1.1.- Definint Exclusió Social

El terme exclusió social denomina un concepte complex i multifactorial i es considera més com un procés que com un estat. Podem identificar alguns del factors que poden contribuir al risc o que provoquen la vulnerabilitat de persones o col·lectius de quedar exclosos:

Pobresa
Entesa com a insuficiència d’ingressos per a cobrir, en la comunitat on es viu i de manera autònoma, les necessitats bàsiques. Hi han diferents definicions de pobresa, anomenarem els que s’esmenten en el Pla Integral de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social de la Generalitat de Catalunya:

• Mètode estadístic. Emprat especialment a la Comunitat Europea, consisteix en definir un llindar de la pobresa (en el cas de la CE el 50% de la mitjana de la renda de la població de referència) i considerar com a pobres les famílies que es troben per sota d’aquest llindar. (A Catalunya, segons aquest mètode es contava com a pobre el 15,1 % de la població de 1988)

L’informe de Càrites publicat el mes de juny de 1998 utilitza aquest criteri. Aquest informe recull les dades referents a l’any 96 quan la renda mitja espanyola estava en 88.000 Pta. mensuals. Segons Càrites l’any 96 a Catalunya 962.000 persones vivien amb menys de 44.00 Pta. al mes que representa un 16,1%, superior en un punt a les xifres del 1988 (a España el percentatge puja fins el 19,5%). Càrites defineix la pobresa "severa" per sota del llindar del 25% de la renda mitja (22.000 Pta. L’any 96) i troba que el 2,78% dels espanyols es trobaven en aquesta situació.

• Subjective Poverti-Line (SPL). Aquest mètode es basa en una enquesta subjectiva en la qual els enquestats valoren els ingressos mínims necessaris per a cobrir les seves necessitats (arribar a fi de mes). Seguint el SPL, el 37,3 % de les famílies catalanes de 1988 consideraven que els seus ingressos eren insuficients respecte a les seves necessitats

• El mètode CSP. Desenvolupat pel Centre de Política Social de la Universitat d’Anvers, aquest mètode consisteix també en una enquesta subjectiva per establir, segons diferents paràmetres, una estimació del Nivell Sociovital Mínim (NSM) i comparar-lo després amb la situació de les famílies de la població. Al 1988, el 31,3 % de les famílies catalanes es consideraven per sota del NSM estimat.

• Mètode dels nivells de privació. Consisteix en definir un seguit de bens o serveis considerats com a mínims en una comunitat. La comparació de la possessió o mancança d’aquests mínims determina el grau de pobresa. Segons aquest mètode les famílies pobres a la Catalunya del 1988 eren el 15,4 %.

• Mètode legal. Basat en les normes del sistema de Seguretat Social, considera de pobresa els nivells d’ingressos inferiors a la quantitat establerta com a Renda Mínima d’Inserció.

Dificultats per a mantenir un estat de Salut
Aquest fet, impedeix o dificulta el manteniment d’una relació autònoma amb l’entorn familiar i social, i en molts casos la consecució dels mitjans necessaris per una vida independent, participativa i suficient.

Manca d’un habitatge amb les condicions i equipaments suficients
L’habitatge digne es un dels bens que es considera necessari per assolir els mínims d’estabilitat i possibilitats d’integració comunitària. La inseguretat o la manca d'habitatge es pot considerar un dèficit molt greu i és, en molts casos, desencadenant d’estats d’exclusió.

Situació perllongada d’atur
A més de la disminució o carència d’ingressos que aquest fet pot representar, es produeix una minva en la integració social de la persona en atur de llarga durada, amb aparició de trastorns del comportament, de l’estat d’ànim i de les relacions socials i familiars. L’atur de llarga durada és juntament amb l’habitatge un dels factors clau de l’exclusió.

Entorn familiar i social empobrit
La família, les amistat i les relacions comunitàries aporten motivació i afectivitat que poden considerar-se bàsiques per el desenvolupament de la persona en la comunitat. La solitud i l’aïllament baixen l'estimació d'un mateix i poden ser causa d’altres situacions conflictives. La inserció en una xarxa relacional més o menys ample, des de les relacions veïnals a la pertinença a associacions, clubs, o la realització d’activitats ni que siguin lúdiques o esportives, milloren el pronòstic de risc d’exclusió fins i tot quan els factors més purament econòmics són adversos.

Mancances en la formació
El nivell educatiu és un altre factor important, tant com a recurs personal davant situacions de dificultat com per la facilitació de les oportunitats laborals, i per tant econòmiques, i socials.

Dificultats per l’exercici dels Drets socials i cívics
Com a conseqüència d’un o de varis dels factors anteriors, es pot produir un dificultat en l’accés a l’exercici de Drets bàsics, fins una incapacitat d’entrada en els circuits de protecció establerts (els serveis socials per exemple), aquesta dificultat actua com a cercle viciós en produir nous agreujaments o perpetuació dels altres factors.

