Resum de la 2a sessió ( 10-11-98 )

Anàlisi del dictamen: Les noves teconologies i l'educació, de Josep M. Canals

Societat actual. SIC (Societat de la informació i de la comunicació)

Què canvia amb les TIC's?

• Apareixen nous interessos. Canvien les coses EN les que pensem.
• Apareix una nova simbologia. Canvien les coses AMB les pensem.
• Canvia la naturalesa dels continguts.

Què segueix igual ... i conseqüentment hauria de canviar?

• Les àrees del coneixement.
• La relació espai - temps.
• Les pràctiques docents.
• l'avaluació.
• la formació del professorat.

En el desenvolupament / implementació de les noves TIC's no confondre:

• mitjà amb contingut.
• activitat física amb activitat mental
• allò que es fa amb allò que s'aprèn
• els coneixements i habilitats per usar amb coneixements i habilitats per produir.

Dificultats:

• Producció i ús.
• Les eines informàtiques tenen caràcter temporal, cal actualitzar-les contínuament.
• Els materials curriculars no estan pensats per les TIC's.
• El fil conductor en el desenvolupament de les TIC's són les formes de treball més que els continguts.
• Els continguts han d'abastar què sabem, què sabem fer, què som i com tot això contribueix a viure junts amb l'altre.
• El debat està en com utilitzar les TIC's i no pas en ensenyar i aprendre amb les TIC's allò que s'ensenyava i s'aprenia sense les TIC's.

La ciutat educadora és el punt de trobada necessari per a reconduir el debat.

La ciutat no pot deixar aïllats els centres d'aprenentatges instrumentals i enculturitzants (escoles, instituts, biblioteques, centres cívics, grups de joves, esplais, associacions culturals, museus; ...), ja que aquests són els autèntics agitadors i dinamitzadors culturals de la ciutat.

Cal fomentar l'associacionisme, la socialització, la diversificació i l'utilització del lleure i dels espais culturals. La ciutat i més concretament les polítiques municipals han d'establir com a prioritat aquests continguts; les TIC-s poden i han de ser un mitjà que faciliti aquestes polítiques.

La ciutat ha d'obrir i facilitar els mecanismes de participació i interacció entre els ciutadans.

Un possible model és articular a partir de les estructures existents dels centres cívics, escoles, instituts, entitats, serveis socials, centres de recursos, etc., coordinant els objectius i finalitats propis amb els d'un projecte educatiu de ciutat.

Aquestes estructures han de perdre el seu caràcter estàtic i tancat i esdevenir centres dinàmics que generin activitats (esplais, grups de teatre, excursionisme, esport, arts plàstiques, música, intercanvi, etc.)

És fonamental el paper dels joves en aquest projecte educatiu de ciutat. Són els joves l'origen i els destinataris de l'agitació i renovació del teixit social, del canvi, de la innovació.

Paral·lelament el paper dels serveis socials és igualment bàsic, implementant polítiques d'intervenció preventiva per sobre de les polítiques assistencials. Si no es va per aquest camí la ciutat acaba pagant un alt preu social de marginació, exclusió i conflicte.

Les TIC's han de situar-se en aquest context de necessitats i usos ciutadans i ajudar a la viabilitat de l'agitació cultural de la ciutat.

Línies estratègiques d'actuació.

• Potenciar les relacions Ajuntament - ciutadans a través de les TIC's.
• Atenció directa al ciutadà. La qüestió no està tant en les TIC's sinó en la transmissió / circulació de la informació d'allò que afecta al ciutadà.
• Trencar inèrcies.
• Progressar en els continguts de la xarxa en quant a participació i consulta.
• Articular una xarxa ciutadana.
• Considerar les estructures existents com nusos de la xarxa, com dinamitzadors i agitadors culturals.
• Aprofitar la futura xarxa escolar (projecte ARGO).
• Discriminació positiva que equilibri els nusos existents.

per anar amunt