Educació
continuada Educació
continuadaTítol: L'Educació continuada a la ciutat
Autor: Margarida Massot
Data: juliol de 1998
1. Educació i fenòmens de segregació i exclusió social
Seguint les línies apuntades per l'Informe Delors, es pot afirmar que a finals de segle encara ens trobem davant de tres grans desigualtats: econòmica, educativa i de gènere que trenquen l'equilibri social i impedeixen un desenvolupament més just i harmoniós de la població.
En els darrers anys hi ha hagut una expansió econòmica sense precedents, encara que no ha estat homogènia arreu del món. Aquest creixement ha provocat diferències econòmiques molt accentuades entre els països, fent possible la tant coneguda classificació de països desenvolupats i l'eufemisme de països en vies de desenvolupament. Així, veiem que el 75% de la població mundial pertany a aquests països en vies de desenvolupament i disposa només del 16% de la riquesa mundial. Aquest creixement econòmic tan desigual repercuteix en una distribució de la riquesa i en conseqüència dels recursos educatius de manera extremadament injusta i desigual.
Davant d'aquest fet, i sabent que la ciència i l'educació són els dos motors del progrés econòmic, l'esmentat Informe recomana augmentar la inversió en educació. Tot i que organismes com la OCDE han comprovat que més inversió econòmica implica més quantitat d'educació, però no sempre una millor qualitat.
Amb tot, és necessari potenciar i estendre l'educació, i de manera particular i fonamental l'Educació Bàsica, per impulsar el desenvolupament humà, social i econòmic dels països que més ho necessiten sense oblidar que el concepte de formació bàsica és flexible i canvia en funció de les necessitats de cada zona, territori o país, estigui en vies de desenvolupament o figuri a la llista contrària. D'aquesta manera, l'Educació Bàsica es converteix, tal com destaca l'Informe de la Comissió, en el passaport que permet accedir posteriorment als diversos àmbits de la vida. Aquesta educació bàsica ha de proporcionar els elements necessaris per tal de poder seguir amb igualtat d'oportunitats el llarg camí de l'educació i facilitar el poder gaudir d'una vida lliure i digne en tots els aspectes.
Seguint amb la metàfora d'entendre l'Educació Bàsica com el passaport que permet circular com a ciutadà de ple dret per la vida, destacar que només s'ha aconseguit i encara en certa mesura, en els països desenvolupats i per tant en aquest sentit queda molt per fer. L'Educació Bàsica, com a factor de desenvolupament humà, ha de proporcionar aquells continguts necessaris per a que qualsevol alumne pugui continuar estudiant. Aquests continguts propedèutics han de considerar, especialment, les ciències i la seva metodologia, a més dels aspectes fonamentadors d'una educació per al medi ambient, per a la salut i la nutrició. Cal donar a cada persona les eines que li permetin viure lliurement i participar en el desenvolupament social del seu país. S'entén la participació com un altre factor de desenvolupament del que se'n desprenen les capacitats: d'iniciativa, treball en equip, sinèrgia, autocupació i esperit d'empresa. Ciència, educació i participació social, són els elements bàsics que permeten el desenvolupament endogen dels països en vies de desenvolupament i en els quals centrarem el nostre informe..
En referència a les desigualtats entre gèneres, i vista aquesta problemàtica des d'un punt de vista educatiu, la Unesco constata que encara a finals del segle XX, dues terceres parts de les persones adultes analfabetes de tot el món són dones, i la major part d'aquestes habiten en regions que es troben en vies de desenvolupament, reforçant-se així de forma alarmant el cercle: pobresa, analfabetisme, dones, marginació, pobresa.
Si ens situem a Sabadell, veiem com una ciutat industrial per excel·lència, ha reconvertit la seva activitat econòmica fonamentalment cap al sector dels serveis. Sabadell és una ciutat que ha passat en els darrers anys per un procés de reconversió industrial que l'ha situat de ple en la Societat de la Informació i del Coneixement (SIC) i aquest fet ha suposat desplaçar la importància de la producció dels recursos materials cap a la producció dels recursos de processament de la informació.
La societat de la informació té unes característiques pròpies; accés a la informació, a les noves tecnologies, tractament i processament de la informació per convertir-se en coneixement, que han de repercutir necessàriament en l'educació per a l'adquisició de noves habilitats i competències dels ciutadans si es vol afavorir la igualtat i evitar l'exclusió social.
A manera de presentació de línies generals d'aquest informe val a dir que Sabadell és una ciutat mitjana que reuneix les característiques més representatives d'aquest tipus de societat. Si observem la piràmide d'edat, es pot comprovar que estem davant d'un població adulta jove; dos terços de la qual és major de 25 anys i que d'aquests només un de cada dos té estudis primaris. Aquest fet ha de tenir necessàriament unes implicacions clares i decidides des del punt de vista de la formació.
La societat de la informació implica uns nivells de formació cada vegada més alts per poder ser membres actius i de ple dret. D'aquesta condició se'n deriva que si no es perfilen unes línies d'actuació educatives i culturals adequades, un gruix molt important de la població es pot veure afectar negativament per aquest efecte. Podem afirmar que tenim uns nivells de formació força baixos pel que respecta a la població adulta, i en quant a la població menor de 25 anys i que ha estat escolaritzada amb normalitat, ens atrevim a afirmar que hi ha uns índexs de fracàs escolar excessivament alts i que si no es troben fórmules d'acció capaces de trencar les actuals inèrcies es pot afavorir, de nou i sense paliatius sòciohistòrics, uns nivells d'instrucció futurs d'una població adulta poc formada i possiblement exclosa d'una societat emergent que pot esdevenir cada vegada més desigual.
