3.1. ELEMENTS DESCRIPTIUS DE LA SITUACIÓ ACTUAL A SABADELL EN L’ÀMBIT EDUCATIU

3.1.1. Dades generals d’escolarització

En el curs 1998-99, Sabadell tenia uns 41.600 alumnes inscrits en els 128 centres de la ciutat, la meitat dels quals són públics (63) i la resta, privats o concertats. En total, el 61% de l’alumnat estudia en centres públics, mentre que el 39% restant ho fa en els altres establiments. En l’educació infantil i primària la majoria de l’alumnat (56,5%) estudia en centres públics, mentre que a l’educació secundària obligatòria, des del curs 1996-97, en què s’introdueix l’ESO, els centres públics han anat perdent alumnat (el curs passat hi ha hagut una disminució del 4% a l’ESO i un 1% a la postobligatòria), tot i que encara tenen la majoria d’estudiants en aquest nivell.

Si comparem els percentatges d’alumnat matriculat a l’escola pública o concertada en l’ensenyament infantil i primari, Sabadell té percentatges semblants als de la comarca i Catalunya i l’oferta pública està pel damunt de la concertada. En canvi, a partir de la implantació de l’ESO es comença a donar un descens progressiu i significatiu de l’escolarització en l’ensenyament públic de primària, mentre que l’ensenyament privat augmenta en nombre de línies i d’alumnes. Part de l’explicació d’aquest fenomen es trobaria en la complexitat de comprensió del procés de matriculació amb la implantació del nou model educatiu, la qual cosa no passa a l’oferta concertada, on s’assegura l’itinerari acadèmic des dels 3 fins als 16 anys. Uns altres factors que ho explicarien serien la necessitat de la preinscripció a la pública (la concertada no en necessita); és més fàcil passar de l’escola pública a la concertada que no pasa a l’inrevés; la manca de control sobre les condiciones exigides en els concerts educatius amb els centres d’ensenyament privats pel que fa al nombre mínim de línies, instal·lacions, procés de matriculació i fonts externes de finançament; la manca de voluntat de l’Administració de prestigiar els centres públics davant l’opinió pública o altres motius conjunturals, com la suposada conflictivitat escolar o els atribuïts prestigis dels centres.

Els centres públics mantenen una relació d’alumnes per aula inferior a la dels centres privats i concertats, tant en l’ensenyament infantil i primari (21,5 dels públics per 23,9 dels privats), com al secundari (27,7 dels centres públics per 29,4 dels privats).

Els estudis de la població han evolucionat notablement al llarg dels anys. Si es comparen les estadístiques de l’any 1986 amb les de 1996 es pot veure que la quantitat de gent que no sabia llegir ni escriure el 1986 (25.914) s’ha reduït notablement al 1996 (5.319); el mateix ha passat amb els ciutadans que tenien la primària incompleta (de 55.741 a 49.215). Al mateix temps, han augmentat els sabadellencs amb estudis d’EGB, de primera i segona etapa; de Formació Professional, de segon i primer grau; de BUP i COU (de 10.501 a 15.590); de les persones amb titulacions mitges (de 3.501 a 7.268), i de les que tenen titulació superior (de 2.419 a 6.132).

Aquesta evolució, però, tot i ser positiva, encara té algunes mancances, originàries bona part d’elles de la deficient escolarització que va tenir lloc després de la Guerra Civil i durant molts anys del franquisme. Segons dades de diversos estudis, el 53,2% de la població major de 14 anys té l’EGB incompleta. Però si aquesta dada es relaciona amb els districtes ens adonarem que el districte 1 està per sota de la mitjana, els districtes 2, 4, 5 i 6 freguen la mitjana, i la superen àmpliament el 3 i el 7. Aquest percentatge tan elevat de manca d’estudis s’explica per l’edat.

Un de cada quatre joves (28,5%) no obté el Graduat Escolar, i un de cada tres joves no té la titulació de secundària obligatòria. Aquesta xifra és superada pels barris de Can Puiggener, Ca n’Oriac, Can Feu, Sant Oleguer, la Serra i la Concòrdia. Es troben al voltant del 27% els sectors Nord i Gràcia i Sud, i se situen per sota Can Rull, Centre i Creu Alta.

