18. EXT/DIA PATI DE L'ESCOLA
OFF TIMBRE DEL PATI
MARTA
Què vas somiar?
CARLA
Vaig somiar el que ha passat avui al matí. Que estrany!
La Marina s'apropa a la Marta i a la Carla.
Marina, 12 anys, amiga de la Marta i de la Carla. Una noia rossa i prima, una mica presumida.
MARINA
(dirigint-se a la Carla)
En Roger diu que et troba una mica trista i jo li he explicat que has estat 5 dies perduda a la Mola.
OFF TIMBRE D'ENTRAR A LA CLASSE
19. INT/DIA CLASSE DE 6è. ESCOLA FRANCESC TRABAL
En Roger i la Carla es creuen les mirades. Ell li somriu, cercant complicitat. Ella es torna una mica vermella.
TILDA
(dirigint-se a tots els nois i noies i mostrant un casc d'espeleòleg)
Observeu amb atenció aquest objecte poc corrent que ens ha portat en Roger. A veure si algú de vosaltres sap què és.
En Raül aixeca la mà. Té 11 anys, és un dels més petits de la classe i és molt amic d'en Rafa. Li agrada molt l'espeleologia.
TILDA
(dirigint-se a en Raül)
Digues, Raül.
RAÜL
(amb posat satisfet)
Un casc d'espeleòleg!
TILDA
Molt bé, noi!
TILDA
(dirigint-se a en Roger)
Roger, pots mostrar als companys com es posa?
En Roger es posa el casc i tots els nois i noies el miren bocabadats. La Carla té una sensació estranya i tanca els ulls. Té fred i li fa la impressió que es troba dins d'una cova fosca, on ressona la seva pròpia veu quan crida demanant ajuda.
CARLA
(plorant)
No, sisplau, no vull tornar a la cova! A la cova no, no...
Els nois i noies de la classe fan l'intent d'anar a tranquil·litzar la Carla. La Tilda els convida a tornar al seu lloc. Agafa la Carla per les espatlles i la consola.
ROGER
(dirigint-se a la Tilda)
Tilda, m'agradaria poder parlar amb la Carla, crec que la puc ajudar a perdre aquesta por. Conec força bé la Mola i alguns dels seus avencs. Amb el pare hi anem molt sovint.
TILDA
Em sembla una bona idea, si la Carla no hi té inconvenient.
El Roger mira la Carla esperant resposta.
CARLA
(fent sí amb al cap)
Si m'ajudes... És clar que sí!
En Raül, la Marta, la Marina i en Rafa també s'apunten a ajudar la Carla.
OFF TIMBRE DE FI DE LA CLASSE
20. EXT/DIA CARRER DE L'ESCOLA
Els companys de la Carla es troben a la sortida de l'escola i parlen de què poden fer per ajudar la Carla.
ROGER
(dirigint-se a tot el grup)
Crec que hauríem d'anar a la Mola el proper dissabte. Allà, sobre el terreny, podrem trobar pistes que ens poden ajudar a esbrinar què li va passar a la Carla. El meu pare ens hi podrà ajudar.
CARLA
El meu pare segur que també hi vindrà.
MARTA
On ens podríem trobar? I a quina hora?
RAFA
Si us va bé, ens podríem trobar a la plaça del Mercat, a les 9 del matí, davant de la porta de l'Escola Industrial.
MARINA
Ens hem d'emportar lots i cordes?
RAüL
Tothom que porti tot allò que sigui útil.
FN (fos a negre)
21. EXT/DIA PLAÇA DEL MERCAT DAVANT DE L'ESCOLA INDUSTRIAL
El dissabte a les 9 en punt tota la colla es troba al lloc acordat. Hi són tots i, a més a més, en Joan, el germà de la Carla, que no s'ho ha volgut perdre.
MANEL
Vinga, nois i noies, que se'ns fa tard. Marxem!
FN
22. EXT/DIA APARCAMENT DE LA MOLA
Els investigadors es repleguen de nou i comencen l'ascens cap al lloc on la Carla va començar la seva aventura.
A mig camí es desvien un xic cap a la font Flàvia i es disposen a esmorzar. El pare de la Carla treu el diari de la motxilla.
23. EXT/DIA PARATGE DE LA FONT FLÀVIA
MANEL
Ostres, noi, per fi han trobat les pistes del robatori de la Joieria SOYAF! Es creu que són una colla de lladres experts i perillosos que ja han fet altres robatoris pel Vallès i que no se sap on guarden el botí.
Altra vegada la Carla torna a sentir pànic i la mateixa sensació de por.
ROGER
(molt afectuós)
No tinguis por, Carla, ningú no et farà res. Estem tots amb tu i no et deixarem sola.
MANEL
(agafa la Carla per les espatlles dolçament)
Carla, confia en mi. T'estimo i vull que tornis a ser feliç. Quan recordis què et va passar, et marxarà la por que tens. Si et ve a la memòria algun detall, per petit que sigui, digues-me'l, sents?
