Grup de treball:
Paper i eines del professorat en la societat actual Grup de treball:
Paper i eines del professorat en la societat actual Títol: Les noves tecnologies i l'educació
Autor: Josep Maria Canals i Cabiró
Data: setembre de 1998
1. La Societat
del futur i l'educació d'ara.
2. L'educació i les noves tecnologies: objectius
3. Les eines tecnològiques i el seu mercat
4. Ara i aquí, qué fer?
A.- Bibliografia
Els nens i joves que avui es formen en primària i secundària, seran els que demà hauran de viure en una societat que avui albirem. L'educació avui ha de preparar per una societat en part diferent de la que avui tenim, però alhora que en serà fruit. En el temps ni hi ha trencaments, ruptures, hi ha evolució. Mes o menys ràpida, però evolució.
El futur és avui. No és una cosa llunyana, indescriptible, i que s'invoca per justificar la immobilitat, el continuar fent les coses com sempre. L'adaptació a les exigències s'ha de realitzar dia a dia, sabent que demà, en el futur, haurem de continuar adaptant les realitzacions a les evolucions que l'entorn ens proposi.
La tasca que ens proposem és doncs possible. Es possible, i també necessari, proposar actuacions per tal que l'educació primària i secundària s'adapti a les necessitats que tenen i tindran els ciutadans d'avui i de demà. En aquest Grup de Treball ens preocuparem tant sols d'un aspecte de la societat de demà. No es vol donar compte, o fer propostes, en tots els àmbits de l'educació primària i secundària. Tant sols en allò que fa referència a les noves tecnologies, les que s'anomenen Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
No podem en aquest Grup de Treball tractar d'aprofundir en tots aquests temes. Som conscients de la seva importància, però ens de centrar en les relacions entre les TIC i l'educació bàsica. Al llarg d'aquest document s'aniran explicant algunes de les característiques probables de la Societat futura de la Informació. En la bibliografia hi consten alguns treballs molt comprensius que poden ajudar a fer-se una idea de les prognosis avui mes acceptades.
L'objectiu doncs d'aquest Grup de Treball es estudiar el paper que les TIC han de tenir en l'educació bàsica, fer propostes d'actuació a Sabadell, tot tenint en compte la situació actual de les tecnologies i la seva evolució mes previsible.
En aquest àmbit, com en qualsevol altre, s'han d'explicitar els objectius que es persegueixen. Les recomanacions que es puguin fer, i les propostes d'actuació, es recolzen en els objectius desitjats.
Al mateix temps, la descripció dels objectius ens ha de permetre defugir postures maximalistes massa freqüents. D'una banda ens trobem amb plantejaments alarmistes que venen a defensar que sens ensenyament de les TIC no hi ha educació. Les habilitats de les persones en aquestes eines son tan fonamentals per al treball que s'ha de fer un èmfasi total. En les programacions escolars s'ha de donar un cop de timó i dedicar percentatges importants a l'estudi i la pràctica de les tecnologies de la informació.
D'altra banda, ens trobem amb plantejaments molt conservadors i amb la inèrcia de les pràctiques admeses, de les costums, de la tradició. La formació de les persones no consisteix en donar habilitats, es tracte d'aconseguir crear ciutadans cultes, ben integrats i socialitzats, que aprofitin l'herència cultural dels avantpassats. Les TIC son eines, i res mes que això.
Un tema colpidor en aquesta dualitat de plantejaments és la consideració del llibre com única font d'informació, o com objecte obsolet. Hi ha professors que no admeten la utilització d'Internet per a realitzar els deures. N'hi ha d'altres que no admeten la recerca en la biblioteca.
Entre ambdues postures hi ha infinitat de situacions intermèdies. No n'hi ha prou amb rebutjar-les. Cal definir amb precisió els objectius que considerem vàlids.
2.1 Aprendre a aprendre.
L'èmfasi s'ha de posar en l'aprenentatge, en l'alumne. Això es vàlid per a totes les etapes formatives, i també en les primeres. Que l'alumne aprengui es mes important que el professor ensenyi. En aquest àmbit ha passat com en d'altres dominats per grups monopolistics o cossos tancats. La satisfacció del client ha de ser l'objectiu, no la comoditat o els interessos de l'oferta. L'objectiu d'ensenyar és que efectivament l'alumne aprengui.
