Document de
síntesi - Propostes d'actuació Document de
síntesi - Propostes d'actuació
El Projecte Educatiu de Sabadell és una eina per impulsar un procés permanent de construcció d’una manera de fer educativa com a ciutat, que apunta a tres finalitats bàsiques:
| 1 | La cohesió ciutadana, obtinguda a partir de la llibertat, la justícia i la solidaritat. |
| 2 | La participació i coresponsabilització dels agents ciutadans en l’acció educativa. |
| 3 | L’impuls d’una política educativa local que tingui més pes en la vida ciutadana, pensant en una visió comarcal. |
A tal efecte, es proposen les línies estratègiques i els objectius següents:
4.1. LÍNIES ESTRATÈGIQUES I OBJECTIUS
4.1.1. Donar suport a les accions educatives que tenen lloc a la ciutat i a les noves que sorgeixin, discriminant positivament les accions que col·laboren a fer una ciutat més justa i solidària, i afavorint la diversitat, la pluralitat i l’accessibilitat a aquestes.
| 1 | Potenciar l’ensenyament públic pel seu caràcter igualitari, integrador, comprensiu, democràtic i de qualitat, i mantenir l’oferta educativa existent, a partir de la potenciació de la coordinació entre centres i la discriminació positiva per equilibrar les zones i les persones més necessitades. |
| 2 | Potenciar l’oferta formativa professional i de suport a l’accés al mercat laboral, vetllant per tal que no quedin exclosos els col·lectius amb problemes de salut, amb disminucions o amb dificultats de tipus social o econòmic, així com la creació d’oficines d’ocupació. |
| 3 | Potenciar que tots els ciutadans adquireixin un panorama de cultura personal generalista que trenqui amb la fixació per l’especialització. |
| 4 | Promoure els aprenentatges artístics, especialment els que tenen lloc en una fase preprofessional, afavorint els contactes entre les diferents disciplines i actualitzant els continguts i els llenguatges. |
| 5 | Influir en el disseny dels itineraris escolars de 3 a 18 anys per facilitar la informació als pares i mares i la presa de decisions sobre l’opció educativa. |
4.1.2. Afavorir espais de diàleg, de reflexió, d’intercanvi i de col·laboració entre els diferents agents educatius de la ciutat, tant professionals com voluntaris, per tal de potenciar l’eficàcia i la sinergia de les seves accions, vetllant per tal que tinguin accés a una pertinent informació i formació, tot promovent una major implicació i responsabilitat d’aquells en l’acció educativa.
| 1 | Integrar els centres d’aprenentatge instrumentals i culturitzants (escoles, instituts, biblioteques, centres cívics, grups de joves, esplais, associacions, museus, teatres, casals d’avis, instal·lacions esportives, etc.) en un projecte comú de ciutat educadora, tot afavorint les iniciatives de col·laboració entre ells. |
| 2 | Promoure iniciatives privades i públiques de col·laboració amb l’escola per tal que s’integri dins la realitat social i que la societat s’apropi més a l’escola. |
| 3 | Potenciar els espais de coordinació i d’intercanvi entre les entitats culturals, cíviques i esportives, fent una especial atenció a les que treballen en l’educació en el lleure. |
| 4 | Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) com a mitjà d’agitació cultural que facilitarà la interacció entre totes aquestes entitats que proporcionen educació als ciutadans, atorgant als joves un paper rellevant. |
| 5 | Promoure la formació del professorat i potenciar els recursos de formació adequats adreçats als professionals de l’educació i als que hi treballen de manera voluntària, i assegurar que disposen d’una informació adequada i suficient sobre les diferents iniciatives ciutadanes. |
4.1.3. Potenciar iniciatives educatives que afavoreixin el coneixement i l’apropiació del patrimoni ciutadà sense actituds excloents ni localistes, per tal de fer possible una major cohesió social i un increment de la consciència ciutadana i de la participació en la construcció col·lectiva de la ciutat.
