Que
fort!En Patufet va reaccionar d'una manera estranya perquè ell mateix es va deslligar tot sol fent servir la boca. I se'n va anar corrents amb una rapidesa increïble! Va arribar a casa seva que es trobava en una claveguera del col·legi Gaudí, al barri de Ca n'Oriac de Sabadell.
Era una casa enorme amb tot de miniluxe. Tenia una piscina amb depuradora per netejar les aigües fecals, un minijacuzzi amb bombolles de colors, molts dies quedava amb l'Stuart Little per jugar a golf. Tenia tota l'última tecnologia per no fer ni l'ou a casa.
En Patufet es va posar a menjar i menjar, fins que es va cansar i es va quedar adormit.
Després vam tornar a la biblioteca ràpids com les bales perquè en Hansel i la Gretel ens comuniquessin la tercera prova que consistia en el següent:
"Anar al bosc de can Deu, pujar a la branca més alta de l'arbre o sigui a la punta de l'arbre i trobar una agulla en un paller, amb l'ajut d'una lupa, ja que amb la lupa es podien veure les coses petites molt i molt grans. Uns metres més endavant trobareu la casa dels tres porquets i els tres porquets us guiaran cap a la casa del llop. Després haureu de punxar el llop amb l'agulla i quan el punxeu, el llop es desintegrarà. I a l'escriptori del llop hi haurà una ploma d'or que l'haureu d'agafar, portar-la a la biblioteca i així podreu escriure el final del llibre de la màgia per poder alliberar els personatges dels contes i els teus pares."
Dit i fet, al bosc de can Déu vam pujar al primer arbre que vam trobar. Després vam recórrer tot el bosc per trobar el paller. Quan finalment el vam trobar, al costat hi havia una lupa, ens vam posar a buscar i a buscar i vam trobar l'agulla. Molt a prop del paller vam trobar-nos una carta en què posava:
L'Alba va dir :
– Ja tenim l'agulla anem-hi! Ja estem més a prop d'alliberar els meus pares!
Quan vam arribar a l'adreça que deia la carta, ens vam trobar amb una casota plena de fang, vam trucar a la porta. Els tres porquets ben guarnits de fang van sortir.
– Teniu l'agulla ?
– Sí, la tenim. I ara què ?
– Ara, anem a casa del llop, així tots estarem contents. Vosaltres us emportareu l'objecte i nosaltres no veurem més al llop i no ens molestarà.
Vam arribar a casa del llop, vam trucar a la porta (toc-toc) i vam posar l'agulla a la catifa de l'entrada. Una mica més endavant vam posar un paquet que era una trampa per atraure el llop i que així trepitgés la catifa on era l'agulla i es punxés.
El llop hi va caure de quatre potes!
Quan el llop va obrir la porta, va mirar amb molt desig el paquet on es veien el morro, les orelles i la cua d'un porc. El llop va exclamar: -Ja us tinc!, Ja sou meus!
En dirigir-se cap a la caixa sense sospitar que era una trampa, va trepitjar l'agulla.
L'avi i jo ens vam fer un tip de riure quan el llop es va punxar i va desaparèixer, no va quedar ni rastre del llop.
Vam entrar dins de casa del llop, era plena de llibres en què posava : "Com cuinar els porcs ?", " Porcs al forn", etc. També fotos dels porquets amb fletxes clavades o amb ganivets clavats. Damunt de l'escriptori, hi havia una ploma d'or. Vaig pensar què podria ser aquell objecte tan brillant i luxós.
– És una moneda d'or?, va dir l'avi.
– No, sembla un anell, vaig respondre.
I els tres porquets van afirmar:
– Aquesta és la ploma d'or que necessiteu per alliberar als teus pares, Alba.
Ràpidament, vam tornar cap a la biblioteca molt entusiasmats. Allà el Hansel i la Gretel ens van dir que havíem de buscar el llibre de la màgia. Tots vam començar a buscar el llibre però no el trobàvem. Jo tenia ganes d'anar al lavabo i quan hi tornava vaig veure una cosa a terra que brillava, era el Llibre de la Màgia. Vaig anar corrents a ensenyar el llibre als altres. Vam obrir el llibre per una pàgina en què posava : "Com alliberar persones dels contes". Ens vam posar a llegir i vaig dir :
– Ja ho tinc! Amb aquesta ploma hem d'escriure el final com nosaltres vulguem.
Tots vam saltar d'alegria menys l'avi, que va dir molt fluixet : - Si l'Alba troba els seus pares, jo em quedaré sol.
Però ningú no el va sentir.
No va ser tan fàcil. De sobte, el Bruixot va aparèixer i ens va dir:
– Què us penseu ximplets, que vaig néixer l'any passat? Jo sempre seré el "number one", i així us ho demostraré!
Vaig respondre:
– Si tan bo ets, t'atreviries a jugar una partida d'escacs sense peons? ( l'Alba era molt valenta i, a més, dominava els escacs a la perfecció !!!)
– D'acord, però si guanyo us faré els meus presoners per a tota la vida, va dir el Bruixot tot content.
La partida va començar amb gran emoció i suspens.
Jo jugava amb les fitxes blanques i el Bruixot amb les negres (com era d'esperar!).
Al principi, el Bruixot anava guanyant i semblava que jo estigués vençuda. Estava tan nerviosa que suava moltíssim i amb tanta suor l'anell em va relliscar del dit. En caure a terra, tothom va ajupir-se per trobar-lo perquè era un record de la meva àvia. En aquell moment, el Bruixot ho va aprofitar per intentar fer trampa, va moure el rei, però amb tanta mala sort que es va equivocar de posició. Amb l'emoció de guanyar la partida i tenir més esclaus al seu palau, es va equivocar!
Quan vam trobar l'anell, la partida va continuar.
No ho vaig dubtar, no m'ho vaig pensar dues vegades. Vaig moure la reina i el rei negre va quedar fora de combat!
El Bruixot no s'ho podia creure, i va dir:
– Bé, aquesta partida era de prova, com un escalfament.
Vaig contestar:
– No t'ho creus ni tu ! Adéééééuuuuuu!!!!
I en aquell moment, el Bruixot es va desintegrar.
Vaig escriure que els meus pares tornessin i que tots els personatges esclavitzats pel Bruixot tornessin als seus contes populars.
Tot es va fer realitat i els meus pares van tornar.
L'avi estava trist, però vaig dir als meus pares que si podíem emportar-nos l'avi de vacances amb nosaltres.
L'avi es va posar tan i tan content que va acceptar de bon grat. Tots vam anar de vacances al Carib i ens ho vam passar d'allò més bé! Menys el Bruixot que qui sap on ha anat a parar!
I si no és mentida, deu ser veritat!
Fi del capítol 4
Alumnes de 6è B de primària
CEIP Gaudí
