Grup de treball: Paper i eines del professorat en la societat actual Grup de treball: Paper i eines del professorat en la societat actualAnàlisi del dictamen: Les noves teconologies i l'educació, de Josep M. Canals
La societat compromesa amb el coneixement.
El coneixement com a valor social.
I en això, tots tenim una responsabilitat.
I és que si un vol que la ciutat estigui neta no ha
d'esperar que passin els escombriaires: ha de començar
ell mateix recollint els papers amb que s'ensopega...
De la mateixa manera que la neteja és cosa de tots,
el respecte pel coneixement com a valor personal i
econòmic també ho serà ben aviat.
Alfons Cornella. ESADE, Barcelona
Introducció
La penetrabilitat de les tecnologies de la comunicació en la nostra realitat quotidiana és cada dia més evident i rellevant. El context en el qual es desenvolupen les TIC és el d'una societat de serveis on la informàtica, les xarxes digitals de serveis integrats (XDSI), els satèl·lits de comunicació, la telefonia mòbil, etc., no només propicien un accés més fàcil, ràpid i precís a la informació sinó que aquesta fa que percebem la realitat de manera diferent.
És evident que això té certes implicacions educatives, començant pel fet d'estar més i millor informats i continuant per les més profundes vinculacions psicològiques, sociològiques, formatives i ètiques. Una aproximació a les TIC des del camp educatiu ens ha de portar a una reflexió sobre les conseqüències que tindran aquestes per a la persona i sobre la seva millora, per tal que possibilitin una societat més justa, més lliure, més igual, menys alienant i no únicament més còmoda.
La civilització occidental ha anat elaborant, des del segle XVIII, dos conceptes bàsics en la societat actual, lligats indissolublement a la idea de democràcia: llibertat i cultura. L'ésser humà és -ha de ser- un ésser lliure, que es desenvolupa en un entorn determinat -el dels usos i les normes de la cultura en els seus diferents substrats-, que influeixen sobre ell i sobre allò en el qual pot repercutir. Aquests dos conceptes estan en la base de l'interès occidental per l'educació obligatòria i igualitària: donar a tothom l'oportunitat de desenvolupar les capacitats intel·lectuals i creatives, independentment del seu origen.
L'accés al coneixement -saber i saber fer- i als valors -ser i viure amb l'altre- a partir de l'educació es farà -en la societat de la informació i de la comunicació-, en bona part, en presència de contextos tecnològicament canviants, on la quantitat i la qualitat de la informació que ens arriba determinarà qui, com i quan accedirà a la cultura i a la llibertat.
1. Consideracions prèvies
Dins d'aquesta nova concepció de la societat es destaquen alguns aspectes que caracteritzen aquesta societat de la informació. Alguns són:
El nucli fonamental de l'activitat educativa està constituït per tres accions bàsiques: informar, formar i comunicar. Per tant, l'educació no pot quedar al marge de l'avenç impressionant de les TIC.
Entre les conseqüències educatives de caràcter psicològic, sociològic, formatiu i ètic abans esmentades hauríem de destacar les següents:
Formació inicial i permanent dels joves i reciclatge dels adults.
Replantejament del model pedagògic actual per tal de donar resposta a les noves formes i eines d'ensenyament-aprenentatge.
Una altra forma d'exclusió social tindrà el seu origen en la competència tecnològica i funcional de dominar les TIC.
Serà a les escoles on bona part d'aquestes exclusions poden ser previngudes i combatudes.
En la societat de la comunicació i de la informació els sistemes socials i econòmics estaran determinats per inseguretat, aleatorietat i complexitat. Els professionals del futur no poden afrontar el canvi amb competències només cognitives. Les competències d'ordre superior, no cognitives, dels professionals del futur seran la intel·ligència moral, la competència emocional i les competències socials. Això ja queda establert en les capacitats fonamentals a desenvolupar per part dels alumnes d'Educació Primària (cognitives i no cognitives -motrius, d'equilibri personal, de relació i d'inserció social-).
