Un de cada tres joves escolaritzats no té la titulació de secundària obligatòria

Cal tenir en compte que la implantació de l’ESO és encara força recent i que previsiblement aquestes dades tendiran a reduir-se amb l’increment de recursos tan de tipus qualitatiu com quantitatiu. També cal remarcar que l’escolarització del 100% de la població desvia considerablement els resultats en comparació amb els models anteriors a la seva implantació.

Si analitzem les dades sobre els nivells d’instrucció de la població adulta de Sabadell en relació als districtes trobem que:

• Només tenen estudis primaris incomplets

Com es pot observar els districtes 7 i 3 són els que presenten uns nivells d’instrucció més baixos, seguits pels districtes 5, 4 i 6. Només el districte 1 està per sobre de la mitja del nivell de formació de la ciutat.

Si analitzem les dades de fracàs escolar de la població de joves escolaritzats de Sabadell en relació als districtes i sectors trobem que:

Les dades són prou explícites com per adonar-se que la relació entre fracàs escolar i estatus social és un fenomen social present a la nostra ciutat i que cal posar-hi remei.

Aquesta correlació afavoreix el cercle següent que un cop detectat cal trencar.

Es pot observar que el creixement econòmic desigual provoca desigualtats educatives, traduïdes en darrer terme i en un sentit negatiu en el fracàs escolar. I el fracàs escolar condueix, com s’analitzarà més endavant, a l’exclusió social i cultural.

És en aquest sentit que cal abordar i entendre l’educació com un factor de lluita contra l’exclusió social, el fracàs escolar i la situació de desigualtat econòmica.

Volem posar èmfasi aquí en els anomenats Cursos de Garantia Social. Aquests cursos es presenten com una alternativa vàlida per aquelles persones que no poden continuar dins del sistema educatiu perquè per diverses raons han perdut el tren d’alta velocitat. Seguirem amb la metàfora ferroviària per posar en qüestió aquesta "segona oportunitat" o tren de rodalies, o pitjor fins i tot, tren en via morta.

Sembla que tothom veu molt clar, famílies incloses, que el que cal en aquests casos és trobar una sortida digna per tal que aquests nois i noies no estiguin pel carrer i de passada aprenguin alguna cosa de caire professionalitzador. El problema és, en tot cas, que no hi ha prou cursos per a tots. Però, és aquest el problema real? ¿No podria ser que el problema real fos la manca de previsió/prevenció contra l’índex tan elevat de fracàs escolar que per raons també diverses i complexes tenim?

Si aquest és el problema de base, per què la solució es canalitza per vies on la major de la població que hi accedeixi no trobarà cap forma de reinserció dins del sistema educatiu. I només podrà continuar dins d’uns marges socioeducatius que algú ja s’ha atrevit a qualificar gairebé d’anticonstitucionals donat que legitimen la marginació social.

Si analitzem l’actual sistema educatiu veiem que és susceptible d’algunes crítiques. Es posa de manifest el problema dels mòduls professionals o cicles formatius. Si per una banda és cert que pel fet de demanar la titulació de la ESO per accedir a la formació professional, aquesta ja es dignifica i obté un nivell de qualitat superior a l’anterior. També és ben cert que el problema no queda ben resolt degut a la falta de comunicació i accés directe entre els mòduls professionals de segon i tercer nivell. Si alguns dels mòduls professionals no tenen cap sortida acadèmica, és molt més que provable, que gran part de la població opti altre cop per fer el batxillerat com a única via ben valorada socialment per després accedir als mòduls-3 o a la universitat i així no tancar-se cap possibilitat. Per tant els mòduls-2 tornen a quedar com un via de segons ordre i no funcionen com a alternativa viable.

La formació professional persegueix la preparació per a un ofici i l’adaptació als diferents canvis que una persona haurà de fer en l’àmbit laboral al llarg de la vida professional. Per aquest motiu és important que:

• els centres es relacionin amb les empreses, i, a través d’aquests contactes, impulsin conjuntament períodes d’alternança treball-estudi-treball.

• trobar una solució al problema de manca de comunicació entre els cicles formatius 2 i 3.

