Anàlisi del dictamen: Propostes i reflexions per afavorir la sostenibilitat en les pautes de comportament dels ciutadans, per Jordi Miralles

Índex:

 

0. Valoració del Text inicial i redacció d’un nou text des del Grup del PES sobre l’educació, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat.

1. El text inicial, presentat en la Primera Reunió de Treball (23/9/98), ha generat un cert rebuig, i ha obligat a un sobreesforç del grup per realitzar un nou esquema de debat, i que aquest es materializa en la necessitat d’una jornada més de treball. El document inicial, redactat per en Jordi Miralles, va ser valorat globalment com un document on el taranna del text contradiu la idea de convivència amb el qual es planteja el Projecte del PES , i per tant el PES, no sembla el lloc adequat per un text, per altra banda, amb afirmacions tècniques i d’ informació no sempre certes.

2. Es proposa incorporar en el títol i el marc teòric el concepte de "rodal de la ciutat" com un terme conegut socialment, com a un espai important de la ciutat que cal nombrar clarament, pel fet que és un dels recursos ambientals principals de la ciutat pel treball educatiu, ampliant el nom del grup de treball com a "grup del PES sobre sobre l’educació, espai urbà i el rodal de la ciutat, i la sostenibilitat".

3. El grup constata que no hi ha suficients eines de treball i informació per abordar ja directament el tema urbà i especialment del medi ambient i de la sostenibilitat, per actuar després en l’educació. La manca d´una diagnosi i d’un document de sintèsi institucional de l’ Ajuntament, ens obliga a definir aquestes prioritats en funció d’unes intuicions ciutadanes, com si fos un sumatori d’ experiències, compromisos associatius o d’ inquietuts del grup de treball.

4. Es planteja treballar sobre tres eixos de reflexió de la realitat urbana i ambiental de la ciutat, sobre el Projecte Educatiu de ciutat: 

per anar amunt

1. Plantejar-se interrogants com a ciutat per afrontar el debat de la sostenibilitat i el compromís amb el nostre entorn.

1. El grup necessita fer-se preguntes clau sobre la ciutat i el nostre entorn per afrontar un cert debat sobre el nostre devenir. S’ha acceptat que la ciutat és un espai, un organisme, un medi consolidat i apte per construir la nostra societat. La ciutat, sinó és el millor medi social, és la forma més real que hem trobat per construir aquesta societat, acceptant que hi ha molts tipus de ciutat.

2. Estem a Sabadell, una ciutat mitjana d’uns 200.000 habitants, amb fortes relacions amb el nostre entorn comarcal (400.000 habitants més) i exercint una cocapitalitat comarcal, amb unes contradiccions metropolitanes fortes de desenvolupament econòmic que presionen el nostre territori, i finalment amb una situació d’especialització cada cop major de les ciutats i pobles del Vallès, on Sabadell juga un paper de capital comercial, industrial i de serveis, de referent cultural, educatiu i associatiu a nivell comarcal.

3. Els compromisos institucionals de la ciutat amb la millora del seu entorn, que han generat més informació a l’abast del ciutadà i un cert nivell de debat, corresponen actualment a dos eines administratives; el Pla Urbanístic (PGMOS/93) i el Mapa Cultural/95 de la ciutat, els quals són instruments de certa participació social i institucional en l’ordenació de la ciutat, i per altra banda, com a compromís polític continuat amb entitats ambientalistes, tenim el Protocol del Rodal de la Ciutat (1993).

4. Fins aquest moment no hi ha hagut en termes d’espai urbà i sostenibilitat, cap altra aportació de participació anticipada i/o fomentada per l’ Ajuntament que hagi estat sòlida. Estem pendents de la consolidació del Protocol de la Bicicleta (1995). del Parc Fluvial del Ripoll (Pla Integral-1996), de l’ Agenda 21 Local i la Ciutat sense Cotxes, del Pla Integral de Mobilitat del Centre, sense que s´hagi trobat encara la formula de participació dels ciutadans interessats en el debat ambiental.

5. Després d’aquesta introducció, el Grup de treball en 1a.Sessió del PES, es va plantejar com a estratègia de reflexió de la ciutat, i de la percepció del ciutadà respecte aquesta, de la possibilitat de plantejar els primers interrogants per respondre al debat ambiental de ciutat, i com a recurs per definir el nostre marc teòric de treball:

1.1.Sabadell, la ciutat és acollidora, integradora i solidaria amb el nostre entorn i les persones?
1.2.Els comportaments col.lectius i individuals són responsables, sostenibles i compromesos amb la ciutat?
1.3.Quins mecanismes i formes socials poden propiciar una ciutat millor, més sostenible i responsable?

per anar amunt

1.1. Sabadell; la ciutat és acollidora, integradora i solidaria amb el nostre entorn i les persones?

La ciutat ha treballat aquests darrers anys per ser més oberta a la gent i compromesa amb el món. Cal reconeixer que, aquesta actitud o tarannà de ciutat oberta, acollidora, tolerant, s´ha construit amb més força en el camp de l´interès econòmic-privat i individual que en el camp de l’associacionisme, les entitats, en el món social i col.lectiu, i dels serveis públics; tot i que la tasca realitzada no és poca en aquest àmbit.

