Grup de treball: Educació i família Grup de treball: Educació i famíliaIdees nuclears del dictamen Educació i família de Joana Alegret.
Aspectes conceptuals.
Estratègies ciutadanes per afavorir que la família pugui dur a terme les seves responsabilitats.
Primera idea: L'anàlisi situacional ha d'incloure les consonàncies i dissonàncies culturals entre els valors educatius predominants i els de les famílies de les que es tracta.
Segona idea: La manera més efectiva d'influir positivament en les famílies és introduir en la formació dels professionals una visió ecològica i relacional de les capacitats familiars.
Resum del desenvolupament de les diferents sessions.
Les idees contingudes en el dictamen són bàsicament compartides, si bé hi ha també l'opinió generalitzada, de que el document es pot desenvolupar més, matisar i completar. Se'l considera però, útil, com a punt de partida per a la reflexió.
A partir d'aquí comencen les aportacions que es fan per part dels assistents al grup de treball de les quals en fem un resum.
El concepte d'Educació s'entén, no estrictament en l'etapa escolar, sinó a partir de que l'infant neix, per continuar posteriorment, encara que ja s'hagi superat el període formatiu acadèmic. Surt el concepte d'Educabilitat per definir aquesta idea. Es a dir, cal remarcar la importància de que la persona està immersa en un procés complex de desenvolupament i d'aprenentatge, que aquest procés durarà tota la vida i que no es limitarà només als ensenyaments impartits en institucions acadèmiques.
Es contextualitza l'Educació dins d'un marc ampli, de projecció global, amb una visió en la qual s'hi veu implicat el conjunt de la ciutadania.
En aquest marc cal remarcar el concepte de família "educant", és a dir, la família s'entén així, com a element nuclear dins un procés dinàmic, receptor i donador alhora d'educació.
Cal no caure en una idealització de l'escola. En alguns casos aquest fet provoca una delegació indiscriminada de les responsabilitats de l'educació per part de les famílies en vers a la institució educativa, que pot portar cap a una certa inhibició. Paral·lelament a parlar de l'escola i la família cal parlar de la família i l'infant.
Tot i reconeixent el paper preponderant que en parlar d'Educació té l'escola i la família, cal fugir del reduccionisme que aquest binomi suposa.
Educar comporta assumir responsabilitats i cal reflexionar sobre les que corresponen a cadascú.
En aquest sentit és important recordar que la responsabilitat primera de l'educació dels fills correspon als seus pares i que són ells qui, d'una manera conscient i responsable, deleguen en uns professionals que mereixen el seu respecte i la seva confiança (escola), uns aspectes concrets d'aquesta educació global.
Es important veure de quina manera es treballa i quines estratègies i recursos es donen a la família per assumir la responsabilitat que té d' educar ciutadans i ciutadanes amb uns drets i uns deures.
L'educació té que veure amb la capacitat de l'individu per trobar el seu desig, el seu propi projecte de vida, i l'educació ha de facilitar-li aquest camí. També s'entén que és objectiu prioritari de l'Educació, formar en l'autonomia, la solidaritat i la joia.
L'Educació és vista també com un procés d'acompanyament. Ser pares és una tasca important i difícil, però hi ha un sentiment de no sentir-se preparat per exercir aquesta funció. Es demana formació en aquest sentit, però també s'apunta que l'educació que cadascú com a fill rep dels seus propis pares, l'acumulació de vivències i experiències pròpies, és un bagatge que necessàriament influeix en el moment d'assumir el rol de pare/mare.
Fent una anàlisi de l'evolució de les famílies en els darrers anys es constaten organigrames familiars cada vegada més complexos i amb relacions entre els seus membres menys estables, que els obliguen, i particularment als nens, a uns esforços d'adaptació a noves situacions que necessàriament tenen unes conseqüències per al seu desenvolupament com a persones. Es valora que l'entorn institucional ha de tenir en compte aquestes situacions.