L’elecció per la Formació Professional no ha de ser mi un camí sense retorn, una via morta, sinó que aquests ensenyaments haurien de ser més flexibles, tot adoptant passarel·les entre els diferents trams educatius.

4. Taxes d’atur de la població de Sabadell, 1997, relacionades amb els nivells de formació

Tal com s’avançava en la presentació d’aquest informe, cal ser conscient que en un tipus de societat on l’atur és un factor estructural, els nivells de formació i titulació correlacionen descaradament amb les taxes d’ocupació i en conseqüència amb els factors de possible exclusió social.

Estan molt per sobre d’aquesta mitja:

Si a aquestes dades hi afegim les que es poden preveure del fracàs escolar actual, la incorporació de les dones i dels nous col·lectius emergents al món del treball, tot plegat fa entreveure que cal afrontar de nou els vells reptes que se’ns plantegen.

B. L’aprenentatge al llarg de tota la vida. El dret a l’aprenentatge de les persones adultes.

Necessitats formatives que cal satisfer.

Entenem que l’educació al llarg de la vida és l’element clau per redefinir l’educació dels segle XXI. És un concepte que pretén transcendir els actuals conceptes d’educació primària i permanent per afrontar satisfactòriament els canvis continus de la societat, mitjançant l’aprendre a aprendre.

1 Concepte d’Educació Permanent, Educació d’Adults i de Formació Bàsica lligada a un territori:

En primer lloc voldríem reconsiderar el concepte d’Educació Permanent (EP), d’Educació d’Adults (EA) i de Formació Bàsica per a Adults (FBA) amb l’ajuda del quadre següent.

Entenem per EP tot allò que una persona que al llarg de la seva vida ha anat aprenent, posem per exemple: a llegir, a comptar, a escriure a diferenciar un tipus de clima d’un altre, a cuinar, a cosir de forma professional, a utilitzar un ordinador, a perfeccionar els seu nivell de redacció y de la lectura, a atendre un servei telefònic (...) perfeccionant i ampliant així les seves competències personals, socials i laborals. Tota aquesta formació l’ha adquirit dins i fora de l’escola tradicional en diverses entitats culturals o inclús pel seu compte. D’alguns d’aquests blocs formatius en té una acreditació formal, però d’altres no en té. Suposem que aquesta mateixa persona decideix entrar a formar part d’un procés formatiu en el marc per exemple d’una escola d’adults, i per a més concreció, vol cursar el programa de GES.

En primer lloc, ¿quina és o caldria que fos l’oferta curricular de Formació Bàsica per a Adults?: El GES, el Batxillerat complet? Què caldria que pogués ofertar qualsevol centre?

Caldria que la seva oferta fos degudament contextualitzada, planificada i coordinada en un territori determinat de manera que es correspongui amb el tipus de societat actual en evolució i canvi constants i que es pugui adequar als diferents interessos i necessitats dels ciutadans en els diferents àmbits (formació bàsica, formació per al desenvolupament personal i participació social i formació orientada a la feina) que tant preveu la Llei de Formació d’Adults com l’Informe Delors i per tant permeti donar resposta a la necessitat social de poder accedir a la titulació de GES com a mínim i poder garantir que tota la població estigui en les mateixes condicions i igualtats d’oportunitats respecte de la formació bàsica inicial.

1.1 Concepte de Formació Bàsica d’Adults: programes

La Formació Bàsica per a Adults està formada per diferents tipus de programes que van des dels més instrumentals: d’alfabetització funcional, de Formació Secundària ,fins als de preparació per a l’accés directe a la universitat o als mòduls formatius, etc. Ens centrarem aquí en el programa de Graduat en Educació Secundària (GES), per ser el que es correspon amb l’actual titulació mínima vàlida per ser habilitat socialment.

El programa de Graduat en Educació Secundària (GES) es correspon al nivell d’Educació Secundària i es considera un bloc o programa entre d’altres que configuren la Formació Bàsica d’Adults. Aquest Programa ha de permetre donar resposta la necessitat social de comptar amb la titulació de Graduat en Educació Secundària.