Les dades són prou explícites com per adonar-se que la relació entre fracàs escolar i estatus social és un fenomen social present a la ciutat. Es pot observar que el creixement econòmic desigual provoca desigualtats educatives, traduïdes en darrer terme, i en un sentit negatiu, en el fracàs escolar. I el fracàs escolar pot conduir a l’exclusió social i cultural. Si tenim present que la taxa interanual d’atur a Sabadell el 1997 era d’un 11% de la població activa, els joves (fins a 24 anys) representen el 18% del col·lectiu d’aturats i els adults entre 25 i 54 anys representen el 70%. La franja d’edat amb més atur és la de 25 a 34 anys, que representa el 27% del total. Cal tenir present que l’atur afecta molt especialment les dones, que són el 27% dels aturats, malgrat el baix índex d’activitat respecte a altres països europeus. En les persones amb el Certificat Escolar, la taxa és del 50%; la desocupació és del 26% entre els que tenen el Graduat Escolar i del 2% per als posseïdors d’una titulació de grau superior. Si bé és cert que l’ESO dignifica la formació professional perquè es demana aquesta titulació per poder accedir-hi, també ho és que si alguns dels cicles formatius de grau mitjà o de grau superior no tenen cap sortida acadèmica poden convertir-se en un camí sense retorn.

Pel que fa al coneixement del català, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, un 94% de la població entén el català, un 70% el sap parlar, un 68% el sap llegir i un 44% el sap escriure. Es constata que la població més jove té un nivell global de català més elevat que la població adulta: mentre que un 99% de la població jove entén el català, el coneixement d’aquest en la població de 75 anys és d’un 77%. Aquestes diferències s’acusen molt més quan es tracta d’escriure en català.

3.1.2. Oferta educativa

A més, com a conseqüència de la reducció de la natalitat, a Sabadell es detecta un descens conjuntural en la població en edat escolar que afecta bàsicament els primers trams, que van dels 3 als 12 anys. Això podria provocar una disminució d’aules en el conjunt dels centres públics i privats, encara que potser menys en els privats.

Cal tenir també en compte una dada significativa i important: la capacitat d’atracció de Sabadell d’alumnes no empadronats al municipi, aproximadament l’11%, i que, majoritàriament, es dirigeixen a l’escola concertada.

Es constata una distribució desigual de les escoles bressol en el territori i una incidència pràcticament nul·la de l’oferta pública. La manca de voluntat política de l’administració educativa fa que no hi hagi continuïtat entre l’escola bressol i l’ensenyament públic, mentre que la garantia d’escolarització de moltes ofertes privades existeix des de l’inici fins als 16 anys. Aquesta situació es tradueix en el fet que només el 52,5% de la població amb 2 anys està escolaritzada, quan la necessitat és superior a l’oferta.

3.1.3. Dades de matriculació

Pel que fa a l’etapa infantil i primària, sembla que es detecta una major matriculació d’alumnes a l’escola concertada al Centre, Sant Oleguer i la Creu de Barberà, que és també on hi ha més concentració d’aquests centres. En aquestes zones amb àmplia oferta d’educació privada disminueix el percentatge d’escolarització dels alumnes empadronats a Sabadell a l’escola pública. La majoria d’aquests centres, a més, estan situats a les zones on hi ha més concentració d’oferta privada. La zona del Centre caldrà analitzar-la detingudament perquè, d’una banda, concentra el 50% de l’oferta privada, però, de l’altra, té un dels índexs més alts d’escolarització a l’escola pública (75%) en relació a la població empadronada a la zona. Tal vegada podríem pensar que hi ha un important nombre d’alumnes desarrelat dels seus districtes d’origen que estudia al Centre.

Tota la problemàtica de l’ensenyament infantil i primari es trasllada a l’etapa secundària on, a més, hi ha una altra zona, la Creu Alta, sense cap centre públic. El Centre acull els dos terços dels alumnes no empadronats a la seva zona i l’oferta privada triplica la pública.

