Sense que m’ho hagués proposat, vaig començar escrivint guions per a programes infantils. I ves quines coses, vaig descobrir que disfrutava com una criatura. No tinc cap dubte que inventar històries per a nens i nenes és de les coses més gratificants que hi ha. He fet parlar un gosset de masia que es diu Rovelló; he fet volar un heroi de pa sucat amb oli que es fa dir Supereñe, i he fet més d’una trapelleria amb una colla de titelles que al final s’han fet famosos, els Lunnis. També he fet coses per als adults, guions per al Tricicle, vídeos institucionals, fins i tot un programa concurs d’aquests que prenen el pèl al concursant i a l’espectador.

Tinc una altra passió: el cinema. D’aquí sí que no en treus ni per un plat de mongetes amb botifarra. Però com que sóc una pesada, insistent i se m’ha posat al cap, doncs ho continuo intentant. He escrit algun curtmetratge que, per què no dir-ho, ha guanyat alguns premis i ara, doncs, vull fer una pel·li! Però és tan llarg i complicat com escriure una novel·la; sense comptar que després s’hauran de buscar els calers per rodar-la....