Ciutat i recursos urbans.
Com a exemple d’ aquests desajustaments de la ciutat respecte el seu tarannà, podem recollir alguns indicadors de la ciutat; tenim més "hotels" que "albergs" per a joves i "cases d’acollida" de col.lectius exclosos; més "bars, discoteques" que "Centres Cívics" actius i "entitats" amb projectes sòlids d´intercanvi cultural, associatiu i de lleure; en el món assistencial, tenim més estructurades les "llars d’ Avis" i "llars d’ Infants" en el sector privat (a més, sense concertació ni model pedagògic) que a un sector públic pràcticament inexistent. Finalment, també dir que tenim més recursos i empreses amb negocis a l’extranger com a sectors financers (fons bancaris i d’inversió, deslocalització industrial) que experiències associatives amb recursos i projectes de cooperació, solidaritat, drets humans i amb compromís amb el tercer món.

En aquests darrers anys la ciutat s´ha consolidat com a espai compartit no només d’uns ciutadans-residents que realitzen la majoria de les seves activitats a la ciutat, sinó que hem incorporat de forma estable una nova categoria de ciutadans que coneixen, viuen i parlen de la ciutat, els ciutadans-usuaris. Realitzen amb quotidianeitat activitats a la ciutat tot i no residir-hi; treballen, estudien, hi tenen familiars, hi venen a comprar o disposar del seu lleure setmanal. La relació entre els ciutadans és informativa, i es realitza a través d’ uns espais virtuals d’ integració, "els mitjans de comunicació local" (El Diari de Sabadell, el 9 Nou i la Televisió Sabadell-Canal 50) que aporten una àmplia consciència de ciutat i comarca entre tots tipus de ciutadans, i que fan d’altaveu i ressò de les activitats ciutadanes (aquests també poden però fomentar models i lideratges que esdevinguin un parany o un debat d’artifici per a la ciutat);

L’espai urbà de la ciutat.
En l’ espai urbà de la ciutat, tenim majoritàriament uns "carrers" més pensats per resoldre els problemes del trànsit privat i d’aparcament dels vehicles, que carrers al servei del transport públic i dels vianants i veïns, i per fer la ciutat més habitable, i més agradable per a la vida ciutadana. Tenim encara carrers estrets (voreres de 90cm), cotxes que cada cop més, ocupen l’espai urbà, i produeixen més soroll i contaminació ambiental. En positiu només tenim la consolidació dels passeigs i boulevards urbans en trams discontinus de l’ Eix Central (Rambla, Av.Barberà, Passeig plaça Major, 11 setembre, av Matadepera), la metropolitana Avinguda Eix Macià, i en alguns barris, passeigs de ciutat com la Rda.Collsalarca. A la vegada, i sense fer massa ressò, apareixen els primers carrers prioritaris de vianants a St.Oleguer i St.Julià (en privatització) i també comercials per a vianants al Centre Històric de la ciutat.

Ara tenim molts més "espais lliures urbans de ciutat", de referència i d’una certa qualitat i diversitat que fa uns anys, utilitzats i compartits entre els ciutadans residents i usuaris de la comarca. Les "places de ciutat" com la Plaça del Treball, Racó del Campanar, Creu Alta i DrRobert, Pça.Marcet i poques altres, són més utilitzables per a l’activitat cultural; els "parcs de ciutat" com el Parc Catalunya, el Parc Taulí, la Bassa St.Oleguer, i el Parc Central de la Granja del Pas,han augmentat espectacularment aquest nivell d’equipament i permeten a més de passejar i realitzar un lleure quotidià, realitzar altres activitats ciutadanes.

Els espais lliures i naturals; el Rodal de ciutat.
Malgrat això, encara cal actuar amb seriositat i amb urgència sobre "el tercer grup d’espais urbans de ciutat", "els espais periurbans i naturals" com a espais de lleure ciutadà i d’educació ambiental. Indrets com el Bosc de Can Deu, el Parc de La Salut-Togores, Castellarnau, i el Riu Ripoll-Col.lobrers-Riutort-Ribatallada són els espais més destacats del mateix terme municipal de la ciutat. Sobre aquests espais, cal augmentar el compromís de l’ administració ja que el compromís ciutadà està ja expressat per les mateixes entitats de ciutat. Cal actuar si no es vol caure amb desilusions socials importants; els motius culturals pels quals es creu que cal impulsar la seva dinamització, és per al coneixement històric i ambiental que conforma el seu paisatge, per divulgar, conèixer i defensar "el Rodal de la ciutat".