L’ensenyament d’adults pateix una situació de falta de centres i d’escassa definició de l’Administració en el fet de veure com es lliga l’educació dels adults amb l’aplicació del nou model educatiu.

3.1.4. Recursos educatius

L’oferta educativa de la ciutat que permet una educació continuada, en el sentit ampli, formal o reglat i no formal, és molt nombrosa i comprèn un total de 596 recursos educatius, segons dades de l’Inventari de recursos educatius de Sabadell. Els recursos educatius amb formació no reglada són superiors (451) als reglats. Els 68,3% d’aquests recursos estan relacionats amb l’àmbit cultural i el 31,7%, amb l’àmbit professional. Per àrees, els esports (15,4%) tenen els recursos majoritaris, seguits per l’àrea d’arts plàstiques (11,0%) i les arts escèniques (9,4%).

La titularitat d’aquests recursos educatius també mostra una estadística peculiar. Els recursos de formació reglada del sector públic representen el 51,9% i els del privat, el 48,1%. En la formació no reglada, en canvi, el sector públic només representa el 3,8% del total de recursos, mentre que el privat té el 96,2%. D’aquests recursos del sector privat, el 43,1% es defineix amb afany de lucre i el 53,1% sense afany de lucre.

3.1.5. Lluita contra les exclusions

Sabadell no s’escapa del perill de les exclusions. Segons dades de l’Ajuntament, 6.288 persones (3,3% de la població global i el 3,6% de les famílies de la ciutat) van recórrer el 1995 als Serveis Socials d’Atenció Primària. Encara que no tots ho van fer per problemes relacionats amb la pobresa, la dada funciona a nivell indicatiu. Aquestes persones viuen preferentment als barris perifèrics, on són més del 5% els ciutadans atesos per aquests serveis socials; mentre que al Centre van demanar aquests serveis menys del 2% dels seus habitants. A més d’aquest servei municipal en funcionen d’altres, com Càritas, que ajuden aquestes persones a solucionar dificultats relacionades amb l’habitatge, l’alimentació, les factures de l’aigua, la llum o la calefacció, la roba o els medicaments.

L’atur entre la població pobre de Catalunya és superior al 45%. Per tant, es fa més difícil per a un pobre accedir al treball i, consegüentment, a més recursos econòmics per millorar el seu nivell de vida que per a una persona que no està en la seva situació. A més, quan troben treball, generalment és en condicions precàries i està mal pagat. A Sabadell, el 1997 va haver 462 beneficiaris del PIRMI i el 25% dels que van poder accedir a aquests ingressos que dóna la Generalitat per a les persones més necessitades, fa tres o més anys que s’acullen a aquests ajuts. Des de l’escola s’observa que els fills de pares pobres acostumen a ser-ho també ells i difícilment poden prosperar socialment. L’escolarització entre aquests nens és irregular en l’11,7% dels casos. També s’aprecia que les famílies amb pocs recursos econòmics acostumen a viure a les zones econòmicament febles, territori del qual marxen les famílies que adquireixen un cert estatus. Amb els anys, aquest comportament pot estendre’s i convertir-se en veritables borses de conflictes. Relacionat amb aquest fenomen s’han de tenir una especial cura amb els centres públics que tenen problemes cronificats.

Els aturats de llarga durada també corren el perill de formar part dels grups que pateixen exclusió. A Sabadell hi havia el desembre de 1998 7.486 persones en atur, de les quals 2.766 són majors de 45 anys. A més, el mercat laboral espanyol ofereix un percentatge de població activa inferior a la mitjana de la Unió Europea, i a Sabadell, només al voltant de 46.000 persones consten com a assalariades de les 126.000 que estan en edat laboral (entre 16 i 65 anys).