Evidentment no es una tasca fàcil. Però resulta cabdal per a tot el procés posterior de la persona. Adquirir coneixements i habilitats és un procés que no acabarà mai. Per això l'objectiu es aprendre a aprendre.
Hi ha dues característiques de la Societat de la Informació que cal retenir. La primera fa referència a la velocitat del canvi. La segona a la importància creixent de la informació en tota mena d'activitats. D'aquesta se'n parlarà mes endavant.
En l'era industrial la velocitat de canvi ja es va accelerar en referència als temps precapitalistes. Ara aquesta acceleració creix dia a dia. Les realitzacions d'un any d'ara equivalen a les d'un segle d'abans. No hi ha valoració en aquesta afirmació, tant sols una constatació. Per tant les condicions de vida, culturals i de treball dels ciutadans varien constantment. En gaire be tots els àmbits, com ara la mobilitat, l'oci, el consum, els serveis disponibles, la carrera professional, les relacions entre persones i grups, etc.
L'adaptació doncs a situacions noves esdevé una qualitat necessària. Aprendre a conèixer i adaptar-se és un objectiu cabdal de l'educació. Mes encara. Contar-hi amb l'evolució, aprofitar-la, estar-hi instal·lat còmodament son virtuts en la Societat de la informació. Potser en d'altres societats el canvi genera angoixa i desplaçament, però en la nostra, i futura, societat el canvi ha de generar expectatives i il·lusió.
2.2 Conèixer les noves tecnologies
Avui trobem ben natural que en els programes educatius hi hagin assignatures com la física i la química. El coneixement de la realitat i de les ciències que l'expliquen es ben cert un objectiu de l'educació. Les ciències físiques poden dir son la base del desenvolupament de Societat Industrial. Sembla doncs que en pur paral·lelisme, en els programes també hi hauria d'haver la base de la Societat de la Informació. Això al marge de consideracions utilitàries. Tant sols amb la finalitat de poder interpretar correctament el mon que ens envolta.
Aquest mon està ple de màquines i de plàstics, i d'energia. Però també està ple de televisió, d'ordinadors, de telèfons, d'imatges, d'informació, de música, etc. Les bases d'aquest nou mon son la informàtica, les telecomunicacions, la economia, les ciències de la informació, etc. Cal doncs introduir aquest saber en l'educació bàsica. Encara que només sigui des d'un punt de vista històric. S'estudien les guerres però no se n'explica les causes que moltes vegades tenen arrels econòmiques i tecnològiques, p.e. el caucho, el petroli, etc.
En general la tecnologia esta fora dels programes educatius. La ciència pot tenir un paper, però no la tecnologia. Això significa que el seu paper és desconegut i no motiva als nens i joves.
La UNESCO ha fet esforços en el camp de la informàtica (veure bibliografia) i sembla que n'està fent en d'altres camps.
2.3 Utilitzar les noves tecnologies
Aquesta utilització te dues vessants principals. Una, familiaritzar-se en l'us d'unes eines que s'utilitzaran tota la vida, com ara el llegir i escriure. Una altra consisteix en millorar els processos d'adquirir coneixements. Comencem per aquesta darrera.
Un professor pot ajudar-se de diferents objectes per a explicar cristal·lografia o qualsevol altra matèria. Poden ser uns cossos de fusta i unes varilles que representen els eixos. Davant de la classe manipula els cossos, gesticula tot el que pot i desitja molta sort a la imaginació dels alumnes. O be utilitza una pel·lícula en colors. D'exemples com aquest n'hi ha fins l'infinit i en tots els camps: la física i la química, la literatura, la música, la geografia, les ciències naturals, etc. Hi ha matèries que s'aprenen millor interactuant amb un suport interactiu que amb una classe magistral.
Els nous suports tecnològics ajuden a aprendre amb mes facilitat i rapidesa. Mes endavant veurem quines tecnologies o suports ajuden en cadascun dels sentits possibles. Ara només volem manifestar l'objectiu que s'utilitzin en l'educació tots aquells mitjans que puguin millorar la seva qualitat. Per tant que s'utilitzin les TIC i els continguts que puguin aportar per a millorar la qualitat i eficàcia de l'ensenyament.
