compromès. A més, retornarà el pis en la mateixa
situació que es va llogar. D’aquesta manera
s’incentiva els propietaris que actualment tenen
pisos tancats perquè els treguin al mercat.
Sabadell també s’adherirà a la
xarxa de mediació per al lloguer
social que gestionarà VIMUSA.
A part de la garantia que comporta que el llogater
sigui l’Ajuntament, se’ls donaran altres avantatges
i incentius que milloren els avantatges que es
tenen derivats dels programes de medicació
establerts per la Generalitat i subscrits per
l’Ajuntament de Sabadell. Per exemple, l’augment
de la subvenció per a la rehabilitació de 6.000 a
9.000 euros i la bonificació del 50% de l’IBI o la Sabadell promou una iniciativa pionera: que
l’Ajuntament llogui habitatges a particulars
i els rellogui a preus socials
cobertura de les assegurances al llarg de tot el
contracte. De cara als llogaters, es garantirà
l’assistència i la tramitació dels ajuts que
s’escaiguin, s’avançarà l’import de les fiances
contractuals i es farà un seguiment durant la vida
del contracte.
A més, Sabadell s’adherirà a la Xarxa de mediació
per al lloguer social que gestionarà VIMUSA a
través de l’Oficina Municipal d’Habitatge en conveni
amb ADIGSA. L’Ajuntament de Sabadell millorarà
aquest conveni ampliant la cobertura de
l’assegurança de 2 anys a 5, augmentant la
subvenció per a la rehabilitació de 6.000 a 9.000
euros i bonificant als propietaris el 50% de l’IBI.
Aquesta Xarxa de mediació va adreçada a persones
amb ingressos inferiors o iguals a 5,5 vegades
l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples —
la mesura que s’utilitza per al càlcul en els temes
d’habitatge— o amb especials dificultats per
contractar un arrendament. Es nodreix d’habitatges
nous o existents del mercat lliure que estan
desocupats.
Un altre dels aspectes que haurà d’incloure el
Pacte Local per a l’Habitatge és el de mantenir els
ajuts per a la rehabilitació i la col·locació
d'ascensors i per a la rehabilitació de pisos. Per donar una bona informació a la ciutadania en
temes d’habitatge, es treballarà en la posada en
marxa d’una pàgina web que actuï com a finestreta
única a l’hora d’informar sobre tots els programes
i actuacions en aquesta matèria.
Pujar
PER UN SERVEI SANITARI DE
QUALITAT
El govern de Sabadell és conscient de la
preocupació compartida per la millora de la sanitat,
no només a la nostra ciutat, sinó al conjunt del
país. És per això que vetllem per la salut de les
persones i proposem accions concretes al mateix
temps que treballem conjuntament amb la
Generalitat per completar la xarxa d’equipaments
d’atenció primària i la millora de xarxa d’atenció
hospitalària.
Durant el 2008 s’acabarà el
projecte del CAP Gràcia i es
continuarà amb la construcció
del CAP Sud-Campoamor i
l’ampliació del CAP Merinals.
Pel que fa als equipaments, mantindrem els
compromisos del Pacte Sanitari que Ajuntament
i Generalitat vam signar l’any 2005. Pel que fa a l’atenció primària, continuarem les obres de
construcció del CAP Sud-Campoamor i les
d’ampliació del CAP dels Merinals que han estat
assumides per l’Ajuntament. A més, fa uns dies,
en la inauguració de l’ambulatori del Centre, vaig
proposar a la consellera de Salut que arribéssim
a un acord per fer-nos càrrec del projecte del CAP
Can Llong i així poder-ne avançar les obres. Durant
aquest any, també s’acabarà el projecte del CAP
Gràcia. Amb aquest, quedarà completada la xarxa
primària de Sabadell amb catorze ambulatoris.
Des del 2000 fins a data d’avui, i comptant les
obres que estan en marxa, s’ha fet en aquest àmbit
una inversió de més de 21 milions d’euros.
Pel que fa a la xarxa hospitalària aquest 2008
continuaran les obres del Consorci Hospitalari del
Parc Taulí, amb una inversió de 39 milions d’euros,
i properament finalitzaran les de l’Aliança, que
han comportat prop de 14 milions i que ens
permetran pal·liar una part del dèficit de llits. A
tot això cal afegir l’esforç de la Conselleria per a
la contractació de més professionals de la sanitat,
la integració d’especialistes i l’ampliació de
contractes de rehabilitació i transport sanitari.
