L'historial esportiu de Santiago Esteva (Reus, 16 de juliol de 1952) és excepcional en la natació espanyola -només superat per Martín López-Zubero-. Amb onze anys ingressa al Club Natació Sabadell, on es va perfilar la figura d'aquest campió, que va ser el primer espanyol a arribar a les 100 internacionalitats (130 en total).

Especialista en 100 i 200 esquena i en els relleus 4 x 100 lliures i estils, Esteva va batre, al llarg de la seva carrera, més de 150 rècords d'Espanya i va aconseguir ser campió estatal 70 vegades. Durant els seus anys de residència als Estats Units, on estudia Ciències Químiques, coneix les grans figures de la natació americana, com Mark Spitz, John Kinsella o Gary Hall,

amb els quals entrena i forma part del seu equip. Esteva arriba a proclamar-se campió dels Estats Units de les 100 iardes esquena.
Els seus èxits internacionals no acaben aquí. Va ser guanyador de diversos torneigs i encontres internacionals i va guanyar 5 medalles als europeus de Barcelona, el 1970: dues de plata i tres de bronze. Va participar en dues ocasions als Jocs Olímpics: Mèxic 68 i Montreal 76. A Mèxic aconseguí els millors resultats, amb la cinquena posició a la final dels 200 esquena i la seva participació en semifinals dels 100 esquena. També arribà a la final del relleu 4 x 100, en què Espanya es classificà en vuitena posició.

Guanyador en quatre edicions de la Festa de l'Esport, va obtenir diferents distincions, com ara la de millor esportista espanyol del 1968 i 1970 o la medalla d'or de la Federació Espanyola de Natació en diverses ocasions.