Una altra necessitat consisteix en la familiarització amb les eines típiques de les TIC. No solament els ordinadors, també els procediments de recerca d'informació i us dels serveis disponibles. Es tracte de tota una manera de fer, quasi de viure. L'aprenentatge de l'us dels ordinadors es tant sols una petita part. Ha de permetre la integració fàcil i sens por a qualsevol activitat d'aprenentatge i de treball.
Però aquesta facilitat ha de servir també per a aprendre i utilitzar els serveis educatius disponibles. La xarxa Internet posa a l'abast quantitats inmenses d'informació. També altres suports permeten accedir a cursos i productes educatius. Cada dia aquesta oferta serà mes variada i voluminosa. Arribarà a ser la base d'adquisició de coneixement i les certificacions (títols) s'hi adaptaran (Veure en la bibliografia Selyis).
S'han d'integrar les eines TIC a la forma habitual de treballar a l'escola. No s'han de fer una aula amb pcs, hi ha d'haver pcs a les aules, a les bibliteques, etc. Es tracte veritablement d'eines. L'escola ha de permetre un coneixement de l'eina i també un us normalitzat, finalista.. sembla que aquest objectiu, malgrat totes les dificultats que hi puguin haver, no es pot defugir.
2.4 Navegar en l'abundància
Hem passat els darrers 50 anys amb menys de 10 canals de televisió. En els pròxims 10 anys tothom en tindrà a l'abast mes de 50. A mes, la televisió de pagament distribuirà tota mena de productes a la carta (educatius o no).
D'altra banda a la xarxa avui ja, i demà encara mes, podem trobar-hi tota mena d'informacions i contactes. La fluidesa d'aquests darrers fan que la informació sigui tant sols un problema de voluntat.
Totes aquestes informacions ens aclaparen i ens desorienten. Necessitem saber valorar, triar, sintetitzar, seleccionar, resumir, etc. Avui aquesta tasca la fem com veritables autodidactes. Sols i tancats ens enfrentem a la superabundància, inventem el mètode i l'apliquem com veritables pioners.
L'educació ha de servir per saber seleccionar, valorar i sintetitzar. Queda ja molt lluny l'economia informativa de subsistència. S'ha trobat un llibre i ja en hi ha prou. Avui es pot treballar d'una altra manera. La tasca mes forta serà seleccionar informacions i fonts, contrastar i clarificar. L'educació d'avui ha d'aprofitar aquesta situació per tal de formar en tasques de mes alt nivell. Un cop es sap llegir la fitxa d'un llibre, o s'accedeix a un site de la xarxa, aleshores comença la veritable tasca personal i intel·lectual. Aleshores s'han d'aplicar valors i opinions.
Aquest també és un objectiu a assolir per l'educació bàsica. Aprofitar l'abundància i desenvolupar capacitats de mes alt nivell. En cada etapa segons la modulació que sigui possible, però amb un objectiu ben clar per la formació integral de la persona.
2.5 La cooperació alumne – professor.
L'entorn educatiu que s'està dibuixant és impensable sens una extraordinària relació de cooperació entre alumnes i professor.
La valoració prioritària del learning sobre el teaching ja ens fa pensar en una intensitat de relació superior a l'habitual. També la problemàtica de la utilització de les eines tecnològiques. En aquest camp les insuficiències dels professors son molt grans, i de vegades els alumnes poden ajudar amb habilitats que els hi son extranyes. La insolència típica de l'edat es pot reconvertir en font de cooperació.
Tota manera l'objectiu consisteix en formar adequadament als professors, també en aquests aspectes. La publicitat i ideologia que envolta les TIC fan que un professor no pugui defugir donar una explicació de la realitat, i alhora treballar en aquest entorn permet la integració de les tasques a l'escola amb la relitat exterior i futura..
Tots els objectius que s'han explicitat de cara a l'educació bàsica tenen uns condicionants en els professors que cal tenir en compte. Els objectius no s'assoliran sens la participació molt activa dels professors. Per això mateix s'hauran de fer propostes de cara als professors, i també de cara als alumnes, tot sabent que la cooperació és l´únic camí que dona fruits duradors.
La nostra finalitat consisteix en realitzar propostes en la línia d'aconseguir els objectius que acabem de descriure. Aquestes propostes faran referència a les eines tecnològiques i el seu entorn Per tant sembla lògic que ara ens preocupem de descriure aquestes eines per tal de saber les possibilitats que ens aporten.