| 1 | Reforçar el moviment associatiu dels barris i de la ciutat i incidir en el seu caràcter integrador i cohesionador. |
| 2 | Promoure una informació ciutadana adequada sobre el patrimoni cultural i natural, com també visites i activitats de coneixement de la ciutat i del rodal al llarg de l’escolaritat obligatòria. |
| 3 | Fomentar espais de trobada i de relació, potenciant l’ús del carrer com a espai públic. |
| 4 | Promoure iniciatives que permetin la incorporació de l’experiència viva de diferents segments de la societat sabadellenca en un projecte de ciutat integradora. |
| 5 | Repensar l’oferta i l’organització dels museus locals com un tot i promocionar la integració d’aquest conjunt en xarxes de museus més àmplies, nacionals i internacionals. |
4.1.4. Afavorir l’accessibilitat i la capacitat d’ús crític i actiu de la informació, prestant especial atenció a les tecnologies de la informació i de la comunicació, per tal de garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés al coneixement i poder afrontar més satisfactòriament els reptes de futur que té la ciutat.
| 1 | Adjudicar als centres d’educació públics, a la xarxa de biblioteques i als altres agents educatius, la missió de garantir la igualtat d’oportunitats en l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) entre tots els ciutadans per ajudar a universalitzar l’accés al coneixement. |
| 2 | Reforçar les accions dels serveis socials, que hauran d’aplicar polítiques de suport i prevenció coordinades amb les altres instàncies educatives, per evitar la marginació i l’exclussió en general, i també que es produeixin diferents velocitats i progressos en l’accés i ús de les TIC entre grups socials. |
| 3 | Facilitar la formació continuada dels ensenyants en les noves TIC, pel caràcter canviant d’aquestes. |
4.1.5. Potenciar iniciatives que afavoreixin l’adquisició dels valors cívics que fonamenten una convivència satisfactòria i un desenvolupament sostenible de la ciutat.
| 1 | Dissenyar, en cooperació amb les entitats i organitzacions de la ciutat, elements per incorporar totes les accions de tipus cultural, recreatiu, esportiu i de participació, per tal que afavoreixin la integració i evitin qualsevol tipus de discriminació o exclusió. |
| 2 | Crear un nou tipus de civisme en l’àmbit d’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), el civisme informacional, que compromet tothom a generar millor informació, facilitar-ne la localització, ensenyar a entendre-la, exigir-ne la qualitat i veracitat. |
| 3 | Fer efectiva l’educació ambiental, amb especial èmfasi en l’àmbit local, incorporant l’educació mediambiental en l’educació obligatòria, per afavorir les possibilitats de formació del ciutadà en una ètica de la sostenibilitat, i augmentant el compromís dels ciutadans amb el medi i l’entorn. Al mateix temps, s’ha de potenciar l’educació no reglada ja que és complementària. |
4.1.6. Promoure més punts de trobada i de col·laboració entre el sector educatiu i el sector productiu per tal d’afavorir una adequada inserció dels ciutadans de Sabadell en el mercat de treball.
| 1 | Impulsar entre els centres educatius i les empreses contactes que permetin períodes d’alternança treball-estudi-treball, mitjançant ponts efectius entre el món laboral i el sistema educatiu. |
| 2 | Vetllar per tal que la Formació Professional no es converteixi en un camí sense retorn, sinó que ofereixi ensenyaments flexibles que en un moment determinat permetin passar a d’altres trams educatius, buscant fórmules que la incentivin, de manera que guanyi prestigi social i compleixi amb efectivitat el seu objectiu d’eina d’inserció laboral. |
| 3 | Aprofundir en les relacions amb el sistema educatiu i empresarial de la Unió Europea, per tal d’obrir el mercat laboral a tot el seu àmbit. |
| 4 | Treballar per tal que cada vegada més persones concebin la formació permanent com un element essencial de la societat del futur, potenciant les iniciatives formatives que preparin per al canvi social. |
4.1.7. Potenciar la dimensió de Sabadell com a ciutat universitària per l’impacte que representa l’acció investigadora i docent de les universitats en la vida cultural i productiva de la ciutat. La ciutat s’ha d’aprofitar del potencial existent de les universitats.
| 1 | Treballar perquè les relacions entre la ciutat i les universitats, en especial l’Autònoma, siguin més fluïdes i generadores de noves iniciatives de col·laboració. |
| 2 | Trobar una fórmula de col·laboració habitual entre els àmbits de prestació de serveis i d’oferta educativa i cultural de la ciutat, la tecnologia i els equips d’investigació i de coneixements de què disposa la universitat, i les empreses, sobretot les petites i mitjanes. |
| 3 | Promoure processos de col·laboració, ja sigui econòmica o no, entre la universitat, els exalumnes i les empreses. |
4.1.8. Establir un sistema de coneixement permanent de la realitat educativa de la ciutat, al servei de tots els agents educatius, per tal d’afavorir l’adequació de les respostes a les noves i prioritàries necessitats de la nostra societat en un moment de canvi intens i profund com el que vivim i a qualsevol tendència de segmentació amb mesures que mantinguin la diversitat en tots els serveis educatius.
