Que
fort!Vam obrir la porta i ens vam adonar que casa meva ja no hi era.
Hi havia un palau gegant i tenebrós. Tot era molt fosc, no sabíem
què fer ni on anar.
De sobte vam sentir una veu que ens deia:
Veniu, veniu ... pugeu per les escales...
Ens vam espantar molt, no sabíem si anar on la veu ens deia o sortir
del palau.
Jo vaig dir a l’avi:
– Pugem va, que ens ho passarem millor !!!
– D’ acord, però no em deixis aquí tirat !
–- Va, som- hi !!!
Vam pujar, una mica esgarrifats, sense que la veu parés de dir:
Veniu, veniu ...
Vam anar a parar a la cuina.
– Quina sort, hem anat a la cuina !!!
– Amb la gana que tenia !!! – va dir l’avi .
– Anem a mirar a la nevera.
– Culleres, quant menjar !!!, amb això en tenim per dues setmanes – va dir l’avi.
Vam començar a menjar: patates, cigrons, embotit, carn, peix, peres, pomes, cireres (encara que no n’era el temps) ...
Ens ho vam acabar tot menys la verdura.
Però de sobte ...
Fi del capítol 2
Alumnes de 6č A. de primŕria
CEIP Carme Simó / Sant Gregori