La Carla fa que sí amb el cap. Respira excitada i torna a sentir la mateixa angoixa de sempre. Aquesta vegada, però, es desmaia als braços del seu pare.
24. EXT/DIA BOSC DE SANT LLORENÇ
La Carla camina amb en Roger i en Joan. La resta de la colla va més enrere. Un matoll de boix grèvol els crida l'atenció perquè hi veuen una cosa que brilla. S'hi acosten i descobreixen un braçalet d'or i, al darrere, una obertura.
25. INT/DIA DINS LA COVA
Hi entren ajupits. Segueixen per una galeria que els porta a un avenc més gran. Davant seu, una pila de caixes de plàstic emmagatzemades.
ROGER
Què punyetes és, això?
JOAN
(esporuguit)
Pare, tinc por. (Agafa la mà del pare)
CARLA
És el botí dels lladres! Us ho dic de debò, ho sé segur!
Senten veus al costat contrari d'on han entrat.
OFF QUATRE HOMES
Va hòstia, tios! Agafem el botí i fotem el camp d'una punyetera vegada, que encara ens emmerdarem!
La poli ens segueix les passes. Maleïts siguin, aquests toca-nassos de la bòfia!
Tot anava massa bé fins que aquella mocosa va aparèixer, de no sé on, i ens va veure. Segur que ho ha xerrat!
Ja us ho deia jo que no la deixéssim escapar. Que no n'hi havia prou de lligar-la i clavar-li un mastegot, però sou una colla de babaus i quan vam tornar ja no hi era! S'havia escapat.
És clar, i ara és culpa nostra, oi? Mai no és culpa teva!
26. EXT/DIA BOSC DE SANT LLORENÇ
MANEL
(dolçament i una mica preocupat)
Carla, Carla, desperta't! Au va, dona, que no passa res!
JOAN
(una mica nerviós)
Eo! Carla, obre els ulls d'una vegada, que ens estàs espantant!
ROGER
(acaronant-la)
Vinga, Carla, que hem de continuar, fes un esforç!
La Carla per fi obre els ulls. Beu aigua i es mira la colla... somriu i tots riuen. Continuen pujant muntanya amunt.
Davant d'ells un matoll de boix grèvol els crida l'atenció perquè hi veuen una cosa que brilla. S'hi acosten i descobreixen un braçalet d'or i, al darrere, una obertura. La Carla sap que allò que ve a continuació ja ho ha viscut. Ha tornat a tenir un somni premonitori.
27.INT/DIA DINS LA COVA
Hi entren ajupits. Segueixen per una galeria que els porta a un avenc més gran. Davant seu, una pila de caixes de plàstic emmagatzemades.
ROGER
Què punyetes és, això?
JOAN
(esporuguit)
Pare, tinc por. (Agafa la mà del pare)
CARLA
És el botí dels lladres! Us ho dic de debò, ho sé segur!
Senten veus al costat contrari d'on han entrat.
OFF QUATRE HOMES
Va hòstia, tios! Agafem el botí i fotem el camp d'una punyetera vegada, que encara ens emmerdarem!
La poli ens segueix les passes. Maleïts siguin, aquests toca-nassos de la bòfia!
Tot anava massa bé fins que aquella mocosa va aparèixer, de no sé on, i ens va veure. Segur que ho ha xerrat!
Ja us ho deia jo que no la deixéssim escapar. Que no n'hi havia prou de lligar-la i clavar-li un mastegot, però sou una colla de babaus i quan vam tornar ja no hi era! S'havia escapat.
És clar, i ara és culpa nostra, oi? Mai no és culpa teva!
MANEL i PARE D'EN ROGER
(posant-se el dit índex davant dels llavis)
Xisst, Xisst.
Tots i totes es queden esgarrifats i immòbils.
La Carla comença a entendre el que li havia passat. Li ve una imatge al cap.
FN
28. INT/NIT DINS D'UN AVENC
La Carla s'arrossega per terra dins una galeria fosca i humida. El trau que s'ha fet al cap li fa mal. No sap com ha arribat allí i busca desesperadament la sortida. Sent unes veus humanes per algun lloc d'allà dins. S'hi acosta per demanar ajuda. Arriba a una gruta on quatre homes aboquen sacs de joies dins d'unes caixes de plàstic. Riuen i beuen d'una ampolla. Veuen una noia i queden bocabadats.
HOME
Què hi fot aquesta, aquí? D'on ha sortit?
La Carla sent un calfred. Sap que aquells homes no l'ajudaran.
No sabem si us poden ser útils, però a nosaltres ens han quedat molts dubtes per resoldre. Aquí en teniu uns quants, per si us poden ajudar a seguir el fil
Què més li va passar a la Carla dins la cova?
Com és va poder escapar?
Què farà la colla ara que ha descobert l'amagatall del botí dels lladres?
Què pot ser la llum verda? Un senyal que es fan els lladres? Uns focus de la policia...?
S'enamoraran, la Carla i en Roger?
...
Sort i que us ho passeu tan bé com nosaltres.