| 1 | Posar en funcionament un observatori de la realitat educativa a Sabadell que proporcioni informació permanent als diferents agents educatius i ajudi a planificar les seves iniciatives. |
| 2 | Crear un sistema d’observació permanent que vigili els fluxos territorials d’alumnes de l’ensenyament infantil, primari, secundari i d’adults, mitjançant estudis quantitatius i qualitatius, assegurant el coneixement permanent de l’escolarització a Sabadell. |
| 3 | Millorar els sistemes d’informació de l’oferta cultural, educativa i esportiva de la ciutat, facilitant la comprensió dels continguts perquè arribin a tots els sectors de la població. |
4.1.9. Potenciar la participació i la implantació dels membres de les comunitats educatives en el desenvolupament educatiu de la ciutat i dels diferents projectes educatius de zona i de centre.
| 1 | Dissenyant polítiques d’intervenció a les escoles per part de l’Administració local, revitalitzant el seu paper i les seves aportacions i potenciant la vessant d’observatori permanent de les dinàmiques dels centres. |
| 2 | Potenciant i invertint recursos per facilitar la funció de representació i participació dels pares i mares en els centres i en els consells escolars de centre, de zona i de ciutat.. |
| 3 | Invertint recursos per a la millora dels nivells de participació i d’influència en la gestió dels centres dels alumnes i habilitant espais per a l’intercanvi d’experiències sobre la participació i representació de l’alumnat. |
| 4 | Facilitant i estimulant la participació del professorat potenciant la seva representació en àmbits multidisciplinaris d’intercanvi i en els consells escolars de zona i de ciutat. |
4.2. SUGGERIMENTS D'OBJECTIUS A CURT TERMINI
A continuació hi ha una recopilació dels objectius a curt termini que s’han proposat en els grups de treball per aconseguir les línies estratègiques i els objectius generals, amb el propòsit de disposar d’un conjunt de propostes que siguin objecte de debat durant la segona fase del PES.
4.2.1. En relació amb l’escola i els professionals de l’ensenyament
| 1.1 | Una forta inversió econòmica de les administracions públiques a les escoles per adaptar-les a les exigències tècniques, sempre canviants, de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). |
| 1.2 | Aconseguir que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) formin part, com més aviat millor, dels projectes curriculars de l’ensenyament. |
| 1.3 | Facilitar als professors una formació ràpida i continuada de les novetats que es produeixen contínuament en les TIC. |
| 1.4 | Convertir la ciutat de Sabadell en objecte d’estudi en els centres, com un bloc de continguts transversals més, que ajudi a conèixer el medi on se situa el centre educatiu. |
| 1.5 | Revisar els projectes educatius de centre per promoure la inclusió dels aspectes que potencien la integració i corregeixen els factors de risc d’exclusió escolar dels alumnes amb discapacitats, amb comportaments disruptius o violents, o que pertanyen a minories ètniques, religioses o culturals i a altres factors de diversitat |
| 1.6 | Augmentar l’eficàcia dels equips de suport al sistema educatiu (valoració, orientació, tutories i departaments d’orientació dels IES) per evitar problemes en els punts d’inflexió de l’itinerari personal dels alumnes. |
| 1.7 | Avaluar, per establiments, districtes i globalment, els recursos i mancances actuals pel que fa a serveis i personal de suport amb l’objectiu d’aprofitar al màxim els recursos i fer una proposta conjunta i clara per completar-los. |
| 1.8 | Assegurar que el Mapa Educatiu i tots els recursos existents a la ciutat siguin coneguts per la comunitat educativa, especialment els equips d’atenció precoç, tutors, mestres d’educació especial, responsables de pràctiques i equips d’orientació dels IES. |