Les persones registrades amb disminucions al Vallès Occidental el 1996 representen el 2,34% del total de la població, xifra molt semblant a la mitjana de Catalunya (2,46%). De les 15.214 persones amb discapacitats, 8.620 ho eren per disminució física, 3.202 tenien retard mental, 1.108 patien discapacitat visual, 841 de tipus auditiu, 1.355 tenien malalties mentals i 88 altres tipus de malaltia. L’índex d’atur entre aquest col·lectiu és tres vegades superior al de la població en general, quan en aquests casos la inserció en el món laboral és essencial per als afectats i es converteix en la millor manera d’educar la comunitat.

Sabadell té aproximadament unes 600 persones en un estat de dependència greu a drogues diverses. Aproximadament 500 persones són ateses pel Servei d’Assistència a Persones Drogodependents (455 l’any 1997). El consum excessiu d’alcohol afecta un nombre més elevat d’addictes (el 50,3% el 1997), tot i que el 1995 i 1996 els consumidors d’heroïna (37,8% el 1997) es van convertir en el grup més nombrós de drogodependents en situació greu.

Hi ha un seguiment regular sobre aquest grup, sobretot pels consumidors de droga dura, gràcies al subministrament de metadona (334 beneficiaris el 1997). Aquest programa ha permès baixar l’índex de delinqüència i rebaixar l’alarma social i la protesta veïnal. El control sobre aquest col·lectiu contrasta amb la manca d’estudis en els més joves sobre el consum de drogues, de disseny o no, i d’alcohol.

Hi ha un desarrelament dels nois i noies pertanyents a minories ètniques o culturals amb l’escola a partir de la primària. És molt difícil que aquests nens arribin a l’institut, perquè les aspiracions dels seus pares no coincideixen amb les expectatives que l’escola té dels infants i joves.

Aquestes dificultats en la lluita contra l’exclusió que poden patir determinats col·lectius es produeixen mentre s’escampen a gran velocitat els efectes de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Les eines que les tecnologies de la informació i de la comunicació proporcionen a la societat poden ajudar a trencar les dificultats d’accés al coneixement si tothom hi té accés, però es poden convertir en un instrument més d’exclusió social (inforics i infopobres) en una societat que utilitza aquestes xarxes d’informació com un mercat que genera exclusió. Aquest nou mercat de la informació es caracteritza, d’una banda, per la seva capacitat d’ampliar les possibilitats de formació i d’adquirir coneixements dels usuaris de les TIC; però de l’altra banda, es produeix un procés de concentració de la informació en xarxes controlades per grans grups de comunicació. En aquesta situació, la clau no és tant tenir la informació, com controlar-ne els sistemes de distribució.

3.1.6. Presència de la Universitat a Sabadell

La ciutat té bones relacions amb la Universitat. La prova que és així es demostra en el següent cens de centres de formació superior que estan a Sabadell: Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la UAB, Escola Universitària d’Informàtica de la UAB, Escola Superior de Disseny (ESDI), Centre de Suport de la UOC, Unitat de Docència del Parc Taulí (UDIAT), Escola de Pràctica Jurídica, Universitat a l’Abast, cursos de formació per a joves emprenedors, Cicle Aranguren, Centre de Tecnologies de Sabadell (Cestic), cursos de postgrau, Centre Nacional de Microelectrònica, que també depèn del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, i l’Institut Universitari Fundació Parc Taulí. A aquesta oferta, s’hi poden sumar els cinc centres següents, ubicats al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona: Institut de Ciència de Materials, Centre d’Intel·ligència Artificial, Hospital Veterinari, Laboratori General d’Assaigs de la Generalitat i el Centre de Visió per Computador.

Malgrat aquesta important presència d’escoles universitàries i d’activitats relacionades amb els estudis superiors, la realitat és que Sabadell no té una vida universitària pròpiament dita, ni s’ha constituït en una vila universitària, tot i que treballa per fer-ho. Manquen més relacions amb els diferents estaments de la ciutat i amb el teixit productiu, sobretot les empreses petites i mitjanes. Aquesta situació també es reprodueix amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), tot i que la seva proximitat permet que les relacions siguin preferents. Només cal veure les dades de matriculació a la UAB en el curs 1998-99: un de cada deu alumnes és de Sabadell, que és la ciutat amb més alumnes (3.021), després de Barcelona. A més, la majoria d’universitaris sabadellencs, el 62,3% concretament, tria la UAB per fer els estudis superiors.