La nostra línia d'anàlisi posa de manifest aquest problema com el més essencial, punyent i necessitat d'una solució urgent. És ja conegut, l'Efecte Mateo, adverteix que la formació dóna més a qui més té i menys a qui en té menys. Això vol dir que l'oferta educativa i cultural de la ciutat recau més sobre qui menys la necessita i menys o quasi gens sobre els sector de població més necessitat. Dit d'una altra manera, si l'oferta educativa i cultural de la ciutat no està prou ben aprofitada, és degut a que gran part de la població (més de la meitat) no té els recursos educatius i culturals personals suficients com per a fer-ho. És evident que cal trencar aquest cercle a partir d'unes polítiques educatives decidides i valentes.
Sense entrar a detallar cada un dels apartats posteriors del present informe sobre l'educació permanent a Sabadell, valgui d'apunt les següents idees generals:
Cal millorar i incrementar la qualitat i els nivells formatius dels ciutadans de Sabadell.
Cal ser conscient que en un tipus de societat on l'atur és un factor estructural, els nivells de formació i titulació correlacionen descaradament amb les taxes d'ocupació i en conseqüència amb els factors de possible exclusió social.
Cal afavorir la igualtat d'oportunitats des d'unes polítiques educatives, clares, decidides i valentes.
Cal invertir i redistribuir en equipament i instal·lacions educatives per tal que es converteixin en recursos educatius i culturals de la ciutat.
Cal compartir la responsabilitat i les decisions sobre l'educació amb tots els sectors i col·lectius implicats i participants.
Cal territorialitzar les polítiques educatives de la ciutat per tal que puguin ser degudament contextualitzades i així intentar resoldre els problemes que es plantegen als ciutadans.
Quins són els nostres problemes?
Segons l'estudi realitzat, sobre "el futur de l'educació d'adults a Europa" Eurodelphi, 1995, es destaquen com a prioritaris els problemes següents:
| l'atur |
| canvis en l'organització del treball |
| inaccessibilitat a les noves tecnologies |
| insuficients coneixements professionals |
| complexitat de la societat |
| problemes d'accés a la formació |
Aquest mateix estudi senyala que la formació d'adults contribueix a solucionar alguns d'aquests problemes fonamentalment els relacionats amb la manca de formació orientada a la feina, a la manca d'accés a la formació i a les noves tecnologies i a l'adaptació als canvis.
És per aquest motiu que volem destacar com a problemes més greus aquells que fan referència a la formació dels ciutadans.
1.1 Nivells de formació molt baixos respecte a les exigències socials
Només una de cada dues persones adultes a Sabadell, té estudis primaris
| Nivells
d'instrucció població de Sabadell |
||
| Sense
estudis primaris 53,2% |
Primària
completa o ESO 16% |
Font: Ajuntament de Sabadell: Educació, Cultura i Cooperació, 1998. Nivells d'instrucció de la població de Sabadell. Dades demogràfiques volum 3
Si a aquestes dades hi afegim que dues terceres parts de la població de Sabadell és adulta (majors de 25 anys), això fa que el problema de la formació dels adults hagi de ser considerat com un factor clau i decisiu tant per al seu futur com per al de la mateixa ciutat.
1.2. Fracàs escolar excessiu, per sobre del que és raonable
(Entenem per fracàs escolar el nombre de persones que no obtenen la titulació el curs que els correspon).
L'educació ha d'assumir el repte de convertir la diversitat en un factor d'enriquiment mutu entre els individus i de convivència entre els grups socials, evitant que es converteixi en un factor d'exclusió social.
L'exclusió social és conseqüència de la distribució desigual de la riquesa i la podem trobar tant en l'àmbit internacional com local. Cal evitar que el sistema educatiu reforci l'exclusió que pot resultar de programes molt centrats en els resultats acadèmics. En aquestes situacions, el fracàs escolar esdevé irreversible i és causa de marginació i exclusió social.
Un de cada quatre joves escolaritzats no té estudis primaris. Aquesta proporció augmenta fins a un de cada tres als centres públics.
| No superen el Graduat 27% Sabadell |
||
| Centres públics 34,6 |
Centres privats 15,8 |
Font: Ajuntament de Sabadell: Educació, Cultura i Cooperació, 1997. Resultats Rendiment acadèmic curs 1995-96
Un de cada tres joves escolaritzats no té la titulació de secundària obligatòria
| No superen l'ESO | |
| 1r cicle: 29% Catalunya 20% Sabadell |
2n cicle: 35% Catalunya 36,7 % Sabadell |
Font:
Generalitat de Catalunya. Departament. Ensenyament, 1997. Resultats d'avaluació
curs 1995.