| 1.9 | Flexibilitzar l’organització dels centres educatius i culturals per posar-los al servei dels usuaris i aprofitar al màxim els recursos, sobretot pel que fa als horaris i la utilització d’instal·lacions com biblioteques, aules d’informàtica, etc. |
4.2.2. En relació amb la cohesió social
| 2.1 | Mantenir la diversitat en tots els centres educatius, especialment en les etapes de Primària i Secundària Obligatòria, evitant l’especialització de centres per l’esbiaix de la matrícula. |
| 2.2 | Potenciar el moviment associatiu com a element de cohesió i lluita contra l’exclusió social. |
| 2.3 | Posar en marxa programes de cooperació social i de treballs comunitaris com a mesures alternatives de reparació de danys per activitats delictives. |
| 2.4 | Posar en pràctica un projecte de prevenció del fracàs escolar. |
4.2.3. En relació amb el patrimoni cultural, les arts i el lleure
| 3.1 | Fer un esforç per evitar la destrucció del potencial patrimonial encara existent, sota criteris renovats de selecció i conservació i després de definir els elements patrimonials d’impacte. |
| 3.2 | Es proposa crear equips mixtos d’especialistes en patrimoni i professionals de la docència per aprofitar el potencial patrimonial per mitjà dels usos educatius. |
| 3.3 | Establir línies d'actuació que assegurin l'aprenentatge de la llengua catalana de tota la població. |
| 3.4 | Organitzar una coordinació òptima de l’ensenyament del batxillerat artístic amb els centres d’ensenyament ja existents (Escola Illa i Conservatori), tot extraient els màxims avantatges possibles d’una normativització que és, en si mateixa, poc fecunda. L’Escola Illa i el Conservatori de Música han de ser els centres notables en els ensenyaments de les arts. |
| 3.5 | Establir un espai de coordinació realment útil entre les entitats i les administracions dedicades al lleure i a la cultura i entre les mateixes entitats i institucions. |
| 3.6 | Utilitzar els mitjans de comunicació locals (TV, ràdio, premsa, etc.) i les noves tecnologies (web) per donar a conèixer la realitat educativa, cultural i de lleure. |
| 3.7 | Identificar criteris de qualitat dels serveis de lleure i fer de la qualitat l’element sobre el qual es basi la relació entre l’Ajuntament i les entitats. |
| 3.8 | Facilitar i condicionar espais on es puguin desenvolupar lliurement activitats de lleure. |
4.2.4. En relació amb l’espai urbà i la sostenibilitat
| 4.1 | Potenciar les iniciatives ciutadanes de tipus individual i col·lectiu que fa anys que treballen de forma estable en àmbits de medi ambient i de descoberta de la natura. |
| 4.2 | Canviar les prioritats i les tendències en despeses municipals del territori per dinamitzar el medi natural del rodal i els seus agents (pagesos, entitats, parcs, etc.), fent una clara aposta pel manteniment i la modernització de l’activitat de pagès com a estratègia de conservació del rodal i per aportar un medi natural més proper i equipat als ciutadans. |
| 4.3 | Col·laborar i millorar la relació amb els municipis veïns mitjançant la gestió d’espais compartits comuns del medi natural (Togores, riu Ripoll i els seus torrents, l’espai de la Mancomunitat, Santiga, Can Deu-Sant Julià d’Altura i la Salut-Serra de Sant Iscle). |
| 4.4 | Equipar els parcs periurbans (St. Julià-Can Deu, la Salut i el bosc de Castellarnau) com a equipaments de lleure i educació del medi natural, fent un projecte de ciutat compromès amb el rodal perquè es deixi de viure-hi d’esquena i se’n gaudeixi. |
| 4.5 | Estudiar amb criteris mediambientals, defensats per les entitats de Sabadell i de tot el Vallès, un model de mobilitat del pla urbanístic que resolgui els problemes dels peatges sense la necessitat de l’autovia del quart cinturó. Al mateix temps, fomentar un desenvolupament urbanístic que respecti i estructuri els espais lliures de la plana del Vallès. |