Des d’aquesta perspectiva cal subratllar dos aspectes: en primer lloc que els programes de FBA són molt variats i, segon, que només dos d’aquests programes (GES ), actualment només un, acaben amb un títol del Sistema Educatiu.

La formació que té com a finalitat l’obtenció d’un títol no té perquè tenir un sentit restrictiu i perdre el caràcter ampli i d’integració a la vida activa i social del país. Fem esment a l’article 18 del capítol tercer de la LOGSE per reafirmar la necessitat d’una Formació Bàsica àmplia, contextualitzada i funcional: "l’educació secundària tindrà com a finalitat transmetre a tots els alumnes els elements bàsics de la cultura, formar-los per assumir deures i exercir els drets i preparar-los per a la vida activa, accedir a la formació professional específica de grau mig o professional".

Els diferents programes de Formació Bàsica i molt especialment el Programa d’Educació Secundària, no poden contemplar-se com a compartiments estancs. S’han d’establir ponts flexibles i creditables entre ells, quan calgui. S’han de contemplar alhora en funció de les necessitats i motivacions de la població adulta: demandes del món laboral, familiar, associatiu, veïnal, d’integració social o de satisfacció personal.

La Formació Bàsica és per a tothom, i per tant tothom hi ha de poder accedir i obtenir la titulació. La formació bàsica ha de ser global, intentant acostar-se a la manera com es troba el coneixement a la societat actual. Copsar aquest nivell de globalitat i complexitat implica un alt nivell de coneixements integrats, relacionats, sintetitzats i generals. Per tant es tracta d’afavorir uns processos d’aprenentatge centrats fonamentalment en la forma d’accedir, escollir i processar la informació, a més de desenvolupar habilitats de tipus social i comunicatives.

1.2 Objectius generals de la FBA

A partir de la reflexió sobre els treballs transculturals realitzats durant aquest segle es distingeix entre capacitats cognitives bàsiques, i destreses i competències bàsiques. Les capacitats cognitives bàsiques són universals, encara que cadascú les ha desenvolupades de manera diferent al llarg de la seva vida. Entre els factors fonamentals que afavoreixen aquest desenvolupament diferenciat s'ha de considerar com a primordial l'escolarització i, més concretament, la qualitat del procés escolar i el seu desenvolupament posterior.

Les persones o els sectors socials que per raons diverses hagin pogut tenir una escolarització deficient en quantitat o en qualitat han desenvolupat, tanmateix, competències i habilitats cognitives i socials riques i complexes, principalment a partir de la seva vida quotidiana, la qual cosa els ha permès relacionar-se i intervenir en el seu entorn social immediat amb competències socials i comunicatives suficients. No obstant això, les deficiències en l'escolarització o en el seu desenvolupament posterior els ha dificultat, en general, l'ampliació del seu cercle de referència i la seva participació en la societat com a conjunt. La societat es pot haver tornat força hermètica per a ells, tenint en compte que les estructures i els esquemes acadèmics formen l'entramat a través del qual es vehicula la informació, la comunicació i la cultura a tots els nivells.

En qualsevol cas, ja es preveu que caldrà posar més èmfasi en l'aprenentatge d'aquelles habilitats socials que fan possible la comunicació interpersonal, la gestió dels assumptes personals, la recerca d'informació i el treball en equip. També caldrà potenciar els processos cognitius que ajuden a seleccionar i processar la informació, a la resolució de problemes i a la generalització de les solucions.

L’Informe Delors proposa:

• aprendre a aprendre

• aprendre a conviure

• aprendre a fer

• aprendre a ser

Així doncs, proposem com a objectius generals de la formació bàsica assolir els coneixements i les habilitats cognitives i socials que fonamenten un nivell suficient d'autonomia i autoestima personal, base de la convivència, la participació i la intervenció en la societat.

1.3. Aspectes Sòcioculturals i d’Aprenentatge

C- Educació i treball a la societat actual.

1. Formació orientada a la feina

Actualment, Sabadell té una oferta pública de formació orientada a la feina, que fonamentalment es pot classificar com a formació ocupacional i continuada: Des del coneixement de la Formació i dels canvis en el mercat de treball s’intenta posar remei a la situació descrita fins aquí. És necessari conèixer i identificar els col·lectius amb dificultats especials de col·locació, i altres situacions en risc de caure en la marginació.

