|
-Oh! S'estan multiplicant! -va exclamar la Paula molt neguitosa.
En aquell mateix moment en Fèlix va intentar calmar la Paula.
-Què hi podem fer? Estem perduts! -va dir en Fèlix molt nerviós.
-Tranquils, nois, ara no podem perdre els nervis, hem d'anar a buscar el Carles! Segur que ens dóna alguna idea... -va dir en Fèlix.
Tots tres van tornar allà on havien trobat el llibre, per on en Carles els havia parlat l'última vegada.
De cop i volta, com per art de màgia, va tornar a aparèixer un fum negre i les lletres del llibre van canviar, ràpidament, fins a deixar entreveure un escrit:
“Ràpid, m'heu d'invocar. Aneu a l'apartat d'història, en el tercer prestatge, hi ha un llibre que està desendreçat. Allà hi trobareu més instruccions”.
Sense pensar-s'ho dues vegades, els tres amics van córrer a la tercera prestatgeria.
-Aquí hi ha molts llibres, ens hi podem passar un munt d'hores buscant-lo!
En Jeroni va localitzar, de seguida, el llibre.
-Com t'ho has fet, Jeroni? Ets una fletxa! -va dir en Fèlix bocabadat.
-Conec els gustos d'en Carles i sé que li agraden molt els acudits, per això havia de ser aquest: 500 acudits per riure.
La Paula va obrir la primera pàgina on s'hi podia llegir...
“Deixeu el llibre a terra, agafeu-vos de les mans i repetiu el meu nom 10 vegades”.
Sense pensar-s'ho, tots tres van agafar-se les mans i van repetir la paraula Carles deu vegades.
En aquell moment es va sentir un soroll molt fort i, ràpidament, va aparèixer una cortina de fum blavós. Entre el fum va aparèixer el Carles. Portava una bata blanca il·luminada per una petita clau que li penjava del coll. Tenia una barba blanca molt llarga que li arribava al terra.
Les dones de la neteja contemplaven tot el que estava passant, immòbils, sense poder creure allò que estaven veient.
|
|
|
|
-Ràpid, nois, no perdem temps! Hem de buidar els radiadors i treure'n l'aigua calenta!
-Aigua calenta, per què? -va dir la Paula.
-Si els llancem aigua calenta, els destructors s'adormiran i, mentrestant, podrem planificar la seva destrucció definitiva.
Tots van córrer i van recollir l'aigua calenta amb galledes de fregar. Des de dalt, van llançar-les com si d'apagar un foc es tractés. Van estar una bona estona llançant l'aigua sobre els destructors. Fins i tot, les dones de la neteja hi van col·laborar amb molta energia.
-Ho estem aconseguint: s'estan adormint, mireu companys! -va dir en Jeroni.
-Quin silenci. Estan dormint com a socs -va dir una de les dones de la neteja.
La cara de la Paula i en Fèlix mostraven satisfacció. Semblava que els nervis ja s'havien acabat i que podrien relaxar-se una mica. Van seure a terra.
-Com us dieu, nois? -va dir la Teresa.
-Ella es diu Paula i jo em dic Fèlix -va dir en Fèlix.
-I vosaltres? -va preguntar la Paula intrigada.
-Ella és la Teresa i jo sóc la Pepita.
-Nosaltres no sabíem què pretenien fer aquests tanoques -va dir la Teresa.
-Ens van dir que venien a recollir un paquet de llibres vells i trencats -va dir la Pepita.
-Què feu, nois? No tenim temps per seure. En menys de dues hores es tornaran a despertar, hem de pensar un pla per desfer-nos d'ells per sempre més.
De sota la seva bata blanca en Carles en va treure un llibre amb les pàgines en blanc; es tractava d'un llibre en forma de diari, que s'obria amb una clau.
-Ostres, quin llibre més curiós! -va dir en Fèlix.
-És un llibre màgic, capaç de xuclar les forces malèfiques i convertir-les en dibuixos. Cal col·locar el llibre obert sobre el cap dels destructors i, un per un, s'aniran introduint dins el llibre.
-I no en podran sortir? -va dir la Paula.
-Si algun dia el llibre caigués en mans de les forces del mal, podrien sortir.
-Au, nois, prou de xerrameca. A treballar! -va dir en Fèlix.
Tots sis van baixar a la planta baixa sense fer ni mica de soroll. Potser hi havia 40 destructors estirats a terra.
-Des de dalt semblaven més petits, oi? -va dir la Paula amb la veu tremolosa.
En Fèlix li va agafar la mà intentant fer-se el fort, però no podia dissimular que ell també estava nerviós.
En Carles va treure's la clau que portava al coll i va obrir el llibre amb molt de compte.
El llibre es va obrir i en Carles va posar el llibre sobre el cap d'un dels destructors.
-Tots miraven sense parpellejar.
De sobte, una llum clara va envoltar el destructor i els va xuclar dins del llibre. Així va ser com en Carles va anar xuclant, un per un, els destructors que hi havia a la planta baixa.
Tots estaven molt contents. Per fi havien pogut fer desaparèixer els destructors.
-Què en farem del llibre? -va preguntar en Fèlix.
-L'hauré de guardar ben guardat en un lloc on ningú no el puguin trobar -va dir en Carles.
-Moltes gràcies a tots per la vostre ajuda. Sense vosaltres mai no hauríem pogut atrapar els destructors -va dir en Fèlix.
En Carles va mirar el rellotge.
-Ostres, són dos quarts de set del matí. D'aquí a no res es farà de dia. Hem d'afanyar-nos i buscar un bon lloc per amagar el diari.
-Així doncs, us hem de deixar. Té Paula, et torno el jersei. Quan surtis al carrer segur que tindràs fred.
-No ens tornarem a veure? -va dir el Fèlix una mica trist.
-Sempre que vingueu a la biblioteca ens hi trobareu, aquí és on vivim -va dir en Carles.
-Però ja no serà el mateix -va dir la Paula.
-No us preocupeu. Sempre que vingueu us enviaré algun missatge perquè sapigueu que som aquí -va respondre en Jeroni amb un somriure.
-Adéu, companys! -van dir en Carles i en Fèlix mentre desapareixien entre els llibres de la biblioteca.
-I ara què fem?
-Potser que anem a preparar un bon esmorzar, no creieu? -va dir la Teresa amb un somriure d'orella a orella.
-És una bona idea, s'ha de començar el dia amb l'estómac ple -va dir la Pepita.
-Ben pensat. Després anirem a l'escola.
-Segur que si expliquem la nostra aventura ningú no ens creurà -va dir la Paula.
-Segur! -va dir en Fèlix fent una ganyota.
Tots quatre van marxar de la biblioteca contents i orgullosos d'haver pogut ajudar en Carles i en Jeroni. A més, no tenien cap dubte que els tornarien a veure.
|
|