Dins d'aquestes conseqüències educatives és possible avançar algunes conclusions sobre l'impacte de les TIC:
L'accés a la informació és diferent: en quantitat, qualitat, rapidesa i interactivitat. Aprendre sempre és un acte volitiu, però pot ser, fins i tot, divertit i requereix una curiositat i actitud de recerca, tempteig i escrutini.
En paraules de Roberto Carneiro:
El multimèdia permet tres tipus d'aprenentatge:
. vertical -aprenentatge de coneixements instrumentals i disciplinars-
. horitzontal -aprenentatge cooperatiu i estratificació del coneixement en xarxa.
. oblic -aprenentatge dels mitjans d'aprenentatge: comprensió, atenció, memòria,
reflexió.
Estem assistint al naixement d'Internet, que tindrà efectes en l'educació formal i no formal.
Els aprenents estan en millor disposició de connectar amb les TIC que el seu professorat.
Què canvia amb les TIC?
. Apareixen nous interessos. Canvien les coses EN les quals pensem.
. Apareix una nova simbologia. Canvien les coses AMB les quals pensem.
. Canvia la naturalesa dels continguts.
Què continua igual ... i consegüentment hauria de canviar?
. Les àrees del coneixement.
. La relació espai-temps. Els espais d'ensenyament-aprenentatges són, bàsicament, els
mateixos: escola, aula, laboratori, etc. El mateix passa amb els temps d'aprenentatge.
. Les pràctiques docents.
. L'avaluació.
. La formació del professorat.
Dificultats:
. Producció i ús. No confondre les capacitats per produir objectes informacionals per
capacitats d'ús d'aquests objectes.
. Les eines informàtiques tenen caràcter temporal, cal actualitzar-les contínuament.
. Els materials curriculars actuals no estan pensats per utilitzar i ser utilitzats per
les TIC.
. El fil conductor en el desenvolupament de les TIC són les formes de treball més que
els continguts.
. Els continguts han d'englobar què sabem, què sabem fer, què som i com tot això
contribueix a viure junts amb l'altre.
. El debat se centra en com utilitzar les TIC i no pas a ensenyar i aprendre amb les TICs
allò que s'ensenyava i que s'aprenia sense les TIC.
2. Aproximació diagnòstica.
2.1. Elements descriptius de la situació actual de Sabadell en l'àmbit de les TIC
No es disposa en el grup de treball de suficient informació per fer aquesta diagnosi. Més endavant es proposa fer un dictamen o un estudi en aquest sentit.
2.2. Punts forts
Apareix el fet que els multimèdia puguin fomentar competències no cognitives que d'una altra manera només tindrien possibilitat d'adquirir-se en edats més adultes, com són:
Deixa de ser imperatiu rebre saber -coneixement inert- per construir el propi saber i el procés d'adquisició -coneixement actiu-. Com més actiu sigui l'aprenentatge més possibilitats de transferència a noves situacions tindrà aquest aprenentatge.
A l'escola han tingut dificultat per entrar, i encara no han entrat del tot, tecnologies d'ús domèstic que es consideren bàsiques -TV, vídeo, ordinadors, etc.- Amb Internet i les aplicacions multimèdia pot canviar la història de la introducció a l'escola, pel fet de tractar-se d'eines diferenciades de les anteriors tecnologies.
Internet i les aplicacions multimèdia reuneixen tres característiques molt interessants per a l'organització educativa tradicional:
El mercat de la informació portarà a la concentració de les xarxes d'informació que a la vegada portarà a la creació de grans grups d'informació. En aquesta situació el poder no consisteix a tenir la informació, sinó a controlar els sistemes de distribució.
La necessitat d'un nou tipus de civisme, el civisme informacional: tots compromesos a generar millor informació, a facilitar-ne la localització, a ensenyar a entendre-la, a ser exigents pel que fa a la seva qualitat, etc.