3.1.7. Patrimoni cultural i associacionisme

La ciutat gaudeix d’importants col·leccions artístiques i culturals conservades en els museus, té un nombre suficient d’elements patrimonials d’interès i ha vist publicada una quantitat considerable d’investigacions, entre altres d’història industrial, política, econòmica i social, sobre arqueologia i urbanisme i sobre el medi natural, que ha generat un actiu associacionisme.

La realització del Mapa Cultural, a més, ha permès fer un ampli diagnòstic del potencial patrimonial i de les experiències al voltant dels usos ciutadans dels elements patrimonials.

En el terreny de les arts, el panorama educatiu de Sabadell es caracteritza, sobretot, pel paper preponderant de les associacions privades sobre el sector públic.

3.1.8. Mecenatge cultural

La ciutat disposa d’uns instruments financers que haurien de permetre desenvolupar un mecenatge important. A més del mecenatge de l’Ajuntament de Sabadell, les dues entitats que més es destaquen per fer aquesta funció són Fundació Caixa de Sabadell i Fundació Banc de Sabadell.

Els hàbits culturals dels sabadellencs d’assistència al teatre o als concerts, de lectura de llibres o d’assistència al cinema o de veure la televisió tenen a veure amb la pertinença o no a algun tipus d’associació cultural: els ciutadans que formen part d’alguna entitat cultural acostumen també a consumir més teatre, concerts o llibres.

3.1.9. Entitats i lleure

El gaudi del lleure a Sabadell té molt a veure amb la rica gamma d’associacions ciutadanes, unes 190 de culturals i unes 165 d’esportives. L’associacionisme fa de Sabadell un tret diferenciador. Mentre a Catalunya el 36,6% dels ciutadans afirma que forma part d’alguna entitat, a Sabadell el percentatge és del 47,2%. La pertinença a una associació o a diverses varia segons l’edat i les preferències. Les associacions esportives interessen més als sabadellencs de fins a 44 anys (25%), mentre que les associacions de veïns agrupen els que superen els 45 anys (21%). Les associacions relacionades amb la cultura popular interessen relativament poc, però de manera molt uniforme en totes les edats, encara que el grup més nombrós els de més de 64 anys (mitjana del 3%).

Dins l’àmbit de les aficions o pràctiques de lleure fora de la llar, l’activitat física i l’esport són preponderants, i tenen una gran presència en la vida quotidiana dels sabadellencs. Aquesta forma de gaudir del lleure ha experimentat un espectacular increment en els últims anys, no només en la seva vessant competitiva sinó que bàsicament com a mitjà de salut, de relació social; en definitiva, com un dels punts de la recerca de l’expressió "qualitat de vida". Així, es constata que els més joves, entre 8 i 16 anys, realitzen activitats fisicoesportives en el 87,8% i, entre els adults de 14 a 44 anys, aquesta es fa en una mitjana del 63% de la població general de la ciutat.

També trobem que els joves que tenen entre 8 i 16 anys dediquen bona part del seu temps de lleure a mirar la televisió, escoltar música i llegir, almenys un cop per setmana. L’ús de l’ordinador i dels jocs de taula queden pel darrere d’aquestes pràctiques. Respecte al sexe, fora de la llar, els nois dediquen més temps a l’esport que les noies, que ocupen més temps anant al cinema, o passejant i anant de compres. En canvi, no hi ha diferències significatives entre nois i noies quan es tracta de sortir amb els amics, anar d’excursió, assistir a un grup d’esplai o freqüentar els bars (aquesta darrera dada, referida sobretot a les edats entre 13 i 16 anys). El 57% dels joves (nois i noies) diu que li agrada molt o bastant llegir llibres. Els nois prefereixen la lectura d’aventura, humor, còmics i esports, mentre que les noies passen les hores de lectura amb la poesia, els contes i lectures de tot tipus.Totes aquestes dades han estat extretes de l’Enquesta d’hàbits culturals i de l’estudi El temps de lleure i l’esport.