Abans d'entrar en aquesta descripció sembla necessari justificar el títol d'aquest capítol. Diem "les eines i el seu mercat". D'aquesta manera volem defugir una aproximació massa freqüent. La tecnologia, les eines mai es troben en estat pur, fora de connotacions econòmiques, d'interessos de poder, o d'implantació en un punt geogràfic concret. Volem parlar d'eines tecnològiques contextualitzades en el ara i aquí, i en el sector educatiu. Per això al mateix temps que describim les possibilitats tecnològiques també hi afegirem les realitats que determina el mercat. Amb aquesta aproximació, ens sembla que les propostes que es puguin fer, seran mes realistes.
Tampoc ens interessen les eines en si mateixes, en la seva funcionalitat pura. Per exemple, no ens interessem per un pc només per la seva capacitat de tractar informació interactivament. També ens interessen els continguts educatius. En aquest exemple, quins i quants suports existeixen(o poden existir) que siguin tractables per un pc i serveixin a finalitats educatives. Aquesta aproximació sembla raonable però tampoc és tant freqüent. El Ministerio de Educación situa un pc a cada escola. El seu programa s'acaba. Després vindrà la iniciativa privada a vendre cd-roms i disquettes a totes les escoles del país. Recorda l'anècdota de manual referent al Sr Rockefeller que va regalar llums de petroli a tots els xinesos de Hong Kong. Les botigues de petroli eren de l'empresari americà.
La classificació que em fet de les eines pot semblar una mica extranya. Es recolza en dos criteris principals. El primer el temps, es a dir les eines analògiques apareixen en la realitat abans que les digitals. Les primeres tendeixen a desaparèixer i les segones a desenvolupar-se. El segon criteri es la interactivitat.
Es clar que les eines amb mes gran capacitat educativa son les interactives. Una pel·lícula es un missatge en un sol sentit. L'espectador està passiu, escolta, rep el missatge, ningú està esperant una resposta. D'altra banda en un programa interactiu hi corre informació en tots dos sentits. Si el pc pregunta una cosa, tot es para fins que l'usuari respon, i a l'inrevés és exactament igual. Aquests han estat els criteris de classificació que s'han utilitzat.
3.1 Producció i distribució de continguts analògics.
3.1.1 El cine i el video educatius
El procés està ben clar. La digitalització és imparable, i a més, és la base del desenvolupament de la Societat de la Informació. Al digitalitzar totes les senyals de qualsevol contingut, s'entra en l'etapa de convergència dels mitjans i dels terminals. Per tant podem dir que dins d'un temps el cinema i el vídeo seran digitals. Però avui per avui son analògics i amb uns procesos de producció i distribució ben establerts de fa temps.
Normalment en aquestos processos no hi entren els productes educatius. Potser cal fer la salvetat dels estudis de llengües. Altres productes que podrien ajudar a l'educació, son comercialitzats exactament igual que els productes del mercat de l'oci. Ens referim a documentals, series sobre la història, etc. En aquest mercat hi ha dos grans grups de condicions. O be es compren els drets per a distribuir un producte en sales o cadenes públiques. O be es distribueix en video –ckus per al visionat en família. No hi ha altres formes de comercialització.
D'altra banda però existeix producció de cine i vídeo educatius. Algunes grans companyies, des fa anys han produït pel·lícules sobre temes propers als seus negocis. Ja fa molts anys Phillips disposava d'una col·lecció de pel·lícules sobre física i la energia elèctrica.
En la línia de digitalització creixent s'han de citar dues eines en aquest apartat. El CDI (disc òptic interactiu) i el DVD sistema d'enregistrament semblant al vídeo però digital i en un format CD. Son tecnologies molt noves i encara cal demostrar la seva virtualitat comercial. De moment el CDI ja porta alguns anys en el mercat i encara no es pot dir que hagi assolit una quota mínimament important. Al contrari, el DVD presenta una corba ascendent molt significativa.
3.1.2 La televisió per cable
Aquesta és una eina que ja està canviant abans de nàixer a casa nostra. La transmissió de senyals analògics amb imatges exigeix cables de gran capacitat. Per això el transport de 50 o 60, o més canals de televisió analògics exigeix la creació d'una infrastructura diferent de la del telèfon.