També cal treballar per la defensa i estudi de els espais natural de la plana del Vallès, tal com ho fan les entitats associatives, vers un model sostenible d’ ocupació del territori del Vallès, per l’ estudi d´alternatives al marc urbanístic vigent (alternatives quart cinturó) de propostes de mobilitat sense tant consum de territori i impacte urbanístic. Això ens pot també apropar al coneixement d´altres espais lliures del Vallès (Gallecs, Collserola, Santiga, Polvori de Montcada, altres valls i rius del Vallès, el Montseny, etc..) però sobretot també ens ha d’ apropar al coneixement del Parc Natural del massís de St.Llorenç-Serra de l’ Obac i els seus entorns (naixement del Ripoll, les Arenes, Vall d´Horta, cims de La Mola i, GR-97, la serra de Galliners (el limit d’aigües Besos-Llobregat la serra de st.Iscle i el camí de Ripollet a Castellar, camí dels Monjos de St.Cugat a La Mola, La Via Verda) al Vallès Occidental.

Escola i ciutat.
Un dels espais de treball de l’ educació mediambiental i per a la sostenibilitat, també cal plantejar-se l’interrogant de si l’escola a Sabadell és acollidora, compromesa i integradora amb els infants?. Aquesta tasca potser s’assumeix en determinats projectes educatius i centres escolars, però no està tan clar a nivell global del sistema d’ ensenyament (en el model de distribució de places escolars, en l’actitud dels pares en l’ elecció de centre escolar, en la relació entre escola pública i escola concertada, en la dificultat de moltes escoles de tenir una AMPA, en la integració de les minusvalies i minories socials excloses, en les actituds de mobilitat de pares i professors per "anar i tornar de l’ escola", etc..) i en moltes de les reflexions que realitza en Francesco Tonucci–la ciutat dels infants, barcanova edicions 1996. Per altra banda, encara que l’ escola sigui voluntàriament integradora, finalment la ciutat com a suma de tots els ciutadans, potser no té tant clar l’importància de l’ escola en aquesta tasca.

El lleure de la ciutat.
En l’àmbit dels equipaments de lleure, cal destacar espais i edificis compartits per tots els ciutadans com les Pistes Municipals d’ Atletisme i les Piscines Municipals i altres, regides per entitats clarament ciutadanes i integradores (el Club Natació Sabadell, OAR Gracia i la Joventut Atlètica Sabadell, Tènis Sabadell C.E.Sabadell, APB-basket, etc.. ), més que basades en un model de serveis més privats i de consum. sense una vocació ciutadana associativa i social.

Després d’ aquesta interrogació sobre la ciutat, amb una percepció global sense parlar del gra petit a nivell d’ espai urbà i de sostenibilitat medi ambiental, sembla intuitivament que la ciutat resulta ser prou acollidora, integradora i solidària, que els seus espais compartits, urbans i del rodal, realitzen aquesta tasca que ens permeten pensar en la sostenibilitat, com aquell objectiu de deixar una empremta útil i reutilitzable per a les generacions futures. Tot i així, a la ciutat li manca més treball en les formes d’ implicació ciutadana sense emergències (el cas del PES en seria un exemple si comporta un canvi real de polítiques públiques) i segón, li falten projectes engrescadors de típus social i mediambiental que superin els "papers" i arribin als ciutadans (els projectes del Rodal i el Riu Ripoll en podrien ser una oportunitat) per ser declaradament un municipi excel.lent i de referència a Catalunya en aquest àmbit.

per anar amunt

1.2. Els comportaments col.lectius i individuals, són responsables, sostenibles i compromesos amb la ciutat.

Entitats i activitats de ciutat.
Tot i que ja s´ha parlat de la implicació en la ciutat a nivell d’ espai col.lectiu, cal també dir que moltes entitats ofereixen de forma estable activitats de formació, divulgació cultural i de lleure ciutadà, obert a tots els ciutadans i amb un nivell molt acceptable d’ especialització i temporalitat. A Sabadell s´han consolidat moltes activitats d’ entitats com a clàssics ciutadans en l’àmbit del medi ambient, l’esport de lleure i la descoberta de la natura. Aquestes activitats mai serien possibles amb el recurs diner o des de l’administració, i això també és una important garantia de vertebració ciutadana i civil que ofereixen les entitats com a catalitzadores dels comportaments i interesos col.lectius. Aquí, l’ Ajuntament té una tasca a realitzar que és el de saber estructurar i complementar aquesta activitat cultural i educativa ja existent i, resoldre la relació amb el món de l’educació reglada de la ciutat, ja que moltes entitats actualment no poden o no saben com cooperar-hi.

Educació reglada i els comportaments col.lectius i individuals.
L’incorporació de l’educació mediambiental en l’ educació reglada de tipus quotidià, estableix moltes possibilitats de formació i compromís del ciutadà, des dels espais de l’educació, treball i consum que seran claus per un compromís i etica futurs vers la Sostenibilitat. Encara hi ha un gran conjunt de ciutadans sobre els quals cal incidir per afavorir canvis en els nostres comportaments i responsabilitats, tant individuals com col.lectives, i cal començar per l’ escola i les noves generacions com a motor de canvi cultural.

Comportaments, habits i civisme.
En el pla dels comportaments personals i dels habits ciutadans respecte el medi ambient i la ciutat, podem reconeixer que hi ha per una banda, un trencament, una perdua del paper dels espais tradicionals (la família i el veinat) i per l’ altra, una modificació del compromís en àmbits (l’escola i el treball) que eren en conjunt els garants tradicionals de l’ educació tradicional dels valors.