El paper que socialment la dona adquireix, accedint cada vegada més al món del treball, té com a conseqüència menys hores de presència a la llar i una sobrecàrrega deguda a les diferents tasques que assumeix i de les quals es sent responsable . Aquest fet modifica també, la dinàmica i costums de l'estructura familiar. Es fa necessària una atenció especial envers la figura materna ajudant-la a reflexionar a través del diàleg i donant-li recursos per saber que no està sola en aquesta responsabilitat. Cal, també, treballar la seva autoestima, fugint de la idea de fracàs i d'infravaloració en l'exercici de totes aquestes funcions. Es valora que avançar en paral·lel per aconseguir fites de millora de condicions de tipus social -com es ara la gratuïtat de l'Escola Bressol- facilitaria molt l'accés de les mares al mon del treball, alhora que contribuiria a la igualtat d'oportunitats per a tothom.
Però per damunt de tots aquests aspectes fins ara esmentats, és del tot necessari promoure la igualtat i la corresponsabil.litat entre l'home i la dona en tots els àmbits, tenint en compte que els progressos més significatius en aquest camp es donaran lligats a unes variables rellevants en relació a la dona: el context cultural, l'accés a la formació i la independència econòmica.
Es valora que la situació actual de la família està sota l'influencia de la supervivència de dos models: el tradicional i el que les noves costums imposa.
Cal recuperar el paper que els avis històricament han vingut desenvolupant, reajustant-lo. Es considera important que també ells han d'estar i s'han de sentir preparats per exercir la seva funció. Propiciar espais de trobada entre els avis per intercanviar les experiències viscudes amb els seus néts, proporcionant-los ajuts per comprendre'ls millor, i per tant, disposar de més recursos per tractar-los, seria un camí engrescador d'iniciar. En aquest sentit, es parla dels principis d'incondicionalitat i d'autoritat com a aportació a aquesta tasca. L'afecte propiciat tant a néts com a fills és incondicional, però cal posar límits a les actuacions dels mateixos, essent necessari separar el primer i el segon aspecte. Així mateix, pot resultar útil en la comprensió de les actuacions dels fills/néts, la detecció de les conductes de risc, és a dir, aquelles que condicionen i comprometen el seu futur, d'aquelles altres que no ho fan.
El concepte d'autoritat, que no d'autoritarisme, s'ha anat perdent en els darrers anys tant en el context familiar com en l'escolar. Perquè l'educació de l'infant es desenvolupi adequadament es necessària l'existència d'unes figures que actuïn com a referent. Els pares, a casa, i els mestres i professors, als centres educatius, han de reforçar aquest paper que els pertoca.
Cal recordar que, en el procés d'aprenentatge, l'educació de valors té més a veure amb les vivències, amb els models que se'n deriven de la pròpia actuació, que no pas amb una transmissió oral, que pot resultar poc significativa per les persones que es pretén educar.
Tampoc es pot oblidar que els aspectes emocionals són del tot rellevants. Els infants, necessiten per créixer, sentir-se estimats. En aquest sentit, són necessàries pels pares estratègies facilitadores per al bon desenvolupament emocional i cognitiu, des de les primeres edats. Sorgeixen dubtes de si els canvis que es produeixen en les famílies faciliten la relació i convivència amb els fills.
Es important distingir Educació i Culturalització. L'existència d'un nivell cultural elevat en el context familiar no garantitza que l'educació dels seus membres es doni en les millors condicions. Paral·lelament, també es pot dir que hi ha ambients familiars poc afavorits culturalment en els quals l'existència d'unes relacions afectives equilibrades i la prevalència del sentit comú a l'hora del tracte educatiu que es dona als fills, fa que aquests es desenvolupin favorablement. Cal remarcar que per educar en la transmissió de valors, no cal ser culte.
S'entra en l'anàlisi de la influència en Educació, dels medis de comunicació i de les noves tecnologies. Es constata que tant uns com els altres tenen molt pes i que sovint poden trametre valors diferents i fins i tot contradictoris amb els de l'escola i la família. Es valora que la transmissió d'aquests valors mitjançant la televisió, l'ordinador, pot arribar a ser més eficaç que pels mitjans tradicionals. Cal fer-ne una utilització racional i posar-los al servei dels pares i educadors.
Es valora la funció pediàtrica com a important espai de reflexió professional : en la detecció de necessitats (salut física , alteracions en el desenvolupament, hàbits alimentaris, mancances socials...) en el seguiment de l'evolució de l'infant, en el treball preventiu, etc... També es constata en relació a l'atenció pediàtrica, dues tendències que coexisteixen: la tecnològica i la humanística.
