|
Eren tots al mig de la sala quan de cop i volta la Paula va sentir un soroll molt fort.
- Calleu! - va dir la Paula en veu baixa.
- Què passa? - preguntà en Fèlix tot esverat.
- No ho sé però he sentit un soroll estrany - contestà la Paula.
El Gat Garfield que estava dormint tranquil·lament, com sempre, va aixecar l'orella dreta. Els Dàlmates van començar a bordar i van sortir disparats. Tots els personatges van seguir menys la Bruixa Blanca que es va quedar mirant la seva bola màgica. Dins hi veia una dona i un home. La Paula se'n adonava que la Bruixa no era amb el grup i tornà enrere.
- Per què no has vingut amb nosaltres? - li preguntà la Paula.
- Perquè volia veure on eren aquests dos membres de l'Organització secreta- contestà la Bruixa.
La Paula molt emocionada interrogà la Bruixa:
- Ho saps?
- Només sé que són en un lloc molt fosc i estret, com una mena de
passadís secret - contestà la Bruixa Blanca.
Mentrestant es van escoltar sorolls de tots els personatges que eren per dins la
biblioteca buscant a l'home i la dona. L'Astèrix i l'Obèlix s'estaven barallant, com sempre, per a prendre una poció màgica i ser més forts i així trobar als dolents. L'Obèlix va caure al terra i del cop tan fort que es va donar, es va obrir un forat als seus peus. Era una porta que estava camuflada al terra.
|
|
La Paula i la Bruixa van anar corrents a veure què passa. Van veure aquell forat i van dir les dues al mateix temps:
- És aquí!
Tothom va a mirar el forat. Es va fer un silenci sepulcral.
- La Bruixa ha vist a la seva bola que l'home i la dona eren en un lloc estret i fosc. Deu ser aquí- digué la Paula quasi sense respirar.
En Harry Potter va dir unes paraules màgiques que no va entendre ningú i aquell forat quedà tot il·luminat. Es veien unes escales que van començar a baixar tots i al final del passadís es veia una llum. S'adonaren que eren dins l'Abacus. El passadís va travessar el carrer de les Tres Creus.
- Mireu! - digué en Fèlix- Són davant les prestatgeries dels llibres d'història. Ens hem d'afanyar abans no en facin alguna de grossa. Anem!
Quan van arribar, van veure tot de llibres al terra. Aparentment semblava que no estiguessin malmesos. La Caputxeta vermella va obrir un llibre titulat “ El molí d'en Torrella” i va veure que totes les pàgines estaven en blanc. Fein el mateix amb els altres llibres.
-Oh!- fan tots els personatges quan van veure aquell desastre- Tot s'ha esborrat
- Tornem a la Biblioteca!- va dir una veu tota estranya- He sentit dir que havien d'acabar la feina.
- Qui parla?- preguntà la Gallina Marcelina.
- Sóc en Jeroni, el fantasma del Vapor Badia.
- Com sabem que ets un fantasma? - va dir la Pipi Calzaslargas - Escriu el teu nom a la paret i fes una senyal per saber que és veritat.
|
|
De sobte van aparèixer unes lletrotes grans, mal fetes i negres a la paret. Hi posava Jeroni.
- Ostres! Si! És el fantasma del Vapor Badia, el Jeroni, un antic treballador de la fàbrica- va dir en Fèlix- jo he vist aquestes lletres abans dins els llibres, quan ha començat la tempesta.
Van decidir fer cas al Jeroni i es van dirigir tots altra vegada cap al passadís
fosc i estret. En Fèlix i la Paula eren els capdavanters del grup. En aquell precís
moment es va veure una gran il·luminació dins la sala de la botiga seguida d'un gran terrabastall, era un tro.
- Quina por! Jo vull tornar al meu llibre! Jo vull tornar a casa! Socors!-
van dir diferents veus- Mama! Mareta meva!
- Només és un tro. No us cagueu de por ara, tenim molta feina a fer. Si no ens afanyem aquesta gent de l'Organització secreta ens hauran destruït tota la nostra història i això no ho podem permetre. Un poble sense història no és res- digué en Jeroni.
Van començar a pujar les escales i quan els primers, el Fèlix i la Paula, eren a punt d'arribar a dalt, la porta es tancà de cop.
- Ens han tancat aquí dins! Ja no podrem sortir mai més!- va dir el Jorobado de Nôtre Dame.
- Tranquils, no passa res, ara obrirem!- digué la Paula- a la de tres, fem força, d'acord Fèlix?
- D'acord!- contestà en Fèlix
- A la una, a les dues i a les ...tres! -cridà la Paula.
Res, la porta no es va obrir. Es van començar a posar tots nerviosos. En Quixot va oferir la seva llança per a fer palanca però no hi havia manera, la porta estava ben tancada.
|