Aquesta actual perdua de pes de l’ aprenentatge tradicional dels comportaments cívics a les ciutats (equilibri entre interès individual i compromís col.lectiu; equilibri entre altruïsme i egoïsme com a motors socials), s´ha de recollir com un relleu i intervenció activa dels responsables públics (administració de la ciutat) i implicació de les entitats amb vocació social i ciutadana, amb una recuperació del s compromisos de drets i deures públics de ciutadania. Per tant, això trasllada molta responsabilitat i consciència a les administracions municipals, als mitjans de comunicació, i també a les entitats associatives locals. L’interrogant és si aquests agents socials, estan preparats i tenen mitjans per assumir aquesta tasca ingent, de recuperar el concepte de ciutadania, l ‘equilibri entre drets i deures col.lectius i individuals d’ una societat.

per anar amunt

1.3. Quins mecanismes i formes socials poden propiciar una ciutat millor, més sostenible i responsable?

En el plantejament dels interrogants, ja s´ha fet fet referència a les dificultats per incidir en el món econòmic i privat, ja que aquest es construeix d´una forma aliena a la dinàmica social i local. Com a ciutat sempre es pot intervenir urbanísticament, però aquestes aportacions públiques no sempre han de garantir una ciutat socialment millor, més sostenible i responsable.

Les actuacions que han de propiciar un fet diferenciador per fer una ciutat de ciutadans millors, fan referència a la necessitat d’impulsar espais educatius, culturals, socials, també urbans, i entitats cíviques i organismes oberts a tota la ciutat i a tot el món. Per tant, sembla que tot el que sigui treballar en aquests espais, sense dependències polítiques, pot ajudar a engrandir el paper social i col.lectiu conscienciador i, permet fer la ciutat millor que volem.

Aquests espais no poden sorgir només d’ emergències ciutadanes (Plça Espanya) o de demandes continuades de les entitats (protocol del rodal i de la bicicleta), cal impulsar des de l’ administració espais estables de repensar la ciutat. Cal pensar en propostes i projectes de ciutat per fer més àmplia i sòlida aquesta opció de ciutat associativa, col.lectiva i socialitzadora de l’espai, augmentar el compromís amb el medi i l’ entorn, el coneixement i estudi de la ciutat. I quins d’aquests projectes de ciutat, poden ser aportacions des del PES?.

per anar amunt

2. El PES; Apostes de ciutat que possibilitin un camí vers la sostenibilitat.

Com a principi de treball de les actuacions cal assumir primer uns criteris i objectius generals que s´han reconegut en el primer apartat del document i dels debats del PES, unes apostes de ciutat que possibilitin aquest camí ver la sostenibilitat de la ciutat:

1ª Aposta de ciutat-PES.
La ciutat és el món i la comunitat local, i el lloc on l’actuació en el territori és una realitat, que es pot comparar amb la resta de ciutats del món.

Cal treballar l’ educació pel medi ambient sabent que la ciutat és el món local, és el món de l’ actuació en el territori i la realitat, en els habits i costums quotidians dels ciutadans. Sabadell desborda l’àmbit més immediat i intern de la ciutat i vol assumir com a PES les responsabilitats i compromisos de comarca. Les propostes ambientals de ciutat s´han de situar en un marc mundial i pensar si són coherents amb la sostenibilitat compartida per a tots al món.

2ª Aposta de ciutat-PES.
La ciutat té una personalitat com a ciutat del Vallès, propia i innovadora en medi ambient i territori a Catalunya.

Sabadell és una de les ciutats que s´ha de creure el Vallès. La ciutat assumeix una personalitat cultural com a ciutat del Vallès propia i innovadora en medi ambient i territori, que es caracteritza per un posicionament actiu i crític en temes com grans infrastructures tipus quart cinturó, model compacte de creixement en vers la ciutat difusa i la protecció del rodal i medi natural de la plana del Vallès. Aquest model de sostenibilitat que s´ha d’ anar guanyant, explicant i convencent als nostres conciutadans, reconeixer el paper ambientalista de les entitats associatives en aquest treball de conscienciació de la ciutat i comarca.

3ª Aposta de ciutat-PES.
El Projecte de la ciutat, ha de ser amb instruments i taules institucionals continuades i efectives.

Seguir plantejant el Projecte de Ciutat en papers escrits, aprobats i debatuts amb acords o desacords, però de forma institucional (exemples Pla General i Mapa Cultural, PES i protocols) implicant a altres entitats i organismes, i a ciutadans particulars i desenvolupant els àmbits col.lectius (sanitat, educació, esports, joventut, medi ambient (residus, espais lliures), via pública, mobilitat, gestió de l’espai públic, urbanisme, etc..).

4ª Aposta de ciutat-PES.
L’Administració municipal ha d’ impulsar un nou tractament de la informació.