La gestió municipal de la salut
Des de l’Ajuntament, els tres eixos principals sobre
els quals incidim directament són la salut pública,
la planificació i coordinació sanitària i la
col·laboració amb entitats potenciant
comportaments solidaris i responsables.
Entre les actuacions de salut pública volem
continuar el treball iniciat amb la Generalitat per
desplegar l’Agència de Protecció de la Salut en el
nostre territori. Així millorarem les accions de
vigilància i control dels riscos relacionats amb
l’entorn que poden posar en perill la salut dels
ciutadans i ciutadanes. També donarem continuïtat
a les accions de promoció de la salut a tota la
població, amb especial atenció als adolescents i
joves i als col·lectius més vulnerables, potenciant
el programa Salut i Escola en col·laboració amb
els altres agents sanitaris i educatius, amb el
foment de noves estratègies per promoure
l’exercici físic, sensibilitzant per prevenir trastorns
de comportament alimentari i la promoció d’una
alimentació equilibrada, realitzant campanyes per
a la prevenció d’embarassos no desitjats i la
prevenció del virus de la sida.
Pel que fa a la prevenció del consum de substàncies
tòxiques, hem de continuar la feina iniciada per
disposar d’un Pla Local de Drogues que marqui les
estratègies i accions per disminuir el consum de
drogues i la incidència de les problemàtiques
associades a aquest consum.
L’Ajuntament i la Generalitat
treballaran per desplegar
l’Agència de Protecció de la Salut
en el nostre territori
Sabadell és un municipi referent en les
polítiques de salut pública.
En l’àmbit de la planificació i la coordinació
sanitària, treballem amb els altres agents del
sistema sanitari per garantir la qualitat i l’equitat
dels serveis. En aquest sentit, és important que es
desenvolupi el Govern Territorial de Salut del Vallès
Occidental Est amb una implicació ferma de
l’Ajuntament i que ens permeti avançar en els
compromisos del Pla Sanitari del Vallès incorporant
les noves necessitats sanitàries dels ciutadans i
ciutadanes.
Continuarem definint el projecte
de millora i ampliació del
Cementiri, que ha d’estar enllestit
l’any vinent .
Des del Consell Municipal de Salut es continuarà
treballant amb la ciutadania, les entitats, els
professionals i les institucions per tal que sigui un
òrgan de debat i reflexió sobre les polítiques de
salut del municipi. I en aquest marc volem aprofitar
els espais de Fira Sabadell per tornar a fer una
nova edició de la Fira Salut amb l’objectiu de donar
a conèixer als ciutadans els serveis que estan a la
seva disposició i disposar d’un espai d’activitats i
conferències.
En un altre ordre de coses, continuarem definint
el projecte de millora i ampliació del Cementiri,
que ha d’estar enllestit l’any vinent.
El projecte Parc de Salut, liderat conjuntament pel
Parc Taulí i l'Ajuntament de Sabadell, ja ha fet el
pas de la constitució de la Fundació Parc de Salut
i ha convidat a formar-ne part tant la Generalitat
de Catalunya com la Universitat Autònoma. Tot i
la voluntat ferma del govern d’impulsar-lo, el
projecte està en un punt crític, ja que hi ha pendent
el contenciós interposat i que posa en risc la
construcció de l'edifici, tant per la disponibilitat
del terreny com per aconseguir tot el finançament
necessari. Malgrat aquestes circumstàncies, la
Fundació Parc de Salut ha començat a caminar
per fer de Sabadell un referent de país en el camp
de la innovació i la recerca a l'entorn de les ciències
de la salut.
La Fundació Parc de Salut ha
començat a caminar per fer de
Sabadell un referent del país en
el camp de la innovació i la recerca
a l’entorn de les ciències de la
salut.
Pujar
LA CULTURA COM A ELEMENT DE
VERTEBRACIÓ SOCIAL
La cultura és un valor afegit per a la ciutat com a
element bàsic d’identitat, d’acceptació de la
diversitat, de cohesió social, de creació de riquesa.
Per aquest motiu, des del 2000, el compromís del
govern municipal amb el desenvolupament cultural
de Sabadell ha estat decidit. Compromís que es
reafirma perquè la cultura és un línia d’acció
estratègica del govern. És el cor del projecte de
ciutat. La ciutat viu si la cultura batega.