3.1.10. Espai urbà, rodal i sostenibilitat

En l’àmbit de l’espai urbà, el rodal i la sostenibilitat, ens trobem en una ciutat que té uns carrers on és difícil resoldre tant els problemes del trànsit privat com de l’aparcament de vehicles i que no ens porta a una ciutat més habitable i més agradable. Les motos i els cotxes produeixen molt soroll i contaminació ambiental per la seva circulació o excés de velocitat.

S’han consolidat els passeigs i bulevards en trams discontinus, com la Rambla, l’avinguda de Barberà, el passeig de la Plaça Major, l’avinguda 11 de Setembre, l’avinguda de Matadepera, l’Eix Macià o la ronda Collsalarca. També han aparegut els primers carrers prioritaris per als vianants, com el de Sant Oleguer i Sant Julià i els comercials per a vianants, al Centre.

Hi ha més espais lliures urbans de ciutat, amb més qualitat i diversitat de la que hi havia fa uns anys i que comparteixen els habitants de la ciutat i de la comarca. Hi ha places per a les activitats culturals, com la plaça del Treball, el Racó del Campanar, la Creu Alta, el Doctor Robert o la plaça Marcet, i han aparegut uns parcs de ciutat que han augmentat el nivell dels seus equipaments, com el Parc de Catalunya, el Parc del Taulí, la Bassa de Sant Oleguer i el Parc Central de la Granja del Pas.

Cal, però, actuar amb seriositat i urgència sobre els espais periurbans i naturals per tal de convertir-los en espais de lleure ciutadà i educació ambiental. En aquest apartat s’inclourien el bosc de Can Deu, el parc de la Salut-Togores, Castellarnau i la zona del riu Ripoll-Colobrers-Riutort-Ribatallada o els espais agrícoles. Aquests espais s’han de protegir i equipar per al coneixement històric i ambiental que conforma el seu paisatge, per potenciar l’activitat de la pagesia a Sabadell i com a activitat per tenir cura, conèixer i defensar el rodal de la ciutat. Relacionat amb això caldrà treballar per a la defensa i l’estudi dels espais naturals de la plana del Vallès, amb la intenció d’estudiar alternatives al marc urbanístic vigent i aturar el consum de territori i l’impacte urbanístic.

3.1.11. Responsabilitats ciutadanes

A la societat actual l’espai públic i col·lectiu, més que ser un espai públic de tots i per a tots, acostuma a ser un espai sobre el qual ningú no en vol responsabilitats. S’ha tendit a delegar les responsabilitats individuals i col·lectives a l’Administració. Les administracions d’esquerres, també a Sabadell, han resolt tradicionalment aquestes situacions substituint la societat per l’Estat. Aquest plantejament d’implicació i aprenentatge de ciutadania ha de superar i invertir l’actual model. Aquest canvi cultural l’ha d’impulsar i encapçalar l’Ajuntament, amb recursos i un observatori estable, des del PES.

3.1.12. Formació professional

Sabadell disposa d’una àmplia oferta formativa en el terreny professional, tant pel que fa al sistema educatiu formal com a l’entorn social i empresarial, que és molt ric i diversificat. Aquesta realitat es detecta en l’extensa relació de centres dedicats a la formació professional reglada, ocupacional, d’ensenyament d’adults, d’ensenyament de règim especial (centres per a discapacitats, d’arts plàstiques i disseny, música, Escola Oficial d’Idiomes, etc.), acadèmies d’idiomes, d’informàtica, centres de formació empresarials i sindicals...

 

3.2. PUNTS FORTS

-Sabadell compta amb indústries de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), i amb la xarxa telemàtica Sabadell Ciutat. Serà un dels primers municipis de Catalunya a estar totalment cablejat, i ha posat en marxa la Fundació Indústries de la Informació i el Centre d’Estudis i Serveis de Tecnologies d’Informació i Comunicació Avançades (CESTIC).

