Camins històrics i ramaders
|
L'any 1999 es va encarregar un estudi sobre els camins ramaders i la resta de viari tradicional i històric del terme municipal de Sabadell a l'Associació d'Amics dels Camins Ramaders, coordinat per Ferran Miralles Sabadell i realitzat per Pere Sala Martí i Arnau Queralt Bassa.
A l'estudi es fa una classificació mixta de caràcter funcional i administratiu (a partir de la titularitat) i que es concreta en:
|
|
Vials de titularitat municipal que comuniquen els nuclis de població entre ells. Són els que es van anomenar camins rals i avui, quan no han esdevingut carretera asfaltada, camins vells.
|
|
Vials d'ús principalment agropecuari que comuniquen els masos entre si i amb la xarxa de camins veïnals o la de carreteres. Molts, per cessió lliure o usucapió, són avui de titularitat municipal. No obstant això, n'hi ha de propietat particular a l'interior de finques privades que poden estar afectats o no per servituds de pas.
|
|
"Las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero. Las vías pecuarias no clasificadas conservan su condición originaria y deberán ser objeto de clasificación con carácter de urgencia." El titular, d'acord amb la Llei de vies pecuàries, és la comunitat autònoma.
|
|
Vials construïts per a l'aprofitament de boscos i pastures de titularitat pública o monts d'utilitat pública. La seva titularitat correspon generalment al DARP, però també pot ser municipal. També hi ha pistes forestals de titularitat privada als boscos privats.
|
|
Vials de titularitat pública o privada, construïts com a elements auxiliars o complementaris de les activitats específiques de llurs titulars. Les vies de servei de titularitat pública són béns de domini públic, però no necessàriment d'ús comú general.
|
La xarxa de camins ramaders i veïnals del terme de Sabadell
|
Entre els camins veïnals que unien Sabadell i els altres nuclis de població avui incorporats al municipi amb els altres nuclis de població trobem:
|
El camí ral de Manresa o camí de Sabadell a Matadepera.
|
Avui majoritàriament desaparegut sota la carretera de Matadepera, excepte en algun petit tram avui llaurat o sota el bosc (ens referim al tram de Ca n'Argelaguet).
|
El camí ral de Sabadell a Terrassa o camí carreter de Terrassa. (És camí ramader)
|
Conegut també com a camí de mas Canals. Forma part de la carrerada que per la riera de les arenes i l'Obac, ateny Rocafort i s'enfila pel bell mig del Lluçanès fins a les muntanyes del Berguedà i el Ripollès.
|
El camí de Santa Perpètua de Mogoda, camí ral de Granollers o camí de Santiga.
|
Se'n conserven alguns trams, dissortadament, sense continuïtat.
|
El camí vell de Polinyà, camí ral de Sabadell a Granollers o via dels vasos Apol·linars (branc vallesà de la via Augusta).
|
Se'n conserva un tros si bé lleugerament encimentat.
|
El camí ral de Sabadell a Sentmenat i Caldes de Montbui o camí de la Salut.
|
Camí engolit en el seu primer tram per la ciutat. Passat el pont de la Salut, l'antic traçat és successivament tallat per les llaçades de la carretera. Del santuari de la Salut cap amunt, el camí ha desaparegut dins el bosc o llaurat.
|
El camí de Sabadell a Castellar.
|
Passa a tocar el molí de l'Amat i la torre del Canonge.
|
El camí de Jonqueres a Castellar o camí ral de Sabadell a Castellar Vell.
|
Discorre planer, des de Jonqueres, per la riba dreta del riu Ripoll.
|
|
Entre els camins veïnals que unien altres nuclis de població entre ells i que discorren pel terme municipal de Sabadell hi ha, entre d'altres, els següents:
|
El camí ral de la Serra o camí de Ripollet a Castellar. (És camí ramader)
|
Ben conservat en força trams. Forma part de la carrerada que, per can Catafau, s'enfila cap a Moià i Alpens fins a les muntanyes de la Molina o de Núria.
|
El camí ral de terrassa a Castellar, Sentmenat i Caldes.
|
Travessa, justet, l'extrem N-W del terme.
|
El camí vell de Sentmenat a Santa Perpètua o camí de can Alzines. (És camí ramader)
|
Aquest camí, toca només tangencialment el terme de Sabadell. A l'indret de ca n'Alzina, discorre just per la partió de terme entre Sabadell i Polinyà. Documentat oralment com a camí ramader tant pel masover de la granja que hi ha sobre les ruïnes de can Mimó com pel masover de can Ferreres, al terme de Polinyà, que fou el darrer ramader del Vallès que pujà el ramat a peu fins el Pirineu.
|
|
Existeix bibliografia contrastada que dóna fe de la condició de carrerada del camí de la serra de la Salut i en l'estudi es varen recollir referències orals a dos camins més: el camí de Ca n'Alzina (camí ral de Santa Perpètua a Sentmenat), que seria un brancal del camí ramader de la serra de la Salut, i el camí de mas Canals (camí ral carreter de Sabadell a Terrassa), que seria un brancal del camí ramader de la riera de les Arenes.
|
|
|