|
El crit provenia del magatzem. En Jeroni i en Fèlix s'hi van dirigir a tota velocitat. Allà, no hi havia ningú.
-On és, la Paula? -preguntar en Fèlix.
-Segurament se l'han emportat a la sala infantil -comentà en Jeroni.
-Doncs anem-hi! -digué en Fèlix decidit.
Van baixar del magatzem: van anar cap a la sala.
Allà van sentir un soroll que venia de la sala infantil.
Es van amagar darrere d'una prestatgeria i van sentir unes veus. Un home va dir que havien de fer servir a la Paula com a hostatge. Però una altra veu, ara de dona, digué que era millor continuar buscant el rellotge i deixar-la estar. Al final de discutir decidiren donar un somnífer a la Paula i continuar buscant el rellotge.
-Hem de rescatar a la Paula! -Digué en Fèlix.
-Esperem que se'n vagin -va contestar en Jeroni.
Més tard, van marxar. En Fèlix i en Jeroni van anar cap on era la Paula.
-Paula, desperta't! -va dir en Fèlix.
-Està adormida com un tronc -va dir en Jeroni.
-Doncs, marxem. No crec que la vinguin a buscar -va dir Fèlix.
Van anar a buscar el rellotge de sorra. Van buscar a dalt, a baix, a la cafeteria... no van trobar res.
-No hi ha res! -va exclamar en Fèlix.
-Anem al lavabo, si us plau.
Quan es van rentar les mans, en Jeroni va fer un moviment brusc i el mirall va caure. Per sort, en Fèlix va poder agafar el mirall.
-Caram, una porta! -va dir.
-Una porta darrere un mirall? Que estrany! -va respondre en Jeroni.
-Entrem-hi! -va dir en Fèlix.
Van obrir la porta i...
-OOOH! Quines escales més fosques, a veure si vindrà l'Home del Sac i... -va dir tremolós en Fèlix.
-No diguis bestieses! Anem-hi -va dir en Jeroni.
En Fèlix i en Jeroni van baixar per les escales que semblaven que no s'acabarien mai, però al final van anar a parar a un llarg passadís.
-Fèlix, tu vés per l'esquerra, que jo aniré per la dreta -va dir en Jeroni.
En Fèlix, mentre buscava el rellotge, va caure per un forat fins a arribar a una gran sala, on hi havia els dos avis d'abans.
|
|
-Bé, ja tenim el rellotge -va dir un dels avis.
-Espera! Crec que he sentit algú...
-Que està sentint la nostra conversa -va dir un dels avis.
En Fèlix estava molt espantat, mentre s'amagava darrere d'un armari.
Els dos avis s'apropaven cada cop més on hi havia en Fèlix.
En Fèlix estava molt espantat, quan, de cop, ja tenia els avis davant seu. De sobte, ho va començar a veure tot borrós fins que va caure a terra desmaiat. L'última imatge que va veure va ser els dos avis donant-li un somnífer.
Els avis el van dur al lloc on era la Paula, allà s'estaven tots dos adormits.
Quan es van llevar, van trobar la Paula.
Els avis van agafar en Fèlix i la Paula, els van ficar en un sac i els van portar al soterrani.
|
|
|
|
En Fèlix exageradament va dir:
-Morirem pels nostres propis avis.
Aleshores els van tancar al soterrani amb pany i clau.
Els avis van dir:
-La clau és una moneda d'or que està amagada en algun prestatge de la biblioteca.
Va venir en Jeroni i els va dir:
-Què hi feu aquí? Per què sou aquí?
-Els nostres propis avis ens han tancat aquí, només podem sortir amb una clau que està amagada en un dels prestatges de la biblioteca.
En Jeroni va dir:
-De seguida vinc; ho notaré perquè sóc al·lèrgic a l'or.
|
|
En Jeroni va anar passejant amunt i avall pel costat de cada prestatge. Després d'estar una hora voltant, no va notar res. En Jeroni va anar a dir a la Paula i en Fèlix que no trobava la clau.
-L'has buscat bé, cap de suro? -va dir la Paula.
-És clar que sí! -va dir en Jeroni.
-Ei, nois, no discutiu, que això és molt seriós -va dir en Fèlix.
-D'acord, està bé -van dir en Jeroni i la Paula.
Al cap d'una estona en Jeroni va començar a esternudar.
-Què et passa, Jeroni? -va preguntar en Fèlix.
En Jeroni esternudant li va dir que l'or li provocava esternuts.
-Això és perfecte -va dir emocionada la Paula.
-Què dius tu, ara? Que no veus que ho està passant malament? -va dir en Fèlix enfadat.
-Què no ho entens? Això vol dir que la clau és a prop -va protestar la Paula.
En sentir això, en Jeroni es dirigí al prestatge més proper i va trobar un
llibre on, dins, hi havia la clau. Tot seguit, la Paula va obrir la porta
|
|
|
|
i van sortir d'allà. Tot estava molt fosc.
-Mira, l'home del sac! -va cridar en Fèlix.
-No és l'home del sac, cap de suro! -va dir la Paula.
-Ens hem d'amagar -va dir en Jeroni estressat.
Tots tres van fer veure que estaven adormits, i quan el vell se'n va anar els tres van sortir d'aquella mena de presó.
Però no es van adonar que aquella porta duia cap al magatzem on treballaven els seus avis, on hi havia els mafiosos reunits per guardar el rellotge de sorra en una capsa. Van sentir la contrasenya de la capsa, que eren uns nombres. En Jeroni els va donar una poció per beure-se-la i fer-se transparents i així ho van fer i els va funcionar. Van seguir els mafiosos sense fer cap soroll per un passadís fosc i amb escales amb forma de cargol.
I de sobte els va caure el got de la poció i tots els mafiosos es van girar, però no van veure res. Els nens i en Jeroni van sospitar, perquè en aquells moments es pensaven que els descobririen, però, és clar, com que s'havien pres la poció...
En Fèlix, la Paula i en Jeroni estaven seguint els mafiosos fins a trobar la capsa forta.
Tots els mafiosos se'n van anar i ells es van tornar visibles.
|
|
|
|
Els nombres eren 39678. Ho van fer tot correcte i quan tenien el rellotge de sorra i els diners, els van donar al Jeroni.
En Jeroni va ser lliure i es va posar molt content. Els nens van sortir de la biblioteca i van tornar a fer vida normal. Però hi havia una cosa diferent, ara anaven cada tarda a veure en Jeroni.
En Jeroni els explicava històries de quan ell era jove.
|
|