Un treball de l’administració municipal ha de ser el tractament de la informació del municipi de forma sistemàtica, amb una temporalitat anual o bianual, amb una Agència Municipal de Dades i Informació, que permeti que el ciutadà treballi, opini i actui amb informació actualitzada i publicable, i s’ inclogui si cal criteris consensuats d’ informació mitjançant un Consell Municipal d’ Informació i dades.

5ª Aposta de ciutat-PES.
La sostenibilitat com a concepte complexe d’ experiència local a Sabadell, però que assumeixi de principi 4 àmbits d’ Actuació Prioritària de referència pel PES a Sabadell.

Es planteja com una suma raonable del conjunt de les prioritats ambientals de Sabadell i de la ciutat real o comarca que s´hi relaciona. La necessitat d’Un Document sobre sostenibilitat per a Sabadell escrit, treballat i aprovat institucionalment per a la ciutat, que reculli en un sentit ampli el concepte de patrimoni i compromís amb l’espai, els comportaments i els recursos col.lectius.

Àmbit d’Actuació Prioritària 1
Rodal de Sabadell i la protecció del medi natural del Vallès.

Àmbit d’ Actuació Prioritària 2
Carrers, mobilitat alternativa i transport col.lectiu dels ciutadans

Àmbit d’Actuació Prioritària 3
El funcionament de la ciutat de tots; els recursos i els residus.

Àmbit d’Actuació Prioritària 4
El comportament en l’espai privat i personal de la ciutat; la casa, els recursos, el consum i els residus.

6ª Aposta de ciutat-PES.
La necessitat d’explicitar educativament aquesta estratègia com a ciutat, la sostenibilitat.

Primer caldria tenir i generar informació directament vinculant, detectant problemàtiques urbanístiques i ambientals a nivell social, adreçat als col.lectius més propers al món eduactiu. Es pot començar a actuar i treballar pels espais col.lectius, mitjançant una auditoria de centre en els espais i dependències escolars, municipals i públiques, posteriorment plantejar una auditoria de ciutat que aportés dades sobre la ciutat, i posteriorment permetés el.laborar una Carta-Agenda 21 Local, de ressò ciutadà i d’abast en el nostre entorn territorial, sobre la base d’alguns criteris ja indicats. La Sostenibilitat assumida pels ciutadans passa per corresponsabilitzar-se del "domini públic de la ciutat", per explicar les accions municipals i públiques i d’entitats amb caràcter mediambiental que es realitzen pel seu valor pedagògic, per informar mitjançant eines pedagògiques de divulgació (revistes, webs, espais espositus estables) sobre les actuacions de medi ambient de forma períodica, i plantejar-les abans d’ impulsar-les en fòrums públics (jornades i xerrades, espais expositius) i taules ciutadanes.

per anar amunt

2.1. El PES-Apostes de Ciutat: Àmbits d’Actuació Prioritària

El grup de trebell del PES, dins el grup d’Educació, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat, dins d’unes "apostes de ciutat" genèriques que fa desenvolupa una proposta de quatre Àmbits d’Actuació Prioritària de ciutat, producte del debat realitzat integrats dins el treball del PES.

 

 

 

per anar amunt

3. El PES; una eina i el principi d’un procés.

El PES proposa que l’educació sigui la vertebradora d’aquestes apostes de ciutat, i per tant l’eina transformadora de la qual ens dotem per fer la ciutat i les persones millors.

Es planteja com a reflexió sobre sobre les opcions educatives en "educació, espai urbà, rodal de ciutat i sostenibilitat", i organitza en dos apartats referits al marc educatiu; un primer a l’anàlisi de la situació educativa i noves propostes per a un marc educatiu. L’altre a la pròpia participació i vertebració del marc educatiu; com i qui ha d’ actuar en la ciutat per convertir l‘educació en l´instrument per un canvi cultural vers la ciutat i la sostenibilitat, tant pel que es refereix a als actors reglats com en les entitats i organismes que formen el teixit social de la ciutat.

3.1. Situació i propostes marc educatiu de "ciutat, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat". 3.2. Participació i vertebració marc educatiu de "ciutat, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat".

per anar amunt

3.1. Situació i propostes
Marc educatiu de "ciutat, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat.

El primer referit al marc educatiu, a l’anàlisi de la situació educativa i noves propostes per a un marc educatiu. Es proposa dos àmbits de valoració del treball educatiu, un primer de detecció de problemàtiques i disfuncions educatives; i un segon vers noves propostes del treball educatiu.

3.1.1.Apunts de la situació educativa sobre ciutat, medi ambient i sostenibilitat.
Com eduquem, buits i disfuncions culturals i educatives de la ciutat?

Fem aquí un llistat ordenat d’afirmacions i intuicions que s´han plantejat al grup i que cadascú es pot plantejar, amb millors o pitjors respostes:

Escola i ciutat
1-Falta explicitar el projecte de ciutat en activitats i documents adreçats als ciutadans, a varis nivells; mon professional, món associatiu, món veïnal,etc..però especialment per al món educatiu.

2-A l’administració li manca una actuació exemplar encara respecte els temes ambientalistes, falten actituds ecològiques sinceres i continuades de tots els estaments de l’ administració (des del conserge fins als directors de centre, o els tècnics municipals, criteris contractació obres, serveis, tasques i actituds laborals municipals).

