Perdoneu que no us hagi escrit abans, però primer es va interrompre la comunicació amb la xarxa de biblioteques, i després els dies m´han passat volant preparant tota la moguda de St. Jordi. Però fa molts dies que tenia ganes de felicitar-vos pel vostre capítol segon, que vaig trobar molt divertit i també molt interessant, especialment el final, quan el Valdric demana que el XR-92 sigui visible per tots. És una manera molt encertada d´acabar un capítol, perquè et deixa amb les ganes de saber què passa, i t´anima a continuar llegint.

Espero que us hagi agradat participar en aquesta experiència, que penso que serà molt enriquidora per tots. I a veure si quan s´acabin tots els fils que s´han de seguir, fem una trobada tots plegats, per poder-ne parlar "cara a cara". Estaria bé, oi?

Mentrestant, rebeu tots -inclós el Salvador, és clar- una forta abraçada.

Fins aviat,

Anna

Per cert: heu quedat molt bé a la foto. És d´alguna excursió que vau fer?