A tots els seguidors del fil dAquella tarda
He llegit amb curiositat,
interès i sorpresa el que nheu fet del personatge que va començar essent
"meu" i ara ja és de tots vosaltres. En aquest segon capítol, alguns li heu
posat nom, daltres li heu procurat amics i amigues i la nòmina de
"goril.les" sembla que va en augment. La troca sembolica, en molts casos
per camins sòrdids que jo no havia previst ni imaginat, però que, en general, resulten
prou suggerents. Ja estic impacient per veure com sen surt, de tot el cacau que li
està caient a sobre. El més interessant de tot, per a mi, és veure com cada lector/autor es fa seva la història i la fa avançar per les vies que troba més interessants i que - us ho confesso - no són pas les que jo havia pensat. Lexperiència és, doncs, enriquidora i molt positiva, vista des del meu lloc. Ara cal, però, que tots els que feu els capítols no compliqueu tant les coses que els pobres darrers tinguin impossible la sortida. Tingueu en compte que, normalment, escriure és preveure també amb antelació, encara que aquest "experiment" que fem sigui una feina diferent de la que fa habitualment el novel.lista, que sol tenir en esquema clar abans de començar. Magradaria pensar també que, fent aquesta feina, uns heu adonat de les dificultats que comporta imaginar amb una certa versemblança, fer "quadrar" els detalls i elaborar accions i personatges. És un treball tan intens com apassionant, encara més si tota la història la fa un mateix, sense condicionaments. Amb això, a part danimar-vos a seguir i agrair la feina, també voldria esperonar a tots aquells a qui els hagi agradat la prova, a fer la seva pròpia història sencera, perquè, segons el que he llegit, hi ha una bona colla descriptors amagats darrere aquestes pàgines col.lectives. Endavant, ànim i gràcies per fer que el meu inici tingui una continuació i un final. Cordialment,
Antoni Dalmases Sabadell, 22 de febrer de 1999 |
Antoni Dalmases![]() |