Grup de treball:
Educació i família Grup de treball:
Educació i famíliaIdees nuclears del dictamen Educació i família de Joana Alegret.
Aspectes conceptuals
Parteix de la concepció d'una relació circular, es a dir, d'una mútua influència, entre la família i les institucions.
Considera l'escola i la família com els dos medis més significatius d'educació de l'infant, i valora important la qualitat d'aquesta intersecció pel seu bon desenvolupament.
Defineix la família a partir d'una referència de l'Institut Vanier (1992): És qualsevol combinació de dues o més persones unides per consentiment mutu, naixement i/o adopció/acollida, que, juntes, assumeixen responsabilitats, amb diverses modalitats, en els següents aspectes:
Apunta la diversitat de tipus de famílies en quan a composició, organització, etc...
Constata que la família és una realitat en permanent evolució i transformació. Tanmateix, aquesta realitat, que ha fet presència en les institucions ciutadanes, sovint no ha comportat canvis en el seu funcionament per adaptar-s'hi.
Valora que actualment la relació escola/família és d'igualtat, però amb matisos:
Estratègies ciutadanes per afavorir que la família pugui dur a terme les seves responsabilitats
Primera idea: L'anàlisi situacional ha d'incloure les consonàncies i dissonàncies culturals entre els valors educatius predominants i els de les famílies de les que es tracta.
Segona idea: La manera més efectiva d'influir positivament en les famílies és introduir en la formació dels professionals una visió ecològica i relacional de les capacitats familiars.
Les idees contingudes en el dictamen són bàsicament compartides, si bé hi ha també l'opinió generalitzada, de que el document es pot desenvolupar més, matisar i completar. Se'l considera però, útil, com a punt de partida per a la reflexió.
A partir d'aquí comencen les aportacions que es fan per part dels assistents al grup de treball de les quals n'extraiem les idees bàsiques:
El concepte d'Educació s'entén, no estrictament en l'etapa escolar, sinó a partir de que l'infant neix, per continuar posteriorment, encara que ja s'hagi superat el període formatiu acadèmic. Surt el concepte d'Educabilitat per definir aquesta idea. Es a dir, cal remarcar la importància de que la persona està immersa en un procés complex d'aprenentatge, que aquest procés durarà tota la vida i que no es limitarà només als ensenyaments impartits en institucions acadèmiques.
Es contextualitza l'Educació dins d'un marc ampli, de projecció global, amb una visió en la qual s'hi veu implicat el conjunt de la ciutadania.
En aquest marc cal remarcar el concepte de família "educant", és a dir, la família s'entén així, com a element nuclear dins un procés dinàmic, receptor i donador alhora d'educació.
Cal no caure en una idealització de l'escola. En alguns casos aquest fet provoca una delegació indiscriminada de les responsabilitats de l'educació per part de les famílies en vers a la institució educativa, que pot portar cap a una certa inhibició. Paral·lelament a parlar de l'escola i la família cal parlar de la família i l'infant.
Tot i reconeixent el paper preponderant que en parlar d'Educació té l'escola i la família, cal fugir del reduccionisme que aquest binomi suposa.
Educar és assumir
responsabilitats i cal reflexionar sobre les que corresponen a cadascú.
En aquest sentit és important recordar que la responsabilitat primera de l'educació dels
fills correspon als seus pares i que són ells qui, d'una manera conscient i responsable,
deleguen en uns professionals que mereixen el seu respecte i la seva confiança (escola),
uns aspectes concrets d'aquesta educació global.
Es important veure de quina manera es treballa i quines estratègies i recursos es donen a la família per assumir la responsabilitat que té d' educar globalment ciutadans i ciutadanes amb uns drets i uns deures. S'entén, en general, per bon ciutadà a la persona capaç de ser autònoma, solidària i feliç. L'educació té que veure amb la capacitat de l'individu per trobar el seu desig, el seu propi projecte de vida, i l'educació ha de facilitar-li aquest camí.
L'Educació és vista també com un procés d'acompanyament. Ser pares és una tasca important i difícil, però hi ha un sentiment de no sentir-se preparat per exercir aquesta funció. Es demana formació en aquest sentit, però també s'apunta que l'educació que cadascú com a fill rep dels seus propis pares, l'acumulació de vivències i experiències pròpies, és un bagatge que ha de servir necessariament en el moment que toca assumir el rol de pare/mare.
Fent una anàlisi de l'evolució de les famílies en els darrers anys es constaten organigrames familiars cada vegada més complexos i amb relacions entre els seus membres cada vegada menys estables, que els obliguen, i particularment als nens, a uns esforços d'adaptació a noves situacions que necessàriament tenen unes conseqüències per al seu desenvolupament com a persones.