Ajuntament de Sabadell: Educació, Cultura i Cooperació, 1997. Resultats Rendiment
acadèmic curs 1995-96
Si busquem la relació entre fracàs escolar i estatus social, s'obtenen les dades següents a Catalunya:
| No aconsegueixen el títol de l'ESO | |
| 83%
dels fills i filles de les famílies més pobres 34%de les famílies obreres |
20%
de les famílies mitjanes 13% de les benestants |
Font: Fundació CIREM, 1996, Desigualtats d'èxit a l'Educació Secundària
Si analitzem les dades sobre els nivells d'instrucció de la població adulta de Sabadell en relació als districtes trobem que:
Només tenen estudis primaris incomplets
| Districtes | Nivells d'instrucció: primària incompleta (mitjana global de la ciutat:59%) |
| Districte 7 Districte 3 Districte 5 Districtes 4 i 6 Districte 2 Districte 1 |
77,7% 68% 61% 60% 55,4% 45,5% |
Com es pot observar els districtes 7 i 3 són els que presenten uns nivells d'instrucció més baixos, seguits pels districtes 5, 4 i 6. Només el districte 1 està per sobre de la mitja del nivell de formació de la ciutat.
Si analitzem les dades de fracàs escolar de la població de joves escolaritzats de Sabadell en relació als districtes i sectors trobem que:
| Sector | Índex
de fracàs escolar en la titulació de Graduat Escolar en centres públics. (mitjana global de la ciutat: 27%) (mitjana global de la ciutat en centres públics: 34,6%) |
| Can
Puiggener Ca n'Oriac Can Feu Sant Oleguer La Serra i Concòrdia Nord Gràcia i Sud Can Rull Centre Creu Alta |
60% 46,6% 42,5% 38,8% 36,5% 33,5% 32% 22,8% 16,8% 14,2% |
Les dades són prou explícites com per adonar-se que la relació entre fracàs escolar i estatus social és un fenomen social present a la nostra ciutat i que cal posar-hi remei.
Aquesta correlació afavoreix el cercle següent que un cop detectat cal trencar.
Es pot observar que el creixement econòmic desigual provoca desigualtats educatives, traduïdes en darrer terme i en un sentit negatiu en el fracàs escolar. I el fracàs escolar condueix, com s'analitzarà més endavant, a l'exclusió social i cultural.
És en aquest sentit que cal abordar i entendre l'educació com un factor de lluita contra l'exclusió social, el fracàs escolar i la situació de desigualtat econòmica.
| Desigualtat
econòmica (pobresa) |
||
| Desigualtat
social i educativa (fracàs escolar) |
Exclusió social |
vies alternatives establertes: Cursos de Garantia Social, Escoles d'Adults, Prova d'Accés als mòduls-2 (sense sortida acadèmica, són una via morta).
Volem posar èmfasi aquí en els anomenats Cursos de Garantia Social. Aquests cursos es presenten com una alternativa vàlida per aquelles persones que no poden continuar dins del sistema educatiu perquè per diverses raons han perdut el tren d'alta velocitat. Seguirem amb la metàfora ferroviària per posar en qüestió aquesta "segona oportunitat" o tren de rodalies, o pitjor fins i tot, tren en via morta.
Sembla que tothom veu molt clar, famílies incloses, que el que cal en aquests casos és trobar una sortida digna per tal que aquests nois i noies no estiguin pel carrer i de passada aprenguin alguna cosa de caire professionalitzador. El problema és, en tot cas, que no hi ha prou cursos per a tots. Però, és aquest el problema real? ¿No podria ser que el problema real fos la manca de previsió/prevenció contra l'índex tan elevat de fracàs escolar que per raons també diverses i complexes tenim?
Si aquest és el problema de base, per què la solució es canalitza per vies on la major de la població que hi accedeixi no trobarà cap forma de reinserció dins del sistema educatiu. I només podrà continuar dins d'uns marges socioeducatius que algú ja s'ha atrevit a qualificar gairebé d'anticonstitucionals donat que legitimen la marginació social.
Altres problemes no resolts pel model actual de Sistema educatiu: (manca de connexió entre els cicles formatius 2 i 3)
Si analitzem l'actual sistema educatiu veiem que és susceptible d'algunes crítiques. Es posa de manifest el problema dels mòduls professionals o cicles formatius. Si per una banda és cert que pel fet de demanar la titulació de la ESO per accedir a la formació professional, aquesta ja es dignifica i obté un nivell de qualitat superior a l'anterior. També és ben cert que el problema no queda ben resolt degut a la falta de comunicació i accés directe entre els mòduls professionals de segon i tercer nivell. Si alguns dels mòduls professionals no tenen cap sortida acadèmica, és molt més que provable, que gran part de la població opti altre cop per fer el batxillerat com a única via ben valorada socialment per després accedir als mòduls-3 o a la universitat i així no tancar-se cap possibilitat. Per tant els mòduls-2 tornen a quedar com un via de segons ordre i no funcionen com a alternativa viable.
La formació professional persegueix la preparació per a un ofici i l'adaptació als diferents canvis que una persona haurà de fer en l'àmbit laboral al llarg de la vida professional. Per aquest motiu és important que:
els centres es relacionin amb les empreses, i, a través d'aquests contactes, impulsin conjuntament períodes d'alternança treball-estudi-treball.
trobar una solució al problema de manca de comunicació entre els cicles formatius 2 i 3.
L'elecció per la Formació Professional no ha de ser mi un camí sense retorn, una via morta, sinó que aquests ensenyaments haurien de ser més flexibles, tot adoptant passarel·les entre els diferents trams educatius.
1.3 Què cal fer? Línies d'acció prioritàries
Prevenció del fracàs escolar
Més qualitat en l'educació bàsica: prioritzar continguts rellevants i funcionals en la SIC.
Més formació bàsica per a tots: batxillerat
Desemmascarar, trencar el doble discurs:
Els fills de les classes mitges quins itineraris formatius cursen i a quines escoles van?
