Grup de treball: Paper i eines del professorat
en la societat actual Grup de treball: Paper i eines del professorat
en la societat actual Anàlisi del dictamen: Les noves teconologies i l'educació, de Josep M. Canals
Societat actual. SIC (Societat de la informació i de la comunicació)
Dins d'aquesta nova concepció de la societat es destaquen alguns aspectes que caracteritzen aquesta Societat de la Informació. Alguns d'aquests són:
El nucli fonamental de l'activitat educativa està constituït per dues accions bàsiques: informar i comunicar, per tant l'educació no pot quedar al marge de l'avenç impressionant de les TIC.
Conseqüències educatives
És possible avançar algunes conclusions sobre l'impacte del multimèdia:
L'accés a la informació és diferent: en quantitat, qualitat, rapidesa i interactivitat. Aprendre sempre és un acte volitiu, però pot ser, fins i tot, divertit i requireix una curiositat i actitud de recerca, tempteig i escrutini.
La relació entre multimèdia i desenvolupament de competències no cognitives. Davant de temors per les males influències de les multimèdies:
Apareix el fet que la multimèdia pugui fonamentar competències no cognitives que d'una altramanera només tindrien possibilitat d'adquirir-se en edats més adultes, com són:
Deixa de ser imperatiu rebre saber -coneixement inert- per construir el propi saber i procés d'adquisició - coneixement actiu-. Com més actiu sigui l'aprenentage més possibilitats de transferència a noves situacions tindrà aquest aprenentage.
En paraules de Roberto Carneiro: "La multimèdia permet tres tipus d'aprenentatge:
Estem assistint al naixement d'Internet. Quins efectes produirà en l'educació formal i no formal?
Aspectes que cal considerar
Si les TIC han de formar part del currículum, com més aviat millor.
La xarxa no funciona com un servei públic si no com un mercat. Aquest mercat genera exclusió (l'accés desigual a les TIC tendirà a la desigualtat entre els ciutadans: inforics i infopobres -sense sostre digital-)
L'exclusió pot venir de tres àmbits:
El possible impacte de les TIC és un fenòmen mediàtic o real?
Les TIC presenten característiques diferenciades a d'altres tecnologies que provocaran fragmentació entre inconnexos, connexos interactuats i connexos interactuants. L'escola ha de garantir la igualtat d'oportunitats davant aquesta possible fragmentació, quin paper ha de jugar?
Una de les funcions fonamentals de l'escola és la de transformar informació per coneixement.
L'escola educa endarreriment és a dir, utilitza poc les eines amb més presència social.
Es constata un cert desfasament emtre els continguts escolars i les TIC. Un possible apropament tindria lloc a partir dels procediments i dels valors, és a dir, de les maneres de treballar i no pas dels fets i els conceptes amb molta més capacitat de caducar.
El mercat de la informació portarà a la concentració de les xarxes d'informació que a la vegada portarà a la creació de grans grups d'informació. En aquesta situació el poder no consisteix en tenir la informació, si no en controlar els sistemes de distribució.
La SIC accelerarà els canvis dels coneixements disponibles al llarg de la vida. Cal pensar a aprendre a aprendre i aprendre a desaprendre.
El repte està més en preparar els aprenents a rebre, processar, seleccionar, valorar i integrar i comunicar la informació, que no pas en controlar-la. Això vol dir comprensió i ús de nous llenguatges.
Els aprenents estan en millor disposició
de connectar amb les TIC que el seu professorat.
Els sistemes multimèdies interactius provoquen addicció,
aïllament, manca de
comunicació personal, manca de percepció de la realitat,
entorns de comunicació molt
distants: món-llar.
La llengua oficial d'ús és l'anglès pobre. Això pot provocar l'aparició de certa homogeneïtzació cultural envers localismes i particularismes.
El problema és més en les inversions que en la novetat i la complexitat de l'eina. No només en inversions econòmiques de les administracions- infraestructures, dotacions, obres noves ja preparades, cablejats, programes, aplicacions, serveis, etc.- sinó també inversions per part dels individus (ciutadans) - de temps, d'ús, formació, econòmiques, etc.
És poc viable que les administracions locals puguin invertir en infrastructures escolars, dotacions, manteniments i actualitzacions informàtiques, etc., sense la transferència als ajuntaments de les competències i els recursos econòmics. Quan més a prop del ciutadà estigui l'administració més contextualitzat serà el servei públic.
A l'escola han tingut dificultat per entrar, i encara no han entrat del tot, les tecnologies d'ús domèstic que es consideren bàsiques -TV, vídeo, ordinadors, etc.- Amb Internet i les aplicacions multimèdia la cosa pot anar diferent al tractar-se d'eines amb unes característiques diferenciades de les anteriors tecnologies.
Internet i les aplicacions multimèdia reuneixen tres característiques molt interessants per a l'organització educativa tradicional:
Les estructures i els processos s'assemblen molt als processos d'intercanvi d'informació en àmbit educatiu.
Permet accedir a tota la informació ja existent dins l'estructura de coneixement actual (biblioteques, base de dades, fòrums, tertúlies, conferències, etc.)
Possibilita la manipulació del material didàctic, afegint-li noves dimensions -estètica, emocional, afectiva i psicològica- a estudis que només es basaven en el llibre de text.
No només és l'escola la que pot prevenir i combatre l'exclusió, també els sistemes d'educació no formal i informal han de tenir aquest paper.
Cal considerar, també, que l'actual cost de la xarxa telefònica pot demorar la incorporació d'Internet als centres.
Paper del professorat
Aprendre de manera diferent suposa un repte per al professorat al passar a tenir nous i múltiples papers com ara:
La humanització de les TIC, el seu desenvolupament amb garanties d'equitat i el seu control democràtic depenen, en primera instància , de l'educació. Són els professors els convidats a liderar aquest procés de transformació social.
Els professors es troben davant d'una
oprtunitat extraordinària: col·locar-se al capdamunt del
procés de creació de
continguts i de processos d'aprenentage en la comprensió i
l'ús dels nous llenguatges
(escrit, icònic, gràfic, matemàtic, estètic, interactiu,
etc.).
Els professors poden deixar de ser simples apèndixs,
condemnats a la reproducció
mecànica de programes concebuts per altres, o a la simple
explotació de materials
didàctics preparats per tercers.
Cal ampliar l'oferta d'actualització del professorat.
Categories funcionals del docent en la societat del coneixement:
| Aprenentatge | Funció |
| Aprendre a seleccionar la informació | Ajudar a desenvolupar criteris personals que permetin evitar la sobreinformació o la desinformació per saturació, capacitat de seleccionar la que millor doni resposta als nostres interessos personals i col·lectius |
| Aprendre a descodificar la informació obtinguda | Facilitar l'aprenentage dels diversos llenguatges de comunicació de la societat actual: textual, audiovisual, multimèdia |
| Aprendre a convertir la informació en coneixement útil | Facilitar l'apropiació de la informació, incorporant-la en l'estructura mental com a operador |
| Aprendre a aplicar el coneixement adquirit en l'afavoriment de la convivència ciutadana | Afavorir l'adquisició dels valors de respecte i solidaritat, a partir del coneixement adquirit i de la diversitat que propicia la ciutat, per tal de millorar la capacitat de viure junts |
Eines del professorat
| 1. TIC | Disposar de les tecnologies digitals que permeten accedir a la màxima informació possible. |
| 2. Formació permanent del professorat | Capacitat d'un ús adequat
de les tecnologies digitals Reflexió permanent sobre la societat i la funció educativa |
| 3.La ciutat | La ciutat, com a realitat humana, objecte d'estudi i context de relacions humanes. |