El paper que socialment la dona adquireix, accedint cada vegada més al món del treball, té com a conseqüència menys hores de presència a la llar i una sobrecàrrega deguda a les diferents tasques que assumeix i de les quals es sent responsable . Aquest fet modifica també, la dinàmica i costums de l'estructura familiar. Es valora que la situació actual de la família està sota l'influencia de la supervivència de dos models: el tradicional i el que les noves costums imposa. Cal recuperar el paper que els avis històricament han vingut desenvolupant, reajustant-lo.
El concepte d'autoritat, que no d'autoritarisme, s'ha anat perdent en els darrers anys tant en el context familiar com en l'escolar. Perquè l'educació de l'infant es desenvolupi adequadament es necessària l'existència d'unes figures que actuïn com a referent. Els pares, a casa, i els mestres i professors, als centres educatius, han de reforçar aquest paper que els pertoca.
Cal recordar que, en el procés d'aprenentatge, l'educació de valors té més a veure amb les vivències, amb els models que se'n deriven de la pròpia actuació, que no pas amb una transmissió oral, que pot resultar poc significativa per les persones que es pretén educar.
Tampoc es pot oblidar que els aspectes emocionals són del tot rellevants. Els infants, necessiten per créixer, sentir-se estimats. En aquest sentit, són necessàries pels pares estratègies facilitadores per al bon desenvolupament emocional i cognitiu, des de les primeres edats. Sorgeixen dubtes de si els canvis que es produeixen en les famílies faciliten la relació i convivència amb els fills.
Es important distingir Educació i Culturalització. L'existència d'un nivell cultural elevat en el context familiar no garantitza que l'educació dels seus membres es doni en les millors condicions. Paral·lelament, també es pot dir que hi ha ambients familiars poc afavorits culturalment en els quals l'existència d'unes relacions afectives equilibrades i la prevalència del sentit comú a l'hora del tracte educatiu que es dona als fills, fa que aquests es desenvolupin favorablement. Cal remarcar que per educar en la transmissió de valors, no cal ser culta.
S'entra en l'anàlisi de la influència en Educació, dels medis de comunicació i de les noves tecnologies. Es constata que tant uns com els altres tenen molt pes i que sovint poden trametre valors diferents i fins i tot contradictoris amb els de l'escola i la família. Es valora que la transmissió d'aquests valors mitjançant la televisió, l'ordinador, pot arribar a ser més eficaç que pels mitjans tradicionals. Cal fer-ne una utilització racional i posar-los al servei dels pares i educadors.
Es valora la funció pediàtrica com a important espai de reflexió professional: en la detecció de necessitats (salut física , retard en el desenvolupament, hàbits alimentaris, mancances socials...) en el seguiment de l'evolució de l'infant, etc... També es constata que l'atenció pediàtrica té una tendència a estar cada vegada més tecnificada.
Es planteja la dificultat de com poder integrar a l'infant amb tot el seu context (canviant, de vegades poc pautat i estable, molt estimulant, amb uns valors predominants de satisfer necessitats de forma immediata...), en el marc escolar on, d'una banda hi ha un nivell d'exigència (es requereixen unes pautes i hàbits, una actitud d'esforç, un rendiment acadèmic...), però de l'altra, es veu amb limitacions a l'hora de trobar contrapartides suficientment motivadores per l'infant. Surt, com a reflexió, l'escola formadora de valors i transmissora de coneixements.
Un altre tema que preocupa és el dels adolescents, tant en la relació amb la seva pròpia família i en la situació de falta de models i referents , com en les possibilitats d'espais de trobada i relació que la societat els hi ofereix. Es constata una manca important d'infrastructura a nivell de ciutat en aquest aspecte.
S'aporta, en relació als joves, la reflexió de que cal no guiar-se només per l'aparença, per aspectes de tipus formal. Al darrera de tot això existeixen unes inquietuds, unes expectatives, un contingut ideològic de fons que cal tenir en compte i que cal, a vegades, saber interpretar.
Partint de la base de que les associacions de pares als centres educatius tenen molta importància, i que contribueixen a la millora del sistema educatiu, es valora un baix nivell de participació i una tendència a la relació asimètrica entre escola/família.
Els pares valoren com a molt important les iniciatives que sorgeixen de les pròpies famílies.
La preocupació generalitzada és la de com treballar globalment, en un projecte comú que apropi pares i mestres, però també amb implicació de tots els serveis i institucions de la comunitat més propera. Es posa énfasi en treballar amb una perspectiva clara amb objectius comuns en la que es fa imprescindible una coordinació entre tots els sectors implicats. Cal, a nivell institucional, que el treball interdepartamental sigui el que predomini per damunt d'iniciatives més individuals.
També és important que la participació dels pares es faci el més extensiva possible. En aquest sentit s'apunta que és rellevant fer veure a les persones que tenen coses a dir i a oferir, que poden aportar i que la seva participació activa serà profitosa per ells mateixos i per als altres. Cal, en definitiva, crear una xarxa, oferir mitjans i possibilitats que facilitin aquesta participació.
