|
Els destructors, de seguida varen sentir el soroll i es van dirigir cap a l'Smart, on es trobava la Paula paralitzada.
Els destructors cada cop eren més a prop de la Paula, però aquesta no reaccionava.
En Fèlix, molt espantat li va dir al Jeroni:
Què podem fer? Agafaran a la Paula!
Tranquil, jo l'ajudaré. A mí no em poden veure, així que la portaré cap aquí en un obrir i tancar d'ulls.
Ràpidament, va sortir volant cap a la nena, que continuava quieta com una estàtua.
En dos segons, la Paula es va enlairar ... podia volar!
Els destructors es van quedar bocavadats. Es van mirar i van dir:
Aquesta petita humana serà també un fantasma? O serà dels nostres?
No ho crec, millor no ens enrefiem ... agafa-la pels peus!
Massa tard, el Jeroni ja havia arribat amb la Paula al pis de dalt per reunir-se amb el Fèlix.
Fèliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiix! - va cridar la Paula.
Fèliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiix!- va repetir la nena.
Però ningú responia. En Fèlix havia desaparegut!
|
|
|
Jeroni, què fem? Estem perduts, on és en Fèlix, què farem sense ell?! - va dir la Paula molt preocupada.
Ei, aquí! - va dir una veu sota una taula.
Fèlix!- va exclamar la Paula molt contenta. - M'has espantat! No és hora de jugar! Ara, hem de resoldre el problema: no he aconseguit l'ampolla d'aigua!
De sobte, un llibre del tercer prestatge va caure i es va obrir pel mig. Van tornar a veure aquelles lletres groses que deiem:
“Necessiteu la meva ajuda. Sóc en Carles. Treballava a la fàbrica amb el Jeroni i els destructors”.
Hola Carles! Quina sort que ens vinguis a ajudar!- va dir en Jeroni.
|
|
|
Un fum molt negre va canviar el text.
"Hola Jeroni, vigileu, els destructors són molt perillosos"
La Paula va preguntar:
Però... perquè són tan dolents?
Perquè volen destruir la història de Sabadell!- va exclamar en Félix.
El fum negre va tornar a aparèixer... el text els donava la respota: "Atenció; volen canviar la història de la ciutat i escriure-la de nou i sortir com a grans herois amb fortunes de diners i possessions importants".
-Però, si són morts!- va exclamar el Fèlix.
Les lletrotes negres van canviar davant dels seus ulls:
"Sí, per això mateix ningú s'enrecorda d'ells, i això els posa furiosos. Quan canviïn la història sortiran a tots els llibres i seràn famosos"
|
|
Però... llavors canviaràn tota la història de Sabadell...- va dir en Fèlix.
“Sí, això és que volen, només deixaran els seus amics, la resta de persones desapareixeran i... Sabadell serà tota seva!”
- No ho podem permetre! Els hem d'aturar sigui com sigui!
De sobte unes passes fortes s'anaven apropant... eren els destructors!
En sentir les passes, els nens van sortir correns cap el costat contrari. La Paula, molt ràpidament, va agafar el llibre on apareixien les lletrotes negres que els hi enviava en Carles.
Segur que ens podrà ajudar!- va pensar la nena.
Van agafar l'ascensor...en uns instants eren a la planta baixa.
Qui crida?- va preguntar en Fèlix.
|
|
|
|
No ho sé - va dir la Paula. - Els crits surten de darrera d'aquella porta!.
Es van apropar, molt nerviosos.
Ajudeu-nos! Ens han tancat... ajudaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
En Jeroni va dir als nens:
Tranquils, travessaré la porta i faré un cop d'ull. Per alguna cosa sóc un fantasma...a mi no em poden pas veure.
Dit i fet, el Jeroni ja era darrera de la porta. Quan va veure les dones de fer feines, en Jeroni va respirar tranquil.
Podeu obrir! - va cridar des de dintre el Jeroni.
En Fèlix va obrir la porta, i les dones va sortir disparades.
Ai... gràcies! Quina por que hem passat!
|
|
|
Per fi, gràcies nois! - va dir una de les dones.
La Paula va reaccionar i va pensar que no hi havia temps per explicacions ni agraïments. Els hi va preguntar:
Ràpid, teniu aigua?
Aigua? - van dir les dones, alhora, molt sorpreses.
Sí, aigua! Ràpid, necessitem aigua!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Les dones van treure el cubell més gran que tenien.
En aquells moments, ja tenien al darrera... els destructors... de nou!
Una de les dones de la neteja va començar a cridar, i l'altra no sabia que fer.
Una veu, la d'en Jeroni, que les dones no sabien ni d'on venia, els hi va dir:
|
|
|
Llenceu l'aigua del cubell a sobre d'ells, vaaaaaaaaaaaaa!
Les dones, per instint, van llençar tota l'aigua a les dues persones que s'apropaven.
Amb els nervis, a la Paula li va relliscar de les mans el llibre, que va caure obert. Novament, va sortir el fum negre d'unes enormes lletres que deien:
!Nooooo... no ho feu....han fet un malefici... l'aigua no els farà desaparèixer com vosaltres penseu, sinó que els multiplicarà... hi haurà més destructors.”
Massa tard, l'aigua ja havia empapat els destructors.
|
|
|