Cursos de garantia social?
Mòduls professionals-2 / ESO / Batxillerat ?
Públiques / privades?
de qualitat / marginals?
2. L'aprenentatge al llarg de tota la vida: el dret a l'aprenentatge de les persones adultes.
Necessitats formatives que cal satisfer.
Entenem que l'educació al llarg de la vida és l'element clau per redefinir l'educació dels segle XXI. És un concepte que pretén transcendir els actuals conceptes d'educació primària i permanent per afrontar satisfactòriament els canvis continus de la societat, mitjançant l'aprendre a aprendre.
2.1 Concepte d'Educació Permanent, Educació d'Adults i de Formació Bàsica lligada a un territori:
En primer lloc voldríem reconsiderar el concepte d'Educació Permanent (EP), d'Educació d'Adults (EA) i de Formació Bàsica per a Adults (FBA) amb l'ajuda del quadre següent.
Entenem per EP tot allò que una persona que al llarg de la seva vida ha anat aprenent, posem per exemple: a llegir, a comptar, a escriure a diferenciar un tipus de clima d'un altre, a cuinar, a cosir de forma professional, a utilitzar un ordinador, a perfeccionar els seu nivell de redacció y de la lectura, a atendre un servei telefònic (...) perfeccionant i ampliant així les seves competències personals, socials i laborals. Tota aquesta formació l'ha adquirit dins i fora de l'escola tradicional en diverses entitats culturals o inclús pel seu compte. D'alguns d'aquests blocs formatius en té una acreditació formal, però d'altres no en té. Suposem que aquesta mateixa persona decideix entrar a formar part d'un procés formatiu en el marc per exemple d'una escola d'adults, i per a més concreció, vol cursar el programa de GES.
En primer lloc, ¿quina és o caldria que fos l'oferta curricular de Formació Bàsica per a Adults?: El GES, el Batxillerat complet? Què caldria que pogués ofertar qualsevol centre?
Caldria que la seva oferta fos degudament contextualitzada, planificada i coordinada en un territori determinat de manera que es correspongui amb el tipus de societat actual en evolució i canvi constants i que es pugui adequar als diferents interessos i necessitats dels ciutadans en els diferents àmbits (formació bàsica, formació per al desenvolupament personal i participació social i formació orientada a la feina) que tant preveu la Llei de Formació d'Adults com l'Informe Delors i per tant permeti donar resposta a la necessitat social de poder accedir a la titulació de GES com a mínim i poder garantir que tota la població estigui en les mateixes condicions i igualtats d'oportunitats respecte de la formació bàsica inicial.
Aquesta constextualització, planificació i coordinació amb les altres entitats educatives i culturals del territori facilitarà des de una millor oferta educativa fins a una millor valoració i acreditació de la formació prèvia que té cada una de les persones que vol cursar estudis de secundària, batxillerat, formació ocupacional, educació pel lleure i densenvolupament personal, abans d'entrar en qualsevol centre educatiu de la ciutat.
2.1.1 Concepte de Formació Bàsica d'Adults: programes
La Formació Bàsica per a Adults està formada per diferents tipus de programes que van des dels més instrumentals: d'alfabetització funcional, de Formació Secundària ,fins als de preparació per a l'accés directe a la universitat o als mòduls formatius, etc. Ens centrarem aquí en el programa de Graduat en Educació Secundària (GES), per ser el que es correspon amb l'actual titulació mínima vàlida per ser habilitat socialment.
El programa de Graduat en Educació Secundària (GES) es correspon al nivell d'Educació Secundària i es considera un bloc o programa entre d'altres que configuren la Formació Bàsica d'Adults. Aquest Programa ha de permetre donar resposta la necessitat social de comptar amb la titulació de Graduat en Educació Secundària.
Programes de FBA: concepte i amplitud de la FBA.
| Formació Instrumental i Bàsica per a Adults | |
Esfera de les Habilitats i coneixements |
|
| Programes de formació instrumental: alfabetització funcional | 1 per a persones amb dificultats alfanumèriques inicials |
| Programes de formació secundària | 2 per adquirir els coneixements i les competències bàsiques i obtenir el títol de GES i batxillerat |
| Programes de formació per a l'actualització i/o iniciació de nous coneixements | 3 per actualitzar competències comunicatives, noves tecnologies o aprenentatge d'idiomes |
| B. Esfera sociocultural i desenvolupament personal | |
| Programes de formació per al desenvolupament personal | 5 per incrementar la creativitat i ajudar a encarar les noves situacions personals |
| Programes de formació per a la participació social | 7 per assumir responsabilitats ciutadanes, gestionar entitats socials,... |
|
|
| Programes de formació per a la integració i orientació sòcio-laboral | |
Des d'aquesta perspectiva cal subratllar dos aspectes: en primer lloc que els programes de FBA són molt variats i, segon, que només dos d'aquests programes (GES i batxillerat), actualment només un, acaben amb un títol del Sistema Educatiu.
La formació que té com a finalitat l'obtenció d'un títol no té perquè tenir un sentit restrictiu i perdre el caràcter ampli i d'integració a la vida activa i social del país. Fem esment a l'article 18 del capítol tercer de la LOGSE per reafirmar la necessitat d'una Formació Bàsica àmplia, contextualitzada i funcional: "l'educació secundària tindrà com a finalitat transmetre a tots els alumnes els elements bàsics de la cultura, formar-los per assumir deures i exercir els drets i preparar-los per a la vida activa, accedir a la formació professional específica de grau mig o professional".