Aquesta llista, segurament incompleta, de factors ens dóna una idea de la complexitat del terme exclusió social i també ens il·lustra sobre la diversitat de les mesures que cal prendre per a evitar-la. Per tal de simplificar i a efectes de claredat podríem començar amb el concepte antagònic, hauríem d’acordar que integrar és conferir els mateixos drets i garantir les condicions que permetin el seu exercici. Integrar, dons va més enllà de la simple convivència o de la tolerància de la diferència, és una postura social i legalment activa que garanteix el manteniment de la diversitat i, a l’hora, la igualtat d’oportunitats i la llibertat de decisió individual sobre els aspectes que afecten la pròpia vida.

Seguint aquesta simplificació, una persona està en situació d’exclusió social si es troba privada de l’exercici dels drets que l’ordenament legal confereix als ciutadans i membres de la comunitat. A l’exclusió social es pot arribar per diversos motius i pot tractar-se d’una situació temporal o més o menys permanent. Als efectes d’aquests document ens referirem a l’exclusió social que té les següents característiques:

• És estructural. Es produeix com a conseqüència de l’estil de convivència imperant a la comunitat
• És involuntària. La persona no se’n pot sortir fàcilment ni sense ajuda
• És determinada. Totes les persones en les mateixes condicions estan en risc de patir-la
• És persistent. Els recursos compensatoris i de suport a l’exercici de la ciutadania no són prou eficaços per a evitar-la
• És col·lectiva. En el sentit que les "causes" que la produeixen afecten tot un grup social fent-lo vulnerable i requerint una intervenció preventiva

per anar amunt

1.2.- Poblacions vulnerables

Hi ha un cert nombre de grups de població, dins de la nostra societat, que estan en situació de risc d’exclusió social degut a alguns dels trets que els defineixen com a col·lectiu, algunes persones estan a l’hora en més d’un d’aquests grups:

• Els pobres. La privació econòmica es mostra com un factor clar d’exclusió en una societat que no té mecanismes prou eficients com per a garantir l’accés a la ciutadania "digna", amb assumpció responsable de drets i deures, a aquelles persones que no poden procurar-se uns ingressos estables i suficients. La pobresa entesa com una insuficiència econòmica que impedeix la vida independent i lliure, és present en molts dels altres grups que venen a continuació, de manera que es converteix, gairebé en un tret definitori de l’exclusió social.

• Els aturats de llarga durada. També aquesta és una situació que afecta alguns dels grups que segueixen. Tot i amb això, cal dir que els grups d’aturats de llarga durada poden tenir com a característica definitòria l’edat o el sexe, quan s’hi afegeixen a altres factors de dificultat laboral (joves sense experiència prèvia, majors de 45 anys, dones amb càrregues familiars o que van deixar la feina per a dedicar-se a la criança dels fills, etc.)

• Persones amb deficiències físiques, psíquiques o sensorials. Les previsions de la LISMI intenten garantir la suficiència en els àmbits de la salut, l’educació, la vivenda, la renda mínima per una vida digna i autònoma, l’accés al treball i a les oportunitats de relació i participació (accessibilitat per exemple) de les persones amb disminució. És evidentment, però, que no hem arribat a quotes suficients de garantia en aquests aspectes i per tant, aquest col·lectiu pot considerar-se, al menys, en risc d’exclusió. El procés d’integració escolar és encara molt imperfecte, es gaudeix parcialment (només aquelles persones amb una disminució superior al 65%) d’unes rendes mínimes que també són totalment insuficients per a una vida independent i no estan cobertes ni les necessitats explícites en serveis socials (existeixen de llistes d’espera per a serveis bàsics).

• Malalts crònics i dependents.

• Persones amb dependències. De l’alcohol, d’altres substàncies o de comportaments limitatius com les ludopaties

• Delinqüents o amb altres comportaments sancionats negativament per la comunitat. Persones que en l’actualitat, o en el passat, han comes actes legalment castigats i socialment reprovats. Persones en situació de privació de llibertat o sota mesures judicials.

• Minories ètniques, religioses o culturals. Entre ells i especialment, aquells que no compten amb tots els requisits per a ser considerats o equiparats als membres de la comunitat majoritària (il·legals, "sense papers")

• Gent gran. Quan els seus ingressos són insuficients un cop finalitzat el període "productiu" i no compten amb una xarxa natural (família, amistats, veïnat,...) de suport.