Partint de la base de que els alumnes han d'anar de gust a l'escola, es planteja la dificultat de com poder integrar a l'infant amb tot el seu context, dins el marc escolar on, d'una banda hi ha un nivell d'exigència i unes normes, es demana una actitud d'esforç, un rendiment acadèmic..., però de l'altra, es veu amb limitacions a l'hora de trobar contrapartides suficientment motivadores per l'infant i/o jove. Dit amb altres paraules, sovint la institució escolar està intentant trametre als seus alumnes un conjunt de valors que no són els predominants als de l'entorn més ampli en el qual aquells es mouen. Cada vegada es fa més evident que la resolució d'alguns dels problemes que es situen dins l'àmbit escolar hauran de passar necessàriament per l'anàlisi i presa de mesures dins del context social. Surt, com a reflexió, l'escola formadora de valors i transmissora de coneixements.
Una pregunta objecte de reflexió és la de quins són els models d'identificació que es troba l'infant més enllà del nucli familiar, tenint en compte que aquest és tancat i els models dins el nucli familiar són reduïts.
Un altre tema que preocupa és el dels adolescents, tant en la relació amb la seva pròpia família i en la situació de falta de models i referents , com en les possibilitats d'espais de trobada i relació que la societat els hi ofereix. En el primer punt s'apunta la importància que tenen en aquesta etapa persones ó grups de fora de l'àmbit familiar més proper (pares i germans), que actuen com a referents i models d'identificació. En el segon punt, es constata una manca important d'infrastructura urbanística a nivell de ciutat que s'utilitzi com a punt de trobada per als nois i les noies d'aquesta edat.
S'aporta, en relació als joves, la reflexió de que cal no guiar-se només per l'aparença, per aspectes de tipus formal. Al darrera de tot això existeixen unes inquietuds, unes expectatives, un contingut ideològic de fons que cal tenir en compte i que cal, a vegades, saber interpretar.
Formant part de l'Educació cívica dels ciutadans, es considera que per construir identitat col.lectiva, l'associacionisme, valor molt arrelat a Catalunya, és fonamental.
Partint de la base de que les associacions de pares als centres educatius tenen molta importància, i que contribueixen a la millora del sistema educatiu, es valora un baix nivell de participació i una tendència a la relació asimètrica entre escola/família.
Els pares valoren com a molt important les iniciatives que sorgeixen de les pròpies famílies.
La preocupació generalitzada és la de com treballar globalment, en un projecte comú que apropi pares, mestres i professors, però també amb implicació de tots els serveis i institucions de la comunitat més propera. Es posa èmfasi en treballar amb una perspectiva clara amb objectius comuns en la que es fa imprescindible una coordinació entre tots els sectors implicats. Cal, a nivell institucional, que el treball interdepartamental sigui el que predomini per damunt d'iniciatives més individuals.
També és important que la participació dels pares es faci el més extensiva possible. En aquest sentit s'apunta que és rellevant fer veure a les persones que tenen coses a dir i a oferir, que poden aportar i que la seva participació activa serà profitosa per ells mateixos i per als altres. Cal, en definitiva, crear una xarxa, oferir mitjans i possibilitats que facilitin aquesta participació.
Fins aquí arriba el resum de les intervencions per part dels integrants del grup de treball que, al llarg de quatre sessions s'han anat aportant. En la darrera sessió es va considerar oportú resaltar i consensuar les idees més rellevants del document. Aquestes són les que es relacionen a continuació.
Idees bàsiques contingudes en el document.
El concepte d'Educació, entès no estrictament en l'etapa escolar, i d'Educabilitat, per definir el procés complex de desenvolupament i aprenentatge en el que la persona està inmers, que durarà tota la vida i que no es limitarà només als ensenyaments impartits en institucions acadèmiques.
La família "educant", es a dir, element nuclear dins un procés dinàmic, receptora i donadora a l'hora d'Educació.
Tot i que es valora com a important, el binomi escola/família és considerat reduccionista al parlar d'Educació.
Atribució als pares de la responsabilitat primera de l'educació dels seus fills.
Importància de dotar a les famílies d'estratègies i recursos per educar ciutadans i ciutadanes amb uns drets i uns deures.
L'Educació és vista com a procés d'acompanyament, que ha d'ajudar als pares a l'hora d'exercir aquesta difícil tasca, a sentir-se més competents i a poder aprofitar la pròpia experiència com a bagatge en l'educació dels fills.