2.3. Punts febles
La relació entre multimèdia i desenvolupament de competències no cognitives. Davant de temors per les males influències de les TIC:
L'escola educa amb endarreriment, és a dir, utilitza poc les eines amb més presència social.
Es constata un cert desfasament entre els continguts escolars i les TIC. Un possible apropament tindria lloc a partir dels procediments i dels valors, és a dir, de les maneres de treballar i no pas dels fets i els conceptes amb molta més capacitat de caducar.
Els sistemes multimèdia interactius poden provocar addicció, aïllament, manca de comunicació personal, manca de percepció de la realitat, entorns de comunicació molt distants: món-llar.
La llengua oficial d'ús és l'anglès vulgar. Això pot provocar l'aparició de certa homogeneïtzació cultural vers localismes i particularismes.
No només és l'escola la que pot prevenir i combatre l'exclusió, també els sistemes d'educació no formal i informal han de tenir aquest paper.
Cal considerar, també, que l'actual cost de la xarxa telefònica pot demorar la incorporació d'Internet als centres.
El problema rau més en les inversions que en la novetat i la complexitat de l'eina. No només en inversions econòmiques per part de les administracions -infraestructures, dotacions, obres noves ja preparades, cablejats, programes, aplicacions, serveis, etc.-, sinó també inversions per part dels individus (ciutadans) -de temps, d'ús, formació, econòmiques, etc.
2.4. Aspectes o fenòmens que haurien de ser objecte d'estudi
Dictamen sobre la situació dels centres educatius i culturals de la ciutat en relació a:
Incorporació a la xarxa Internet dels mecanismes de relació amb el ciutadà des de l'Ajuntament.
La ciutat educadora és el punt de trobada necessari per a reconduir el debat.
La ciutat no pot deixar aïllats els centres d'aprenentatges instrumentals i enculturitzants (escoles, instituts, biblioteques, centres cívics, grups de joves, esplais, associacions culturals, museus...), ja que aquests són els autèntics agitadors i dinamitzadors culturals de la ciutat.
Cal fomentar l'associacionisme, la socialització, la diversificació i la utilització del lleure i dels espais culturals. La ciutat i, més concretament, les polítiques municipals han d'establir com a prioritat aquests continguts; les TIC poden, i han de ser, un mitjà que faciliti aquestes polítiques.
La ciutat ha d'obrir i facilitar els mecanismes de participació i d'interacció entre els ciutadans.
Un possible model és articular a partir de les estructures existents dels centres cívics, escoles, instituts, entitats, serveis socials, centres de recursos, etc., coordinant els objectius i les finalitats propis amb els d'un projecte educatiu de ciutat.
Aquestes estructures han de perdre el seu caràcter estàtic i tancat i esdevenir centres dinàmics que generin activitats (esplais, grups de teatre, excursionisme, esport, arts plàstiques, música, intercanvi, etc.).
És fonamental el paper dels joves en aquest projecte educatiu de ciutat. Són els joves l'origen i els destinataris de l'agitació i la renovació del teixit social, del canvi, de la innovació.
Paral·lelament el paper dels serveis socials és igualment bàsic, implementant polítiques d'intervenció preventiva per sobre de les polítiques assistencials. Si no es va per aquest camí la ciutat acaba pagant un alt preu social de marginació, exclusió i conflicte.
Les TIC han de situar-se en aquest context de necessitats i usos ciutadans i ajudar a la viabilitat de l'agitació cultural de la ciutat.
3. Línies estratègiques d'actuació
Aspectes que s'han de considerar:
Si les TIC han de formar part del currículum, com més aviat, millor.
La xarxa no funciona com un servei públic, sinó com un mercat. Aquest mercat genera exclusió (l'accés desigual a les TIC tendirà a la desigualtat entre els ciutadans: inforics i infopobres -sense sostre digital-).
L'exclusió pot venir des de tres àmbits:
Determinar el possible impacte de les TIC com un fenomen mediàtic o real.
