El Parc Agrari és un projecte de desenvolupament territorial, que té com objectiu la conservació de l'espai Agroforestal garantint la continuïtat en el terme municipal de l'activitat agrícola i ramadera (sector primari) i fent-la rendible econòmicament.

A més, ofereix una proposta d´oci amb activitats com excursions, jornades verdes, itineraris i educació ambiental.

També s'hi desenvolupa una activitat de recerca agrària que permet fer viable econòmicament cultius vegetals autòctons, com ara la Mongeta del Ganxet, el blat que s'utilitza per a l'elaboració del Pa de Sant Julià, diferents varietats de tomàquets, cigrons i la vinya, entre d'altres.

El 40% de la superfície del Parc Agrari, està ocupada per pinedes de pi blanc.
La resta es divideix entre zones arbrades (pollancredes, alzinars, rouredes, alberedes); àrees de vegetació de ribera, al costat dels torrents; àrees de vegetació agrícola i, finalment, un sector d'erms.

La mitjana anual de precipitació a la zona està situada entre els 600 i els 700 mil·límetres, (litres per metre quadrat i any) el que garanteix la pervivència de les diferents zones boscoses i de vegetació.
Els torrents que creuen el parc, malgrat que tenen un curs sec gairebé sempre, disposen d'una bona humitat edàfica, que permet el creixement d'herbes i arbusts lligats a l'aigua com ara el roure martinenc, la moixera de pastor, el sanguinyol o l'evònim.

El parc és una àrea de cultius de secà, però una part de la seva superfície és de regadiu. Les explotacions agràries fan servir pous propis i gràcies a una inversió municipal es va implantar una xarxa que permet regar fins a 11 hectàrees de terreny.

La xarxa disposa d'una bassa central d'emmagatzematge amb capacitat per a 10 mil metres cúbics d'aigua i canonades secundàries.

Els espais naturals periurbans situats prop de les ciutats, com el Parc Agrari, ajuden a mitigar les causes i els efectes negatius del canvi climàtic: a partir de l'absorció de l'energia solar mitjançant els processos de fotosíntesi i l'evaporació de l'aigua, retenen la humitat, i aporten sensació de frescor i d'ombra.

Com a resultat de la urbanització excessiva, a les ciutats es registren temperatures més elevades que a les zones no urbanitzades: és el fenomen que es coneix com a "illa de calor".
Aquest increment de la temperatura està causat per diversos factors, entre els que destaquen els materials utilitzats en la construcció d'edificis i l'emissió de calor a través de l'ús d'aparells de calefacció i de refrigeració.

Els espais naturals periurbans juguen un paper important en la disminució de la temperatura, i contribueixen al refredament de les ciutats i a la purificació de l'aire.