El Departament de Desenvolupament Local, en funció d’estudis prospectius del mercat de treball, ha consolidat una oferta estable de formació orientada a la feina que s’emmarca dins del Servei de Qualificació Professional i que ofereix blocs de cursos agrupats en quatre grans categories des del Vapor Llonch.

• Formació per a la transició al treball (PTT) i Programes de Garantia Social (PGS): destinats a joves que provenen del fracàs escolar i en risc d’exclusió social. En són un exemple, els cursos de restauració, mossos de quadra, i metall.

• Formació Ocupacional: específica per a persones que reuneixen les característiques pròpies de l’especialitat. Entre d’altres s’ofereixen cursos per a futurs dependents, , ajudants de cambrers i de cuina,

• Formació integrada per (formació + Plans d’Ocupació): destinada a persones i col·lectius amb risc d’exclusió social (aturats de llarga durada, dones, extoxicòmans, expresidiaris,...). Són cursos del tipus; construcció, pintura, auxiliar de treballadores familiars, auxiliar de geriatria, cuina per a col·lectivitats...

• Formació Continuada: per a persones que tenen feina i necessiten actualitzar els coneixements. Aquests cursos són un servei a les empreses i sectors productius de la ciutat que no disposen de recursos formatius propis. Per exemple: instal·ladors, perruquers, escorxadors, associació de sords, àrea sociosanitària

• Formació per a emprenedors: per a persones que volen constituir la seva pròpia empresa. Es pretén afavorir les possibilitats d’autocupació i donar suport a diferents tipus d’iniciatives.

 

Els nivells d’inserció laboral un cop acabats els cursos i en el decurs de sis mesos de seguiment oscil·len entre el 60 i 80%

 

En síntesi es podria afirmar que els nivells d’atur més elevats es correlacionen amb els nivells de formació més baixos, cal per tant afrontar aquesta situació dedicant més recursos i esforços a aquests col·lectius. Els esforços i recursos cal que es dediquin a la coordinació entre l’ampliació de la formació bàsica d’aquestes persones i la formació més de tipus ocupacional per a la inserció reinserció laboral i en alguns casos social.

Cal que tant la formació bàsica i la ocupacional incorporin dins els seus programes formatius aquestes estratègies d’ensenyament i aprenentatge que afavoreixin les competències clau demanades pels diferents sectors productius i d’experts:

• resoldre problemes

• organització de les feines

• responsabilitat

• treball en equip

• treball de forma autònoma

• relació interpersonal

• iniciativa

• competència lingüística

Per tal que aquestes persones tinguin les capacitats de:

• adaptació a noves situacions de treball derivades dels canvis tecnològics o organitzatius.

• valorar les condicions de treball pel que fa a la seguretat i salut en el treball.

• implicació i compromís amb la professió per mantenir actualitzats els coneixements i procediments professionals.

• integració dels aprenentatges i funcions pròpies del perfil professional.

D- L’oferta educativa i cultural de la ciutat.

Cal recordar en aquest apartat l’efecte Mateo de la formació, esmentat anteriorment.

En l’actual SIC és fonamental disposar d’una oferta educativa basada en les Noves Tecnologies (NNTT), aprenentatge d’idiomes i modalitats d’aprenentatge no presencials. Sabadell disposa, actualment dels recursos educatius següents:

• Les escoles d’idiomes aporten una part de l’oferta educativa molt necessària i útil en la SIC. La consideració a fer és: si l’oferta pública, Escola Oficial d’Idiomes, és suficient per al nivell de la demanda ciutadana i si a més és adequada des del punt de vista de l’oferta horària.

  ¿Es podria considerar la possibilitat de fer cursos intensius, a l’estiu, en períodes de vacances, els dissabtes...?