• Dones. Quan no gaudeixen d’independència econòmica.

per anar amunt

1.3.- Drets d’accés difícil

Les primeres declaracions de drets de les persones, la més coneguda la de la Revolució Francesa de 1789, es reflectiran a les Constitucions europees del segle XIX constituint la Primera Generació dels Drets Humans, la dels Drets Civils i Polítics (a la vida, la propietat, la intimitat, la llibertat i la igualtat davant la llei, l’expressió, l’opinió, entre d’altres). Les propostes de l’Estat del Benestar, porten una Segona Generació de Drets, els Socials (al treball, a l’educació a l’assistència social, a la vivenda, per exemple) i que es recullen i proclamen després de la II Guerra Mundial per l’ONU com a "Declaració Universal dels Drets de l’Home (10 de desembre de 1948). Actualment ja es parla d’una Tercera Generació o Drets de la Solidaritat, entre els que trobem la protecció del medi, el dret a la pau o a la cooperació pel desenvolupament dels Estats menys afavorits (recordem la reivindicació encara pendent a molts països, entre ells Espanya, sobre la destinació del 0,7% del PIB).

Per als col·lectius que hem anomenat a l’apartat anterior, alguns d’aquests drets són de difícil exercici:

• La igualtat davant la llei. Tot i que sobre el paper sembla un dret atorgat a tota la població i base de la declaració de la Constitució Espanyola quan diu que Espanya és un país democràtic (una persona = un vot), social (amb voluntat d’evitar les desigualtats) i de dret (un ordenament jurídic per a tothom), el cert és que alguns col·lectius pateixen més abusos i són defensats en pitjors condicions (justícia gratuïta, per exemple) que aquells que disposen de mitjans propis per a defensar-se. Fins i tot, en alguns casos, els sistemes de garanties processals, la presumpció d’innocència i a la reparació del dany per mesures alternatives a la privació de llibertat es mostren febles quan davant hi ha una persona d’aquests col·lectius.

• També les condicions d’alimentació, vestit, habitatge, educació i en general la qualitat de vida a la que podria donar accés l’actual nivell de progrés de la nostra comunitat, són sovint subjectes als recursos particulars de cada persona o família, sense que hagi uns mínims suficientment garantits.

• Un lloc de treball per a poder fer front a les necessitats d’una vida digna i independent, és un altre dels drets que reconeix la Constitució, sense que les administracions en puguin donar compliment. Els col·lectius que ens ocupen presenten unes condicions d’atur o retribució pel seu treball clarament pitjors que la població en general.

• Una vida digna i independent és una aspiració que tothom hauria de tenir amb una expectativa clara de compliment. El difícil accés al treball i l’actual sistema de protecció i de compensació de les desigualtats clarament insuficient fan que moltes de les persones dels col·lectius anteriors no puguin independitzar-se de les seves famílies o hagin de romandre atesos en institucions.

• A l’autogovern, a la mobilitat, a la llibertat de decisió. Les mancances en la formació en hàbits d’autonomia i de competència social, així com les condicions físiques de l’entorn i les barreres socials (actituds negatives) fan que alguns col·lectius vegin minvada aquest dret fonamental.

• A la informació i a la cultura, però també a produir-ne l’una i l’altra i ser escoltat i valorat. No sols les persones sordes o cegues veuen minvat aquest dret, també els qui no poden accedir per motius econòmics o per rebuig social. També els qui no poden expressar o viure la seva cultura minoritària lliurement.

• A la seguretat personal, tant física com psicològica. Els components dels col·lectius vulnerables pateixen amb major intensitat i freqüència situacions de maltractaments, tenen pitjors condicions d’habitatge (o no en tenen), d’alimentació i salut, de socialització i d’ajuda psicològica en situacions en que els suports naturals (família, amics, veïns,...) no són prou estructurats, contenidors o directament generen conflictes.

• A la dignitat. També són més freqüents els tractes degradants, les discriminacions i la manca d’intimitat.

• A la influència en els afers públics. A escollir i ser escollit per a exercir càrrecs i responsabilitats. En alguns casos, a exercir el dret de votar

• A la comprensió de l’ordenament social. De les lleis i les conseqüències del seu incompliment, de les tradicions i maneres del territori i les diferents comunitats que l’habiten.

per anar amunt

1.4.- Educació i Lluita contra l’Exclusió

Quin paper pot jugar l’educació en la lluita contra les exclusions ? Hi ha dues maneres de lluitar contra l’exclusió social i totes dues han de donar-se simultàniament per a produir un canvi real: a) donar eines i elements a la persona i al seu grup social proper per a que pugui "sortir-se’n" i b) modificar les actituds i comportaments de la societat per tal que doni acollida i igualtat d’oportunitats a tothom.

En totes dues "lluites" l’educació juga un paper fonamental si entenem per tal no sols la transmissió d’uns coneixements sinó també d’uns valors i unes normes assumides de comportament.