Tenint en compte les idees ja apuntades en el dictamen -relació circular i mútua influència entre la família i les institucions, diversitat i complexitat de les famílies en quan a estructura, composició i relació entre els seus membres- es considera que l'entorn institucional ha de tenir en compte tots aquests aspectes i fer reajustos sempre que es consideri necessari.
Promoure la igualtat i la corresponsabilitat entre l'home i la dona és un aspecte clau en l'educació dels fills.
El concepte d'autoritat versus autoritarisme. En l'educació dels infants i joves, és necessària l'existència d'unes figures que els hi siguin un referent. Els pares, a casa, i els mestres i professors, als centres educatius, han de reforçar aquest paper que els hi correspon.
Distinció entre Educació i Culturalització. Dins el context familiar, el nivell socio-cultural dels seus membres no és determinant ni té relació directa amb la seva capacitat per educar. L'educació en la transmissió de valors no requereix com a condició imprescindible ser cult.
Es necessari reflexionar sobre les contradiccions que es plantegen a nivell de transmissió de valors entre la institució escolar i el context social i familiar.
Influència important en l'Educació dels medis de comunicació i noves tecnologies. Tant uns com els altres poden entrar en contradicció amb l'escola i la família a l'hora de trametre uns determinats valors. Cal fer-ne un ús racional i posar-los al servei de pares i educadors.
Els adolescents i joves preocupen en dos sentits: referents i models d'identificació que tenen dins i fòra de l'àmbit familiar i infrastructura urbanística a nivell de ciutat de la que disposen per relacionar-se.
Importància d'un projecte comú que apropi pares, mestres i professors, amb implicació de tots els serveis i institucions de la comunitat. Es imprescindible treballar amb uns objectius comuns i en coordinació amb tots els sectors implicats.
Proposta d'actuacions ciutadanes per afavorir l'educació i la família.
La majoria de propostes contingudes en aquest apartat giren al voltant d'unes idees centrals:
Partim d'una situació de desigualtat, fruit de diversitat de nivells socio-econòmics, culturals, de participació social, d'expectatives de progrés, etc...que cal esmenar. Cal aprofundir en aquells aspectes que ens portin a qüestionar aquesta realitat.
Totes les persones portem un potencial important en quan a capacitats i vivències per senzilles que semblin, i per tant, tots tenim quelcom a aportar. S'entén l'Educació en la participació i en la corresponsabilitat social, i per tant les propostes d'actuació s'emmarcaran en aquest context.
Són del tot necessàries actuacions a diferents nivells a fi de poder arribar a estimular la participació ciutadana i la reflexió activa sobre l'educació dels fills /filles per part de la família, tenint en compte la idea ressenyada en el punt anterior.
Cal una visió global sobre el paper de l'escola i la família dins un marc més general de la societat concreta en la que ens movem.
S'ha de contemplar que no tots els sectors de la ciutat tenen les mateixes necessitats, encara que alguns aspectes siguin compartits.
A nivell general, és imprescindible la coordinació entre institucions, associacions, entitats, serveis i professionals, a fi de rentabilitzar esforços i recursos a l'hora de planificar actuacions i organitzar activitats.
Aquestes actuacions han de tenir com a idea motor la trobada entre persones, entitats, institucions, constituïts com a grups de treball amb uns interessos i objectius compartits, en els que la posta en comú, reflexió conjunta i l'intercanvi d'experiències sigui l'eix central de les activitats que s'organitzin. Es tracta de donar importància al concepte "d'aprenentatge compartit" i d'aprofitar l'efecte educatiu que té el grup.
Cal preveure i facilitar la continuïtat de les actuacions que es planifiquin. Ajudarà en aquest punt que les persones que participin d'una determinada activitat, tinguin l'interès de tornar-se a trobar. Cal, d'alguna manera, crear la necessitat i afavorir nuclis de convivència.
Paral.lel.lament, ha de ser possible anar fomentant progressivament la autonomia dels participants en les diferents activitats, creant, poc a poc, espais permanents de reflexió, formació, consulta, etc...
Cal apropar i implicar als ensenyants en aquesta tasca global que demana participació amb els professionals de diferents àmbits i amb les famílies en tota la seva extensió, varietat i diversitat.
