|
Mentre estàvem prenent la llet calenta amb Colacao, anàvem rumiant. El Ramon em diu:
—Demà passaré per casa teva a les nou del matí.
—D’acord! Jo portaré el mòbil, però tu faràs les fotos. Quina hora és?
—Les nou —em contesta.
—Ui, que tard! A casa em mataran. Marxo, fins demà! Adéu!
Al matí el Ramon arriba a casa meva aviat. Toca el timbre impacient. La mare va a obrir la porta i sento que li diu:
—L’Eli està castigada.
—Per què?
—Ahir va arribar massa tard.
—Puc entrar un moment a parlar amb ella, si et plau? —li pregunta el Ramon molt nerviós.
|
|
|
|
|
—Va, entra!
Entra disparat a la meva habitació. Tots dos estem desesperats, no sabem què
fer. A mi m’agafa un rampell i vaig a trobar la mare.
—Si et plau, mameta bufona, deixa’m sortir avui, va... No arribaré tard. Si vols em castigues demà. D’acord?
—Mmm (rumia la mare). D’acord! Avui et perdono, però que no es torni a repetir.
—Anem, Ramon! Que es fa tard!
Agafem les bicis i sortim sense perdre ni un minut.
—Cap a les obres! —dic jo cridant com una boja.
Després de suar tota la cansalada, arribem xops a les obres i preparem els estris per baixar. Mirem si hi ha roba estesa i, com que tot està molt tranquil, baixem. Caminem una estona fins que ens trobem la llosa davant els morros.
|
|
|
El Ramon em diu:
—Dóna’m el mòbil, va!
Es concentra i comença a tirar fotos. Jo li dic:
—Fes que es vegi bé tota la inscripció. Així les podrem ensenyar a la nostra mestra, la Maria Parets. Segur que ens confirmarà que és una inscripció feta pels ibers.
|
|
|
|
—Doncs no sé si és una bona idea ensenyar-la-hi.
—Però, per què? —li pregunto jo tota sorpresa.
—Doncs perquè ho explicarà tot als nostres pares i després ens castigaran. Recorda el que vam prometre l’altra vegada que ens van enxampar.
Ens quedem tots dos pensant una estona. Com que jo no vull tornar a arribar tard a casa, li dic:
|
|
—Pugem i anem rumiant.
Quan arribem a dalt, el Ramon em diu:
—Ja ho tinc!
—Què? —li dic jo impacient.
|
|
|
|
|
—Portem una foto al Diari Sabadell perquè la publiquin. No direm noms. Segur que la Maria Parets la veurà i tindrà ganes de saber què diu a la inscripció de la llosa. Nosaltres també anirem investigant i tothom qui vulgui. Com més serem, millor! Ha, ha, ha, que llestos que som!
Jo li dic d’anar a casa per baixar les fotos i de pas començar a buscar informació sobres els ibers.
—I per què dels ibers? —em pregunta el Ramon.
—Doncs perquè jo crec que aquests signes són lletres de l’alfabet iber. Estava avorrida a casa i vaig anar a la Biblioteca del Vapor Badia i vaig trobar un llibre que parlava d’aquesta gent. Ensenyava a posar el teu nom en aquests signes.
—Ostres! Saps? Jo tinc un amic que viu a Cerdanyola del Vallès i un dia vaig anar a casa seva a passar el dia. A la tarda vam sortir amb les bicis i vam anar a parar a un lloc que es diu Ca n’Oliver. Em va explicar que cada estiu hi treballen arqueòlegs i que aviat obriran un Museu on hi haurà tot el que han trobat a les excavacions.
—Òndia, que guai! Per què no hi anem un dia? —li pregunto jo tota emocionada.
—Primer fem això del Diari Sabadell i després investiguem. Ok? —em contesta tot seriós el Ramon.
I jo li dic:
—Si, va, anem!
|
|