3-Falten formes de connexió real entre Ensenyament reglat i món real cultural i associatiu, formules d’ exposar les activitats d’ entitats i associacions a l’abast del ciutadà, ja que no sempre estan a l’ abast de tothom (cartells públics, sistemes de distribució públics de les activitats, canals estables de difusió, implicació del professorat, etc..).

4-Els organismes de l’ administració, el Centre de Recursos Pedàgògics de la Generalitat i els mateixos serveis d’ Educació Municipals, els hi manca vocació de presència pública ciutadana continuada amb organització d’ activitats de referència per a tota la ciutat.

Escola, mestres i societat.
5-Es detecten moltes actituds i actuacions contradictòries i de valors respecte els aspectes mediambientals en els diferents col.lectius de l’ educació. Cal però mantenir l’ objectiu i no mostrar indiferència i seguir discutint les contradiccions per afrontar-les (mestres, alumnat, pares d’alumnes, personal no docent).

6-Existeig una important desubicació del professorat , tant a Primària com a Secundària, respecte de la Reforma com a sistema educatiu, i per l’ organització centralitzada que té., i per tant encara més respecte del territori i el professorat, per la situació de mobilitat i de manca d’ implicació en la ciutat. Hi ha molt professorat desubicat en l’ entorn cultural i territorial dels centres educatius i de la ciutat, i ja no diguem de les emergències del medi ambient.

Model escolar; la primària i la secundària.
7-El mestre de ciutat, està desbordat de treball, informació, recursos i de responsabilitats jurídiques i laborals, desconectat amb els pares. Necessita noves eines i formes de cooperació amb la societat, cal que les coses es facin també des de fora l’ escola, des de la ciutat per a l’escola.

8-La situació actual a l’ Escola és una rrelació mestres-pares-alumnes estructurada més en un model vigilant i controlador de l’ infant, amb indicadors més o menys neutres d’ avaluació, que un sistema d’ aprendre de l’ alumne cooperatiu amb pares i professors. Les "agendes" no poden substituir amb control, el distanciament entre pares i mestres, la manca de contacte casual quotidià pares-mestres, la consolidació dels professionals del repàs-estudi com substituts dels pares, o de resoldre el temps dels pares que estan poc amb els fills.

9-La situació i objectius actuals dels centres educatius a Secundària és la de constituir-se en "espais vàlids de convivència" i de respecte entre tots els membres de la comunitat educativa. La secundària actualment pel model organitzatiu de professorat i alumnat, encara té clares límitacions per a fomentar un canvi social i cultural en el marc del medi ambient.

10-L’educació reglada de l’escola, sobretot a secundària, no té prioritats ni emergències ambientals a descriure i difondre, i menys que aquestes siguin properes, a l’aula, a l’institut, a la casa o el barri a la ciutat. Es produeix un importat buït respecte les emergències ambientals del nostre entorn.

Recursos educatius.
11-Com a exemple, els credits de síntesis, un dels productes innovadors de la Reforma a Secundària, no incorpora entorns territorials propers. Les ofertes poden ser totalment alienes a la realitat, l’ entorn, la vida i necessitats de l’ estudiant, sobretot en els aspectes mediambientals.

12-Falta exemplificar i amplificar experiències concretes i publicar-les i divulgar-les de manera que siguin accions que es repeteixin, falta evolucionar en la concreció de l’ activitat, vers un concepte més local del medi ambient. Cal canalitzar els esforços que ja es realitzen, no cal augmentar en activitats, cal incidir en l’impacte d’ aquestes.

13-La universitat, formadora de formadors o mestres, rebutja en general el que representa la cultura local, s’ interessa més pels universals. Sembla però díficil construir un universal sense món local sòlid, la ciutat. Els nostres formadors mestres no han assumit laq importància dels criteris locals, sobretot a nivell medi ambiental per a la formació de valors i identitats.

14-El medi ambient ésdevé un projecte transversal genèric dels centres educatius (transversal vol dir molts cops que no hi ha ningú que s’en senti corresponsable) que molts cops només tracta temes genèrics quasi bàsics i que resulten estar molt poc implicats en el nostre territori i realitat propera.

Medi ambient, ciutat i escola.
15-Falta estructurar les activitats de medi ambient que s’ofereix des de l’ Ajuntament de Sabadell. Actualment hi ha unes propostes de monitoratge, hi ha uns treballs de recopilació de materials (escola-Taller de Medi Ambient, inici tema Agenda21 modelització), però això no clarifica les prioritats educatives ambientals per als centres escolars.

16-Les activitats de medi ambient funcionen tant en qualitat (servei o producte oferit) com per quantitat (nivell d’ alumnes usuaris),però el conjunt d’ activitats aillades poden resultar un conjunt d’esquitxs pedagògics aillats, que esdevenen uns estímuls molt puntuals, sinó s´estructuren en uns hàbits i valors quotidians transmesos des del conjunt escolar, a pares i families.