Es contemplen quatre nivells d'actuació complementaris entre sí i que poden permetre arribar als diferents sectors de la ciutat amb una oferta àmplia i complerta de més global a més concreta. També es contempla per alguns sectors, actuacions puntuals, de caire compensatori.
1. Actuacions globals de ciutat.
Seran actuacions adreçades a la població en
general. Tindran un caire preventiu, orientador i de promoció ciutadana. Cal tenir en
compte que aquestes actuacions arriben a un determinat nucli de població: ciutadans
actius que tenen un bon nivell d'inquietuds i interessos que els mobilitzen i desenvolupen
de manera espontània.
Actuacions incloses en aquest apartat podrien ser: xerrades, cicles de conferències, jornades, seminaris,etc...
El contingut d'aquestes activitats pot ser molt divers (aspectes preventius: educació per a la salut, educació sexual i planificació; orientació escolar i professional, informació sobre aspectes generals o puntuals...)
En unaltre ordre tindríem: organització d'activitats esportives, esplais, casals d'estiu...
Es pot considerar que hi ha un bon nivell d'oferta d'activitats d'aquest caire a nivell de ciutat. Cal assegurar que aquestes responguin als interessos i necessitats reals dels ciutadans i també un nivell d'informació i comunicació efectiva.
També és pot parlar aquí de fer propostes als mitjans de comunicació (especialment la TV), d' una àmplia quota de programes formatius i de lleure en les franges horàries dedicades als infants i joves. Cal un control més estricte de la publicitat adreçada a aquest públic, fent especial èmfasi en aquells anuncis que contribueixen a una clara discriminació sexista segons del tipus de joguines de que es tracti.
La incidència de la informàtica en l'educació dels infants i joves pot ser una bona proposta d'estudi.
Dins l'àmbit urbanístic, seria molt important la creació d'espais, ja sigui oberts ó bé tancats, aprop de les vivendes, que propicien que els infants es relacionin i juguin, i que entre els adults s'intensifiqui la convivència.
En el mateix sentit, cal demanar espais públics específicament per als joves i adolescents, que els permeti disposar d'una oferta diversificada i tenir altres alternatives a les de l'oferta privada. Es valora com aspecte facilitador de l'èxit d'iniciatives com aquesta, el fet de que els joves es puguin sentir implicats, és a dir, protagonistes i responsables, d'una part de la gestió d'aquests espais.
Per completar aquesta oferta d'espais físics, caldrien recursos humans, persones competents per organitzar activitats i disposades a engrescar i il·lusionar a la gent, de forma que es generin ganes de repetir.
Cal comptar amb un nombre important de persones que estan jubilats, alguns anticipadament, i que es troben en molt bones condicions físiques i de salut. Aquest sector de la població pot desenvolupar un servei d'ajut voluntari, profitós per totes les parts implicades: assistència a domicili a la família que se li posa el fill malalt, serveis de jardineria, tallers de diferents oficis...
2. Actuacions globals de sector (potser districte o
barri).
Seran aquelles actuacions centrades en la dinàmica de
districte, de vegades de barri, que poden afavorir una participació i educació ciutadana
que promogui els recursos personals i socials i de manera especial la capacitat d'educar
de la família.
Cal tenir present que certa part de la població difícilment accedeix a aquesta oferta de sector.
Caldria una anàlisi de les diferents dinàmiques de districte, una recerca exhaustiva de les necessitats del sector, amb implicació dels propis agents receptors , que es converteixen així en dinamitzadors del procés. Estudiar en quins entorns de cada districte (AMPA - de quins centres -, Consells Escolars, Associacions de Veïns, Centres Culturals, Centres Cívics, ...) s'estan donant ja diferents formes de participació ciutadana, i quins d'aquests poden ser o ja ho són, nuclis a potenciar, per aconseguir dinamitzar i encaminar actuacions que afavoreixin que la família pugui donar i rebre, i així dur a terme millor les seves responsabilitats i compromisos.
Es tractaria, en definitiva, d'aprofitar les infrastructures existents, per promoure i ampliar noves actuacions.
En aquest procés d'anàlisi de la dinàmica del sector convindria incloure als professionals vinculats als temes educatius , de família, patologies infantils i juvenils (psicòlegs, educadors de carrer, assistents socials, pediatres, etc...) que hi treballen i al mateix nivell, caldria concretar plans d'actuació conjunts amb un treball en col·laboració entre els diferents Serveis que actuen a cada sector :
Altres serveis (CDIAP, CAPIP ) o entitats socials (responsables de biblioteques, ludoteques, escoles d'adults, esplais...), que siguin rellevants en cada sector o bé que actuïn puntualment.