| 4.6 | Fer un projecte del rodal que actualitzi el debat sobre el medi natural de Sabadell. |
| 4.7 | Canviar les sistemàtiques prioritats de trànsit i aparcaments de vehicles a favor d’una qualitat ambiental del carrer, a favor dels transports alternatius i a favor d’un carrer per conviure. |
| 4.8 | Fomentar els transports col·lectius en el món educatiu i treballar per un model més integrat de mobilitat que resolgui els problemes de desplaçament del treball a la residència, inclosos els de les persones amb mobilitat reduïda. |
| 4.9 | El carrer serveix per fomentar l’activitat cultural i ciutadana. Els equipaments públics (escoles, patrimoni, teatres, etc.) també han de ser espais ciutadans com el carrer i han d’estar a l’abast del ciutadà i ser utilitzables i segurs per a tothom, fins i tot per als ciutadans i ciutadanes amb limitacions físiques, mentals o sensorials. |
| 4.10 | Incorporar en els hàbits de consum la consciència respecte al concepte de residu-rebuig. Relacionar aquesta actitud amb els hàbits i actituds personals, i reflexionar sobre la manera de viure que tenim a casa, a la fàbrica, a l’oficina o a l’escola on estudiem, amb la intenció de consolidar una cultura del mínim residu possible, de l’aprofitament màxim dels recursos naturals, de l’estalvi d’energia, de la reutilització i del reciclatge. |
4.2.5. En relació amb l’accés al mercat de treball
| 5.1 | Fer efectiva la presència de representants del món empresarial i sindical en els instituts de Formació Professional, tot canalitzant la seva participació en la definició de l’oferta formativa. |
| 5.2 | Flexibilitzar el currículum dels cicles formatius de Formació Professional per facilitar-ne l’ús com a part de l’oferta formativa contínua i de reciclatge professional. |
| 5.3 | Avançar cap a la configuració dels instituts de Formació Professional com a centres integrats que ofereixin formació de tots els subsistemes de la Formació Professional. |
| 5.4 | Facilitar la incorporació d’experts en el sistema productiu com a formadors dels centres reglats d’FP i possibilitar el reciclatge professional a les empreses del professorat d’aquests centres. |
| 5.5 | Coordinar l’oferta formativa professional de la ciutat assegurant la seva difusió universal i assegurant-ne la interrelació entre les diverses ofertes mitjançant les convalidacions, l’establiment d’itineraris i la flexibilitat organitzativa. |
| 5.6 | Millorar les mesures d’inserció laboral, sobretot per a aquelles persones o col·lectius que formen part dels grups amb més risc de patir algun tipus d’exclusió social |
4.2.6. En relació amb la col·laboració ciutadana i institucional
| 6.1 | Establir convenis de col·laboració entre les diferents administracions, especialment l’Ajuntament i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, i els promotors privats de serveis de suport personal i familiar |
| 6.2 | Detectar les disfuncions de l’actual sistema de comunicació entre l’Ajuntament i les altres administracions que actuen a la ciutat, especialment les deficiències en l’arribada i comprensió de la informació a nuclis i col·lectius amb especials dificultats, així com en la recollida d’informació que generen aquests grups. |
| 6.3 | Millorar la cooperació entre el teixit associatiu de la ciutat i el de la UAB. |
| 6.4 | Disposar de convenis entre els departaments de la universitat amb altres institucions i empreses |
4.3. SUGGERIMENTS D'ACCIONS A DESENVOLUPAR
A continuació hi ha una recopilació de les accions que s’han proposat en els grups de treball per aconseguir els objectius a curt termini que es deriven de les línies estratègiques i objectius generals, amb el propòsit de disposar d’un conjunt de propostes que siguin objecte de debat durant la segona fase del PES. D’aquestes accions, unes tenen una relació més directa que d’altres amb l’acció educativa, però totes hi incideixen d’alguna manera.
