|
Els dos nens eren a dalt, i encara no havien descobert que molt a prop d'ells hi havia uns destructors de la història.
En Fèlix, dins d'aquell silenci aterrador que acostuma a regnar a les biblioteques va dir:
- Paula, ja he trucat als meus pares i han caigut a la trampa!
- Els meus també!- va respondre la Paula il·lusionada.
En Fèlix i la Paula mentre esperaven que tanquessin la biblioteca llegien llibres sobre la memòria històrica de Sabadell. Anaren passejant biblioteca amunt biblioteca avall, i mentre llegien, van trobar un missatge que, amb unes lletres tan grans com les d'abans, deia:
-”D'aquí poc seran aquí”.
Quan va arribar l'hora de tancar la biblioteca, el guarda de seguretat va revisar totes les sales i passadissos.
En Fèlix es va posar nerviós i va preguntar a la Paula què podien fer perquè no els veiés ningú.
De seguida, la Paula va dir:
- Tinc una idea, tu et pots amagar en aquell cotxe d'allà baix i jo... Jo m'amagaré a sota de la taula de la
fotocopiadora.
|
|
|
En Fèlix es va amagar al maleter
de l'Smart, el cotxe antic de davant del
mostrador de l'entrada, i la Paula va
seguir a la planta de dalt per
amagar-se.
S'hi van estar una bona estona, allà amagats, pensant en el que els esperava aquella nit. La Paula, de sota la taula de la fotocopiadora estant, va veure passar les cames del vigilant pel seu davant i, finalment, quan els llums es van haver apagat, va baixar a buscar en Fèlix al cotxe.
|
|
|
En un primer moment, es va preocupar perquè no va veure el seu amic a dins del cotxe, però de seguida va sentir una veu que la cridava des del maleter. Quan va obrir-ne la porta va veure el Fèlix tot encongit però somrient.
- Fèlix, hem d'anar a poc a poc perquè l'alarma no noti que hi som- va xiuxiuejar.
- D'acord, anirem a dalt, és més segur.
- Què fem ara?- va dir la Paula.
- Amaguem-nos a dalt- va respondre en Fèlix.
En arribar a dalt, un llibre va sortir del seu prestatge i va caure a terra obert per una pàgina on hi havia unes lletres escrites ben grans. Tot i que estaven força espantats, la Paula el va agafar i va llegir en veu baixa: “per evitar que destrueixin la memòria històrica heu de...” però de sobte, va sonar un tro molt fort, i de l'ensurt els va caure el llibre a terra i quan el van tornar a agafar ja no posava el mateix, sinó que deia: “ja és massa tard no hi podeu fer res, els destructors estan aquí”. Des d'aquell moment, el cor dels dos nens va començar a bategar encara més ràpidament.
Tot d'una, van sentir un soroll a l'entrada i van anar corrent fins a mitja escala per veure què passava. Ajupits, perquè ningú els pogués descobrir, van veure com la porta d'entrada s'obria i entraven les dones de la neteja.
- Ostres, les dones de la neteja!- va exclamar en Fèlix.
- Amaguem-nos, corre- va proposar la Paula.
Les dones de la neteja anaven amb dues persones i elles les van deixar entrar a la biblioteca. Es tractava d'un noi i una noia d'uns 30 anys amb cara de pocs amics.
- Passeu, passeu. Quan ens pagareu?- va dir una de les senyores.
- Primer aneu a buscar els llibres i ja us pagarem després- va respondre la noia, amb un to amenaçador.
Les senyores de la neteja van anar al magatzem i allà els destructors les van tancar perquè no els molestessin.
|
|
- Ha, ha, ha!- van riure els dolents- Ja podem esborrar les memòries de Sabadell!- van exclamar.
- Començarem destruint els llibres més antics- va comentar el noi demostrant satisfacció.
La Paula i en Fèlix es van espantar i van llegir un altre missatge d'en Jeroni on deia:
- "No deixeu que toquin els llibres..."
La Paula i en Fèlix van mirar els destructors a través d'una escletxa que deixaven dos llibres mal col·locats.
- Què podem fer?- van pensar ells.
En Jeroni els va escriure de nou:
"Els destructors són fantasmes que han entrat en el cos d'unes persones per poder complir amb el seu
objectiu!!!"
La Paula i en Fèlix es van quedar sense aire.
De sobte, els destructors van començar
|
|
|
|
a destruir llibres amb un artefacte que semblava un esborrador màgic. Primer, van començar pels més antics i van anar seguint. En Fèlix i la Paula estaven molt sorpresos, no sabien què fer. Van veure que cada vegada que els destructors picaven els llibres amb l'esborrador les pàgines es quedaven en blanc.
De sobte, en Jeroni els va escriure un missatge en el que donava instruccions per fer que ell pogués sortir del llibre, aparèixer i així poder-los ajudar.
Els nens van seguir les instruccions del seu nou amic, el fantasma Jeroni, al peu de la lletra. Van deixar el llibre a terra i el van obrir per la pàgina indicada; es van agafar de les mans, van tancar els ulls i van
recitar el nom de Jeroni deu vegades mentre giraven al voltant del llibre.
De sobte, va sortir fum del llibre i, com per art de màgia, va aparèixer la silueta d'en Jeroni però quan el fum es va esvair el van perdre de vista.
En aquell moment els nens es van adonar que era invisible i en Fèlix va pensar que podien posar el jersei d'un d'ells al Jeroni per poder saber on era.
Quan l'amic fantasma es va posar el jersei i el van poder veure, en Jeroni els va explicar:
- Conec molt bé els destructors. Quan jo treballava a la fàbrica era company d'ells. Van morir ofegats al caure a les basses de tenyir els teixits i des d'aquell dia tenen molta por a l'aigua.
- Per tant, hem d'agafar aigua i tirar-los-la per així provar d'espantar-los i fer-los marxar -va dir la Paula.
En Fèlix contestà:
- Jo tinc una ampolla d'aigua a la motxilla perquè tinc mal de coll, potser servirà. Ostres! Però la motxilla és a baix, dins del cotxe! Anem a buscar-la, Paula? -va preguntar en Fèlix.
- Però... hi ha els destructors, com ens ho farem? - va preguntar la Paula neguitosa i preocupada.
- Ja ho tinc!- exclamà en Jeroni - primer em trauré el jersei perquè no em vegin, i després faré soroll cap a la banda contrària d'on són ells. Mentrestant vosaltres anireu a buscar l'aigua. Paula, tu aniràs a agafar l'ampolla i tu, Fèlix vigilaràs si vénen, d'acord?
- D'acord... - va contestar en Fèlix, no gaire segur de la seva resposta.
Primer en Jeroni va baixar per les escales del fons i va fer un soroll movent els cd's del final de la sala . Seguidament, i amb molt de compte, van baixar els dos nens per les escales principals en la immensa i profunda foscor, dirigint-se cap al mini. En Fèlix es va quedar a peu d'escala vigilant per si els dolents tornaven. La Paula en arribar al cotxe va obrir la porta davantera i va agafar les motxilles. Al tancar la porta, un enèrgic corrent d'aire provocà que aquesta es tanqués fent un gran terrabastall.
Els destructors, de seguida varen sentir el soroll i es van dirigir cap a l'Smart, on es trobava la Paula paralitzada...
|
|
|
