Sembla que aquest lloc s'està desfent -diu en Pau.
El món 6969 s'està desfent. De cop i volta el terra s'obre i cauen en un forat. Tornen al forn de Ponent.
Ei!, mireu, hem tornat -diu l'Arnau.
La Jana es tira sobre de l'Aïna i comença a cridar: “Visca, visca, hem tornat!”. En Pau es fixa que estaven davant tres túnels i en cadascun un rètol. Reculen per saber que estan en el seu món. Veuen que sí i tornen a entrar per seguir explorant. La serp es mou fins a una porta que en el cartell indica l'any 1200 dC. Entren i veuen que estaven a l'edat mitjana. La porta desapareix.
Què fem ara? -diu la Jana.
Ni idea -diu en Pau.
Resulta que es trobaven en un petit poblet protegit per una gran muralla. Dalt d'unes muntanyes veuen un gran castell fet de pedra i envoltat de molta vegetació. Tot d'una, passa un pobre esclau i en Pau li pregunta on es troben. Ell els contesta:
Esclavitzats pel Rei Josep Arnau II.
Ostres! - salta l'Arnau- em sembla que aquest tio és avantpassat meu.
Sí, home!, no et facis il·lusions, Arnau.
Sí, ho vaig llegir en un llibre d'història que vaig agafar de la biblioteca.
No m'ho creuré fins que no m'ho demostris -diu l'Aina
Llavors uns guàrdies de palau agafen desprevinguts els nens i se'ls emporten cap al castell. Els nens s'adonen que el castell on es troben deu ser important perquè està tot ple de riqueses i esclaus. Tot seguit arriben a una porta de fusta massissa, gegant, escortada per un grup de soldats que deuen ser de la guàrdia imperial perquè van millor vestits i armats que els que els havien agafat. La porta s'obre. Es troben a la sala del tron i els guàrdies els fan agenollar per la presència del rei i l'Arnau en agenollar-se mostra una marca de naixement que té a l'espatlla esquerra. El Rei Josep Arnau II la veu i el fa aixecar. Llavors el rei li mostra que també ell tenia la marca i s'estranya, ja que aquella marca només la tenen els components de la seva família. Els nois li expliquen la seva història i ell els deixen marxar i, a més, els donen objectes valuosos de l'època. Al sortir del castell, la gent d'aquell petit poble els mira amb cara estranyada perquè la roba que porten, per la gent d'aquell segle, no és l'adequada.
Què estrany, tota la gent ens mira -diu l'Aina.
Què no ho veus! És per la roba -diu en Pau.
Què no! És pels objectes que ens han donat -diu l'Arnau.
Continuen una bona estona discutint que si sí , que si no, sense adonar-se que la gent ja marxa cap a les seves cases.
I ara què fem? -diu l'Arnau.
Si en un principi m'haguéssiu escoltat ja seríem fora d'aquí -diu la Jana.
Es va fent fosc. No saben què fer. Estan molt cansats i no saben on anar.
I ara què fem? -diu en Pau.
Tornen cap al castell i li diuen al rei (que tenia tota la pinta de ser la dona del forn de Ponent, de fet el penjoll que portava era el mateix...).
Ens podeu deixar un telèfon per trucar? -diu en Pau.
No, idiota, que no existeixen els telèfons -respon l'Aina.
De cop es comença a sentir un soroll molt agut i els nois es desmaien. Quan es desperten l'Aina diu:
Estem al forn de Ponent, marxem d'aquí.
Quan surten al carrer, tothom els mira com els miraven els de l'edat mitjana.
I ara per què ens miren? -pregunta la Jana.
Ai la mare! Si anem vestits com els esclaus de l'edat mitjana! -diu l'Arnau.
I si tornem a veure què passa? -diu el Pau.
Jo allà no hi torno -li diu l'Arnau a en Pau.
Sí, sí, hi tornarem. Que jo portava un conjunt de “Tommy” i si ma mare no me'l veu posat em mata -exclama l'Aïna.
Llavors els nois decideixen entrar i preguntar-li a la senyora que si poden recuperar la seva roba vertadera, però llavors troben el collaret al terra i, en canvi, de la senyora no se'n veu ni rastre. De sobte, un silenci aterridor envolta als nois. Només es pot escoltar amb claredat els brunzits de la serp daurada que s'han escapat del collaret de la senyora. L'Aina agafa el collaret i els quatre nois comencen a perseguir la serp.
Sembla que ens domini - diu en Pau esbufegant.
Segueixen corrents quan ,de sobte, la serp desapareix rere la paret que divideix els dos forns. En un to dubtós pregunta la Jana:
Estem al forn de Llevant.?
... i ens hem quedat tancats! -responen la resta de companys alhora.
La Jana, desesperada, busca una sortida i, en girar-se, troba el seu conill blanc.
Dentetes, ets aquí! -diu ella contenta.
Mira, porta una nota -diu l'Arnau.
“Torneu-me el collaret ara mateix si no us
quedareu tancats per sempre, esteu avisats.”
Pepa Ventura
Però no sabem on és la Pepa Ventura, què fem? -diu l'Arnau.
Però, per què vol el collaret?
“I don't know” -diu la Jana.
Es passen una estona rumiant fins que al Pau se li acudeix una idea.