-La ciutat té una xarxa completa i de qualitat d’equipaments educatius públics que garanteix satisfactòriament l’escolarització per a tota la població en edat obligatòria i, fins i tot, atén la demanda de places de poblacions del voltant.

-Sabadell gaudeix d’una sòlida tradició investigadora en temes clau per a la història de la ciutat.

-Sabadell té una vida cultural, esportiva i associativa rica, diversificada i molt activa, i compta, a més, amb un potencial important en el camp de la música i de les arts escèniques.

-La ciutat compta amb una xarxa d’atenció social de qualitat vinculada a la xarxa d’atenció sanitària a nivell primari.

-Sabadell ha evidenciat una capacitat important de pacte i consens. De manera periòdica s’organitzen propostes de participació ciutadana que conviden a elaborar projectes de construcció de ciutat en comú.

-A Sabadell hi ha importants agents econòmics, amb capacitat d’invertir en un projecte de futur i de liderar processos de canvi i de transformació.

-L’entorn laboral i empresarial és diversificat, innovador; és capaç d’afrontar els canvis i té una tradició formativa tant en l’àmbit gremial i empresarial com en el sindical.

-La ciutat compta amb un Programa d’Orientació Educativa i Laboral dirigit a tots els àmbits ciutadans.

-La proximitat de la Universitat Autònoma de Barcelona ha ajudat a intensificar les relacions d’aquest centre amb la ciutat. Sabadell també es beneficia de tenir un centre de suport de la Universitat Oberta de Catalunya, centres vinculats a la Universitat Ramon Llull i es va conformant com a vila universitària.

-La ciutat disposa d’una important política d’habitatge públic.

-Sabadell disposa d’una oferta de mitjans de comunicació locals escrits (Diari de Sabadell, El 9 Nou) i televisiu (Canal 50), i està construint una important xarxa telemàtica (Sabadell Ciutat) a través d'Internet.

-La ciutat resulta prou acollidora i ofereix un alt índex d’habitabilitat i de qualitat de vida.

-El conjunt dels ensenyants ha demostrat un alt nivell de compromís amb la seva professió i amb la necessitat de renovació pedagògica.

-La ciutat compta amb una àmplia oferta formativa professionalitzadora, a nivell reglat i no reglat.

 

3.3. PUNTS FEBLES

-L´oferta d’educació pública és gairebé inexistent en l’àmbit de les escoles bressol i clarament insuficient en l’àmbit d’algunes famílies professionals.

-L’oferta educativa i, en general d’atenció, per a les persones amb disminució de la ciutat és molt insuficient després de l’escolarització obligatòria.

-Es produeix un desigual nivell d’instrucció de la població segons l’edat.

-Tot i la cohesió social i educativa aconseguida, encara hi ha mancances comparatives entre el centre i la perifèria de la ciutat. L’oferta i la demanda de recursos educatius i culturals és molt més forta en unes zones que en altres.

-Moltes associacions solen ser entitats tancades en si mateixes i mancades d’un recanvi generacional. Falta reforçar i impulsar les associacions i totes les estructures socials de la ciutat.

-Es constata encara un coneixement deficitari d’una part del professorat, tant del potencial patrimonial de la ciutat com de l’oferta educativa disponible per tractar-lo.

-Es constata la necessitat que l’Ajuntament tingui més competències que les actuals en la gestió del sistema educatiu. L’Ajuntament ha de tenir més iniciatives i ha d’assumir el lideratge en la coordinació de les activitats educatives de la ciutat.

-S’ha millorat la relació entre ètnies, però no s’ha aconseguit que alguna d’elles senti que forma part de la ciutadania.

-Sabadell no compta amb una ràdio que completi l’oferta d’informació local i comarcal.

-La ciutat té una forta personalitat pròpia, que a vegades es converteix en un localisme que dificulta l’obertura a altres ciutats.

-La riquesa en les iniciatives de formació no està prou difosa, ni prou coordinada, ni té sistemes de control de qualitat suficients.

-La ciutat està mancada d’equipaments com biblioteques públiques, instal·lacions esportives de qualitat i altres espais cívics i de lleure, i alguns dels existents són antics o inadequats per a les finalitats o nivell de servei que han de tenir.