Els diferents programes de Formació Bàsica i molt especialment el Programa d'Educació Secundària, no poden contemplar-se com a compartiments estancs. S'han d'establir ponts flexibles i creditables entre ells, quan calgui. S'han de contemplar alhora en funció de les necessitats i motivacions de la població adulta: demandes del món laboral, familiar, associatiu, veïnal, d'integració social o de satisfacció personal.
La Formació Bàsica és per a tothom, i per tant tothom hi ha de poder accedir i obtenir la titulació. La formació bàsica ha de ser global, intentant acostar-se a la manera com es troba el coneixement a la societat actual. Copsar aquest nivell de globalitat i complexitat implica un alt nivell de coneixements integrats, relacionats, sintetitzats i generals. Per tant es tracta d'afavorir uns processos d'aprenentatge centrats fonamentalment en la forma d'accedir, escollir i processar la informació, a més de desenvolupar habilitats de tipus social i comunicatives.
2.1.2 Objectius generals de la FBA
A partir de la reflexió sobre els treballs transculturals realitzats durant aquest segle es distingeix entre capacitats cognitives bàsiques, i destreses i competències bàsiques. Les capacitats cognitives bàsiques són universals, encara que cadascú les ha desenvolupades de manera diferent al llarg de la seva vida. Entre els factors fonamentals que afavoreixen aquest desenvolupament diferenciat s'ha de considerar com a primordial l'escolarització i, més concretament, la qualitat del procés escolar i el seu desenvolupament posterior.
Les persones o els sectors socials que per raons diverses hagin pogut tenir una escolarització deficient en quantitat o en qualitat han desenvolupat, tanmateix, competències i habilitats cognitives i socials riques i complexes, principalment a partir de la seva vida quotidiana, la qual cosa els ha permès relacionar-se i intervenir en el seu entorn social immediat amb competències socials i comunicatives suficients. No obstant això, les deficiències en l'escolarització o en el seu desenvolupament posterior els ha dificultat, en general, l'ampliació del seu cercle de referència i la seva participació en la societat com a conjunt. La societat es pot haver tornat força hermètica per a ells, tenint en compte que les estructures i els esquemes acadèmics formen l'entramat a través del qual es vehicula la informació, la comunicació i la cultura a tots els nivells.
En qualsevol cas, ja es preveu que caldrà posar més èmfasi en l'aprenentatge d'aquelles habilitats socials que fan possible la comunicació interpersonal, la gestió dels assumptes personals, la recerca d'informació i el treball en equip. També caldrà potenciar els processos cognitius que ajuden a seleccionar i processar la informació, a la resolució de problemes i a la generalització de les solucions.
L'Informe Delors proposa:
| aprendre a aprendre |
| aprendre a conviure |
| aprendre a fer |
| aprendre a ser |
Així doncs, proposem com a objectius generals de la formació bàsica assolir els coneixements i les habilitats cognitives i socials que fonamenten un nivell suficient d'autonomia i autoestima personal, base de la convivència, la participació i la intervenció en la societat.
2.1.3. Aspectes Sòcioculturals i d'Aprenentatge
Valgui el quadre següent com a intent de síntesi de les diferents variables que intervenen en els processos d'aprenentatge, relacionades en un tot, per tal de no caure mai en la temptació de separar els aspectes teòrics dels pràctics.
| Societat postindustrial i
de la informació demana
nivells de formació més alts
|
Objectius aprendre a aprendre
|
Perfil dels destinataris competents |
||||
| Repercussions en el món | ||||||
| laboral: feina, atur social: participació cívica, política personal: autoestima, qualitat de vida |
Assolir els coneixements
|
|||||
Formació Bàsica d'Adults |
||||||
|
|
Programes Etapa instrumental: alfabetització funcional (...) |
|||||
| Tractament de la
informació accedir Processar
|
|
Gestió integrada |
|
partir de l'experiència
i dels coneixements previs i no dels dèficits funcional contextualitzat motivador afavoridor de l'autonomia personal interdisciplinar flexible i obert
|
||
| Inclusió/Exclusió social | Aprenentatge i currículum |
|||||
2.1.4 Característiques de les organitzacions flexibles
El quadre següent vol resumir algunes de les consideracions que sobre la planificació i l'organització de l'oferta es pensa que faciliten i afavoreixen l'aprenentatge, en funció dels problemes recurrents que solen tenir els adults durant els processos organitzats d'aprenentatge i que acostumen a provocar dificultats en el seu aprenentatge i que són causa important per a l'abandonament de la formació d'adults en les seves diverses expressions:
| Problemes que generen dificultats |
Canvis en la planificació
i l'organització que afavoreixen l'aprenentatge |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En síntesi, cal trobar una organització i una planificació de l'oferta educativa que afavoreixi la realització d'itineraris personalitzats a través de currículums modulars en funció de:
Temps disponible, dedicació personal, diferents capacitats d'entrada i ritmes, titulacions, preferències individuals.