Ja em dit però que la convergència és possible quan els senyals estan digitalitzats. Els receptors de televisió comencen a digitalitzar-se i les senyals de transport també. De fet en els USA ja hi ha posat data a la mort de les senyals analògiques en la televisió. En el 2002 cap antena podrà emetre senyals analògics, tots hauran de ser digitals. Lògicament per a continuar utilitzant el televisor antic (analògic) farà falta un decodificador.
Tota aquesta revolució també incidirà en les xarxes de televisió per cable. Les senyals digitals no ocupen tant espai i ja hi ha proves que demostren la viabilitat de passar la televisió pel fil del telèfon. Això vol dir que el concepte de la televisió per cable te molt futur. Encara que en el moment actual hi hagin dificultats degudes tant a la tecnologia disponible com a la gran competència de la televisió digital.
Des del punt de vista de l'aplicació a l'educació, la televisió per cable posseeix una possibilitat de gran transcendència. Es tracte de la televisió a la carta. Hi ha un catàleg de programes i l'usuari en demana un de determinat. Pel cable arriba aquest programa a l'hora desitjada. Cal doncs afavorir que existeixi un catàleg de productes educatius i que les escoles estiguin abonades a la televisió per cable. Aquesta pot ser una gran utilitat en el sector educatiu.
3.2 Productes per ordinador
3.2.1 Disquette
Hi ha molts productes educatius que estan suportats en disquette i per tant utilitzables en un pc aïllat. Moltes empreses disposen de cursos de reciclatge o d'introducció a determinats temes i llocs de treball en aquest format.
En general el suport no permet altres elements comunicatius fora del text i els dibuixos. Per aquesta raó no sembla gaire adequat per a ser utilitzada en primària. Tot el contrari en referència a la secundària.
En aquest mercat ha faltat una bona comercialització. Tota manera el cost és molt baix i per això hi ha hagut la tendència a cadascú fer-se els seus propis continguts. Aquest sembla el camí a promoure. El disquette pot ser quelcom semblant als apunts editats amb una fotocopiadora.
Un esforç important en aquesta línia consisteix en donar a conèixer les eines d'autor disponibles en el mercat. Es tracte de programes pensats per a ser utilitzats per l'autor d'un curs. Aquesta es una ajuda que redueix a zero el problema informàtic. L'autor només ha de saber que vol explicar.
3.2.2 CD Rom
Aquest suport admet amb comoditat imatges i facilitats interactives superiors. Per això trobem en el mercat moltes produccions educatives en aquest suport. Un exemple conegut per tothom son les enciclopèdies i els diccionaris. Els catàlegs de les editorials s'engrandeixen cada dia. Sembla que hi hagi una decisió de política editorial. Es considera molt idoni aquest suport en l'àmbit educatiu.
Com en el cas anterior el CD Rom s'introdueix en un pc aïllat. Per tant per utilitzar aquests continguts fa falta aquest pc que acostuma a demanar poques exigències des del punt de vista de la memòria i del software general.
Tota manera es coneixen relativament poc els catàlegs existents, i els professors tampoc fan de prescriptors. Sembla que aquest seria el camí per a desenvolupar la utilització del CD Rom en les escoles: d'una banda incrementar el nombre de pcs en les aules i d'altra banda donar a conèixer els catàlegs als professors.
3.3 La televisió digital
Avui és una novetat, però dins de pocs anys serà l'única televisió existent. Es transmet per ones (no per cable) que emeten unes antenes situades a terra (televisió digital terrestre) o en un satèl·lit (plataforma digital). Es caracteritza per dues principals raons. La primera que permet l'emissió i recepció de molts canals. En les graelles que avui ja estan funcionant existeixen canals dits educatius. Cal aprofundir el coneixement de les possibilitats que aporten. La televisió sempre serà una comunicació en un sol sentit i ja se sap que aquests sistemes "magistrals" tenen una limitada capacitat formativa. Tota manera millor alguna cosa que no res.
La segona característica és que permet al menys una petita interactivitat. Es a dir, no hi ha ones de retorn, però l'usuari pot trametre ordres senzilles a la capçalera de la televisió. La transmissió d'aquestes ordres es realitza utilitzant la xarxa telefònica (encara que l'usuari no en sigui conscient). Amb aquestes ordres es construeixen serveis com ara la televisió a la carta, el pagar per veure, etc.
