Tots van sortir corrents. Mentre fugien els va semblar que la senyora els deia alguna cosa , però no es van aturar.
Van entrar per una porta que tenia un símbol molt estrany i es van assegurar que la van deixar ben tancada enrera seu.
Dins tot estava ple de més portes amb diferents símbols. El símbol que més els va sobtar va ser el símbol del penjoll de la senyora.
En Dentetes va córrer cap la porta del penjol.
- Es clar!- va dir la Jana -En Dentetes sempre va cap el Nord.
Van anar per veure si la podrien obrir, la porta era molt pesant i es necessitava molta força per obrir-la.
En aquel moment totes les portes van començar a deixar lava.
-Més lava no! Ja estic fart- va dir en Pau mentre corria, cames ajudeu-me! cap a la porta on estava en Dentetes. Els altres van seguir-lo igual de ràpids i espantats.
Es van posar a empènyer la porta amb totes les seves forces. La porta es va obrir fent un grinyol esgarrifós. Una vegada dintre, van trobar una sala plena de gossos que bordaven amenaçadors.
La Jana va agafar en Dentetes i el va acaronar. En Dentetes tremolava i amb les carícies de la Jana, es va tranquil·litzar.
- És impossible que la senyora de la tenda ens hagi seguit- va dir l'Aina.
- Per què és impossible?- va dir en Pau- En aquest forn passen coses molt estranyes.
- Hem vingut per fer un treball dels forns de ceràmica i el que estem fent és estar dins d'una pel·lícula de terror.
De cop i volta al fons de la sala va aparèixer la senyora.
La Jana va dir en veu fluixeta:
- Mireu no porta el penjoll al coll.
- Com heu arribat fins aquí? va dir la senyora.
- Com deia l'escriptura : “L'atrevit entrarà, però no més l'enginyós en sortirà”.-va dir la Jana.
La senyora es va quedar molt sorpresa i va dir:
- Sou els quatre molt intel·ligents. Fins aquí heu pogut superar totes les proves del “SECRET DEL FORN DE PONENT”. Però això no és tot.
- Ara necessitareu força per superar totes aquestes proves i recuperar el penjoll.
- No, més proves no! -va dir l'Arnau, que mai obria la boca.
- Vinga va! -va dir la Jana, -quina prova ens falta? Tinc ganes d'arribar a casa per veure el SHIN CHAN.
- El penjoll? Ah sí, el penjoll -Va dir la senyora.
I va desaparèixer.
De cop i volta va aparèixer una porta amb una mena de símbols molt estranys. I l'últim era una margarida i una serp com el penjoll de la senyora.
-Va entrem-hi!
A l'habitació hi havia roques i en mig hi havia una roca molt alta en la qual hi havia gravat el símbol d'una margarida i una serp com la del penjoll.
La senyora va dir:
- Darrera d'aquesta porta hi ha una sala plena de penjolls, heu de trobar l'autèntic que coincideixi amb el que està gravat a la roca.
- Serà fàcil- va dir la Jana tot convençuda.
Van creuar la porta, es van trobar en una sala plena de penjolls. L'Aina va agafar un penjoll, de sobte un mecanisme es va sentir grinyolar i van començar a sortir serps.
No sabien quin penjoll agafar, de cop la Jana va recordar de com era la serp i va agafar un penjoll.
En Pau es va posar tant content que va dir:
- Gràcies Jana, encara podré arribar a temps per veure “SHIN CHAN.
Tots van riure.
Van tornar a la sala molt contents.
La senyora el va dir :
- Molt bé nens, però ara heu de trobar una part que encaixi amb el dibuix que hi ha gravat a la paret.
Els nens van començar a buscar la part del penjoll una mica tristos. Per molt que van pensar no ho van trobar.
Quan la senyora estava a punt de marxar, a en Pau se li va ocórrer treure els ulls de la serp del penjoll i posar-los als que estaven gravats a la roca. Es va sentir uns grinyols i va aparèixer una nova porta.
Enhorabona nens- Va dir la senyora. - Que tingueu sort!
Dient això va desaparèixer. Van entrar per la porta i dins un passadís molt gran.
Quan van avançar una mica, el passadís es va començar a esfondrar
- Amb raó ens va donar sort! -va dir l'Arnau.
En aquell moment el passadís començava a fer baixada. Van trobar uns escuts, es van seure sobre ells per no embrutar-se i van lliscar pel passadís. Van veure llum en el fons i van aparèixer dins la tenda.
- Hem trobat la sortida! -va dir l'Aina.
- Heu acabat el treball? -va preguntar la senyora.
- Sí, ja hem acabat! -va dir la Jana.
- Què voleu tornar a entrar? -Va dir la senyora.
- NOOO!!!- van cridar tots alhora.
- D'acord, d'acord! No cal que crideu. Us ho heu passat bé?
- NOOO!!! -van tornar a dir.
- Val,no crideu, però heu après alguna cosa? - va dir la senyora.
- Sííí! i tant! - van dir tots.
- Bé, disculpeu-me que tinc molts clients. Adéu, bonics!
- Adéu, senyora! i moltes gràcies!
Els nens van sortir corrents d'aquella tenda encantada.
Al dia següent en el col·legi la professora els va preguntar com havia anat la visita al forn.
Ells van explicar-ho tot .
La professora no els va creure.
Per la tarda van anar cap a casa d'en Pau per fer el treball sobre els forns de ceràmica d'Escaiola, però abans es van posar a veure el SHIN CHAN i en el capítol en SHIN CHAN va estar en un laberint.
-No, més laberints, no! - van dir tots alhora.