En l’actual estat del benestar cal entendre la cultura
com una eina de progrés social i treball per a la
universalització de l’accés a la cultura, pensant en
la diversitat dels diferents col·lectius que formen
la nostra ciutat i en el conjunt del seu territori.
Cultura per a tothom i a tot arreu.
La inversió en equipaments
culturals al llarg dels darrers 8
anys ens ha dotat amb quatre
teatres i 5 biblioteques.
La inversió en equipaments culturals sostinguda
al llarg dels darrers 8 anys ens ha configurat una
ciutat preparada pel que fa a infraestructures
culturals: 4 teatres amb programació estable
professional han permès que els ciutadans i
ciutadanes hagin pogut veure més de 150 propostes
artístiques de qualitat al llarg del 2007. Cinc
biblioteques en funcionament fan que 1 de cada 4
ciutadans tingui el carnet de la Xarxa Pública de
Biblioteques i que durant el 2007 més de 450.00
usuaris hagin utilitzat aquests equipaments
culturals.
Estan en fase de projecte o
construcció un total de 4 noves
biblioteques a la ciutat.
El Pla de Biblioteques.
Continuarem desenvolupant el Pla de Biblioteques,
equipaments culturals de proximitat, que permeten
fer arribar la cultura d’una manera més directa i
democràtica a tots els sectors de la població. En
el moment que vam aprovar el Pla estaven fetes
i en funcionament les de Can Deu, Can Puiggener
i Vapor Badia. L’any 2006 van entrar en
funcionament la dels Safareigs de la Creu Alta i la
de la Serra, a Torre-romeu. Actualment estan en
fase de projecte o de construcció la del nord, la
del sud i la de via de l’Arcàdia.
Aquest important esforç en equipaments es
complementa amb un extens programa d’activitats
que vol arribar a tot tipus de públic, amb especial
incidència al públic infantil i familiar. Amb els
diferents clubs de lectura, les sessions de l’hora
del conte, les sessions per a pares i mares, les
activitats específiques per a nens i nenes de 0 a
3 anys, la presentació mensuals de llibres , les
exposicions i moltes més accions. A més, cal
destacar l’ampliació del fons documental a més
de 150.000 documents i els més de 110.000 usos
de préstecs.
La cooperació cultural i els públics
específics
Sabadell ha comptat sempre amb un bon nombre
d’entitats culturals privades, tant de caire cívic
com empresarial, que fan possible parlar de
densitat associativa i d’un imaginari col·lectiu propi
que passa tant per la memòria compartida com
pel futur per construir. Pertoca a l’administració
assegurar, garantir, fer... però també és una tasca
important incentivar el compromís de la ciutadania
vers la vida cultural de la nostra ciutat. Buscar
complicitat amb els agents culturals, amb les
iniciatives privades de caire cívic i facilitar el
desenvolupament dels nostres creadors farà que
els ciutadans i ciutadanes siguin espectadors, però
també protagonistes actius de la nostra riquesa
cultural.
Les persones, el territori, l’imaginari col·lectiu i la
cooperació entre el sector públic, l’empresarial i
l’associatiu són els quatre eixos de la política
cultural dels propers quatre anys. En definitiva,
volem donar un nou impuls a la vitalitat cultural
de la ciutat de Sabadell.
Parlar de vitalitat cultural significa pensar en els
nens i nenes. La col·laboració amb l’entorn escolar
és una línia d’acció estratègica per treballar la
formació artística des de la creença que educar
en la sensibilització artística i cultural és educar
a ser persona. En aquest sentit, la programació
artística de LASALA, espai infantil Miguel
Hernández, les activitats pedagògiques dels
museus i la participació dels infants en la producció
de l’òpera escolar seran alguns dels projectes
especialment pensats per als més petits de casa.
La col·laboració amb l’entorn
escolar és una línia d’acció
estratègica per treballar la formació
artística.
Els joves, juntament amb el públic infantil, són els
ciutadans adults del futur, per això farem un esforç
per potenciar el retrobament cultural amb ells. I
ho farem des d’estratègies de participació,
demanant-los que siguin agents actius de la cultura
a Sabadell. La curiositat i inquietud dels joves es
canalitzarà a través d’una oferta cultural
innovadora, emergent, contemporània, on puguin
experimentar amb l’art, la tecnologia i els nous
llenguatges artístics. El seu centre neuràlgic serà
el centre de creació i producció L’Estruch.
