Resum de la 1a sessió ( 08-10-98 )

Idees nuclears del dictamen: Educació, patrimoni cultural i identitat, de Sílvia Carrasco
Esborrany núm. 1 Consideracions preliminars
Coordinació : Artur Domingo
Redacció: Sílvia Carrasco

1. Consideracions prèvies

1.1. Conceptes

PATRIMONI CULTURAL

Àmbits a considerar per la identificació i la interpretació del patrimoni cultural a la ciutat:

• Bagatges formats per activitats, llocs (naturals i construits), sabers, personatges i valors heretats per una població i restes que en són testimoni (artefactes, camins, edificis, contes, experiències sensorials...)
• Experiències col.lectives, històriques i culturals, compartides pels diferents grups socials que conformen una població
• Creacions artístiques, científiques i filosòfiques heretades de les tradicions intel.lectuals del context de formació d’una població
• Tot allò que resulta de considerar els àmbits anteriors i que permet donar sentit a les experiències presents i fonamentar els projectes de futur d’una població
• (...)

IDENTITAT

Elements per una definició de la identitat a la ciutat en relació al patrimoni cultural:

• Vincles de pertinença a un col.lectiu sòcio-cultural que es concreten per mitjà dels repertoris i bagatges heretats i per mitjà d’emblemes i senyals d’identitat envers altres col.lectius
• Dins dels repertoris i els bagatges heretats, la identitat es pot fonamentar també segons criteris i experiències més específics, com el gènere o la generació
• A més dels repertoris i bagatges heretats, la identitat col.lectiva es pot fonamentar per mitjà de projectes compartits en l’espai de les relacions socials immediates; la identitat ciutadana compatible amb altres nivells d’identificació
• (...)

EDUCACIÓ

Objectius i continguts d’un projecte de ciutat educadora per mitjà d’una concepció àmplia i global del patrimoni cultural i d’una idea d’identitat participativa

• Moviment i projecte de les ciutats educadores
• Entorns urbans de socialització/sociabilitat integradors, oberts, creadors, que superin les discontinuitats entre l’experiència cultural i el sistema educatiu formal
• Educació per la ciutadania i la participació
• (...)

1.2. Consideracions i puntualitzacions que vulguem fer constar

1.2.1. Arguments i aportacions al voltant del concepte de patrimoni cultural:

Referències del dictàmen:

• conjunt d’activitats, llocs, personatges i valors o atributs immaterials que situem en un temps limitat marcat per restes materials i palpables

• memòria i experiència col.lectiva dotada de rellevànça i significativitat en el present

• "memòria digna" seleccionada per discurs hegemònic que es presenta com objectiu i que es converteix en convencional

• herències de valor que cal preservar per tractar-se d’irrepetibles productes de l’acció humana (...) que estableixen vincles afectius compartits i una certa pretensió de continuitat entre el bagatge heretat i la condició present

• definicions enumeratives del patrimoni cultural com tots els processos i productes de la cultura heretada: cultura material, experiència sensorial, repertori emocional, artefactes, sabers, habilitats, rituals, pautes d’interacció, cosmovisions

• productes d’autor/d’època emmarcats en uns cànons disciplinaris i especialitzats de la cultura expressiva per mitjà de tipus específics d’arts

Reflexions dels participants

• proposta de situar-se en el marc de les polítiques de patrimoni enlloc de fer-ho en les idees o en les accions pràctiques, per tant , en les tipologies, els valors educatius i les linies bàsiques d’actuació. (Ref. Mapa Cultural). (discussió de criteris per la gestió)

• es destaca la necessitat de definició de patrimoni dinàmica i global, en construcció, cal desenvolupar més les idees a l’entorn de la identitat ciutadana, cercar semblances amb altres ciutats mitjanes experiències històriques semblants; es destaca consideració fenòmens com risc de fragmentació cultural en la ciutat en la discussió. (discussió de les idees i els fenòmens a considerar per centrar la discussió a la ciutat)

