Sóc la Montserrat Beltran i us escric perquè ja fa molts dies (setmanes!)que vaig llegir la continuació de la història del pobre Edu. Disculpeu que hagi tardat tant en adreçar-vos unes línies, però he esperat que els tres fils fossin complerts per escriure als tres grups que heu seguit el primer capítol. M'ha semblat d'allò més original el fet que els animals s'adonessin de la presència de l'Edu.

Això d'escriure amb vosaltres és força divertit, de veritat!

Ei! Doneu-li una abraçada de part meva al Jordi Martínez, eh?

Fins aviat,

Montserrat Beltran