Resum de la 2a sessió ( 29-10-98 )

Idees nuclears del dictamen: Educació, patrimoni cultural i identitat, de Sílvia Carrasco
Esborrany núm. 2 Aproximació diagnòstica
Coordinació : Artur Domingo
Redacció: Sílvia Carrasco

2. Aproximació diagnòstica:

2.1. Quina és la situació actual a Sabadell pel que fa a la realitat educativa en aquest àmbit?

Per tal d’analitzar la situació actual hem comptat amb dos documents:

• una avaluació-resum de l’estat de coneixement i de divulgació (educativa) del patrimoni de la ciutat per part d’en Jordi Calvet
• un recompte de la participació dels centres educatius a les activitats de "Ciutat a l’escola" en aspectes que s’han considerat vinculats al patrimoni, per l’any 1997

També s’ha tingut en compte l’estructura de la piràmide de població a Sabadell així com el nombre, la distribució i l’evolució de la població escolaritzada.

Punts forts (potencialitats)

• A Sabadell hi ha un bon nombre d’elements patrimonials d’impacte que caldria potenciar no solament dins de la ciutat sinó exportant oferta, que vingui gent de fora. Segons els criteris de coneixement i difusió aportats per J. Calvet es pot pensar que, de moment, els elements d’impacte disponibles pertanyen bàsicament als àmbits següents: història industrial, arqueologia, entorn natural de Sabadell, alguns aspectes lingüístics, urbanístics i l’estudi d’algunes personalitats.
• Caldria apropiar-se de la Universitat en tots els sentits, fer-la patrimoni de la ciutat en tot allò que pot tenir de recursos, espais, equipaments, etc.
• Es disposa d’un bon nombre d’experiències, en moments concrets de promoció de recursos patrimonials locals (per exemple, pel 92) que ens haurien de permetre analitzar bé les relacions entre oferta i demanda fora de l’àmbit estrictament escolar.

Punts febles (mancances)

• Desproporció d’usos en el cicle anyal
  Es planteja la qüestió preocupant de la desproporció entre les visites dels ciutadans a Museus i altres llocs d’interès cultural durant els dies de Festa Major i la resta del cicle anyal. En el primer cas és massiva, mentre que es pot qualificar d’erràtica en el segon. Fins i tot les dades disponibles sobre les activitats programades al llarg del curs adreçades als centres educatius ens parlen d’una baixa participació: els itineraris Modernista i dels Vapors son les úniques que superen els 500 alumnes a l’any.

• Desconeixement per part del professorat
  Els professors no coneixen bé ni l’entorn de Sabadell a nivell de les seves potencialitats ni les activitats que s’oferten per explotar-lo; cal fer-els-hi arribar més bé amb propostes concretes. Sembla que els centres de recursos sí que en tenen, de demandes.

• Feblesa de la oferta (quantitativa, qualitativa, renovada)
  S’assenyala, en aquest sentit, que la oferta actual és feble i fragmentària. Les ofertes-estrella arrenquen d’un moment concret en la gestió i ara potser es viu una mica "de renda". Cal una actualització. Hi ha nuclis d’irradiació clau que tenen la oferta paralitzada, per exemple el Museu d’Història.

• Controversia al voltant del possible desinterès dels estudiants
  En aquest punt hi ha desacord: mentre hom afirma que tenen una experiència cultural molt "empobrida", d’altres opninen que s’ha sabut incorporar parts d’aquesta experiència amb imaginació com una estratègia de vehiculació del patrimoni i del sentit de pertinença local (per exemple, considerar el potencial cultural de la Zona Hermètica, o del tros de Parc Catalunya que mira a la zona comercial de l’Eix Macià)

• Sub-explotació dels recursos transmissors disponibles
  Es parla, sobre tot, de la premsa i la televisió locals com estratègies per vehicular activitats.

• Controversia al voltant de la promoció o no de certes activitats d’alta participació
  Es fa referència, sobre tot, a les "recreacions" històriques que s’han assajat –tipus Mercat Medieval- que efectivament han gaudit d’alta participació. Idèntica controversia amb la conveniència d’encunyar eslògans sobre la ciutat.

• La Cultura ha de ser necessàriament deficitària
  Les dades del 010 -i altres- s’haurien de tenir en compte per programar la oferta, al marge de costos; no es pot pensar en la divulgació i la promoció del patrimoni cultural en termes economicistes;

• Cal reconèixer quina és la transmissió cultural que es produeix dins de les families a la ciutat
  Preocupació pel que s’identifica com un "trencament de la transmissió cultural" per part de la generació dels pares/mares dels nois i noies nascuts en els 80’s.

2.2. Aspectes o fenòmens que haurien de ser objecte d’estudi

• Hi ha un acord general en què ens calen moltes més dades clau sobre interessos i usos culturals, sobre grups de població específics i per barris, per poder realment avaluar amb precisió i proposar estratègies fiables, més enllà de millorar la oferta d’activitats pel professorat, l’explotació d’elements patrimonials d’impacte, etc. Se s’assenyalen uns quants indicadors:

• Quants usuaris i qui son (característiques sociològiques) en les diferents activitats, visites, recursos, etc. disponibles a la ciutat tant per part de l’Ajuntament com d’altres institucions i/o associacions (de la UES al Griffin, per exemple, passant pels dibuixants de còmics, els esplais, les AMPAS de les escoles, etc)

• Complementant les dades anteriors, en quins consums / quina participació cultural es distribuiexen?

• Què fan els centres docents i els docents individuals per iniciatives particulars en temes de coneixement de la ciutat i el seu patrimoni, i quins treballs curriculars i de relacions socials hi promouen?

• (completar en propera trobada)

3. Propostes d’actuació:

3.1. Línies estratègiques (acció a mig termini). Objectius per al proper quadrienni

• Millorar àmpliament la oferta tenint en compte els elements que es desglossen tot seguit:

• Cal "ser notícia" a tots els mitjans de comunicació disponibles a partir de l’explotació i exportació d’elements patrimonials d’impacte (existents i novament descoberts, amb tractament mediàtic adequat: fins ara s’ha aprofitat molt poc).

• Fomentar espais de trobada, de sociabilitat, per on vehicular la oferta cultural. Fer servir molt més el carrer que durant la Festa Major.

• Proposta d’estudi d’itineraris/planificació d’activitats i visites al llarg de l’escolaritat obligatòria dels nens/es de Sabadell. També com una oferta de recursos i formació pels docents. Cal anar als centres a explicar la oferta.

• Promoure mecanismes a nivell local per facilitar intercanvis d’experiències i contribucions que segur que es produeixen i es desconeixen per part de centres i docents individuals en relació a la ciutat i el seu patrimoni cultural.

• Rendabilitzar, explotar més bé allò que ja està essent usat/estructurat per grups de població: per exemple, la qüestió dels itineraris urbans i del rodal per mitjà d’una tasca de revitalització profunda dels centres cívics i aprofitament d’altres espais de trobada, sobre tot de joves.

• Buscar vincles articuladors entre el PES i el Mapa Cultural, promocionar l’ús del Mapa com un canal, renovable permanentment, entre el Projecte Educatiu i la ciutat

3.2. Accions a desenvolupar (equipaments, serveis, activitats...)

-(completar en propera trobada)

per anar amunt