Anàlisi realitzat pel grup de debat virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Anàlisi del dictamen: Les noves tecnologies i l'educació, de Josep M. Canals

Participació de la UOC

La UOC, com a universitat capdavantera en innovació pedagògica i com a universitat present a la ciutat de Sabadell des del seu Centre de Suport del Vallès Occidental, accepta participar en el Projecte Educatiu de Sabadell a partir de la reflexió dels qui protagonitzem cada dia l’acció educativa: estudiants, consultors i també equip de gestió. Així mateix pensa que la forma més coherent de participar-hi és a través del sistema de comunicació que ens caracteritza, el campus virtual. Aquesta participació es concreta en l’organització d’un grup de debat virtual, format per gent interessada en el mon educatiu i sensible amb el futur de Sabadell, disposats a aportar coneixement i valor al PES.

El Centre de suport del Vallès Occidental convida a participar a aquella gent de la Comunitat de la UOC que tenen una relació territorial amb la ciutat de Sabadell, però alhora igualment deixa obert l’espai de debat perquè pugui ser visitat per tota persona interessada.

Resultat de la participació

Al llarg d’aquests mesos hi hagut força gent que ha visitat l’espai de debat virtual obert el campus i per tant ha tingut coneixement del Projecte Educatiu portat a terme a la ciutat. Però el nivell de participació efectiva en el debat ha estat més aviat pobre, tot i que les aportacions força interessants. També volem comunicar la disconformitat que ens han expressat certa gent davant l’oferiment a debatre un text que consideraven massa tancat i poc obert a noves aportacions. En qualsevol cas, us fem un extracte de les conclusions del debat.

 

El paper del professorat

En un sistema educatiu on les eines multimèdia i les noves tecnologies donen la possibilitat d’ordenar els continguts d’aprenentatge amb un alt valor pedagògic, el paper del professorat pot transformar-se passant de ser l’omnipotent transmissor de coneixements a ser un assessor i facilitador de l’aprenentatge.

En aquesta nova perspectiva es defineix un nou perfil del professional que caldrà dotar de coneixements, destreses i actituds per afrontar-lo, tant en quant a la seva necessitat per aprendre a optimitzar les noves tecnologies com a recursos pedagògics, com en la de saber desenvolupar el nou rol d’orientador en el que pot esdevenir. Per tant caldrà pensar en una imprescindible necessitat de formació permanent del professorat, adaptada a les seves necessitats reals, que esdevingui en el moment en que ho necessita i que s’integri en els centres de formació on exerceix la seva acció docent.

La incorporació de les noves tecnologies en els sistemes d’ensenyament-aprenentatge juntament amb el paper d’assessor-consultor que pot prendre el professorat, obre l’oportunitat de fer dels centres de formació vertaders entorns d’aprenentatges personalitzats. Això també ens fa reflexionar en que caldrà reorganitzar els centres de formació pensant més en el progrés de les persones i no tant en l’evolució dels grups classe.

Ens trobem immersos en un món global on la velocitat dels canvis esdevé quasi imperceptible, cal que el sistema educatiu i els seus professionals incorporin aquests canvis amb la velocitat que la societat demana.

L’impacte de les TICs en l’educació

Cal pensar en incorporar les TICs com a eines i estratègies al servei de l’aprenentatge i sobretot, al servei de les persones que aprenen, això implica no veure-les com un fi en elles mateixes (classes d’informàtica) sinó com a una font més de coneixements útils en les diferents disciplines a aprendre.

Per tant, entrem sense por els ordinadors i les xarxes de comunicació a l’aula, deixem que els estudiants aprenguin a accedir a aquests sistemes de comunicació per enriquir els continguts treballats i dotar-los de millors coneixements. Fem que el sistema educatiu serveixi per a formar a homes i dones dotant-los de les aptituds que ja avui està reclamant la societat i el món laboral.

Ens parlen de que els coneixements adquirits en una carrera tècnica queden superats passats cinc anys, veiem que l’evolució del món de les noves tecnologies de la informació i la comunicació canvien dia a dia i que caldrà córrer per posar-nos al corrent si no volem quedar al marge. Tot això fa pensar en una necessitat per aprendre a aprendre a adquirir coneixements, destreses i actituds de forma permanent i a aprendre a aplicar-los, de forma autònoma, en el moment en que identifiquem la necessitat.

Per tant parlem d’un nou perfil d’estudiant, o millor dit d’aprenent, constant en aquest afer al llarg de la seva vida, més autònom en els seus processos d’aprenentatge, compromès en la seva necessitat de creixement personal i professional. En aquest nou perfil les TIC’s hi juguen a favor, aportant les eines oportunes perquè aquests objectiu comenci a ser una realitat, els estudis virtuals de la UOC ens ho demostren.

Com es veuran afectades les llengües i cultures minoritàries i locals

Ara per ara tot fa pensar que l’anglès vulgar es configura com a llengua vehïcular dins l’entorn d’internet. Tot i això, una vegada més l’avenç de les noves tecnologies afavoreixen els col.lectius minoritaris, ja s’està validant un sistema de traducció simultània que permetrà comunicar-nos amb qualsevol persona del món, indistintament de la llengua d’origen i el mitjà sensorial utilitzat per comunicar-se (veu, teclat), confiant que la tecnologia traduirà el missatge i garantirà la seva arribada al punt de destí.

per anar amunt