1.4.1.- Donar eines

La persona i el seu entorn més immediat, la família, ha de tenir elements que li permetin un desenvolupament individual i social òptim, tenir un projecte de vida i de participació en la construcció de la convivència, del barri i de la ciutat, en una situació de benestar vivenciat. L’educació li proporcionarà algunes d’aquestes eines i elements:

• Capacitat per a l’autonomia, per acceptar i adaptar-se als canvis, per a buscar, escollir, incrementar i diversificar la formació. En definitiva per a continuar "creixent"

• Alguns coneixements bàsics a sobre dels quals acumular noves experiències, analitzar-les, comprendre-les i avançar cap a situacions cada cop més complexes

• Capacitació per a l’ocupació productiva i remunerada i per a mantenir vigent i actualitzada aquesta competència

• Capacitació per al contacte i la competència social, hàbits de relació exitosa, de construcció col·lectiva de projectes, de treball en equip i també habilitats per a la resolució de conflictes

• Convicció de la pròpia vàlua i de la dels demés, de la necessitat de convivència democràtica i compromesa (el nostre projecte individual de vida influeix i està influït pel dels altres components de la comunitat), de la necessitat d’un projecte col·lectiu en el que tothom té alguna cosa a aportar i que es tradueixi en polítiques i experiències d’ordenació de la convivència i de direcció del progrés.

1.4.2.- Formar en uns valors socials integradors

La consciència de la diversitat com un factor enriquidor de la comunitat humana i per tant com quelcom que cal mantenir i celebrar. La convicció de que aquesta diversitat no ha de generar desigualtats i de que tothom ha de tenir igualtat d’oportunitats, rebutjant qualsevol discriminació. L’assumpció responsable de que les previsions compensatòries i protectores, les accions de discriminació positiva i altres mesures per a l’equiparació, en tant subsisteixen factors de desigualtat, són part del projecte de societat que ens donem i, per tant, elements de justícia (no sols de solidaritat).

Tots aquests aspectes poden i han de ser introduïts en las propostes formatives dels establiments i serveis educatius i també en la filosofia de qualsevol entitat, programa o projecte que es desenvolupi en el medi social (esplais, associacions, centres cívics, serveis socials, etc.)

Però potser el que és més important, són aspectes que poden ser efectivament experimentats per les persones en la seva activitat quotidiana, detectats i debatuts, defensats en situacions concretes. No n’hi ha prou amb establir les línies filosòfiques d’una organització o programa, cal que aquestes es posin a prova en la pràctica. La convivència amb els col·lectius actualment desavantatjats en activitats que han de ser habituals com anar a classe, jugar a la botifarra al casal, discutir un projecte urbanístic del barri, comprar a les botigues o practicar a la piscina municipal, és una base sòlida d’aprenentatge, de constatació de les ajudes i suport que, de vegades, calen per a fer efectiva aquesta participació, així com de les actituds individuals i socials que cal superar per a permetre-la.

per anar amunt

1.5.- El Sistema formal

El sistema educatiu que podem dir "formal" està constituït pels recursos estructurals, materials, programàtics i humans posats a disposició del desenvolupament d’uns "currículums" prèviament dissenyats i consensuats, tot i que la seva aplicació efectiva sobre cada territori, cada establiment, cada grup i cada individu pugui i hagi de ser objecte de les corresponents concretitzacions i personalitzacions.

Podem considerar tres etapes:

• Educació infantil
• Educacions Primària i Secundària Obligatòries
• Educació post-obligatòria

Els alumnes poden acabar l’Educació Bàsica Obligatòria amb els nivells de coneixements i aptituds requerits o no. En aquest segon cas, l’alumne pot sortir dels sistema i anar a la recerca de feina per les vies del món laboral, o pot continuar la seva formació a través dels Programes de Garantia Social que el permetran completar els estudis escolars i preparar-se per a retornar la sistema a través de la formació professional de grau mig o per a entrar al món laboral.

A la formació professional de grau superior, igual que a la Universitat, només es pot accedir a través del batxillerat, per la qual cosa, els alumnes que han cursat professional mig i volen seguir la següent etapa, han de fer primer els dos anys de Batxillerat.

Per als alumnes amb necessitats educatives especials i, en molts casos per a altres amb diverses problemàtiques hi ha, també altres recursos:

• Personal:

EAP (Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica)
Actuen en una zona -per tots els alumnes amb necessitats especials- i estan compostos bàsicament per psicòlegs i pedagogs, inclouen també la figura del treballador social tot i que aquesta figura professional en molts EAP no està coberta.

Centre de Recursos Especialitzat
Son equips dotats de metodologies i recursos per a atendre alumnes amb necessitats educatives especials concretes. Inicialment varen existir aquests recursos per a alumnes amb discapacitat motriu, amb espina bífida, amb Síndrome de Down, amb dèficit visual i amb dèficit auditiu, actualment només romanen actius els dos últims tipus : CREDV i CREDA.