El públic adult, el consumidor cultural més fidel,
es trobarà amb una oferta cultural variada, estable
i de qualitat que atengui la diversitat d’interessos.
Amb la inauguració aquest any del Teatre Principal,
Sabadell disposa d’una veritable xarxa de teatres
on es pot oferir una gran diversitat de programació,
ja sigui per al gran públic, de caire més comercial, o més innovadora.
Un dels objectius de l’actual
política cultural és descentralitzar
l’acció cultural i treballar amb els
diferents col·lectius i entitats.
Universalitzar l’accés a la cultura passa per tenir
en compte tots els ciutadans i ciutadanes, així com
la geografia de la nostra ciutat. És un dels objectius
de l’actual política cultural descentralitzar l’acció
cultural i treballar amb els diferents col·lectius i
entitats de cada barri. La cooperació entre
diferents serveis municipals, la recuperació del
carrer com a espai cultural i la singularitat del
territori orientaran el disseny del programa
d’accions culturals singulars al territori.
Sabadell Ciutat de la Música
El projecte Sabadell Ciutat de la Música permetrà
treballar des de l’excel·lència la singularitat musical
de la ciutat. Precisament en els propers dies
avançarem en la contractació dels projectes bàsics
i executius de l’edifici cultural. Sabadell ja és una
ciutat de creació, de producció i de formació
musical. Ara, l’objectiu és esdevenir una ciutat de
renom nacional i internacional en els àmbits de la
creació i la producció musicals.
Per això estem treballant per construir —
conjuntament amb la Generalitat de Catalunya,
que s’ha compromès a contribuir a finançar-lo—
un equipament que formarà part dels equipaments
de referència de tot el país, especialment en el
camp del teatre musical. És a dir, en disciplines
com l’òpera, l’opereta, la sarsuela, la comèdia
musical o la música simfònica, per citar-ne algunes.
El Complex de l’Eix ha de ser la pedrera, el centre
de creació, producció i difusió al territori de
Catalunya de la música simfònica i l’òpera, a través
de l’Orquestra Simfònica del Vallès i de l’Associació
d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Ens ha de permetre
consolidar i desenvolupar l’Escola d’Òpera i Teatre
Musical, estudiant la seva relació amb l’Institut del
Teatre i l’Escola Superior de Música de Catalunya.
A aquest emblemàtic projecte s’hi afegeix el que
hi ha previst al Vapor Turull, un veritable centre
cultural obert per a la ciutadania, amb les noves
instal·lacions dels museus municipals, que girarà
al voltant de la conservació, recuperació,
preservació i difusió del nostre patrimoni
arquitectònic, artístic i documental. El 2008 es
continuarà treballant a L’Estruch i Sala Miguel
Hernández com a centres de suport a la creació
artística, i es definirà el centre de suport a la
creació i formació escènica amateur del Vapor
Pissit.
La recuperació del patrimoni
històric
La recuperació del patrimoni històric a la nostra
ciutat ha pres importància com a element integrant
de l’estratègia municipal de millora de la qualitat
de vida i de l’ordenació i desenvolupament
territorial. Des del govern entenem el patrimoni
com a part integrant i indivisible de la realitat física
de Sabadell: és el llegat dels nostres avantpassats
i la plasmació de la nostra història. No obstant
això, no volem fer una mirada nostàlgica envers
del passat, sinó aprofitar-lo per tal de continuar
l’impuls en la millora social, territorial i econòmica
de la nostra ciutat.
El 2008 es definirà el centre de
suport a la creació i formació
amateur del Vapor Pissit.
La gestió del patrimoni significa la rehabilitació,
la difusió i l’atorgament de nous usos al nostre
llegat històric per tal de donar-li rendibilitat social
i una nova vida. En aquest sentit, hem estat
treballant en els darrers anys per tal de recuperar
diversos edificis integrants de més de mil anys
d’història de la ciutat: la capella de Sant Iscle i
Santa Victòria, a la Salut, primer espai de devoció
de la marededéu de la Salut, o la Casa Duran com
el nostre millor exemple d’arquitectura
renaixentista.
L’esforç per rehabilitar el
patrimoni ha permès que el Vapor
Badia i els Safareigs de la Creu
Alta siguin ara biblioteques.
