Montserrat Beltran
Montserrat Beltran i Roca
Escriure, per a mi, és una mena de necessitat. Si passo una setmana o dues sense treballar en alguna història, alguna cosa dins meu es remou i es rebel·la, com si algú em digués a cau d'orella: "Què fas, que no escrius?". M'ha passat sempre, des de petita, i no li trobo explicació. Vaig ser una nena imaginativa, inventava històries contínuament i les contava als geranis i a les altres plantes de pati de casa. M'havien explicat que si es parlava a les plantes creixien molt més ufanes. Un dels meus jocs preferits consistia en asseure totes les nines en cadiretes, en filera, i els feia classe. Tal vegada per això ara sóc mestra! El meu segon joc preferit es basava en imitar els escripors i m'asseia al davant d'una taula plena de fulls que omplia d'històries. Ja ho veieu... Coses del destí? Tal vegada. Però, sabeu?, ara que els dos jocs s'han tornat reals, no he perdut pas les ganes de jugar-hi!
Montserrat Beltran neix a Terrassa l'any 1963. És professora de Primària i treballa a l'escola pública. Ha publicat uns quants contes infantils, Vet aquí un bolet i Quina olla! (tots dos traduïts a d'altres llengües), Quin aniversari!, Anem d'excursió?, Una visita sorprenent! i Vull taronges sucoses! (també en versió castellana).
Pel que fa a la novel.la, ha publicat On són les claus?, Les tres proves, D'ofici perdiguer, El Continent Salvatge, Trucada a quarts d'una, Les joies de la princesa berber, El desert em parlava, La llarga nit d'Ankara, Al capdavall del soterrani i No et passis, Marc Antoni!
La seva afecció al teatre l'ha portada a adaptar i escriure obres de teatre per a infants i a joves. Han estat presentades a la Mostra de Teatre de Sabadell les obres: Pastanaga's Club, La gent de Lapusa, Les banyes del búfal, La plaça del Rap i Tristany el joglar.
Ha col.laborat en el llibre Paraules violeta de poesia femenina i ha guanyat un parell de premis de poesia i un de narració amb els treballs Sents com canta l'alosa?, Pinzellades i Comiat, respectivament.
En aquests moments es dedica principalment a la narració. L'any 1995 va guanyar el Premi Gran Angular de Novel·la amb Les joies de la princesa berber. Ha dirigit, juntament amb en J.Gòrriz la revista literària Laberint.
Fa de jurat en diversos premis literaris com: els Calassanç de Terrassa, els Premis Sant Jordi de Matadepera, el Maria Rovira i el Concurs de Narrativa per a dones, ambdós també de Terrassa, i el Paraules d'Adriana, de Sant Adrià de Besós...
Ha participat amb els seus textos a l'exposició de pintura Rostres d'arena, d'Elvira Pla (Casa Baumann 1998),(Bayt Al-Thaqafa 1999).
Actualment col·labora al programa Meridià de Terrassa 95.1 FM amb Les històries del Meridià, narracions per adults.