Mestre d’Educació Especial.
Assignats a les escoles ordinàries per tal de donar atenció a les necessitats especials dels alumnes integrats, ja sigui com a reforç del mestre de la seva aula o en sessions per matèries de petits grups o individuals.

Especialistes.
Especialment en trastorns del llenguatge (logopedes) i de la motricitat (fisioterapeutes) assignats als EAPs o als Centres de Recursos Especialitzats.

Educadors.
Personal de assignat a les escoles (en nombre molt reduït) per atendre aprenentatges no escolars, principalment de cura de si mateix, mobilitat i higiene.

• Materials:

Millora de l’accessibilitat
Eliminació de les barreres arquitectòniques en els edificis antics i garantia de l’accés als espais i al seu ús en eles construccions noves.

Material educatiu
Especialment per als alumnes amb dèficit auditiu i visual, però també per a la resta de necessitats educatives especials.

• Programa d’Educació Compensatòria

Té com a finalitat col·laborar amb els centres i professors en la integració escolar d’alumnes amb risc de marginació i/o alumnes estrangers que presentin necessitats educatives especials associades a situacions socials o culturals desfavorides i promoure l’educació intercultural en els centres. El programa el porten a terme professors especialitzats i treballadors socials.

per anar amunt

1.6.- L’entorn social educatiu

L’educació no és camp en exclusivitat del sistema "formal". La vida dels ciutadans i ciutadanes de la nostra comunitat transita per diferents àmbits i entorns, i tots ells aporten alguna cosa al desenvolupament de la persona. De fet, no sols l’entorn social sinó també el físic, des de l’experiència d’un medi natural més i menys degradat, l’urbanisme a la mida de la persona o de la màquina, l’experiència estètica de les músiques i sorolls, del paisatge o de l’arquitectura són empremtes que també aporten a la suma del que finalment som. Ens centrarem però en els aspectes més socials.

La promoció de nuclis familiars "sans", d’un veïnat conscient, solidari i compromès amb la millora de l’entorn i de cada un dels seus habitants, del sentiment de "pertinença" a la localitat i d’implicació en els assumptes que li afecten i de la consciència de progrés col·lectiu de la comunitat són alguns dels factors que ajuden a una cohesió social en el que les exclusions poden ser conegudes i combatudes.

La comunitat té un cert nombre de recursos que es poden i s’han d’optimitzar:

• Serveis de suport a la persona i a les famílies
• Sistemes d’informació
• Fòrums i espais per a la participació
• Oferta cultural
• Instal·lacions, entitats i programes per a l’esport i el lleure
• Xarxa associativa
• Oferta de formació contínua
• Organitzacions polítiques, empresarials i sindicals

per anar amunt

2.- Aproximació diagnòstica

L’arribada de la Democràcia i la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978 inicien un procés de canvi que, cal dir, té la sort de produir-se en un moment de bonança econòmica que fa sorgir un cert optimisme en la consecució de quotes elevades de promoció de drets i benestar. Algunes de les fites de la Democràcia són:

• Universalització de l’atenció sanitària. Fins a les hores limitada a la protecció dels treballadors i dels seus familiars en funció d’un sistema de cotització prèvia (Seguretat Social) a la manera de pòlissa d’assegurances, complementada amb algunes possibilitats d’estalvi i previsió privada i voluntària (Quintes de Salut, Mutualitats,...) Aquesta situació es modifica per tal de donar entrada a una part de la població, no contribuent, que es fins a les hores ha de ser atesa en un sistema paral·lel de ‘beneficència’.

• Garantia d’Ingressos Mínims. A través d’un sistema de pensions ‘no contributives’ (independents de les aportacions deduïbles del rendiment del treball) i un sistema de Renda Mínima d’Inserció (a Catalunya i altres Comunitats Autònomes) per a aquelles persones que, no complint els requisits de les pensions no contributives (edat o invalidesa), no disposen d’ingressos suficients.

• Cobertura legal als processos d’Integració i Normalització d’alguns col·lectius. Especialment a través de la LISMI (Llei d’Integració Social de les Persones amb Minusvalia) de 1982 es dóna un marc legal en que l’esperit d’atenció de les necessitats de les persones amb discapacitats canvia racialment de l’atenció especialitzada en sistemes i procediments separats de la població general, a un sistema en que aquesta separació es converteix en excepcional i cal justificar-la, passant a ser la normalitat, al menys sobre el paper, l’atenció de les diferents necessitats de la població, entesa en la seva diversitat, pels recursos generals, adaptant-los i flexibilitzant-los quan s’escaigui.

Així mateix, s’inicia el desenvolupament d’una nova xarxa de Serveis Socials en consonància amb aquests principis i amb un nou estil d’atenció més compensador de les situacions de desavantatge i possibilitador de la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits.

