Quan en Valdric va acabar de pronunciar les paraules màgiques, tothom es va quedar de pedra. De sobte, la senyora Ramona va començar a fer la mona! Saltironejava, botia, feia cabrioles. Allò era un espectacle. Va atreure l'atenció de tots els nois i noies dels voltants, ja que la senyora Ramona va començar a llançar caramels. Ningú no s'ho podia creure. En veure la senyora Ramona fent el mico, tots els de la colla van cargolar-se de riure: uns ploraven, uns altres queien de les escales, uns altres donaven voltes pel terra...

La senyora Ramona, com que era molt més àgil que els de la colla, va arribar abans i va agafar la vareta. Contenta, va començar a cridar, botre i saltar sobre els cotxes. Un parell de municipals que estaven de servei havien seguit de prop tot l'espectacle, i ara aquella bestiola estava fent malbé els cotxes que passaven per allà. Els municipals van córrer darrere de la mona, que ara anava Rambla avall com una esperitada. Però la mona va tenir mala sort, perquè al mig de la carretera hi havia una taca d'oli... Va relliscar, i va anar disparada contra un cotxe. El cop no va ser molt fort, però la va deixar estabornida.

- Ai, el meu cap! Quin cop m'he donat! –va gemegar la senyora Ramona.

Els municipals, en veure que la senyora Ramona estava estirada al terra, van trucar a l'ambulància, que va venir en un tres i no res. Però, com que la senyora Ramona tenia instint de mona, va ser molt difícil de ficar-la a l'ambulància. A l'infermer li va donar un cop de puny a la panxa, i els municipals també van rebre una patacada cadascú. Després de posar-li una triple d'anestèsia, van aconseguir ficar-la a dins de l'ambulància i portar-la al Parc Taulí.

Els de la colla van començar a pensar un pla per recuperar la vareta. El Valdric, com sempre, va tenir una idea: fer-se passar per un familiar seu.
La colla va anar a investigar a la botiga de la senyora Ramona. Allà van trobar la seva bossa, amb la seva agenda i la seva adreça. Van anar a casa seva i van tenir sort perquè era un primer, i la finestra del menjador donava al carrer, i dissimuladament van entrar per la finestra. Un cop a dins, van estar buscant durant trenta minuts alguna cosa que els fes servei. I al calaix dels mitjons, hi van trobar un àlbum familiar. Allà hi havia una foto del seu nebot, que s'assemblava molt al Valdric. Llavors van decidir que en Valdric es disfressaria i que aniria a l'hospital. Un cop disfressat, en Valdric va trucar a un taxi. Però mentre no venia, s'anava pensant un pla.

-Si us plau, porti'm al Parc Taulí –va comentar en Valdric al conductor.

-Ara mateix –va contestar el conductor.

En arribar a l'aparcament, el conductor li va dir:

-No pot ser, és molt car! -va protestar en Valdric.

-No home, era una broma; són cinc centes pessetes -va dir el conductor.

Una vegada dins l'hospital, en Valdric es va dirigir cap a informació. Va preguntar per la senyora Ramona Valldemona.

-És a l'habitació 102, però en aquest moment no pot rebre visites -va dir la noia.

-Doncs, necessito una prova que demostri que tu ets el seu nebot i no un trapella. Tens el DNI? -va preguntar la recepcionista.

Llavors, en Valdric li va ensenyar la fotografia que sortia la senyora Ramona i el seu nebot. La recepcionista es va mirar molt bé la fotografia, la va examinar per l'ordinador i veient que tenia raó li va donar la clau de l'habitació 102.

La senyora Ramona

En Valdric es va dirigir cap a l'armari. Quan el va obrir va agafar la roba i va ficar la vareta a la butxaca del vestit de la senyora Ramona. De sobte, la senyora Ramona es va despertar i va veure com en Valdric agafava les seves coses. De seguida, ella es va adonar que en Valdric estava disfressat, i de l'excitació que va agafar, va saltar del llit i va anar corrents cap al Valdric. En Valdric va veure com la senyora Ramona es llançava cap a ell i sortí corrents.

Es va amagar en una habitació on hi havia una dona operada. Quan va veure que la senyora Ramona estava lluny, va agafar el telèfon d'aquella habitació i va trucar a informació per dir que la Ramona Valldemona, la de l'habitació 102, s'havia escapat. Aleshores, en Valdric va demanar permís per trucar fora de l'hospital. Es va posar en contacte amb la Mireia, per dir-li que el recollís tota la colla per donar la bona notícia a tothom. Mentre la colla es reunia i intentaven agafar un taxi, dos infermers van agafar la senyora Ramona. Els pobres van passar vergonya, perquè en aquell moment es trobava al lavabo de les dones.

Al cap d’una estona van arribar els de la colla. Després d’asseure’s al cotxe, en Valdric va notar que li feia mal el genoll: era una esgarrapada que li havia fet la senyora Ramona. I de ràbia que li va fer, aixecant la vareta, va pronunciar:

-Abracadabra, pota de cabra, que la senyora Ramona... I en Valdric es va quedar pensant què li faria fer a la senyora Ramona.

FI DEL CAPÍTOL 2

per tornar enrera