4.3.1. En relació amb l’escola i els professionals de
l’ensenyament
| 1.1 | Revisar la composició del Consell Escolar Municipal per dotar-lo de major agilitat i operativitat; treballar per augmentar les seves competències; millorar el nivell de representativitat dels seus membres i equilibrar la presència dels diferents sectors escolars |
| 1.2 | Consolidar l’oferta educativa de 0 a 3 anys i de 3 a 16 anys i ordenar-la en Zones d’Ensenyament Obligatori (ZEO), constituïdes per un centre de referència d’Ensenyament Secundari. Aquestes ZEO han de tenir un pla de coordinació, un calendari de treball i han d’elaborar un Projecte Educatiu de Zona que reculli els itineraris i els punts de trànsit dels alumnes entre cicles i opcions educatives |
| 1.3 | Fomentar a partir de reunions dels equips directors dels centres públics la conveniència i necessitat de tenir autonomia pel que fa a les seves línies curriculars i a la seva organització per ajustar-se millor a la realitat social de l’entorn. Al mateix temps, s’haurien d’elevar propostes concretes al Departament d’Ensenyament per fer efectiva aquest autonomia |
| 1.4 | Reforçar els centres que tenen un perill de descrèdit garantint la seva continuïtat, mantenint la diversitat de l’alumnat i preveient solucions als problemes. |
| 1.5 | Enfortir el sistema ja establert de programació i informació de les diferents oportunitats formatives i laborals, de manera que EAP, tutors i orientadors tinguin coneixement i puguin fer-ne ús en la seva tasca de derivació i seguiment, i alhora puguin influir presentant les seves necessitats, suggeriments o propostes |
| 1.6 | La construcció o habilitació d’habitatges per a professors i estudiants faria més forta la integració d’estudiants i professors universitaris a Sabadell |
| 1.7 | A més de les conferències de la Universitat a l’Abast s’hauria de comptar amb una emissora radiofònica o bé de televisió, compartida entre la universitat i la ciutat. |
| 1.8 | S’haurien de fer accessibles les biblioteques universitàries a ciutadans no universitaris. |
| 1.9 | Incrementar les activitats esportives conjuntes entre la UAB i la ciutat. |
| 1.10 | Incentivar la creació de crèdits de síntesi arrelats a la ciutat i el seu patrimoni, amb una producció ben feta i de qualitat. |
| 1.11 | Consolidar, impulsar i difondre experiències d’intercanvi real o virtual entre components de les comunitats educatives de la ciutat amb d’altres de contextos diversos |
4.3.2. En relació amb la cohesió social
| 2.1 | Construir habitatges en condicions econòmiques i de prestació de serveis, fins i tot tutelats o amb monitors, perquè les persones amb discapacitats puguin accedir a una vida més adulta i responsable. |
| 2.2 | Fer respectar a les administracions la reserva del 2% de la plantilla per a les persones amb disminucions. |
| 2.3 | Posar fi en un termini curt de temps a les barreres arquitectòniques que encara hi ha als carrers i edificis de la ciutat i a les dificultats d’accés a serveis públics com els trens o els autobusos. |
| 2.4 | Augmentar imprescindiblement el nombre d’educadors socials i estudiar la seva actual organització i la seva funcionalitat. |
| 2.5 | Els centres educatius han de tenir un major contacte amb els col·lectius d’altres ètnies o cultures per tal de comprendre millor les característiques d’aquests col·lectius. |
| 2.6 | Dissenyar i portar a terme programes d’avaluació del procés d’integració d’alumnes amb NEE i d’immersió lingüística. |
| 2.7 | Organitzar un debat o potser unes jornades al voltant de la funció dels centres educatius en la cohesió del territori i dels agents de cohesió del territori en l’escola. Aquestes jornades haurien de debatre aspectes com els Projectes Educatius de Centre (PEC). |
| 2.8 | Estendre els recursos d’Educació Compensatòria, especialment per atendre els casos d’escolarització tardana, tenint en compte que la incorporació de població immigrada és un fenomen que augmentarà en els propers anys |
| 2.9 | Estudiar, conjuntament amb els claustres dels centres, les necessitats de formació en l’àmbit de la lluita contra les exclusions, dissenyar accions formatives, de discussió i de presentació d’experiències i incloure-les en el programa d’activitats d’orientació escolar i professional de Sabadell. |
| 2.10 | Estudiar l’actual provisió de recursos des del sistema de Serveis Socials d’Atenció Primària i programar la seva millora per arribar a totes les necessitats existents. Especialment, en matèria d’educadors de carrer en zones amb conflictivitat i absentisme escolar, i de treballadors socials i familiars en zones socialment i econòmicament deprimides |