• L’oferta de noves tecnologies, és fonamentalment privada, excepció de l’oferta universitària, Escola universitària d’informàtica. Si es té en compte aquest fet, cal considerar la conveniència de dissenyar unes estratègies d’inversió i redistribució dels recursos informàtics públics per tal que la població en general pugui tenir accés a les noves tecnologies. N’és un possible model l’experiència d’utilització d’aules d’informàtica públiques utilitzades per a la Formació del Professorat i també per les AMPAS

  Per tant, és viable la possibilitat de rendibilitzar els recursos informàtics que tenen els centres educatius públics, en horaris no lectius, tot posant en pràctica una política de centres oberts?

• L’educació a distància a Sabadell té una oferta universitària privada, però accessible, instal·lada a la ciutat. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és una via vàlida per a aquelles persones que tenint la titulació necessària, volen cursar estudis universitaris i per qüestió de temps o incompatibilitat horària no poden accedir a les universitats presencials. El CPNL (Consorci per a la Normalització Lingüística) també ofereix la modalitat d’educació a distància per als cursos de català.

• L’Autoaprenentatge és una modalitat semipresencial d’aprenentatge que permet que algunes persones amb dificultats de temps i comptatibilitat horària pugui seguir un tipus d’estudis per al seu desenvolupament personal i obtenir una titulació. L’oferta, en forma d’autoaprenentatge, té diverses opcions: des del Graduat escolar que ofereix el Departament de Benestar Social amb un centre a la ciutat, passant pel centre d’autoformació del CPNL, fins als espais puntuals per al perfeccionament i aprenentatge d’idiomes situats als mateixos centres presencials.

  S’hauria de considerar l’ampliació de la creixent l’oferta d’aquesta modalitat, sobretot en els àmbits de català i d’idiomes estrangers.

2. L’altra oferta educativa i cultural a la SIC. Associacions i entitats culturals de la ciutat.

Es poden classificar les diferents ofertes i polítiques educatives i culturals per tipologies educatives i/o entitats culturals en els blocs següents:

• Formació continua del Professorat d’educació infantil, primària, secundària i adults. La finalitat fonamental dels plans de formació és oferir a cada centre educatiu i professional de la docència els cursos, seminaris,... que puguin necessitar. Pretenen conjuminar la reflexió teòrica i l’actualització de coneixements per a la millora de ‘exercici professional.

• Formació i altres tasques culturals realitzades pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). La finalitat és vetllar perquè tot ciutadà tingui accés a la formació desitjada i adaptar-se a les necessitats dels aprenents. S’ofereixen cursos presencials, a distància, específics, assessorament lingüístic personalitzat plans de formació i sessions de gestió per a empreses i entitats.

• Educació medioambiental. Existeix un conjunt d’entitats culturals que vetllen per la preservació del medi ambient i afavoreixen una formació ciutadana al respecte. Destaquen entre elles, l’ADENC, l’UES, Els Verds...

• Educació per a igualtat de gènere. Existeixen, també un conjunt d’entitats culturals que tenen en comú la defensa per la igualtat entre els gèneres, la millora de l’autoestima i desenvolupament personal de la dona. Destaquen entre elles, El Casal de la Dona, Les dones d’avui, la Coordinadora de gai-lesbianes,...

• Educació intercultural. Pot aplegar el conjunt d’entitats que lluita contra el racisme i la xenofòbia, així com per la solidaritat entre els pobles. Destaquen entre elles, la Lliga dels drets dels pobles, SCAI...

• Educació per a la diversitat. Aplega el conjunt d’entitats que defensen la diversitat culturals dels diferents col·lectius de persones que conviuen a la ciutat. En són un bon exemple entre d’altres: l’Òmnium Cultural, l’Alliance Française, el grup NOS....

• Educació pel lleure i l’animació sociocultural. Hi destaquen en importància l’oferta i cultural i educativa realitzada pels esplais i casals culturals, les associacions de veïns i els centres cívics. Són rellevants, a la ciutat, les entitats dedicades al teatre, al cine, a la música i a la divulgació cultural: Teatre del Sol , La Faràndula, Amics de l’Òpera, Cine club, Obra Social i cultural de la Caixa, La Universitat a l’Abast

• Educació per a la salut i cultura de l’esport. Existeixen quantitat d’entitats esportives que faciliten aquesta cultura esportiva i educació per la salut. Actua del Vallès, AFAMCA...