• proposta de cercar i tenir en compte diversos moments històrics pel que fa a les consideracions sobre teixits associatius més o menys vius i sòlids; cal recuperar l’experiència viva de la gent en els periodes de la industrialització, superant qüestions més tractades (espais productius, processos de producció); superar enfocaments paternalistes en la considerarció de l’experiència migratòria i els seus efectes a les relacions socials a la ciutat en l’actualitat

• necessitat de tenir en compte la organització sòcio-territorial de la gent per començar a parlar de patrimoni (cercar rellevances)

• hauriem de treballar amb una comprensió oberta del patrimoni; considerar la noció d’una certa interculturalitat patrimonial (diversitat de fonts, bagatges i herències)

 1.2.2. Arguments i aportacions al voltant del concepte d’identitat:

Referències del dictàmen

• identitat excloent: presentació i valoració jeràrquica d’elements aglutinadors, dels vincles de pertinença a un col.lectiu, per damunt d’altres conjunts i elements, activats en situacions de competència; els emblemes o elements aglutinadors fan la funció d’emmascarar divergències o conflictes interns;

• identitat inclussiva: relacions de residència i veïnatge, projecte de construcció de l’espai de relacions socials immediat, la ciutat; identitat compatible amb altres nivells d’identificació, identitat canviant; experiència compartida no invisible, senyals d’identitat transversals, identitats de gènere i de generacions en el projecte de ciutat

• exemples negatius que afecten els processos educatius: etnificació del llenguatge que es refereix a les desigualtats socioeconomiques; fragmentació de la identitat sòcio-cultural post-transició; identificacions per mitjà de la cultura de masses; desvinculació entre curriculum acadèmic i experiència cultural

Reflexions dels participants

• problemes per la fonamentació de la identitat: coneixement (nivell més objectiu, analític i racional) més moralment acceptable que "patrimoni" (molt manipulable, en el terreny dels simbols)

• proposta d’entendre el concepte d’identitat en termes de "jo col.lectiu"

• proposta d’analitzar els diferents nivells d’identitat a la ciutat, per exemple de còm varia la identitat entre la població d’origen immigrant per generacions

• cal parlar d’estructures d’acollida referents a qualsevol marc cultural i patrimonial; només en la mesura que hom se senti acollit per una cultura determinada s’establiran lligams que permetran un intercanvi cultural i patrimonial que faran possible forjar una identitat plural i interrelacionada

• analitzar les experiències d’intercanvi cultural, de permanent "resituació" de la propia faisó cultural i patrimonial; la identitat es determina també en relació amb l’alteritat; apostar per una relació de coimplicació amb l’enculturació humana

• es planteja el problema de la recerca d’arrels per part de col.lectius immigrants, en situacions on "falla" la seva ocupació/funció/sentit aquí (exemple folklorització romèntica de les cases regionals); proposa una transmissió d’elements identificadors més arrelats a la ciutat i difusors de contiguts d’identitat de la societat autòctona, com una de les funcions de les institucions educatives de la ciutat; l’escola ha de crear identitat

• reflexió al voltant de les dificultats que han tingut les institucions educatives de la ciutat, en la mesura de les seves possibilitats, en portar a terme un veritable procés d’inclussió de certs alumnes o col.lectius d’alumnes a la identitat ciutadana

• és preocupant detectar que una bona part de la població d’origen immigrant se senti tant poc de Sabadell; sembla que hi ha d’haver una necessitat universal de sentir-se arrelat a un lloc

• no hauria de crear conflictes ni espantar ningú el concepte d’identitat quan es refereix a la ciutat, en termes de "ciutadania", és a dir, en termes de identificació de la ciutadania per mitjà de la participació en la construcció en un projecte de ciutat

• caldria no oblidar l’existència de fenòmens mediàtics que han "fet identitat" en altres llocs (p.e. Madrid, Barcelona); tampoc no s’ha d’oblidar que a les entitats folklòriques s’hi pot trobar un bon nombre de gent que practica una doble militància (regional-local, regional origen-autoctonia, etc). Còm recuperar el buit entre una història absent de l’origen i una història no evident del lloc d’acollida (ref. Mapa Cultural)