| 2.11 | Analitzar els punts forts i les mancances del moviment associatiu que actua a Sabadell i promoure els suports o serveis necessaris per dinamitzar-lo. Garantir l’assumpció dels principis d’integració i lluita contra l’exclusió en les actuacions de les associacions |
| 2.12 | Revitalitzar els centres cívics com a lloc de trobada i participació, alhora que puguin ser focus d’accions formatives molt properes a la realitat dels barris i instrument de revifalla del moviment veïnal. |
| 2.13 | Posar en marxa un programa de "Famílies d’Acollida", alternatiu a la institucionalització o ubicació en centres infantils "tancats" dels infants i adolescents amb famílies desestructurades o sense família |
| 2.14 | Posar en marxa un programa de centre-llar d’acollida d’infants i mares per millorar les condicions de criança en les poblacions vulnerables |
| 2.15 | Conèixer com i quina informació arriba als diferents col·lectius, tant als que hem considerat vulnerables o en risc d’exclusions com a d’altres que puguin contrastar les diferències. |
| 2.16 | Afavorir l’associacionisme estudiantil universitari. |
| 2.17 | Formació específica de directius d’entitats i d’associacions, amb cursos de gestió d’entitats d’aquest tipus. |
| 2.18 | Reclamar un control més estricte de la publicitat adreçada al públic infantil i juvenil, que informi d’una manera real i eviti els anuncis sexistes, consumistes, violents, etc. |
| 2.19 | Caldria condicionar espais urbanístics, oberts o tancats, prop dels habitatges, on els infants es relacionin i juguin, i entre els adults s’intensifiqui la convivència. |
| 2.20 | Els joves necessiten més espais públics on relacionar-se per tenir una alternativa a l’oferta privada. Aquests espais públics haurien de venir acompanyats de recursos humans, de persones competents, que sàpiguen organitzar activitats educatives |
4.3.3. En relació amb el patrimoni cultural, les arts i el lleure
| 3.1 | Integració de les institucions i associacions en les noves xarxes europees de formació artística. |
| 3.2 | S’hauria de construir de manera urgent una sala de gran format per a orquestra, teatre apte per a òpera, sala de música de cambra, un espai d’exposicions de dimensions variables, un nou espai per al Conservatori, i de forma primordial, apostar per l’habilitació del teatre Principal per a activitats originals i deferenciades que li donin una personalitat pròpia i que atreguin públics nous, etc. |
| 3.3 | Continuar la política de suport a la creació musical, que és capdavantera a tot l’Estat, tot garantint la continuïtat de l’Orquestra Simfònica del Vallès i procurant pel progrés de la seva qualitat, així com amb l’Associació d’Amics de l’Òpera i la resta d’intèrprets. |
| 3.4 | Crear tallers d’adults a partir de les associacions i/o dels centres municipals, dedicant especial atenció a les arts aplicades. |
| 3.5 | Establiment de ponts entre el nivell de formació general i els nivells preprofessionals en el camp artístic. Això ha de ser particularment estudiat en l’àmbit de la música. |
| 3.6 | Procurar que els centres de producció artística tinguin un major ressò públic. |
| 3.7 | Organitzar campanyes de promoció, amb setmanes que donin a conèixer zones concretes de la ciutat o activitats concretes, i fer-ho amb la voluntat que tinguin un cert impacte ciutadà. |
| 3.8 | Fa falta canviar les dimensions i l’organització de la Universitat a l’Abast. |
| 3.9 | Adequar les instal·lacions esportives municipals existents i dotar i facilitar les de nova implantació necessàries |
4.3.4. En relació amb l’espai urbà i la sostenibilitat
| 4.1 | El PES s’ha de convertir en l’eina que canviï la tendència a deixar en mans de l’Administració local la responsabilitat de vetllar per l’espai urbà, el rodal i el medi ambient i retornar la iniciativa en aquest camp als individus i als col·lectius. |
| 4.2 | Es fa necessari crear un Consell de Medi Ambient per a la ciutat, amb objectius de planificació, gestió i difusió del debat mediambiental. |
| 4.3 | Cal una Guia del Medi Ambient, fins i tot una Guia de Ciutat -per evitar la fragmentació del discurs- que reforci la importància de la sostenibilitat. |
| 4.4 | El Consell Municipal d’Educació ha d’impulsar un llistat de temes escolars relacionats amb el medi ambient que cal analitzar, com la il·luminació dels centres, la climatització, la gestió de residus de les activitats, la pintura, el paper, les coles, etc |
4.3.5. En relació amb l’accés al mercat de treball
| 5.1 | Potenciar els Programes de Formació-Treball, que funcionin com a pas previ per a la inserció laboral per a les persones que viuen en una situació precària per tal que passin per un període d’adaptació al mercat laboral |
| 5.2 | Desenvolupar un sistema d’informació que permeti als diferents professionals dels equips de valoració, orientació, tutoria i seguiment conèixer totes les possibilitats per a l’acompanyament òptim del projecte personal de cada alumne per a la seva integració laboral |
