Se'n va anar la llum i amb el reflex d'un llamp els va aparèixer la figura del fantasma del Jeroni que portava a la mà una fotografia antiga de la Salut i el Jordi, dos treballadors que estaven davant de la xemeneia de l'antic Vapor Badia.
Fèlix, això no és normal- digué la Paula.- Vull tornar a casa, Fèlix
Hem de descobrir qui és- digué el Fèlix
Segur que és el Jeroni- respongué la Paula
El Jeroni va fer un gest amb el cap per dir que sí que era ell.
Qui són aquests de la foto?- va preguntar el Fèlix
Què n'hem de fer, Jeroni?- va exclamar la Paula
Abans que el Jeroni els pogués contestar, un tro va fer ressonar tota la biblioteca. La Paula i el Fèlix, tremolant de por, es van girar mentre en Jeroni desapareixia.
“Bzzzzzzt” Es va sentir des de la porta de baix
Però... què ha estat aquest soroll?
Haurà estat el vent- va dir en Fèlix sense donar-li molta importància.
Els nens no sabien que el Jeroni ja no hi era i quan es van dirigir cap a ell...
Jeroni...
Els nens es van quedar immobilitzats.
Ooooon s'ha ficat en Jeroni? Fa uns instants era aquí
Potser ha agafat la capa d'en Harry Potter i s'ha tornat invisible- va imaginar-se en Fèlix.
La capa no li fa cap falta, és un fantasma i pot desaparèixer quan li doni la gana
D'acord, d'acord, senyora set-ciències, però no em tallis el rotllo mai més!!!
Buscant el Jeroni es van repenjar en un prestatge que va grinyolar i va fer obrir una rajola del terra. La van treure i es van abocar per veure què hi havia. Només van tenir temps de veure el rellotge de la biblioteca que marcava les nou i cinc i un estrany rellotge de sorra que començava a comptar un temps diferent, i llavors van caure al pis de sota.
Aaaaaahhhhh!!!!!
On som?
Sembla el magatzem del vaixell del capità Garfi...
Un altre cop amb les teves imaginacions!
El magatzem era fosc i tot ple de capses plenes de teles i fils. La Paula va veure una porta i va dir:
Una porta!! Anem a veure on condueix!
Darrera de la porta van veure un calendari de l'any 1957!, i també van veure molta gent treballant. Tota aquella gentada portava una roba molt antiga, una bata blava i uns pantalons grisos molt gastats.
On hem anat a parar?- exclamà la Paula estranyada.
No ho sé, em sembla que és una fàbrica.
En Fèlix i la Paula es van quedar un moment en silenci.
I si els preguntem a alguna d'aquestes persones on ens trobem?- va dir en Fèlix
Sí, millor que sí- respongué la Paula.
Perdoni, senyor, on estem?
Ei, senyor, ens escolta?- va preguntar la Paula
Es van adonar de que ningú no els escoltava. Llavors la Paula va relliscar amb un tros de roba que hi havia al terra i, per no caure, va voler agafar-se de la mà d'aquell senyor; però la mà li va traspassar!!!
Va, que t'ajudo a aixecar-te- va dir en Fèlix
Deixa'm, ja m'aixeco tota sola!
Com sou les dones!
Ei, aquella cara em sona...
És clar! És en Jeroni de jove!
I aquells dos són l'home i la dona que sortien a la foto que ens ha ensenyat el fantasma, vull dir en Jeroni!
És veritat!
Ells van sentir que aquell home i aquella dona, que eren els que sortien a la foto que el Jeroni els havia ensenyat, estaven preparant una gran estafa. Aquells dos treballadors havien decidit preparar-li a l'amo de la fàbrica un viatge de negocis a Buenos Aires, Argentina, per poder treure-se'l de sobre i així poder portar a terme una gran estafa:
Bé! Ja podem ser els amos de la fàbrica!- digué en Jordi
Tens raó, ja ho hem aconseguit!- respongué la Salut.
Us he enxampat, males peces!! Sabia que tramàveu alguna cosa!- va exclamar en Jeroni
I ara què fem amb aquest?- digué la Salut.
En Jordi li digué a la Salut a cau d'orella:
Podem subornar-lo
Sí que són bèsties aquests dos!!- digué la Paula
Llavors en Fèlix digué:
Ufff!!! Encara sort que no el volen matar...
Jeroni, si calles i no dius res a l'amo- digué la Salut- et donarem un milió de pessetes
La Paula digué enfadada:
Són més que males peces! Són uns lladregots!
Això no ho acceptaré mai! Li diré a l'amo!- exclamà en Jeroni.
Llavors l'home i la dona li van dir a en Jeroni:
Com diguis alguna cosa que saps que ens pot perjudicar, et jurem que acabarem amb la teva vida.
En Fèlix i la Paula es van quedar uns instants en blanc; després de reaccionar, la Paula va dir amb un to que expressava el seu estat de nervis:
No! Si us plau... senyor... no el mati!
En Fèlix li va recordar a la Paula que per a les persones del passat, ells dos eren com fantasmes, és a dir, no els podien veure ni sentir.
En aquell moment la Paula va recordar que quan havien entrat al passat a través del magatzem, havien vist un rellotge de sorra, i li digué a en Fèlix:
Fèlix, Fèlix, se'ns acaba el temps!
Com que se'ns acaba el temps?
No te'n recordes que abans d'entrar al passat vam veure un rellotge de sorra?
Ostres!! És veritat
Cal saber si realment maten o no a en Jeroni
Però era massa tard, el temps ja s'havia esgotat, i eren un altre cop a la biblioteca.
En Fèlix es va mirar el seu rellotge intrigat, el rellotge marcava les nou i cinc.
Paula, no notes res estrany?
Tot és estrany!!!
Paula, el temps s'ha aturat mentre érem al passat, veus?- li digué mentre li mostrava l'hora.
No tindràs el rellotge espatllat o sense piles?
El meu rellotge està bé, ara ja torna a funcionar
És veritat, el temps s'ha aturat mentre érem a la fàbrica
Llavors es va sentir un crit desesperat. Mentre sentien el crit van veure com entraven dos vellets, un home i una dona
Fèlix, la veu que ha fet aquest crit em sona familiar...
I la cara d'aquests dos vellets també...