2.1.5 Criteris per a l'organització d'una oferta curricular
| Organització del currículum | ||||
| Flexible | ||||
| Nivells, preferències, interès, nessitats | que respongui a | L'opcionalitat | per exemple en | Horaris i incorpo-racions flexibles |
| que es dissenya a partir de les necessitats | ||||
| Destinataris i context social | ||||
| i permet adequar-se als | ||||
| Nivells, interessos i necessitats | ||||
| facilitant els | ||||
| Itineraris personalitzats | ||||
| en funció de | ||||
| Temps
disponible Dedicació personal Diferents capacitats i ritmes Titulacions Preferències individuals |
||||
| fent aparèixer l'autoformació en el | ||||
| Currículum | ||||
| que es caracteritza per ser | ||||
| Funcional, contextualitzat, amb coneixements vàlids, transferibles i acreditables | ||||
2.1.6. Procés de Valoració, Acreditació i Formació
Recuperant en que s'ha indicat més amunt en els apartats de redefinició dels conceptes d'EP. EA I FBA, se'n segueix un procés global i continuat de valoració i acreditació de la formació que pretén, detectar, adequar, modificar i valorar els diferents aspectes del procés d'ensenyament.aprenentatge. a més d'implicar-hi a tots els participants.
Així doncs es presenta com a model d'avaluació el VAC (Valoració i Acreditacio de la formació per part dels Centres).
Si partim del supòsit que cal partir d'un concepte d'educació integrada, participativa i permanent, això implica que els ciutadans de Sabadell, nens, joves i adults puguin anar acumulant en una mena d'expedient personal acadèmic, professional i social, tot allò que al llarg de la seva vida va fent per incrementar la seva formació personal, acadèmica, professional i social i que li permetrà ser un ciutadà actiu, participatiu i valuós per a la ciutat i societat en general.
És per aquesta raó que cal establir un sistema d'acreditacions racional i flexible que permeti a una persona circular per les diferents ofertes educatives i culturals de la ciutat i veure reconegudes les seves habilitats i competències cognitives, socials i professsionals.
Valoració inicial |
||
| Acreditació final | VAC | Acreditació inicial |
Proposta d'itinerari personal i Valoració del procés |
||
Font: Departament de Benestar Social: Currículum per al Graduat en Educació Secundària
2.2 Com ho podem aconseguir? Línies prioritàries
Cal lluitar per una educació en general i d'adults en particular:
integrada. L'educació comença a casa i continua al carrer, a l'escola, als mitjans de comunicació, a la feina...És per tant indispensable concebre un model que respongui a aquesta realitat.
participativa on tots els membres, sectors i col·lectius de la comunitat, sense cap mena d'exclusió, puguin tenir veu i vot a l'hora de decidir i oferir respostes a les necessitats educatives i socials.
permanent per d'adequar-se als canvis que la SIC imposen i estar en condicions òptimes per poder transformar la informació en coneixement i evitar l'exclusió social de part important de la població.
de qualitat per situar tota la població en igualtat de condicions davant els nous reptes de la SIC.
no adaptar les ofertes educatives al context, sinó preguntar-se si el que cal és transformar el context. És a dir preguntar-se què es necessita i com aconseguir-ho
3.1 Atur i nivells de formació de la població de Sabadell, 1997
Tal com s'avançava en la presentació d'aquest informe, cal ser conscient que en un tipus de societat on l'atur és un factor estructural, els nivells de formació i titulació correlacionen descaradament amb les taxes d'ocupació i en conseqüència amb els factors de possible exclusió social.
La taxa d'atur a Sabadell és de l'11%. Font: Inem
Estan molt per sobre d'aquesta mitja: (font: Departament de Desenvolupament Local)
els joves compresos a la franja d'edat de 20-29 amb una taxa d'atur del 31%
els adults compresos a la franja d'edat de 40-54 amb un taxa d'atur del 31%
el nivell més elevat d'atur es concentra a la franja compresa entre els 25-44 anys amb una taxa del 49%
les persones amb un nivell d'estudis de Certificat d'escolaritat tenen una taxa d'atur del 50%
les persones que tenen el nivell de Graduat tenen un atur del 26%, contra el 2% dels que tenen una titulació de Grau Superior.
Si a aquestes dades hi afegim les que es poden preveure del fracàs escolar actual, la incorporació de les dones i dels nous col·lectius emergents al món del treball, tot plegat fa entreveure que cal afrontar de nou els vells reptes que se'ns plantegen.
Els experts en l'àmbit de la formació per a la feina, recomanen que el sistema educatiu afronti d'una vegada per totes el repte de modificar els seus currículums per tal d'incorporar-hi aquelles competències i habilitats clau que permetin que totes les persones surtin de la formació bàsica amb les següents capacitats ben assolides:
resoldre problemes organització de les feines responsabilitat treball en equip treball de forma autònoma relació interpersonal iniciativa
Per tal que aquestes persones tinguin les capacitats de:
adaptació a noves situacions de treball derivades dels canvis tecnològics o organitzatius.
valorar les condicions de treball pel que fa a la seguretat i salut en el treball.
implicació i compromís amb la professió per mantenir actualitzats els coneixements i procediments professionals.
integració dels aprenentatges i funcions pròpies del perfil professional.
3.2 Formació orientada a la feina
Actualment, Sabadell té una oferta pública de formació orientada a la feina, que fonamentalment es pot classificar com a formació ocupacional i continuada: Des del coneixement de la Formació i dels canvis en el mercat de treball s'intenta posar remei a la situació descrita fins aquí. És necessari conèixer i identificar els col·lectius amb dificultats especials de col·locació, i altres situacions en risc de caure en la marginació.