3.1.2. Unes Propostes educatives amb un marc establert. Necessitem informació, quin tipus d’ informació?

De la valoració i aprofondiment del primer apartat ja es poden treure propostes quasi d’ organització del sistema educatiu amb la ciutat i la societat, ja es veuen els buits que l’ administració pot assumir per tornar a dinamitzar l’ educació i el vector territori, medi ambient i sostenibilitat.

Hem plantejat aquí algunes idees que poden estructurar el treball del PES:

Proposta 1
-Importancia de fomentar la informació institucional i el seu tractament com a informació comprensible pel ciutadà, per al coneixement de les problemàtiques de la ciutat, i poder treballar, divulgar després el canvi educatiu i cultural amb materials pedagògics. Necessitem espais informatius i de divulgació sòlids i estables al servei de la ciutat; espais expositius, centres virtuals informàtics, espais movils que recorrin equipaments de la ciutat, distribuidors d’ activitats i experiències.

Proposta 2
-Educar amb objectius simples i ideas força sobre aquest tema, ja que encara no estan discutides i consolidades amb acord de tots, ens falta una "carta ciutadana de la sostenibilitat" que serveixi pel món de l’ educació.

Proposta 3
-El Grup del PES també constata un marc estable ciutadà per a debatre el Medi Ambient, amb ciutadans coneixedors a títol individual, membres d’ entitats i personal de l’ administració local. Després del debat del grup d’ Educació, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat" , existeig una necessitat d’ un Consell de Medi Ambient per a la ciutat, amb objectius de planificació, gestió i difusió del debat medi ambiental.

Proposta 4
-L’ administració local de la ciutat ha d’ adquirir i potenciar una visió vallesana o comarcal en les seves activitats a tots els col.lectius socials de la ciutat, cosa que pot facilitar la relació, convivència i cooperació amb municipis veïns.

Proposta 5
-Plantejar l’ impuls dels recursos del medi ambient amb una Guia del Medi Ambient, fins i tot amb una Guia de Ciutat, per superar l’ actual fragmentació del discurs, i una informació en situació fragmentària acaba no existint com a tal.

Proposta 6
-El PES detecta la necessitat d’ infrastructures motores fortes del Medi Ambient i del Territori-Ciutat, que depenguin de projectes educatius, culturals o medi ambientals amb debat previ (centre del medi ambient). Falta discutir si aquest és un sòl o molts punts "museístics" de ciutat.

Proposta 7
-Fer de la ciutat un espai educatiu. Traslladar els elements de ciutat a un discurs quotidià ambientalista, d’ educació dia a dia. (jardí botànic, cartellisme, etc..) i fomentar més l’ us directe dels espais públics com a espais culturals (patrimoni, medi ambient, geografia urbana, història, cultura, etc..)

Proposta 8
-Treballar per estructurar més els àmbits no reglats de l’educació, potenciant la tasca de les entitats. Falta vertebrar a les mateixes entitats si volem que es treballi per a la ciutat amb millors i diversitat de recursos educatius .

Proposta 9
-Assumir des de l’ Administració i l’ Escola que per a creure en l’educació com instrument, el canvi mediambiental només és possible per la idea de procés i treball continuat, i de camí a consolidar vers un futur millor.

Proposta 10
-El consell municipal d’ educació ha d’ impulsar el llistat temes escolars sobre les quals cal realitzar una avaluació (il.luminació centres, climatització, gestió residus de les activitats; pintura, paper, coles, residus, gestió del material escolar, llibres, fotocòpies, menjars-apats i embolcalls, viatges i transports escolars, accés a l’ escola quotidià) que siguin o no d’ interès dels centres adherits amb acord dels corresponents Consells Escolars de Centre.

Proposta 11
-Les intervencions i programes transversals com el Medi Ambient i el territori-Ciutat, s’ han incorporar i introduir mitjançant Protocols Educatius en les activitat escolars reglades (pla educatiu del centre) i en les actuacions de l’ administració pública-Ajuntament.

Proposta 12
-El PES ha d’ assumir com a prioritat l’ implicació ciutadana en el medi ambient, començant per la relació escolar pares-fills. Cal treballar molt amb els pares, mitjançant l’ organització sòlida com a AMPAs a nivell de tota la ciutat i amb discriminació positiva en indrets on funcionar no és fàcil, i això cal estudiar-ho com a línia estratègica prioritària.

Proposta 13
-Plantejar una institucionalització de la relació entre administració, entitats i centres educatius, que passi per un marc estable més agil i real que la situació. El PES podria evolucionar vers un instrument gerencial o de gestió educativa estable i actiu al servei del Consell Municipal d’Educació-CME com observatori educatiu. L’OBSERVATORI del PES permetria aportar més una línia estratègica i de idees força, amb continuitat i estabilitat, a la tasca educativa de ciutat.

per anar amunt

3.2.Participació i vertebració
Marc educatiu de "ciutat, espai urbà i rodal de ciutat, i sostenibilitat.