Aquesta reforma quedarà estroncada abans de poder completar-se i fer-se plenament funcional, ja que els temps d’optimisme econòmic deixa pas en els anys noranta a una nova etapa d’austeritat, que posa en qüestió el propi model d’Estat del Benestar per les dificultats de finançar les prestacions i les atencions de les classes passives amb les aportacions d’un mercat de treball que es veu incapaç de donar treball a tota la població activa, seguida després per les restriccions que imposa la entrada en la Unió Europea i els seus plans per a possibilitar una única moneda, l’Euro.

per anar amunt

2.1.- Elements descriptius de la situació actual a Sabadell

2.2.- Punts forts

2.2.1.- Xarxes formals

• Educació.

El Mapa Escolar dona resposta (al menys quantitativa) a la població en edat d’escolarització obligatòria i, fins i tot, atén alumnes de poblacions properes

El conjunt de professors i altres professionals de l’ensenyament està molt motivat

L’educació pública té un tractament preferencial

El sistema educatiu "formal" té a la seva disposició molts recursos per a utilitzar la ciutat i les dinàmiques que s’hi generen com a elements formatius.

• Serveis Socials.

Hi ha una planificació dels serveis. Es coneix la seva cobertura i les mancances, tot i que és evident que no són suficients, les accions per a completar-los són dificultades per un marc competencial massa complex entre les diferents administracions

• Serveis Culturals.

Sabadell és una ciutat culturalment viva i generadora de propostes i recursos. Existeix una planificació, tot i que de vegades no arriba a totes les poblacions.

2.2.2.- Xarxes espontànies

• Associacionisme.

A Sabadell hi ha una vida associativa rica i diversificada.

• Voluntariat.

L’activitat i la inquietud per a realitzar tasques voluntàries i de suport a poblacions amb dificultats és palesa a Sabadell, prova d’això és la creació del Punt del Voluntariat i els resultats que està obtenint ja en el seu primer any d’existència

• Participació.

Es llancen periòdicament propostes de participació més o menys sectorial. Proves d’això són el programa "Sabadell, laboratori de valors" o aquest mateix PES.

• Serveis per a l’ocupació

Existeix una proposta interessant, si bé no podem dir que suficient, de serveis de suport a la formació i la recerca de treball que inclou poblacions amb especials dificultats

per anar amunt

2.3.- Punts febles

2.3.1..- Diferències territorials i concentració de problemàtiques

Les diferències entre els districtes del centre i les perifèries són en alguns àmbits molt evidents. Les poblacions de la perifèria presenten un perfil social i econòmic més deprimit que les del centre, en canvi és a les zones de centre on es concentren els recursos "normalitzat" i a les altres els recursos "compensatoris" (serveis socials i escoles d’adults, per exemple)

2.3.2.- Descoordinació de les diferents administracions i agents socials

Sobre el territori de Sabadell actuen diferents administracions públiques i no sempre amb la coherència i coordinació que podrien donar a seves actuacions un important valor afegit de multiplicació i sinèrgia.

2.3.3.- Despolitització

Aquest és un fenomen que es dóna a la nostra societat amb la primacia dels valors individuals sobre els col·lectius i el descrèdit dels partits polítics com a gestors dels anhels de benestar i convivència de la ciutadania.

2.4.- Aspectes que haurien de ser objecte d’estudi

Influències del PES amb el Pla de Lluita contra la Pobresa de la Generalitat de Catalunya

per anar amunt

3.- Propostes

3.1.- Propostes d’actuació

3.1.1.- Línies estratègiques

1. Millorar l’actuació de cada establiment educatiu en el camp de la integració de tots els seus alumnes en funció de la territorialitat i la demografia, en l’assumpció i establiment en el seu Projecte Educatiu de Centre de les línies programàtiques i de les previsions funcionals i organitzatives que permetin aquesta integració, i en la anàlisi i valoració dels seus recursos per a optimitzar-los i per a fer demanda de les seves mancances

2. Millorar la coherència i la cohesió del sistema educatiu "formal" de manera que l’orientació de cada alumne, la resolució de les dificultats educatives i el desenvolupament del seu projecte personal pugui realitzar-se en el medi més idoni i amb els suports necessaris.

3. Promoure l’actuació en xarxa complementària dels serveis educatius i els de suport personal, especialment dels serveis socials d’atenció primària

4. Reforçar les línies de cooperació entre els establiments educatius i altres instàncies "educadores" com esplais, associacions culturals, entitats esportives i altres que pugui aportar elements de motivació i valoració del projecte educatiu per a aquells alumnes amb dificultats per a mantenir-se en el sistema

5. Assegurar la connexió i el trànsit fluït i efectiu entre el sistema educatiu i les instàncies prèvies i posteriors. De les Escoles Bressol a Infantil i Primària. Des de la ESO o els estudis post-obligatoris cap al món laboral i adult

6. Completar l’oferta formativa professional i de suport per l’accés al treball especialment en els punts d’integració dels col·lectius amb dificultat. Fent més incidència en el manteniment d’aquesta població dins les estratègies i programes generals que en la creació de vies paral·leles que de vegades compleixen l’efecte contrari de consolidar l’exclusió.