Hem volgut també donar impuls a la rehabilitació
del patrimoni industrial, testimoni de la puixança
de la nostra ciutat, que la va convertir, en paraules
de l’insigne Víctor Balaguer, en la Manchester
catalana. Aquest patrimoni, format per vapors,
despatxos i edificis públics l’hem recuperat per tal
de retornar-lo a la societat amb nous usos actuals:
el Vapor Badia i els Safareigs de la Creu Alta, en
biblioteques; el Vapor Buxeda Vell en un
equipament museístic; el Despatx Lluch i el Vapor
Codina, en espais per tal de donar serveis als
ciutadans i ciutadanes; la fàbrica de Cal Balsach
s’ha transformat en el Centre Cívic de la Creu Alta;
el Mercat Central i el Teatre Principal han recuperat
els seus usos i esplendor originaris; el Mercat de
Sant Joan dóna nous serveis a la gent gran, i
L’Estruch s’ha convertit en una fàbrica d’art
escènic.
Pel que fa a la recuperació del patrimoni industrial
voldria destacar la recuperació de l’antiga fàbrica
La Electricidad, coneguda com l’ABB, que ha
permès convertir-la en un espai firal de primer
ordre. La rehabilitació, respectuosa amb el seu
passat de fabricació de motors, ha estat
reconeguda amb l’atorgament del prestigiós Premi Bonaplata, concedit per l’Associació del Museu de
la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial
de Catalunya, fa menys d’un mes. La recuperació
del patrimoni desenvolupada en els últims anys
ha significat una inversió de més de 60 milions
d’euros.
En aquests moments estem finalitzant la
rehabilitació del molí de Sant Oleguer per tal que
aculli un alberg de joventut. Així mateix, estan
molt avançades les obres de rehabilitació del Vapor
Buxeda Nou per tal de donar servei com a escola
bressol municipal, i les de la Fàbrica Molins com a
espai per desenvolupar-hi activitats formatives de
foment de l’ocupació.
Hem invertit 60 milions d’euros
per recuperar patrimoni.
L’any 2008 es formalitzarà la
creació de l’Oficina del Patrimoni.
L’any 2008 significarà la continuació de l’impuls
per tal de recuperar el nostre patrimoni. Per una
part, es produirà l’aprovació definitiva del Pla
Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell
(PEPPS) com a eina per a la preservació i
recuperació del nostre passat, amb més de 500
elements del patrimoni arqueològic, arquitectònic
i natural. Per altra part, es formalitzarà la creació
de l’Oficina del Patrimoni, com a instrument per
a la gestió del patrimoni arqueològic i arquitectònic,
per tal de fomentar i garantir el rigor en la
rehabilitació del patrimoni construït i de
l’arqueologia preventiva en el terme municipal.
L’any 2008 vindrà marcat, així mateix, per la
presentació de l’avantprojecte de rehabilitació del
molí d’en Torrella, al riu Ripoll, element important
de la preindustrialització a Catalunya. Així mateix,
s’iniciaran els estudis per recuperar un conjunt de
coves dels anys 40 al barri de Nostra Llar de Sant Oleguer, com a exemple de les condicions de vida
durant el primer franquisme. La masia de Ca n’Oriac
també serà objecte dels primers treballs per
rehabilitar-la, així com la masia de Can Llong. Es
fomentarà la recuperació del molí d’en Font i la
masia de Can Roqueta, i es continuarà en la
recuperació de la sèquia Monar.
El proper any s’iniciaran les
tasques d’investigació patrimonial
i es redactarà el projecte per a la
rehabilitació del Castell de Can
Feu.
Voldria destacar també l’inici de les actuacions
per recuperar el Castell de Can Feu i el seu antic
bosc i jardí. El bosc de Can Feu va ser un espai
emblemàtic per als sabadellencs i sabadellenques,
un espai d’oci i de cultura, dominat per
l’espectacular edifici del Castell de Can Feu. És
amb la voluntat del govern de retornar a la ciutat
aquest patrimoni que durant el present any es
redactarà el projecte per a la recuperació a la
recuperació de l’entorn, del castell, en un passeig
i zona verda. El mateix edifici del castell no quedarà
al marge d’aquesta actuació, ja que s’iniciaran les
tasques d’investigació patrimonial i es redactarà
el projecte per rehabilitar-lo.
Pujar |
Ciutat Capital