1.L’acció educativa que es proposa demanda d’ una forta implicació ciutadana, tant del món de l’ educació com del món associatiu, i sobretot de l’ Administració. La pròpia participació i vertebració del marc educatiu (com i qui ha d’ actuar educativament en la ciutat) és imprescindible plantejar-s’ho, per convertir l‘educació i la ciutat en l´instrument per un canvi vers la sostenibilitat, tant pel que es refereix als actors reglats; escola i administració (1) com en les entitats i organismes (2) que formen el teixit social de la ciutat. No és tasca però d’ aquest grup de treball el definir com la ciutat treballa per l’ impuls del PES com un projecte de ciutat.

3.2.1.Per una nova tasca educativa en l’ Administració de la ciutat. Que cal demanar i exigir a l’administració?

3. Sembla clar que el primer a demanar és l’ impuls estable del PES, i amb ell de les suggerències globals i sectorials que es realitzen. Però a més també cal reclamar més intervencions clares en el món educatiu i cultural de la ciutat que poden quedar com a menors o secundàries respecte un projecte més ampli, però que determinen el que en podem anomenar, "taranna de fer ciutat i de tractar amb el ciutadà". Dit d’altre forma, el Com pot tenir tantes virtuds com el Què de les coses!!

-Tarannà de l’Administració.
4. Treballar per coordinar els treballs, recursos i activitats dels centres educatius i entitats i organismes de la ciutat i comarca. Establir els models de relació i cooperació amb les entitats, utils i amb respecte mutu, per no esdevenir o convertir les entitats en "ECA" (entitats cooperadores de l’administració)

5. Determinar el paper de l’administració en el cas del PES i de l’educació en la ciutat. Refer per part de les administració un model de relació amb la ciutat que resolgui la situació actual de desestructuració i de dispersió o desconeixement de les iniciatives.

6. Liderar els processos amb honestetat, debat i estructuració. Plantejar mecanismes de participació en els projectes de ciutat, que de fet reconeixin aquestes tres situacions de ciutadania, existents a la pràctica, amb els afers públics de la ciutat:

1er nivell ciutadà, conjunt de ciutadans amb opinió però sense trobar interessats directes o interlocutors, sense canalitzar sensibilitats ciutadanes. Debat al ras amb el ciutadà si està afectat directament per veinatge o proximitat física (el carrer).

2on nivell ciutadà; estructura social i ciutadana, organismes i entitats i ciutadans interessats amb certa continuitat en el debat de determinats temes ciutadans.

3er nivell ciutadà; vertebració social en impulsar forums de treball i projectes sòlids, estables i utils amb l’ estructura social i ciutadana, amb compromisos polítics sobre els temes prioritaris amb la participació dels agents interessats i implicats a la ciutat.

7. Definir els continguts, els espais i els destinataris de qualsevol proposta de ciutat, aportar un pensament global a tota acció local. Treballar en projectes integrals (exemple Riu Ripoll, rodal de ciutat) que impliquin a molts col.lectius de la ciutat en tasques educadores.

8. Mecanismes per liderar la ciutat, fomentar la ciutat aprenent mitjançant trobades d’ educació amb feina i experiències locals fetes amb ressò ciutadà i a les escoles. L’ administració ha de liderar els canvis, i explicar sistemàticament, buscar actius socials en el canvi.

9. Treballar a l’avançada i reconeixer errors quan hi són, per recuperar la legitimitat ciutadana, potenciar les entitats que denuncien situacions injustes o incorrectes. Facilitar les coses, imposar-se compromisos de participació, i creure en la capacitat educativa dels processos.

3.2.2.Treballar per fer tothom acció educativa.Qui educa. Com podem participar com a ciutat en l’educació, ser ciutat educadora?

10.Sembla clar que per a que la ciutat sigui educadora, hem de ser molts els ciutadans interessats en transmetre i compartir valors sobre la ciutat com un patrimoni col.lectiu de tots, que ha de perdurar, ser sostenible. Cal doncs implicar al màxim als ciutadansa facilitar aquesta tasca quotidiana i llarga, però que molts la viuen amb intensitat i estima. Què cal fer?

• Cal comptar amb tots els actors possibles, entitats i ciutadans conscienciats
• Cal estructurar la participació en l’ensenyament i la conscienciació ambiental.
• Cal trobar les formes més reals i actives per conscienciar en el lleure i el consum
• Cal pujar el nivell de l’organització educativa de l’ Ajuntament; centres que recollin iniciatives existents, que canalitzin i liderin aquestes tasques i activitats de forma sectorial (medi ambient, espai urbà, cultura i arts, valors cívics, etc)...quan ara això és molt dispers i desincentivador.
• Cal repartir responsabilitats, cedir "competències" de territori per a implicar ciutadans i educar (espais urbans, edificis, equipaments, medi natural).
• Cal treballar conjuntament entre col.lectius i/o grups escolars, treballar la convivència, la diferència com a reflexió, i el sentit comú com actitud, i a educar per situar-se en un món global i complexe (projecte educatiu europeu IES Casablanques).-
• Cal treballar amb les entitats que s’ estimen el que expliquen i sempre transmeten uns valors que desborden el marc educatiu dels docents, transmeten ilusió per l’activitat i l’ indret.

per anar amunt