7. Reforçar el moviment associatiu dels barris i de la ciutat i incidir en el seu caràcter integrador i cohesionador

8. Dissenyar, en cooperació amb els entitats i organitzacions de la ciutat, els aspectes afavoridors de la integració i evitadors de qualsevol tipus de discriminació o exclusió dins d’una proposta cultural, recreativa, esportiva i de participació motivadora i augmentadora del sentit de pertinença a la ciutat i de l’autoestima que aquest sentit genera.

9. Redefinir la política municipal de comunicació per tal de garantir que la informació arriba als col·lectius amb especials dificultats i que aquesta comunicació és en ambdós sentits també per a aquestes poblacions.

3.1.2.- Objectius per al proper quadrienni

1. Revisar els Projectes Educatius de Centre per tal de promoure la inclusió dels aspectes potenciadors de la integració i correctors de factors de risc d’exclusió escolar d’alumnes amb discapacitats, amb comportaments disruptius o violents, pertanyent a minories ètniques, religioses o culturals i altres factors de diversitat

2. Augmentar l’eficàcia dels elements de suport al sistema educatiu en els punts d‘inflexió de l’itinerari personal dels alumnes (equips de valoració i orientació, tutors i departaments d’orientació dels IES)

3. Mantenir la diversitat en tots els centres educatius, especialment en les etapes de Primària i Secundària Obligatòria, evitant l’especialització de centres per esbiaix de la matrícula.

4. Avaluació, per establiments, districtes i global, dels recursos i mancances actuals en quant a serveis i personal de suport, amb l’objectiu d’optimitzar els recursos i fer una proposta conjunta i clara de completació.

5. Assegurar el coneixement del Mapa Educatiu i de tots els recursos existents en i/o per a la ciutat per part de tota la comunitat educativa, però especialment pel components dels equips d’Atenció Precoç, EAP, tutors, mestres d’Educació Especial, responsables de pràctiques i Equips d’Orientació dels IES.

6. Establir convenis de col·laboració entre les diferents administracions, especialment l’Ajuntament i el departament d’Ensenyament de la Generalitat, i els promotors privats de serveis de suport personal i familiar, per tal de garantir un apropament diversificat de les problemàtiques dels alumnes del sistema educatiu, especialment en les etapes obligatòries. Convenis que sigui directament aplicables en programes d’actuació conjunta i en disponibilitat dels diferents agents per a portar-los a terme.

7. Establir espais de relació entre les diferents propostes educatives (escoles, instituts, esplais, centres cívics, escoles d’adults, associacions, etc) de barris, districtes i ciutat en que es puguin abordar actuacions conjuntes preventives i correctores de factors d’exclusió.

8. Garantir el coneixement i la coordinació entre les escoles d’educació infantil primària i les provisions de serveis anteriors, especialment les escoles Bressol i els equips d’atenció primerenca.

9. Garantir el coneixement la coordinació entre els instituts d’ensenyaments secundaris i les ofertes formatives per a l’ocupació que poden ser complementàries dels estudis post-obligatoris (batxillerats i cicles formatius) o alternatives per a qui no pot o no vol seguir-ne i, a l’hora, presten suport i acompanyament a la recerca de feina.

10. Potenciar el moviment associatiu de la ciutat com a element de cohesió i lluita contra l’exclusió social.

11. Millorar l’oferta cultural, recreativa, esportiva i de participació de la ciutat com a element de cohesió social i de lluita contra l’exclusió social.

12. Detectar les disfuncions de l’actual sistema de comunicació entre l’Ajuntament i les altres administracions que actuen al territori de Sabadell, especialment les deficiències en l’arribada i comprensió de la informació a nuclis i col·lectius amb especials dificultats, així com en la recollida d’informació que generen aquests grups.

3.1.3.- Accions a desenvolupar

1. Endegar un debat i potser unes jornades al voltant de la funció dels centres educatius en la cohesió del territori i viceversa (dels agents de cohesió del territori en l’escola) en que es toquin els temes del PEC de cada establiment i la incorporació al mateix dels elements territorials, així com la necessària cooperació entre administracions, programes i serveis.

2. Reforçar els centre en perill de "descrèdit" garantint la seva continuat en tant mantinguin la diversitat de l’alumnat i preveient sortides a la concentració de problemàtiques.

3. Endegar un procés de formació i debat dels aspectes correctors i evitadors de factors d’exclusió entre els representants municipals als Consells Escolars per tal de capacitar-los per a exercir com a catalitzadors del procés de millora dels centres i de vehiculitzadors de la seva interrelació amb l’entorn.

