|
Els Portals de la màquina del temps
|
|
|
|
|
|
CAPÍTOL 2: PRIMER PORTAL DE LA MÀQUINA DEL TEMPS
|
El dissabte, havent dinat, van anar tots cap a casa d’en Roger. La Sílvia i la Gemma havien quedat de trobar-se al Racó del Campanar. Quan es van trobar van decidir d’anar a buscar la Nàdia i l’Oleguer: segur que ells també podrien ajudar a esbrinar l’origen de la famosa moneda. Com que ells no estaven al cas de la troballa, mentre anaven cap casa del Roger, la Sílvia i la Gemma els ho van explicar tot. A ells també els va picar la curiositat i tots plegats van acabar de fer el camí.
Van anar tots a l’habitació d’en Roger, allà podrien parlar i fer els seus plans tranquil·lament i sense interrupcions perquè havien dit als pares que havien de fer un treball de grup per a l’escola.
Un cop allà van tornar a mirar-se la moneda i a pensar com podrien esbrinar-ne l’origen.
L’Oleguer se la mirava molt atentament perquè, malgrat que les marques no es veien clarament, va dir que li semblava que havia vist aquell dibuix o un de molt semblant en algun lloc.
—Crec que el primer que hauríem de fer és anar al museu d’història, allà segur que ens ho podrien aclarir —va dir la Gemma.
—Abans d’anar enlloc, per què no investiguem per Internet? —va dir en Roger.
Tots hi van estar d’acord i així ho van fer.
Van començar buscant informació sobre els orígens de Sabadell. No n’hi havia gaire, però van saber que els primers assentaments de la comarca del Vallès són de fa 7.000 anys, quan s’hi van establir les primeres comunitats d’agricultors i ramaders, a la zona de Can Roqueta.
Més tard, a partir del segle I aC van anar apareixent els primers assentaments romans, alguns sobre antics assentaments ibèrics, com el de la Salut.
—Justament on has trobat la moneda —va dir la Gemma.
Van decidir de continuar investigant pel seu compte. Si no se’n sortien sempre podien anar al museu a demanar ajuda, però de moment estaven molt engrescats i ho volien fer pel seu compte.
—Per què no tornem a la Salut? —va suggerir la Nàdia—. Potser hi trobarem més coses…
Bona idea! —van dir tots a l’hora.
Van agafar les bicicletes i van anar cap a la Salut.
Els pares d’en Roger es van estranyar molt de veure’ls sortir tan fuetejats. En Roger els va dir que necessitaven anar a la Biblioteca i que tornarien al cap d’una estona. Els pares es van quedar tranquils i contents de veure com n’estaven d’engrescats amb aquest treball de l’escola.
Un cop allà, la Sílvia els va portar directament al lloc on havia trobat la moneda. Van tornar a fer el forat, però no van trobar res més. Ho van tapar tot i van tornar cap a casa abans que es fes fosc, perquè s’havia fet una mica tard. Pel camí van quedar que es tornarien a trobar l’endemà al matí per continuar amb la investigació.
El diumenge, a primera hora, tots van anar cap a casa d’en Roger. Els pares havien marxat i no tornarien fins a l’hora de dinar, així que tenien tot el matí per treballar sense interrupcions.
—Potser us semblarà una bestiesa, però si poguéssim construir una màquina del temps i viatjar a l’època dels romans podríem esbrinar el que volem saber de la moneda. I estem en el lloc adequat, perquè el Roger és un as construint enginys —va dir la Gemma.
—Quina bestiesa! —va dir la Sílvia—. Això és ciència ficció i estem al món real!
—A mi no em sembla cap bestiesa, ho podríem intentar. A mi se m’acuden moltes idees per fer-ho —va dir en Roger.
—Potser la moneda no és romana. També podria ser màgica i si trobéssim el lloc adequat, ella mateixa ens podria transportar en el temps.
Tots van esclatar a riure i van dir:
-Estàs obsessionat amb les cartes del Màgic!
|
|
Però en el fons, tots volien trobar la manera de continuar amb la investigació, així que van començar a construir la màquina. Van pujar a les golfes per veure què podien trobar.
Com a base van trobar un WC que havia quedat després de les reformes de casa, al qual van adaptar una sofisticada maquinària que havia construït en Roger.
Van pujar-hi tots, però allò no es movia
L'Oleguer va buscar aquella carta que li semblava que tenia un dibuix semblant al de la moneda. A la carta hi deia "Portal del tiempo".
|
|
|
|
La va posar a dins de la màquina amb la moneda a sobre.
De sobte la màquina va començar a tremolar. Van córrer tots a posar-s’hi a dins i va parèixer, en forma d’holograma, un complicat sudoku.
Estaven totalment paralitzats per la sorpresa. La Nàdia va començar a posar números en els requadres del sudoku i en acabar la màquina es va enlairar fent voltes sobre si mateixa amb una velocitat d'espant.
|
|
|
|
|
|
Va aparèixer una llum enlluernadora i quan van poder tornar a obrir els ulls es van trobar en un lloc fosc i pudent. Quan els ulls es van acostumar a la foscor van veure que estaven en una quadra de porcs.
Estaven sorpresos i morts de por. Amb molta cura, per no espantar els animals, van sortir de la quadra.
|
|
Abans, l’Oleguer va agafar la carta i la moneda, estava convençut que eren les responsables d’aquell fenomen que acabaven de viure.
Un cop al carrer van quedar bocabadats. Allò no tenia res a veure amb el que ells coneixien.
De sobte van notar una presència, es van ajupir intentant amagar-se i van (gent)veure un home vestit amb una faldilla vermella i unes sandàlies lligades fins al genoll.
|
|
|
El seu tronc estava cobert per una armadura i al cap portava un casc amb una crinera. De la cintura penjava una espasa i a la mà esquerra portava un escut.
Es van mirar morts de por: era evident que havien viatjat en el temps.
De sobte a la Sílvia li va venir un pensament… el seu aniversari. Aquest any seria ben diferent.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
