Com a escriptor ha publicat fins ara dues novel·les:
- Ketchup (ed. Columna, 2006 -també traduïda a l'italià-, que parla dels joves desarrelats que viuen a l'extraradi barceloní.
-Els tripulants (ed. El Mèdol, 2001) premi Ribera d'Ebre 2000, que narra els darrers records de dos pirates afectats per l'escorbut.

I un recull de contes:
-Delirium tremens (ed. Proa, 2001) premi Mercè Rodoreda 2000, que recull divuit obsessions de la vida més absurdament quotidiana.

També ha col·laborat en diferents antologies de diversos autors. Tot plegat es pot consultar al web www.xaviergual.com

Des de petit no m'ha faltat mai imaginació i sempre he tingut una idea o una història voltant-me pel cap. Si no ho representava amb les meves joguines, ho dibuixava. Més endavant ho vaig provar amb un bolígraf, papers en blanc i paraules. El més apassionant era que, a diferència d'un director de cinema, el pressupost de la meva imaginació era il·limitat. Sempre he escrit del món que he conegut, que m'ha envoltat o que he investigat en primera persona. M'agrada tractar temes socials, fer denúncia però sense oblidar-me del sentit de l'humor.

En el primer llibre de relats em van definir com un escriptor “elèctric”. Segurament l'adjectiu defineix la meva manera d'escriure. Tinc preferència pels diàlegs i els monòlegs, els personatges curiosos i les frases curtes. M'agrada provocar reflexió i no deixar indiferent a ningú. També m'agrada posar-me en la pell de personatges que són completament diferents de mi. També m'agrada treballar molt l'estructura de les històries, sobretot les novel·les. A partir d'un esquelet ben definit, el procés creatiu és molt més equilibrat. Això em permet reprendre l'escriptura en qualsevol moment sense perdre “el fil” de l'argument.

M'agrada la literatura atrevida i divertida. També utilitzo les influències que em proporciona el bon cinema o el teatre. Alguns dels autors que més m'han impressionat són Orwell, Nabokov, Burroghs, Camus, Bukoski, Dostoievski, Poe, Dahl, Auster, Monzó, Wilde, García Márquez, Bradbury, Calvino, Burges, Borges, Fante, Calders, Miller, Cortázar, Welsh, Capote... en fi, la llista seria interminable.

”Pel que fa a El fantasma del Vapor Badia, he aprofitat un espai tan significatiu per a la ciutat i la cultura de Sabadell com és una de les seves biblioteques més emblemàtiques. Cal recordar que el Vapor Badia va ser una nau industrial tèxtil construïda el 1867. Precisament, un dels temes que projecto en aquest primer capítol, o capítol pilot, és la importància de mantenir i potenciar la memòria històrica. Els referents ens ajuden a créixer com a persones i com a ciutat. Perdre'ls seria una llàstima, i més en aquest món cada vegada més globalitzat, de ciutats dormitori on tot fa la mateixa olor i té el mateix gust.