Per tant la situació des del punt de vista educatiu resulta semblant a la televisió per cable. La diferència potser consisteix en el moment comercial de cadascuna d'aquestes tecnologies. La televisió per cable està poc desenvolupada però té un gran futur. La televisió per ones digital ara posseeix una gran implantació creixent. Possiblement, com diuen alguns gurús, al llarg del temps la televisió per ones digital sempre serà gratuïta (es a dir finançada per la publicitat), mentre que la televisió per cable serà estrictament de pagament. Son opcions que caldrà tenir present quan plantegem les possibilitats d'actuació.
3.4 La xarxa
3.4.1 Com font d'informació i vehicle de comunicació
La xarxa Internet ara, i les que vinguin després també, ens permeten dues funcions principals:
Disposar en el nostre punt de connexió, en el nostre pc o similar, la informació (text, dades, so, imatge) que hem trobat en un nus de la xarxa. Aquesta informació la podrem magatzemar, treballar, i considerar-la pràcticament pròpia. Per això la xarxa ens permet la recerca d'informació. Cal saber buscar, aquesta activitat arriba a ser una habilitat d'especialista. Cal aprendre a utilitzar la xarxa. La navegació pot ser un joc o un treball, o l'arrel d'un gran desànim. Hi ha ajudes (cada cop mes eficients i especialitzades) però cal exercitar una habilitat personal.
Comunicar-nos amb d'altres usuaris de la xarxa mitjançant el correu electrònic i d'altres sistemes. Cadascú te una adreça. Si sabem l'adreça d'una persona li podrem trametre missatges. Quan enviem un missatge a algú, ell automàticament sap la nostra adreça. Les relacions poden ser bilaterals o en cercle. Una tertúlia consisteix en que el missatge d'un arriba a tots els components de la tertúlia. D'aquesta manera tothom diu la seva d'una forma absolutament simètrica. La xarxa és el mitjà mitjançant el qual ens podem comunicar.
3.4.2 Com suport de continguts educatius.
Ambdues funcions tenen gran transcendència per a l'educació.
La informació que trobem en un nus, o centre de serveis, pot ser un curs tot sencer, o els deures que s'han de realitzar, o el recull de materials que es necessita, o les notes, etc. Gran quantitat de tasques que es realitzen en la vida diària de l'escola es poden realitzar a través de la xarxa.
Un exemple es la UOC. Les relacions entre alumnes i professors, i entre professors, i entre alumnes es realitza mitjançant la xarxa. Alguns continguts formatius també es troben en la xarxa, en el nus o centre servidor de la UOC (d'altres continguts estàn sota format CD Rom, vídeo, etc).
Totes les eines tecnològiques descrites tenen una gran capacitat per a canviar la vida tradicional de l'escola (i de la vida social, cultural, de treball, etc), però sens dubte és la xarxa la que presenta una mes gran capacitat de transformació. Es per això que podem dir que en l'educació bàsica cal aprendre a utilitzar la xarxa, tot utilitzant-la. Com llegir i escriure.
Al mateix temps s'ha de dir que serà la xarxa el gran medi de distribució de continguts (vegi's Selys).
De moment (mes de juliol) tant sols volem indicar algunes línies d'actuació. Mes endavant aquestes línies s'han de transformar en propostes concretes.
4.1 Professors4.2 Continguts
4.3 Màquines i serveis
A. Vaquero, LAS TIC PARA LA ENSEÑANZA, LA FORMACION Y EL APRENDIZAJE, Novática, abril 1998
J. Majó, CHIPS, CABLES Y PODER, Planeta, 1997
J.L.Cebrián, LA RED, Taurus, 1998
ESTRATEGIA DE CATALUNYA EN RELACIÓ QA LES OPORTUNITATS GENERADES PER LES NOVES TECNOLOGIES, Jornades de Debat Catalunya Demà, Maig 1998
UNESCO 94, INFORMATICS FOR SECUNDARY EDUCATION, Paris 1994
G. De Selys, LA ESCUELA, GRAN MERCADO. UN SUEÑO ENLOQUECIDO. Le Monde Diplomatique, Juliol 1998.