• Educació plàstica, artística i musical. Destaquen les activitats educatives de l’Escola Illa, i el Conservatori municipal de música.

D’una anàlisi molt somera de l’oferta cultural que existeix a la ciutat i fent-ne i classificant-la per grups es pot observar a través de les agendes culturals de la ciutat que:

• el bloc més important, per nombre d’actuacions de divulgació cultural el configura les xerrades, conferències i debats.

• seguit per un nombre important de concerts

• també existeix una oferta considerable de cursos i tallers diversos

• en inferioritat numèrica; el teatre, el cine-fòrum i la poesia.

Per acabar aquest apartat, insistir un cop més que està comprovat que les persones que més necessiten de la formació i divulgació cultural, són aquelles que solen aprofitar-la menys.

També que les persones que pertanyen a algun tipus d’associació participen més de l’oferta cultural de la ciutat, en relació a les no associades.

3. Proposta de línies d'acció

3.1 Aconseguir un objectiu comú:

• que els alumnes de primària puguin optar a les oportunitats de ensenyament secundari i posteriorment a l’educació superior.

• que tots els ciutadans de Sabadell puguin optar a l’oferta de formació permanent en igualtat d’oportunitats socials, educatives i culturals.

3.2 Assumir que la responsabilitat de l’educació ha de ser l’objectiu comú i compartit entre tots els sectors implicats.

3.3 Prevenció del fracàs escolar. Lluitar per una educació en general i d’adults en particular:

• integrada. L’educació comença a casa i continua al carrer, a l’escola, als mitjans de comunicació, a la feina...És per tant indispensable concebre un model que respongui a aquesta realitat.

• participativa on tots els membres, sectors i col·lectius de la comunitat, sense cap mena d’exclusió, puguin tenir veu i vot a l’hora de decidir i oferir respostes a les necessitats educatives i socials.

• permanent per d’adequar-se als canvis que la SIC imposen i estar en condicions òptimes per poder transformar la informació en coneixement i evitar l’exclusió social de part important de la població.

• de qualitat per situar tota la població en igualtat de condicions davant els nous reptes de la SIC. Prioritzar continguts rellevants i funcionals en la SIC. Introduir canvis substancials els currículums; ús social i pragmàtic de la llengua, idiomes; NNTT. Elaborar els PEC en funció de les necessitats i dels territoris.

• no adaptar les ofertes educatives al context, sinó preguntar-se si el que cal és transformar el context. És a dir preguntar-se què es necessita i com aconseguir-ho

• buscar una solució a la falta de comunicació entre el cicles formatius 2 i 3

• desemmascarar, trencar el doble discurs:

Els fills de les classes mitges quins itineraris formatius cursen i a quines escoles van?

• Cursos de garantia social?, Mòduls professionals-2 / ESO / Batxillerat ?

• Públiques / privades?

 

3.4 Buscar i aprofitar al màxim els recursos de les diferents institucions educatives i culturals.

Flexibilitzar l’organització dels centres educatius i culturals per posar-los als servei dels usuaris i optimitzar els recursos al màxim.

3.4.1 Criteris per a l’organització d’una oferta curricular

3.4.2 Un procés de Valoració, Acreditació i Formació flexible de la formació obtinguda

Recuperant en que s’ha indicat més amunt en els apartats de redefinició dels conceptes d’EP. EA I FBA, se’n segueix un procés global i continuat de valoració i acreditació de la formació que pretén, detectar, adequar, modificar i valorar els diferents aspectes del procés d’ensenyament.aprenentatge. a més d’implicar-hi a tots els participants.

Així doncs es presenta com a model d’avaluació el VAC (Valoració i Acreditacio de la formació per part dels Centres).

Si partim del supòsit que cal partir d’un concepte d’educació integrada, participativa i permanent, això implica que els ciutadans de Sabadell, nens, joves i adults puguin anar acumulant en una mena d’expedient personal acadèmic, professional i social, tot allò que al llarg de la seva vida va fent per incrementar la seva formació personal, acadèmica, professional i social i que li permetrà ser un ciutadà actiu, participatiu i valuós per a la ciutat i societat en general.