El Departament de Desenvolupament Local, en funció d'estudis prospectius del mercat de treball, ha consolidat una oferta estable de formació orientada a la feina que s'emmarca dins del Servei de Qualificació Professional i que ofereix blocs de cursos agrupats en quatre grans categories des del Vapor Llonch.
Formació per a la transició al treball (PTT) i Programes de Garantia Social (PGS): destinats a joves que provenen del fracàs escolar i en risc d'exclusió social. En són un exemple, els cursos de restauració, mossos de quadra, i metall.
Formació Ocupacional: específica per a persones que reuneixen les característiques pròpies de l'especialitat. Entre d'altres s'ofereixen cursos per a futurs dependents, , ajudants de cambrers i de cuina,
Formació integrada per (formació + Plans d'Ocupació): destinada a persones i col·lectius amb risc d'exclusió social (aturats de llarga durada, dones, extoxicòmans, expresidiaris,...). Són cursos del tipus; construcció, pintura, auxiliar de treballadores familiars, auxiliar de geriatria, cuina per a col·lctivitats...
Formació Continuada: per a persones que tenen feina i necessiten actualitzar els coneixements. Aquests cursos són un servei a les empreses i sectors productius de la ciutat que no disposen de recursos formatius propis. Per exemple: instal·ladors, perruquers, escorxadors, associació de sords, àrea sociosanitària
Formació per a emprenedors: per a persones que volen constituir la seva pròpia empresa. Es pretén afavorir les possibilitats d'auto-ocupació i donar suport a diferents tipus d'iniciatives.
Els nivells d'inserció laboral un cop acabats els cursos i en el decurs de sis mesos de seguiment oscil·len entre el 60 i 80%
En síntesi es podria afirmar que els nivells d'atur més elevats es correlacionen amb els nivells de formació més baixos, cal per tant afrontar aquesta situació dedicant més recursos i esforços a aquests col·lectius. Els esforços i recursos cal que es dediquin a la coordinació entre l'ampliació de la formació bàsica d'aquestes persones i la formació més de tipus ocupacional per a la inserció reinserció laboral i en alguns casos social.
Cal que tant la formació bàsica i la ocupacional incorporin dins els seus programes formatius aquestes estratègies d'ensenyament i aprenentatge que afavoreixin les competències clau demanades pels diferents sectors productius i d'experts.
3.3 Altres tipus oferta educativa i cultural de la ciutat
Cal recordar en aquest apartat l'efecte Mateo de la formació, esmentat anteriorment.
En l'actual SIC és fonamental disposar d'una oferta educativa basada en les Noves Tecnologies (NNTT), aprenentatge d'idiomes i modalitats d'aprenentatge no presencials. Sabadell disposa, actualment dels recursos educatius següents:
Recursos educatius propis de la SIC |
||||
| NNTT | idiomes | autoaprenentage | a distància | |
| oferta privada oferta pública insuficient |
només oferta privada |
|||
Les escoles d'idiomes aporten una part de l'oferta educativa molt necessària i útil en la SIC. La consideració a fer és: si l'oferta pública, Escola Oficial d'Idiomes, és suficient per al nivell de la demanda ciutadana i si a més és adequada des del punt de vista de l'oferta horària.
¿Es podria considerar la possibilitat de fer cursos intensius, a l'estiu, en períodes de vacances, els dissabtes...?
L'oferta de noves tecnologies, és fonamentalment privada, excepció de l'oferta universitària, Escola universitària d'informàtica. Si es té en compte aquest fet, cal considerar la conveniència de dissenyar unes estratègies d'inversió i redistribució dels recursos informàtics públics per tal que la població en general pugui tenir accés a les noves tecnologies.
¿Es podria considerar la possibilitat de rendibilitzar els recursos informàtics que tenen els centres educatius públics, en horaris no lectius, tot posant en pràctica una política de centres oberts?
L'educació a distància a Sabadell té una oferta universitària privada, però accessible, instal·lada a la ciutat. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és una via vàlida per a aquelles persones que tenint la titulació necessària, volen cursar estudis universitaris i per qüestió de temps o incompatibilitat horària no poden accedir a les universitats presencials.
L'Autoaprenentatge és una modalitat semipresencial d'aprenentatge que permet que algunes persones amb dificultats de temps i comptatibilitat horària pugui seguir un tipus d'estudis per al seu desenvolupament personal i obtenir una titulació. L'oferta, en forma d'autoaprenentatge, té diverses opcions: des del Graduat escolar que ofereix el Departament de Benestar Social amb un centre a la ciutat, fins als espais puntuals per al perfeccionament i aprenentatge d'idiomes situats als mateixos centres presencials.
S'hauria de considerar l'ampliació de l'oferta d'aquesta modalitat, sobretot en els àmbits de català i d'idiomes estrangers.
3.4 Associacions i entitats culturals de la ciutat. Es poden classificar les diferents entitats culturals en els blocs següents:
Educació medioambiental. Existeix un conjunt d'entitats culturals que vetllen per la preservació del medi ambient i afavoreixen una formació ciutadana al respecte. Destaquen entre elles, l'ADENC, l'UES, Els Verds...
Educació per a igualtat de gènere. Existeixen, també un conjunt d'entitats culturals que tenen en comú la defensa per la igualtat entre els gèneres, la millora de l'autoestima i desenvolupament personal de la dona. Destaquen entre elles, El Casal de la Dona, Les dones d'avui, la Coordinadora de gai-lesbianes,...