| 5.3 | Estar atents al desenvolupament de les mesures de foment dels Tallers d’Ocupació (decret aprovat pel Consell de Ministres el 19 de febrer de 1999) com a recurs per potenciar la reinserció de col·lectius amb dificultats, especialment persones amb malaltia mental, persones que han estat llargs períodes sense feina i persones que han estat a la presó |
| 5.4 | Aprofitar l’existència de l’Observatori d’Economia Local de Sabadell com a eina per a la prospectiva del mercat de treball que, amb la participació dels agents empresarials, sindicats i formadors, permeti anar fent una anàlisi constant de la situació, de la possible evolució i que suggereixi les accions formatives necessàries. |
| 5.5 | Establir un organisme de coordinació de tota l’oferta formativa que n’asseguri la seva difusió i accessibilitat. L’ús d’una xarxa local d’Internet en podria facilitar l’operativitat i la connexió entre tots els agents formadors. |
| 5.6 | Creació d’un organisme encarregat de coordinar les pràctiques a les empreses, l’orientació laboral i professional i la inserció laboral. En aquest últim aspecte hauria de fer especial incidència en el seguiment d’aquells col·lectius amb més risc i ampliar les polítiques compensatòries que assegurin la igualtat d’oportunitats educatives i laborals. |
| 5.7 | Crear la figura de l’agent d’inserció laboral per potenciar els departaments d’orientació dels instituts de secundària amb oferta d’FP |
4.3.6. En relació amb la col·laboració ciutadana i institucional
| 6.1 | Crear un òrgan de coordinació del conjunt de serveis personals de la ciutat, sigui quina sigui l’administració que en tingui les competències, i un altre que coordini totes les institucions de la ciutat, escolars o no, que tinguin un fort component educatiu en la seva activitat |
| 6.2 | Articular i potenciar una xarxa de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) a nivell ciutadà (Sabadell Ciutat) que permeti la interacció entre els seus habitants i les associacions educatives i culturals. |
| 6.3 | Establir una instància permanent de coordinació dels agents educadors formals i comunitaris amb els serveis de suport personal i social en cada districte |
| 6.4 | Establir de manera periòdica, o almenys programada, contactes entre agents educadors dels sistemes formal i espontani i les comunitats minoritàries, els serveis especialitzats per a col·lectius concrets, els programes de cooperació amb els països d’origen dels immigrants, les cases regionals, serveis religiosos o altres representants de cultures minoritàries amb la finalitat que s’extreguin elements per dissenyar accions de millora de la comprensió de la diversitat i de la cooperació. |
| 6.5 | Pensar en sistemes alternatius de comunicació i d’informació. Sovint les senyalitzacions, comunicats i altres informacions impreses no arriben, o ho fan en condicions diferents a grups amb dificultats. |
| 6.6 | Demanar a la universitat que produeixi publicacions, investigacions i recerca sobre la ciutat. |
| 6.7 | Coordinació de les associacions amb les universitats per obtenir assessorament i elaborar realitzacions conjuntes. |
| 6.8 | Coordinació de les associacions amb els museus, instituts i escoles. |
| 6.9 | Crear un fòrum d’opinió per possibilitar als ciutadans i a les entitats que facin propostes, com si fos un senat de persones que no formen part de l’Administració, que no participen dels òrgans de govern de la ciutat, però que tenen interès a col·laborar en tasques ciutadanes. |
| 6.10 | Demanar la col·laboració dels mitjans de comunicació, especialment la televisió, perquè incloguin una àmplia gamma de programes formatius i de lleure a les franges horàries dedicades als infants i als joves. |
| 6.11 | Potenciar la xarxa de voluntariat social i la participació de tots els ciutadans. |
| 6.12 | Establir un marc estable de trobades de grups de treball on s’incloguin els actors que formen part de l’àmbit de l’educació en un sentit ampli |
4.3.7. En relació amb altres qüestions
| 7.1 | S’hauria d’ampliar la formació prestada peer al Parc Taulí en matèria sanitària. |
| 7.2 | Instal·lar nous centres d’estudi i recerca a Sabadell. |
| 7.3 | Elaboració d’un programa d’intervenció i reflexió en el si de les AMPA. Establir les seves necessitats per potenciar-les com una eina eficaç en la seva intervenció davant els problemes familiars dels alumnes i com a recurs de formació de les famílies |
| 7.4 | Fer especial incidència en les famílies amb problemes concrets, com els programes del tipus "escola de pares i mares", ja que els pares i mares més necessitats en formació i orientació són els que presenten menys assistències a aquestes propostes. |
