|
Els quatre amics van anar cap a la casa. Un cop van haver arribat van trucar a la porta, però amb prou feines sentien passes. Van tornar-ho a intentar, però la porta no s'obria. La Jana els va proposar d'obrir la porta i allotjar-s'hi. I així ho van fer, quan van obrir la porta la senyora de la botiga estava allà. Deia que feia estona que els esperava.
La Jana i els seus amics van deixar una distància prudent amb la senyora.
A l'hora de dormir tot era tranquil, però això era el que els feia patir. Quan es van despertar la senyora no hi era.
Cap a les 11:00 van sortir de la casa. El Pau els va preguntar que si no veien alguna cosa diferent a la d'ahir a la nit. L' Aina, es va aturar i va exclamar:
-El paisatge ha canviat.
-Oh! No! -va exclamar l'Arnau. El que faltava, després d'haver recorregut sorra bellugadissa, fletxes, destrals i un laberint; ara va i se'ns canvia el paisatge, el camí…
-Au va, para de queixar-te no ets l'únic que has compartit històries! -va exclamar la Jana. El millor que podem fer ara, és tranquil·litzar-nos i seguir els mirallets il·luminats de cada margarida.
-Un moment Jana! -va dir l'Aina. Les margarides no són la il·lustració que hi havia a la paret per on hem passat, ni el collaret de la senyora.
- Sí tens raó - afirmà la Jana. El que podríem fer es tocar amb algun objecte llarg cada margarida o el millaret.
El temps va anar passant i passant, no havien esmorzat i tenien una gana…
Fins que el Pau va veure una paret solitària amb dos ulls vermells i una margarida. Com que el Pau estava molt cansat es va arrepenjar i se'l va empassar. Els altres tocaven la roca per poder passar i agafar-lo, però l'esforç era inútil, la roca gairebé no s'havia mogut ni un mil·límetre.
De sobte, l'Arnau va tenir una idea. Si al Pau se l'havia empassat , perquè a ell no?.
Es va arrepenjar a la paret, i havia de passar el que va passar, se'l va xuclar i ara la Jana i l'Aina es quedaven soles.
Les dues van intentar el mateix i també se les va xuclar.
Estaven en una mena de magatzem fosc, silenciós, amb una olor estranya, però com no, l'Arnau va obrir la llanterna i des d'aleshores hi havia una miqueta d'il·luminació.
Gràcies a ell, els quatre amics es van poder reunir.
En un costat del magatzem hi havia unes escales llarguíssimes i en forma de cargol. Un cop van veure-les van decidir pujar-les. Al final de les escales es veia una porta i una mica més amunt, se'n veia una altra. Però, a la última porta s'acabava l'escala.
Els amics van decidir fer dos grups. La Jana i el Pau feien el primer grup i l'Aina i l'Arnau el segon grup.
El primer grup va agafar la primera porta i el segon grup va agafar la segona porta.
Van decidir que primer entraria el primer grup. Van obrir la porta i tot era fosc. De tant en tant, hi havia alguna espelmeta. Quan van arribar al final, estaven en una gran i il·luminada habitació, però no hi havia ni portes, ni mobles, ni finestres…Volien sortir per confirmar que no hi havia res, però la porta es va tancar. Els dos nens es van quedar pensant fins que la Jana va veure una margarida, feta amb fang a la paret.
-Que estrany, una habitació tan solitària amb una margarida de fang- va exclamar la Jana.
Els dos amb força la van empènyer, i una porta secreta es va obrir.
El segon grup estava esperant. Van decidir obrir la segona porta, el seu passadís estava força il·luminat, però la sala era més petita i menys il·luminada. Ells volien continuar i, buscant alguna estructura a la paret, van trobar dos ulls vermells i grans. Van empènyer els dos ulls, i aquesta vegada, una porta secreta es va tornar a obrir.
Els dos grups es van trobar.
La sala on estaven era un mica curiosa, ja que estava plena de margarides i unes flors vermelles amb un punt al mig. La Jana, el Pau, l'Arnau i l'Aina estaven molt espantats ja que en un costat de la sala hi havia un retrat de la senyora. Però bé, no tenien més remei que continuar.
-Un altre cop amb el joc de les portes? -va exclamar el Pau-.
-Sí, però aquest cop és diferent! -va insistir l'Arnau-. Si us fixeu en una de les portes hi ha un ull verd, en l'altra blau, en la de més enllà vermell i en l'altra, el retrat de la senyora de la botiga.
-Sí molt bé, però això què vol dir? -va preguntar l'Aina-.
-Aina, vol dir que és una trampa, el dels ulls, perquè tres ulls i un retrat.. Jo agafaria el retrat, perquè és l'únic.-va confirmar en Pau.
Els quatre van decidir obrir la porta del retrat. Però, en obrir la porta…
|
