El Fèlix i la Paula es van amagar al lavabo. La Paula s'estava pixant -no pas de riure, és clar- i el Fèlix també. Quan la Paula va acabar li va dir al Fèlix:
- Ja has acabat?
- No.
- Afanya't, que no podem perdre temps.
- I tu, ja estàs?
- Ostres, quina pudor!
El Fèlix va tirar de la cadena i tots dos van sortir del lavabo. Havien entrat al lavabo de les noies i ell es va posar una mica vermell. Però de seguida va pensar:
- Al cap i a la fi, què més dóna?
En sortir es van tornar a trobar amb el fantasma Jeroni i els va tornar a demanar ajuda per evitar que uns intrusos destruissin el passat. Li van preguntar:
- Jeroni, però per què volen destruir-lo?
- Perquè ningú recordi el passat, per oblidar-ho tot. Penseu en vosaltres, potser oblidareu totes les coses que heu après a l'escola... fins i tot les taules de multiplicar!
- Això és terrible! - van respondre ells dos.
- Doncs vinga, no perdem temps i anem a enxampar aquests intrusos - va dir el Fèlix.
Just en aquell moment, es van sentir unes veus:
- Ja, ja, ja, ja!, ha arribat la nostra hora.
- No ens feu pas por, intrusos- va dir la Paula.
Però, què podien fer?
El fantasma Jeroni els va dir que per fer fora els intrusos necessitaven l'ajuda de molts personatges, com més millor. Aleshores ells dos van agafar paper i llapis i van començar a escriure una llista:
La Ventafocs, la Caputxeta Vermella, l'Aladí, la Blancaneus, els Tres Porquets, l'Astèrix i Obèlix, el Gat Garfield, el Bambi i el Tambor, els Set Nans, les Tres Bessones, el Harry Potter, l'Alícia del país de les meravelles, Don Quixot i Sancho Panza, Winnie de Pooh, l'Hèrcules, el Batman, la Gallina Marcelina, el Jorobado de Notre Dâme, la Mulan, La Sirenita, el Piolín, el Mickey Mouse, 101 Dàlmates, els Aristogatos, el Rei León, el Teo, la Pipi Calzaslargas, els protagonistes del Zoo d'en Pitus, la Bruixa Blanca, Shrek, Tom i Jerry, la Tina Superbruixa, etc., etc., etc.
Un cop van acabar aquesta inacabable llista, el Jeroni també els va dir que, per aconseguir l'ajuda de tots aquests personatges, primer els havien de localitzar dins la biblioteca i després despertar-los de dins els llibres on dormien tot dient unes paraules màgiques.
La Paula va pensar que la missió que havien de fer era gairebé impossible i va estar a punt d'abandonar i marxar. Però el Fèlix la va animar:
- Tu tranquil·la, que jo no em separaré de tu. Si hem començat aquesta aventura junts, l'hem d'acabar junts.
- Tens raó- va respondre-li la Paula -.
Finalment, va decidir quedar-se i seguir amb la seva missió.
Al cap d'uns segons, al Fèlix li va sonar el mòbil. Era el seu pare, que volia saber on era a aquelles hores. Però es va adonar que la veu que li parlava no era la del seu pare. Qui podia ser?
Uns minuts després li va tornar a sonar el mòbil, però no va contestar.
Eren les onze de la nit i encara no havien començat a buscar cap personatge de la llista.
- Vinga, Fèlix- va dir la Paula, desesperada- no podem perdre temps.
De sobte va sonar un tro esgarrifós i un vent amb molta força va obrir la finestra:
- Aaaaaaaaaaah!- van cridar tots dos.
- Què ha sigut això?- va preguntar la Paula amagant-se darrera el Fèlix.
- Ni ho sé ni m'importa. Posem-nos a buscar els personatges, tal com ens ha dit el fantasma Jeroni.
- Mira, Fèlix, he trobat el conte de la Ventafocs! Hem de dir les paraules màgiques:
- Abracadabra, pota de cabra!
Tot d'una, la Ventafocs va aparèixer enmig de la biblioteca. Després van buscar el llibre de la Caputxeta Vermella, el van obrir, van dir les paraules màgiques i la Caputxeta també va aparèixer enmig de la biblioteca.
I així, van seguir buscant tots els personatges que havien escrit en aquella llista. La tempesta no parava i de tant en tant se sentia un tro esgarrifós.
Quan van sonar les dotze de la nit en el campanar més proper, el Fèlix i la Paula ja tenien tots els personatges preparats per ajudar-los en aquella missió. Segur que no seria fàcil.