• caldria reflexionar al voltant de certes contituitats en determinades pràctiques culturals a la ciutat (p.e. la qüestió dels ocells) que fan trontollar una idea d’identitat exclussivament vinculada a l’origen territorial; d’altra banda, la qüestió seria còm integrar les experiències diverses i quotidianes de la gent de Sabadell (p.e.les vacances al poble dels avis, fora de Catalunya, i la identificació positiva i participativa amb la ciutat)

 1.2.3. Reflexions generals sobre educació

Referències del dictàmen

• part d’un projecte polític local/supralocal explícit, a mig camí entre el sistema educatiu formal i l’educació no formal; decissions sobre quins entorns urbans de socialització i enculturació ofereix (es defineix normalment com: conjunt d’oportunitats per la transmissió i l’adquisició / recreació cultural en àmbits ciutadans de relació, més enllà d’altres entorns d’aprenentage com les families, el sistema educatiu i els mitjans de comunicació de masses)

• identitat educadora de la ciutat: concepció crítica i transformadroa de la identitat ciutadana, que incorpori bagatges materials, experiència col.lectiva i voluntat de construir un espai de relacions socials inclusiu; convertir l’experiència ciutadana explicita (patrimonis i identitats) dels ciutadans i dels estudiants en recursos educatius

• objectiu: reduir el risc de desvinculació, d’indiferenciació i de deculturació a la ciutat

• caracterització d’alguns elements dominants context educatiu actual: delegació de responsabilitats educatives, tant en termes d’habilitats especials com de valors convencionals; polarització sòcio-educativa, conflicte social expressat als centres educatius; discurs de les noves tecnologies.

 Aportacions i reflexions dels participants

• és imprescindible començar per definir quin projecte de societat i, per tant, de persones, es vol contribuir a formar, quins ciutadans pel futur; cal tenir en compte en tot moment els canvis més recents, la presència creixent d’immigrants d’altres països, d’universos culturals més llunyans, i el treball de la interculturalitat que afecta també aquest debat; d’altra banda, el desconeixement dels elements autòctons de l’alumnat no es limita als origens culturals o les arrels, sinó a tot un seguit d’experiències –per exemple, al voltant del cicle vital- que en el projecte de societat vigent estem amagant, no els donem la oportunitat de viure i elaborar (exemple, l’envelliment i la mort)

• cal replantejar-se la idea d’entorn quan ens referim a les vinculacions entre el que volem transmetre i l’entorn "dels alumnes" de manera molt més realista

• cal reconèixer, com a qüestió fonamental de context, un cert "cansament" de la societat civil (canvis i conflictes en les estructures i rols dins de les families, actituds més clarament agressives per part dels alumnes, etc), una certa renúncia a recuperar l’espai de l’escola i de l’educació com àmbits de lluita, per fer front a l’administració, si cal, etc.

• Cal tractar la qüestió de la crisi profunda dels àmbits de transmissió (dels valors culturals,...) i repensar-la en funció de l’actualització i la renovació de tot allò que ens ha estat transmès (patrimoni...)

• caldria trencar la idea d’una certa continuitat entre els espais de la cultura, de la política i de la identitat; les necessitats bàsiques també són cultura

• considerar quines oportunitats, espais, iniciatives, etc. ha d’oferir la ciutat i ha de saber aprofitar la ciutat per part d’entitats que "fan cultura" i no "són" a l’escola ni s’hi ha de relacionar necessàriament

• es proposa atorgar una rellevància central al debat i al document final que en resulti a una comprensió no formal de l’educació (en el sentit, també, d’estat d’educació permanent de tots els ciutadans i les ciutadanes)

• cal repensar quin és el paper "compensador" de l’escola davant d’usos i pràctiques sòcio-culturals

per anar amunt