Ja està, ja ho tinc!
Sí? -diuen els nens alhora.
Mirarem a la tercera porta, és l'única que no hem mirat. Podem intentar-ho -diu en Pau convençut.
D'acord! -diu la Jana- però que quedi clara una cosa.
Quina? - els tres alhora.
Que vull el meu conjunt “Tommy” -contesta l'Aina.
D'acord, el que tu diguis! -diuen els tres a la vegada.
Sí, molt bé, però ja podem marxar? -diu en Pau, tot inquiet.
Sí!
Els quatre nens es preparen per marxar, però de cop i volta a la Jana se li apareix una imatge dient-li:
No entris!
Per què? si és l'última que ens queda! -li diu la Jana.
Perquè jo ja hi he estat i és horrible. Si entreu no trobareu la sortida.
Què et passa? -li pregunten els companys.
Es que he vist una imatge que hem deia que no hi entréssim
Quina imaginació que tens noia -li diu en Pau- això no s'ho creu ningú.
Mai em creus, no t'aguanto més, no puc amb tu - li diu la Jana.
I es comencen a barallar.
Prou, jo no puc més amb vosaltres, estic farta de les vostres discussions -diu l'Aina- sembleu nens petits.
Intentant posar pau, els diu l'Arnau:
Va, home, no us baralleu.- Hem d'entrar tant sí com no, perquè si no ens quedarem tancats per sempre al forn de Llevant.
L'Arnau intenta traspassar la porta però no pot perquè és irreal. Al recular li cau una estatueta al terra i se li trenca i l'Aina li diu:
Mira que ets “gafe”, tio.
De cop en Pau crida:
Eh! Que aquí dintre hi ha una nota -l'agafa i llegeix- “ Sóc la Pepa Ventura, seguiu els següents passos si voleu continuar amb vida. Poseu-vos de costat i feu vuit passes enrera”.
Tots fan les vuit passes i l'Arnau cau per un forat. En Pau l'agafa del braç. La Jana aguanta el Pau. l'Aina a la Jana... i cauen tots pel forat. En Pau, l'Aina i la Jana cauen tots tres junts, però l'Arnau cau molt lluny d'ells i no es troben.
Si ja ho deia jo... aquest tio és “gafe” -fa l'Aina tota enrabiada.
En Pau veu una cosa blanca sota el seu cul. És una samarreta i una faldilla. I de cop l'Aina salta:
El meu conjunt de “Tommy Hilfiger”!
On coi estem? -diu en Pau.
“I don't know” -diu la Jana.
Pobre Arnau està perdut, indefens per aquest món deixat de la mà de Déu -diu l'Aina mig plorant.
La Jana feia estona que reia.
Va, prou de xerrameca i anem a buscar l'Arnau -diu.
D'acord! Anem a buscar-lo -diu l'Aina.
De cop es troben en un passadís molt fosc.
Què és això? -diu en Pau- per què no provem d'entrar-hi?
No, no, deu ser molt perillós -diu la Jana.
L'Aina finalment aconsegueix convèncer-los. Quan entren no veuen res.
Jo porto un encenedor! -diu el Pau, que l'encén i il·lumina el camí.
Allà troben restes de roba bruta i estripada.
Aquest camí es torna a dividir -diu la Jana.
Ens separem i entrem cadascun en un camí.
En Pau s'ofereix per anar sol, ja que diu que és molt valent. Amb la llum de l'encenedor aconsegueix veure algú al fons. S'acosta lentament i veu l'Arnau que és dins d'una bombolla d'aigua.
En Pau exclama:
Ei, atenció! L'Arnau està dins d'una bombolla d'aigua!
L'Aina no s'ho creu. En Pau insisteix però l'Aïna passa olímpicament. Després se sent una veu Socors!... Socors!... L'Aina es dona compte i en un to trist demana disculpes:
Perdó, perdó, ho sento, no m'ho creia.
L'Aïna se'n va corrents cap a la bombolla d'aigua i .....xooofff! la bombolla explota. Surt l'Arnau i el primer que fa és un petó a l'Aina. Com de contenta es posà ella!
L'Arnau, l'Aïna i en Pau aconsegueixen sortir del camí i dirigir-se cap a un altre lloc. Però cada cop es va fent més fosc i arriba un moment que no poden continuar. A més , on és la Jana? Aleshores diu en Pau:
Què no us recordeu que jo porto un encenedor?
Sí, tens raó!
Continuant pel camí veuen una porta i decideixen entrar. Entren i en Pau, que anava primer, troba a la Jana encadenada.
Què et passa?- diu en Pau.
Quan hem caigut... , no sé com... però, de cop i volta m'he trobat aquí.
Quan el Pau està alliberant a la Jana s'escolta un crit que ve del darrera. En Pau i la Jana no saben què fer. Aquella veu els diu:
No us mogueu o...
La Jana comença a plorar. En Pau té ganes de tranquilitzar-la però li recorre una suor freda que....
Apareix un home. Els vol tapar les boques amb esparadrap. La Jana apreta amb tota la seva força el penjoll. Una marca li queda a la mà. Tots quatre travessen la porta. Quin món els tocarà ara? L'única solució que tenen és... El DENTETES !!!