-Falten espais de trobada per als estudiants universitaris i la ciutat té dificultats per erigir-se com a vila universitària perquè té un cost de vida elevat i barreres de comunicació i transport importants amb la UAB.

-Els lligams entre la universitat i l’empresa són molt febles, com ho són els lligams entre l’empresa i el sistema educatiu d’estudis que no són superiors.

-Hi ha una coordinació feble entre les diferents administracions públiques i els agents socials que actuen sobre el territori de Sabadell.

-Manquen plataformes regulars de participació ciutadana en el marc de l’espai urbà i de la sostenibilitat mediambiental.

-Falten equipaments i infraestructures d’educació mediambiental.

 

3.4. ASPECTES O FENÒMENS QUE HAURIEN DE SER OBJECTE D’ESTUDI

Cal una revisió i actualització del Mapa Escolar perquè ha quedat desfasat, sobretot pel que fa a les dades del primer tram d’escolarització obligatòria.

Falten estudis permanents de l’escolarització a Sabadell, més amplis des del punt de vista quantitatiu i més complets des del punt de vista qualitatiu ("Escola i ciutat", pàg. 23 i 24).

Falten estudis sobre les necessitats actuals i futures de l’ensenyament d’adults i de l’educació especial.

Cal un estudi sobre la situació dels centres educatius i culturals de la ciutat en relació als equipaments informàtics i a l’ús quantitatiu i qualitatiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC).

Manquen estudis sobre el perfil dels estudiants, professors i PAS de la universitat en general, i de la UAB en particular, i sobre el seu grau d’inserció a Sabadell. Concretament seria bo saber on cerquen serveis els professors i els alumnes.

Cal elaborar un mapa dels actuals recursos i previsions de formació ocupacional i de serveis d’informació, orientació, suport a la recerca de feina, formació contínua, suport al manteniment del lloc de treball i seguiment de la inserció que hi ha a la ciutat, per tal de poder analitzar les ofertes i les mancances, i així elaborar una proposta per completar-les.

Manca conèixer quina és la formació artística de la ciutat: des de les habilitats de la població, les seves preferències, les actuacions dels centres cívics, les respostes del públic a totes les accions... Caldria comparar el resultat d’aquestes dades amb el d’altres ciutats europees semblants pertanyents a països més avançats.

Convindria analitzar en l’àmbit del districte o del barri les necessitats que es produeixen en la relació entre l’escola i la família. Aquest estudi hauria d’incloure la participació de tots els actors que participen en aquest procés.

Conèixer millor quines són les característiques principals del mercat laboral de Sabadell i les prospectives periòdiques de canvi.

Falten estudis dels itineraris d’inserció laboral de les persones formades a l’ESO, FP reglada i ocupacional i ensenyaments de règim especial; de l’autoocupació, amb els sectors principals i una anàlisi completa de totes les iniciatives d’inserció laboral.

Cal l’elaboració d’un mapa d’activitats, instal·lacions i equipaments fisicoesportius.

Cal fer un estudi de l’oferta de lleure a la ciutat per conèixer necessitats, mancances i oferir un catàleg de serveis de lleure.

És important fomentar la informació institucional i el seu tractament com a informació comprensible per al ciutadà, per al coneixement de les problemàtiques de la ciutat, i poder treballar, i divulgar després, els canvis educatius i culturals amb materials pedagògics. Necessitem espais informatius de divulgació sòlids i estables al servei de la ciutat: espais expositius, centres virtuals, informàtics, espais mòbils que recorrin equipaments de la ciutat, distribuïdors d’activitats i d’experiències.

Es considera prioritari promoure investigacions sobre les realitats culturals de la història recent i present de tots els sectors de la població, des de perspectives metodològiques que recullin aquells àmbits del patrimoni menys convencionals i pràcticament desconeguts de la ciutat (història oral, etnografies, cultura popular...).

Caldra afrontar properament el tema de la llengua en profunditat, que en el marc del PES no s'ha inclòs en el debat.