L'objectiu és crear un entramat, una xarxa estable, dinamitzadora d'iniciatives i amb un espectre ampli de participació.
El pas següent és organitzar trobades estables en forma de grups de treball, tallers...que permetin compartir la reflexió, establir criteris unificats, detectar necessitats i canalitzar-les, fer propostes...al voltant dels temes d'interès comú que prèviament s'hagin decidit. Cal garantir que aquests, responen a les inquietuds reals i properes de les persones.
Serà important vetllar per la continuïtat i estabilitat d'aquestes trobades. Una vegada consolidades unes activitats, caldrà anar ampliant-les en un procés dinàmic en el que la participació i el grau d'implicació no decaigui.
3. Actuacions específiques en alguns dels col·lectius del sector
(potser AMPA dels diferents centres educatius del sector tant d'Educació Infantil,
Primària com de Secundària.).
Si el nivell de participació és pobre a nivell de sector,
convindria potenciar les dinàmiques més concretes ja existents (AMPA, Serveis
Pediàtrics,...) i en aquests entorns acostar als professionals "amb una visió
ecològica i relacional de les capacitats familiars".
Cal fer esment de la importància d'estrènyer el vincle entre les AMPA i els claustres dels centres educatius, ja que aquest fet dóna la possibilitat d'interrelacionar les aspiracions de les famílies i els professionals de l'ensenyament, fent de l'educació un fet social compartit.
En aquest sentit cal ressaltar la importància de integrar l'escola a la vida del seu entorn, obrir l'escola al barri, convertint-la així, en un focus d'activitat més enllà de l'ensenyament reglat. Cal rentabilitzar l'espai físic escolar més enllà de l'horari lectiu, posant medis i responsables de l'edifici en altres franges horàries.
No podem oblidar tampoc les propostes que els joves escolaritzats en els IES poden fer. Caldrà ajudar a canalitzar les seves inquietuds.
En aquest apartat també s'ha de destacar el paper de suport a l'educació de moltíssimes mares. Caldrà que els professionals i no professionals, busquin la manera d'ajudar en aquesta tasca a unes persones que sovint es veuen desbordades per la responsabilitat assumida. Es necessari, alhora, analitzar en profunditat aquest fet.
4. Actuacions de compensació globals per alguns sectors de la ciutat.
Per alguns sectors menys afavorits, caldran actuacions més específiques que actuïn com a plans de compensació. Son sectors que encara tenen algunes mancances tant d'infrastructura (locals socials, ....) com sobretot de vida social col·laborativa ( associació de veïns, AMPA, ..) i amb pobresa de recursos materials i personals que condicionen de forma notable la qualitat de vida d'aquestes persones.
Cal incidir de forma més contundent i a més llarg termini per aconseguir que la vida social d'aquests ciutadans s'enriqueixi oferint-los oportunitats que els ajudi a millorar les seves expectatives personals i socials de vida.
Aquests sectors són els més necessitats d'una atenció prioritària per part dels Serveis Socials d'Atenció Primària, amb una xarxa d'educadors suficient per atendre els infants i joves del sector.
És important vetllar perquè les actuacions incloses en aquest apartat no quedin desvinculades del conjunt d'altres actuacions que es planifiquin en d'altres sectors o bé a nivell de ciutat.
En aquest apartat inclouríem iniciatives com les escoles d'adults, que permeten la possibilitat de promoció personal i de continuar aprenent al llarg del temps fora del context acadèmic reglat.
També pot ser efectiva l' organització d'activitats socials en família: excursions, dinars, berenars..., ja siguin vinculats a l'escola ó no.
També cal treballar perquè l'etapa 0-3 anys passi a ser considerada part del procés ensenyament-aprenentatge dels infants més petits, i per tant, que les Escoles Bressol siguin gratuïtes. Aquest fet té un valor social molt rellevant tant pel que suposa en l'economia de les famílies com pel suport a la tasca educativa.
En un altre ordre de coses estarien: ajuts per colònies, sortides escolars o menjador, activitats extraescolars, ajuts.