4. Estudiar, conjuntament amb els claustres dels centres, les necessitats de formació en l’àmbit de la lluita contra les exclusions, dissenyar accions formatives, de discussió i de presentació d’experiències i incloure-les en el programa d’activitats d’orientació escolar i professional de Sabadell.

5. Elaboració d’un programa d’intervenció i reflexió en el si de les AMPA. Establir les seves necessitats per a potenciar-les com una eina eficaç en la seva intervenció davant les diferents problemàtiques familiars dels alumnes i com a recurs de formació de les famílies

6. Establir les necessitats de programes del tipus "escola de pares i mares" i les actuals provisions. Fer especial anàlisi de la incidència en les famílies amb problemàtiques concretes, ja que és freqüent que els pares i mares més necessitades de formació i orientació són els que presenten menors assistències a aquestes propostes. Estudiar vies i mètodes alternatius

7. Elaborar un Mapa dels actuals recursos i previsions de Formació Ocupacional i serveis d’informació, orientació, suport a la recerca de feina, Formació Contínua, suport al manteniment del lloc de treball i seguiment de la inserció que hi ha a la ciutat, per tal de poder analitzar les ofertes i les mancances i així elaborar una proposta de completació

8. Establir un sistema de programació i informació de les diferents oportunitats formatives i laborals, de manera que EAP, tutors i orientadors tinguin coneixement i puguin fer-ne us en la seva tasca de derivació i seguiment, i a l’hora puguin influir presentant les seves necessitats, suggeriments o propostes.

9. Establir una instància permanent de coordinació dels agents educadors "formals" i comunitaris i amb els serveis de suport personal i social, en cada districte

10. Estudiar l’actual provisió de recursos des del sistema de Serveis Socials d’Atenció Primària i programar la seva completació per a abastar les necessitats existents. Especialment en matèria d’educadors de carrer en zones amb conflictivitat i absentisme escolar, treballadors socials i familiars en zones socialment i econòmicament deprimides

11. Establir, d’acord amb els seus components, un sistema de supervisió i suport als treballadors dels serveis de primera fila dels Serveis Socials d'Atenció Primària

12. Establir de manera periòdica, o al menys programada, contactes entre agents educadors dels sistemes formal i espontani i les comunitats minoritàries, els serveis especialitzats per col·lectius concrets, els programes de cooperació amb els països d’origen dels immigrants, les cases regionals, serveis religiosos o altres representants de cultures minoritàries amb la finalitat que s’extreguin elements per a dissenyar accions de millora de la comprensió de la diversitat i de la cooperació.

13. Establir unes comissions de trànsit entre els nivells infantil-obligatori, primària-ESO i ESO-postobligatori del sistema formal educatiu en les quals es puguin analitzar les diferents orientacions i previsions de recursos dels alumnes que puguin presentar diferents problemàtiques, així com accions de previsió de conflictes i d’informació/formació als professionals que han d’atendre un alumne amb algun tret que mereixi atenció especial durant els diferents moments de l’itinerari educatiu d’aquest alumne.

14. Desenvolupar un sistema d’informació que permeti als diferents professionals dels equips de valoració, orientació, tutoria i seguiment conèixer totes les possibilitats per a l’acompanyament òptim del projecte personal de cada alumne

15. Analitzar els punts forts i les mancances del moviment associatiu que actua a Sabadell i promoure els suports o serveis de dinamització necessaris per a dinamitzar-lo. Garantir l’assumpció dels principis d’integració i lluita contra l’exclusió en les actuacions de les associacions.

16. Revisar la proposta cultural, esportiva, recreativa i de participació actual a la ciutat, detectar els desajustos i dificultats per a la inclusió de totes les poblacions i adoptar mesures correctores i potenciadores del paper cohesionadors que ha de tenir aquestes ofertes.(passa a ser acció o)

17. Enquesta sobre com i quina informació arriba als diferents col·lectius, tant als que hem considerats vulnerables o en risc d’exclusió com a d'altres que puguin contrastar les diferències.

18. Provisió de sistemes alternatius d’informació i comunicació. Sovint les senyalitzacions, comunicats i altres informacions impreses no arriben, o ho fan en condicions diferents, a grups amb dificultats (cecs, analfabets funcionals, persones amb retard mental, amb dificultats de comprensió de l’idioma, etc. També la informació sonora té dificultats per a arribar a tothom, des de les persones sordes a altres dels col·lectius anteriors que requereixen ajudes addicionals per a entendre el llenguatge. És necessari proveir de sistemes alternatius, especialment personals, com els intèrprets de llenguatge de signes, intermediadors culturals, sistemes pictogràfics d’indicació de fàcil comprensió, etc.

3.2.- Consideracions

per anar amunt