De cop estaven dintre d'una cova fent unes cares com s'hi haguessin dormit moltes hores.
- Com hem arribat aquí, que ha passat ? - va dir la Jana
- No se però millor... que sortim d'aquí - va dir l'Aïna- No fos cas que se m'embruti la roba de “Tommy Hilfiger”.
- Si marxem d'aquí !!- va dir l'Arnau que semblava que estés una mica espantat.
Van començar a caminar amb direcció contrària a la sortida. Al cap d'una estona es van adonar que no anaven per bon camí, perquè la cova cada vegada es feia més estreta. I van decidir tornar enrere. Al cap d'unes hores van sortir de la cova i van veure una gran vall plena de vegetació i molt a prop seu hi havia una columna de fum. Van decidir acostar-s'hi, per veure que hi havia. Quan hi van arribar van veure unes cabanes, però van decidir esperar-se a veure com es comportava la gent que hi vivia. Van estar observant-los fins que es va fer fosc i després, quan hi havia més tranquil·litat s'hi van acostar més per veure'ls de més a prop. Com que s'avorrien, van pensar d'anar a donar una volta per les rodalies del poblat.
L'Arnau va dir:
- Juguem a alguna cosa? M'estic avorrint!
- No tros de soca! - li va dir la Jana.
- Xxxxxt!- va dir l'Aina- Que ens descobriran!
- Massa tard, ja us tenim!- va dir una veu des del darrere -.
Ràpidament, tots es van girar i es van quedar en blanc. Era la Pepa Ventura! (la dona de la botiga). De cop i volta la serp va sortir del collaret, i la Pepa Ventura li va ordenar que els agafés...
Al cap d'una estona estaven dins d'una gàbia feta d'ossos. Com que estaven molt cansats es van adormir. L'endemà es van despertar quan el sol ja era ben alt. La serp els estava esperant, els va alliberar i els va dir:
- Per fi usss desssperteu , ssseguiu-me sssssssss!!!
La serp els va portar fins un gran Temple de pedra, on hi havia asseguda en un tron la Pepa Ventura. Els va fer entrar al Temple. Semblava que els hi fessin una visita guiada, però desprès els van portar cap a les masmorres...
Van passar molts dies allà dins. Els hi donaven menjar i beure, però no els deixaven sortir a fora. Un dia que els van deixar sortir, es van escapar. Van estar-se 3 o 4 dies menjant fruita, bolets i fruites silvestres. Es van fer una cabana de: bambú, palla , pells d'animals i roques. Quan ja la tenien feta una veu els va dir:
- Unga, unga, us matarem unga, tenim unga gana unga unga.
Els nens es van espantar i van trobar a faltar l'Arnau; no hi era!!
Seguidament l'Arnau va entrar amb dos fulles a les mans, i es veu que era ell el que anava dient “unga unga” per espantar els guàrdies. I miraculosament se'n van anar espantats. Van seguir uns quants dies més fins que els van agafar 8 criats de la Pepa Ventura i se'ls van tornar a emportar al mateix temple d'on ja s'havien escapat una vegada. La dona de la botiga els va dir:
- Per haver-vos escapat, us cremarem a la foguera dels Unga, Unga (habitants del poble), que es farà d'aquí tres dies.
Van estar dos dies pensant que podien fer i el tercer dia van arribar a la conclusió que havien d'avisar al Dentetes d'alguna manera. Arribava la nit i encara no havien trobat la manera d'avisar-lo.
El Pau estava tan histèric que va cridar:
- Dentetes!!!!
- Burro, però que fas!!!- va dir la Jana
El Dentetes, tot menjant pastanagues, va aparèixer davant seu. Es van sentir uns passos caminant cap a ells. La Jana va dir:
- Dentetes!!!! Amagat.
La dona de la botiga va obrir la porta de les masmorres i tot seguit va dir:
- La foguera ja està apunt i us he preparat el tòtem major. Seguiu-me us ha arribat l'hora, ja ja ja ja.
En arribar a davant de la foguera es van espantar. Van venir 12 criats de la dona de la botiga i els van penjar al tòtem major. Tots van cridar:
- Dentetes ajudaaaaaaaaaaaaaaaaaans!!!!!!
Però el Dentetes no va aparèixer i els criats van començar a cantar:
- Unga unga us cremarem, unga unga us cremarem, unga unga...
Quan ja començaven a perdre l'esperança... Van notar unes pessigolles al darrere de les cames. El Dentetes els va tallar les cordes i un darrere l'altre van anar saltant del tòtem. La Jana va agafar el conill tot dient-li:
- Dentetes, perquè no venies?
Però no va tenir temps de dir-li res més perquè havien d'entrar en un bosc que no semblava gaire bonic per fora, perquè les fulles dels arbres eren negres.
Tots es van enfadar molt amb l'Aina, perquè no hi volia entrar però... Al sentir els Unga Unga l'Aina, que li feien molta por, va començar a córrer fins que els altres la van perdre de vista.
Tot seguit van sentir la veu de l'Aïna que els deia que havia trobat una sortida i que hi anessin perquè podrien tornar a casa. Ells van anar-hi corrents, perquè els Unga Unga corrien molt més que ells i els perseguien. Quan ja estaven amb l'Aina van entrar en una cova, i quan anaven per la meitat van baixar per una pendent i van caure al forn de Ponent.
Per una vegada els havia salvat l'Aina!! (cosa que no passa tots els dies).
Allà hi van trobar les seves mares, el Dentetes i la Pepa Ventura!
Els quatre nens van recollir les seves coses i se'n van anar cap a casa.
El dia següent els nois van anar a l'escola i la Jana va dir:
- Segur que amb les experiències que hem passat ens posarà un deu vulgui o no aquella bruixa.
Al arribar a la classe la professora els va preguntar el que havien fet, però la veritat es que no tenien informació ni fotos. La mestra els va dir:
- O sigui que no teniu res....Doncs així us posaré un 0!
- Però... però... deixa'ns explicar el per què no tenim cap informació.
- Va expliqueu
Tots quatre li van explicar fil per randa el que havia passat, però la mestra no se'ls va creure i els va posar una mala nota.
