Resum de la 1a sessió ( 01-10-98 )

Idees nuclears del dictamen El grup humà i les exclusions, d'Emili Grande

1.- Consideracions prèvies
Una definició d’exclusió social hauria d’incloure els següents elements:

• És una situació produïda per mecanismes intrínsecs. El sistema de convivència exclou alguns membres de la comunitat
• Es produeix un allunyament dels recursos que permeten l’accés a l’exercici dels Drets Socials
• És difícil sortir-se'n sense ajuda
• És un procés en el qual pot ser convenient diferenciar entre poblacions excloses i grups vulnerables en risc d’entrar en el cercle que els conduiria a l’exclusió
• Hi ha també una exclusió que no és minoritària, la dels que passen justets, que podran fer una vida normal però no arribaran mai a posicions de poder o d’influència social.

També la situació contrària a l’exclusió mereixeria un intent de definició que hauria d’incloure elements com:

• Integrar és un procés més complex que "incloure".
• La inserció és l’accés a la ciutadania amb l’assumpció dels drets i deures corresponents que fan que cada individu de la comunitat sigui una "persona digna"
• La integració no pot pretendre eliminar les diferències sinó les desigualtats.
• Un factor d’especial rellevància per a considerar la posició d’una persona en el continu inserció - exclusió és la mesura de la seva capacitat per a decidir sobre la seva vida

2.- Aproximació diagnòstica

2.1 Elements descriptius de la situació actual a Sabadell

Tot i que no s’aporten elements concrets de la realitat de Sabadell, s’apunten ja alguns elements que caldrà incloure en el diagnòstic de situació:

• Hi ha una part de formació que ha de proveir l’escola, però cal no oblidar que el procés educatiu és més ampli que l’escolar i que a més d’analitzar el que passa als centres cal fer-ho també amb la societat
• Caldrà tenir en compte tres tipus de factors: Normatius (grups o individus que queden al marge per no seguir les pautes considerades "normals"), econòmics i culturals (no sols en el cas de cultures minoritàries sinó també en el dels individus del grup majoritari que no segueixen el ritme dels canvis i les innovacions
• La responsabilitat de la situació actual no pot recaure sols sobre les administracions públiques, hi ha una part que correspon a la comunitat
• Per a analitzar la situació del tema en el marc de l’educació "formal" cal tenir en compte els aspectes dels professionals de l’educació (ratios, preparació, actituds,...), els recursos que s’hi dediquen i els aspectes socials que envolten els centres.
• El marc educatiu "formal" és limitador. Cal plantejar accions fora d’aquest marc, especialment amb grups "vulnerables" o de risc com el col·lectiu de pre-delinqüents presos i expresos.
• Grups amb risc d’exclusió:

• Persones amb disminució. Diferenciar entre les diferents discapacitats (físiques, psíquiques, sensorials,...)
• Malalts crònics i depenents
• Drogodependències
• Persones amb comportament "disocial" (predelinqüents, delinqüents,...)
• Persones sota mesures judicials
• Pobres
• Minories ètniques
• Majoria marginada (els "justets", els "tecnodiscapacitats")
• Il·legals i sense papers
• Aturats amb especials dificultats (joves, universitaris, majors de 45 anys, de llarga durada,...)
• Gent gran
• Dones

Un cop establertes les poblacions objecte de l’anàlisi, en les sessions següents, especialment en la segona, caldrà plantejar-se quins són els Drets Socials als quals tenen dificultat d’accés i quins són els factors que produeixen aquestes dificultats.

2.2 Punts forts

• Conviure és quelcom més que viure junts. Quins factors ajuden a millorar la convivència?
• Accions per a l’accés al treball
• Accions per a l’accés a l’habitatge

2.3 Punts febles

• Els centres educatius són objecte de qualificació per part de la població en general, hi ha considerats bons i d’altres dolents. Això produeix moviments en la matriculació de manera que als centres dolents acaba adscrivint-se població amb baixa expectativa, la qual cosa reforça la qualificació inicial. L’existència d’aquesta diferenciació produeix que la població dels segons centres tingui ja un obstacle addicional.
• Atur i precarietat de l’ocupació

2.4 Aspectes o fenòmens que haurien de ser objecte d’estudi

• Les mesures que cal prendre per a la lluita contra l’exclusió són d’ordre educatiu, polític i social.
• Cal incloure en l’anàlisi de la lluita contra les exclusions les mesures del Pla de Lluita Contra la Pobresa
• La família com a suport a la lluita contra l’exclusió
• Mecanismes intrínsecs al sistema que produeixen exclusió:

• Urbanisme estandarditzat
• Cultura de rebuig de la diferència

3.- Propostes

3.1 Propostes d’actuació

3.1.1 Línies estratègiques

3.1.2 Objectius per al proper quadrienni

3.1.3 Accions a desenvolupar

Aquest apartat es debatrà en les sessions següents, especialment en la tercera.

D

Esquema conductor dels debats:

• Determinar els grups objecte de l’anàlisi (1/10/98)
• Determinar, en cada cas, a quins drets tenen dificultat d’accés (19/11/98)
• Analitzar quins són els factors de dificultat (19/11/98)
• Apuntar accions de modificació d’aquests factors (04/02/99)

E

Proposta de treball inter-sessions:

Cada component del grup redactarà sobre la dificultat d’accés a Drets Socials del grup amb qui més està familiaritzat. Els documents seran tramesos a l’Isabel Compte abans de finals d’octubre per tal que es puguin distribuir a tothom amb antelació suficient a la propera reunió del 19/11/98.

Es demanarà al Departament de Cultura que aporti dades objectives (estadístiques) i informes de situació, si n’hi ha.

per anar amunt