Educació intercultural. Pot aplegar el conjunt d'entitats que lluita contra el racisme i la xenofòbia, així com per la solidaritat entre els pobles. Destaquen entre elles, la Lliga dels drets dels pobles, SCAI...
Educació per a la diversitat. Aplega el conjunt d'entitats que defensen la diversitat culturals dels diferents col·lectius de persones que conviuen a la ciutat: andalusos, gallecs, murcians, aragonesos, catalans, francesos... Destaquen pel nivell de divulgació cultural l' mnium Cultural, Cursos de Català, l'Alliance Française, el grup NOS....
Educació pel lleure i l'animació sociocultural. Hi destaquen en importància l'oferta i cultural i educativa realitzada pels esplais i casals culturals, les associacions de veïns i els centres cívics. Són rellevants, a la ciutat, les entitats dedicades al teatre, al cine, a la música i a la divulgació cultural: Teatre del Sol , La Faràndula, Amics de l' pera, Cine club, Obra Social i cultural de la Caixa, La Universitat a l'Abast
Educació per a la salut i cultura de l'esport. Existeixen quantitat d'entitats esportives que faciliten aquesta cultura esportiva i educació per la salut. Actua del Vallès, AFAMCA...
Educació plàstica, artística i musical. Destaquen les activitats educatives de l'Escola Illa, i el Conservatori municipal de música.
D'una anàlisi molt somera de l'oferta cultural que existeix a la ciutat i fent-ne i classificant-la per grups es pot observar a través de les agendes culturals de la ciutat que:
el bloc més important, per nombre d'actuacions de divulgació cultural el configura les xerrades, conferències i debats.
seguit per un nombre important de concerts
també existeix una oferta considerable de cursos i tallers diversos
en inferioritat numèrica; el teatre, el cine-fòrum i la poesia.
Per acabar aquest apartat, insistir un cop més que està comprovat que les persones que més necessiten de la formació i divulgació cultural, són aquelles que solen aprofitar-la menys.
També que les persones que pertanyen a algun tipus d'associació participen més de l'oferta cultural de la ciutat, en relació a les no associades.
En conseqüència semblen clares les accions a promocionar: la divulgació culturals des de les asssociacions que actuen com a elements de dinamització cultural
4. Inversió i redistribució social dels recursos: prioritats
Aconseguir un objectiu comú:
que els alumnes de primària puguin optar a les oportunitats de ensenyament secundari i posteriorment a l'educació superior.
que tots els ciutadans de Sabadell puguin optar a l'oferta de formació permanent en igualtat d'oportunitats socials, educatives i culturals.
Assumir que la responsabilitat de l'educació ha de ser l'objectiu comú i compartit entre tots els sectors implicats.
Buscar i aprofitar al màxim els recursos de les diferents institucions educatives i culturals dels sectors
Introduir canvis substancials els currículums
ús social i pragmàtic de la llengua
idiomes
NNTT
...
5. Propostes: models i agents per a l'educació permanent a la ciutat
Definir els problemes de la comunitat des de la comunitat i proposar solucions que provinguin en bona part dels mateixos afectats.
No adaptar sinó transformar l'ensenyament i el context. Fer una anàlisi de la situació educativa i cultural de la ciutat i generar noves propostes des de la perspectiva de tots els implicats.
Constituir Meses d'Entitats Sectorials (MES) amb la participació i col·laboració de tots els col·lectius implicats. Elaborar plans d'acció des d'aquesta perspectiva.
Optimitzar els recursos
centres escolars oberts al barri (12 hores)
biblioteques escolars optimitzades: suport d'adults
aules d'informàtica a ple rendiment
projectes educatius oberts a tothom: mestres, educadors socials, voluntaris
aules escolars obertes (voluntaris de suport)
centres d'adults oberts (col·laboradors)
aules d'informàtica a ple rendiment
espais d'autoaprenentatge i biblioteques optimitzades
aules de formació ocupacional obertes
Model participatiu: fer una consulta general per sectors que reculli els problemes i necessitats de tots els implicats per després fer una avaluació de necessitats i un programa d'intervenció tendint a resoldre'ls.
En general:
negar la fatalitat del fracàs escolar
potenciar expectatives positives als estudiants, pares, mestres, educadors
oferir als alumnes de risc, escoles d'excel·lència
obrir l'escola i establir una col·laboració permanent entre tota la comunitat implicada
transformar l'escola i el barri a partir de crear una nova cultura i un canvi d'actituds
invertir i redistribuir en equipaments i instal·lacions educatives per tal que es converteixin en recursos educatius i culturals de la ciutat.
acceleració de l'aprenentatge
solidaritat
aprenentatge cooperatiu
compromís explícit en l'organització, gestió i aplicació de la formació per part de tots els col·lectius implicats: contractes d'aprenentatge signat
7. Fases de la posta en marxa del procés de transformació
Sensibilització dels col·lectius: pares, mares, professorat, administració, estudiants, voluntariat i societat
anàlisi de la societat de la informació
anàlisi de la transformació dels centres educatius en comunitats d'aprenentatge
desigualtat educativa
resultats d'altres experiències
debats entre els diferents grups implicats
Requisits:
el 90% dels implicats (claustre, AMPA, ...) hi ha d'estar d'acord
acord de l'equip directiu
el projecte s'ha d'aprovar en els Consells de centre, Consells executius, Meses d'entitats...