Les TIC presenten característiques diferenciades a altres tecnologies que provocaran fragmentació entre inconnexos, connexos interactuats i connexos interactuants. L'escola ha de garantir la igualtat d'oportunitats davant d'aquesta possible fragmentació. Quin paper ha de jugar?
Una de les funcions fonamentals de l'escola és la de transformar informació per coneixement.
La SIC accelerarà els canvis dels coneixements disponibles al llarg de la vida. Cal pensar en l'aprendre a aprendre i aprendre a desaprendre.
El repte se centra més a preparar els aprenents a rebre, processar, integrar i comunicar la informació, que no pas a controlar-la. Això vol dir comprensió i ús de nous llenguatges.
És poc viable que les administracions locals puguin invertir en infraestructures, dotacions, manteniments, actualitzacions informàtiques, etc., sense recursos econòmics. Com més a prop del ciutadà estigui l'administració més contextualitzat serà el servei públic.
Aprendre de manera diferent suposa un repte per al professorat, que passa a tenir nous i múltiples papers com són:
Passar d'un model d'aprenentatge uniforme per a tota la classe al treball en petit grups.
Possibilitar l'aprenentatge individual, seguint itineraris propis.
El recolzament constat als alumnes amb aptituds diferenciades i portadors de múltiples intel·ligències i talents.
Utilització de metodologies de treball cooperatiu.
Avaluació formativa i supervisió del currículum.
Pas d'un ensenyament verbalista, transmissiu i reproductor cap a formes d'aprenentatge per descobriment, autònom i la recerca personal i en grup.
Desenvolupament de competències de presa de decisions.
Estímul d'actituds personals d'aprenentatge permanent.
Possibilitar la creació d'ambients organitzadors d'aprenentatge.
Possibilitar la integració en xarxes de formació.
Possibilitar la relació entre comunitats educatives i establir associacions durables.
Possibilitar l'adopció dels nous llenguatges i les noves tecnologies des de la doble perspectiva del coneixement codificat (software o programari) i del coneixement tàctic o implícit (hardware o maquinari).
La humanització de les TIC, el seu desenvolupament amb garanties d'equitat i el seu control democràtic depenen, en primera instància, de l'educació. Són els professors els convidats a participar activament en aquest procés de transformació.
Els professors es troben davant d'una oportunitat extraordinària: col·locar-se al capdamunt del procés de creació de continguts i de processos d'aprenentatge en la comprensió i l'ús dels nous llenguatges (escrit, icònic, gràfic, matemàtic, estètic, interactiu, etc.).
Els professors han de ser més creatius i no limitar-se a la simple explotació de materials didàctics preparats per tercers.
Cal ampliar l'oferta d'actualització i de formació del professorat.
Paper del professorat
| Aprenentatge | Funció |
| 1. Aprendre a seleccionar la informació | . Ajudar a desenvolupar criteris personals que permetin evitar la sobreinformació o la desinformació per saturació, capacitat de seleccionar la que millor doni resposta als nostres interessos personals i col·lectius. |
| 2. Aprendre a descodificar la informació obtinguda | . Facilitar l'aprenentatge dels diversos llenguatges de comunicació de la societat actual: textual, audiovisual, multimèdia. |
| 3. Aprendre a convertir la informació en coneixement útil | . Facilitar l'apropiació de la informació, incorporant-la en l'estructura mental com a operador. |
| 4. Aprendre a aplicar el coneixement adquirit en l'afavoriment de la convivència ciutadana | . Afavorir l'adquisició dels valors de respecte i de solidaritat, a partir del coneixement adquirit i de la diversitat que propicia la ciutat, per tal de millorar la capacitat de viure junts. |
Eines del professorat:
| 1. TIC | . Disposar de les tecnologies digitals que permeten accedir a la màxima informació disponible. |
| 2. Formació permanent del professorat | . Capacitat d'un ús adequat de les
tecnologies digitals. . Reflexió permanent sobre la societat i la funció educativa. |
| 3. La ciutat | . La ciutat, com a realitat humana, objecte d'estudi i context de relacions humanes. |
