Que
fort!L’Alba, amb l’avi abandonat que es deia Manel, van entrar amb reserva, sense fer gens de soroll van anar directament a l’habitació de la nena, perquè l’Alba no volia que els pares s’enfadessin i l’avi no es pogués quedar a dormir a casa. Quan l’Alba va tancar la porta, es va sentir la veu de la seva mare:
- Alba d’on véns a aquestes hores?
- Mare, ara tinc molta son, estic molt cansada. Demà ja t’ho explicaré. Bona nit!
- Bona nit!, reina meva! Fins demà.
L’endemà, l´Alba i en Manel es van despertar. Com que els pares encara estaven dormint, la nena li va ensenyar la casa. Quan els pares es van despertar van anar a la cuina i van cridar la seva filla perquè anés a esmorzar.
- Alba tens l’esmorzar a taula.
La nena hi va anar i amb una veu molt fluixeta vadir ......
- Mare, em fa por dir-te una cosa ............
- Alba has de confiar en nosaltres. Saps que només ens enfadem amb tu quan dius mentides.
- Ja ho sé. Per això us he de dir que avui ha dormit a la meva habitació un amic.
El pare una mica sorprès va dir:
- Quin amic? Alba filla, saps que els seus pares estan patint.
- Papa, no pateixis. Resulta que el meu amic és un avi que vaig conèixer a la porta de la biblioteca.
- Alba, nena, però encara que no sigui un nen la seva família el trobarà a faltar.
- No, estic segura ja que han marxat de vacances i se l’han descuidat.
Els pares en sentir això es van mirar i, sense parlar-se, sabien el que sentien. Estaven molt orgullosos de la seva filla, ja que tenia un cor d’or.
Els pares van dir :
- Alba, digues a l’avi que surti de la teva habitació.
L´ avi que ho havia sentit va venir i va dir:
- Sóc el Manel i estic encantat de haver–los conegut.
- Senyor Manel, pot quedar-se amb nosaltres fins que no torni la seva família.
- Moltes gràcies, espero no ser cap molèstia i no fer-los nosa......
- Manel, tranquil, segui que ara esmorzarem i després ens n’anirem a la piscina.
- Mare, i el Manel què es posa?
- El banyador estampat del teu pare -va respondre la mare.
Van agafar el cotxe i cap a la piscina falta gent. En arribar, van veure que estava tancada. L’Alba i el Manel es van voler quedar.
- Pare,deixa’ns aquí.
- D’acord, que us ho passeu bé.
Van baixar del cotxe i es van dirigir cap a l’entrada.
- Quin mal rotllo ! –va dir l´ Alba.
- Si poguéssim entrar no hauríem d’estar al carrer aguantant la calor que fa –va dir el Manel.
- Tinc una idea !
La nena amb l’ajuda del Manel va escalar la reixa i va entrar al recinte. Va estar buscant una porta o un forat per on pogués entrar el Manel i, ves per on, va trobar una porta tancada sense clau.
- Manel , vine ràpid !, va cridar.
El Manel va entrar i va exclamar:
- Uauuuuuu.......Una piscina per nosaltres sols !
Es van dutxar i es van ficar a l’aigua.
- Mira, Manel, quina bomba! Plafffffffffffff
- Que fluixa, mira la meva! Plaffffffffffffffffffff
- Manel, ara et faré fer una capbussada............
- Ni t’ho pensis, te la faré fer jo !
L’Alba nedava i el Manel per darrera intentava agafar-la. Tots dos reien, van continuar jugant i fins i tot van comprovar qui dels dos aguantava més temps sota l’aigua. I sabeu qui era ? Doncs, el Manel.
Després de jugar una bona estona van sortir de la piscina molt cansats.
- Quin fart de jugar -va dir l’avi.
- Per recuperar forces anirem al bar.
Tots dos van demanar un paquet de patates fregides i un refresc de taronja. Ja recuperats l’Alba va proposar al Manel de jugar al futbolí. Ell va dir que encantat, però al cap de poc va exclamar:
- Quina golejada que t’he clavat ! Nou a dos!
- Jo vull la revenja –va dir l’Alba. Ens hi jugarem 50 cèntims d’euro, d’acord?
- Té aquí tens els meus.
Després de dues hores l’Alba encara no li havia guanyat cap partida i va pensar que era millor rendir-se.
- Manel, ets increïble. Em guanyes a tot. Tu ets l’amic que necessitava.
- Alba, bonica jo t’ensenyaré els trucs que he après després de molts anys.
- Manel , amb tu em passen les hores volant. Mira el rellotge!
- Si són gairebé les dues. Apa! Ens hem d’afanyar per no arribar tard a casa teva.
Van sortir al carrer i van dirigir-se en taxi al pis de l’Alba. Els pares ja havien parat taula quan tots dos van arribar, la mar de contents, després de no parar ni un moment durant tot el matí.
Fi del capítol 2
Alumnes de 5è A de primària
Anselm Clavé
