Que
fort!De mica en mica, tots els llibres de la biblioteca es van anar convertint en el mateix, "La història del Palau", menys un.
En Josep i jo vam anar seguint el rastre de molles de pa del Hansel i la Gretel, fins arribar darrera d'un prestatge de llibres.
En trobar el Hansel i la Gretel els preguntàrem:
Què feu aquí, per què no sou dins el llibre? - vaig dir estranyada.
- Perquè estem cansats que el malvat bruixot ens faci treballar tant -van dir tots dos alhora.
- Com heu sortit del llibre? -va preguntar l'avi Josep.
- Bona pregunta! -vaig exclamar amb el ulls com unes taronges.
- Amb un llibre de màgia que hi ha al tercer prestatge després d'entrar a la secció infantil -va dir la Gretel.
- Gràcies -vaig dir contenta pensant que amb aquell llibre de màgia podríem treure del conte els meus pares.
- Anem-lo a buscar -van dir tots dos alhora pensant en les meravelles que podrien fer amb aquell llibre.
Vam anar a buscar el llibre al tercer prestatge amb una gran il·lusió, però en comprovar que no hi era, vàrem fer una gran exclamació i jo quasi em poso a plorar.
Just abans que em comencessin a caure les llàgrimes, el Hansel va dir:
- Ah, sí, ja me n'havia oblidat! Per trobar el llibre heu de passar "tres proves".
- Tens raó Hansel. Ens havíem descuidat d'aquest detallet sense importància.
- Un detallet sense importància? Estàs boja! Com vols que sigui un detallet i prou? -vaig dir molt fort i empipada.
- I quines proves són? -va dir en Josep com si fos una ximpleria de nens petits.
- La primera prova és... que ajudeu la Caputxeta Vermella a travessar el bosc fins que arribi a casa de la seva àvia i que no si li acosti el llop! -va exclamar la Hansel.
- I on trobarem la Caputxeta?
- Al bosc de Can Deu - va dir la Gretel.
Vaig preguntar a en Josep:
- Saps conduir?
- És clar que sí!
Vam anar corrent cap a casa, vàrem obrir la porta i vaig agafar les claus del cotxe del pare, perquè en Josep em portés al bosc de Can Deu.
Quan vam arribar ens vam trobar la Caputxeta Vermella. Li vam dir que l'acompanyaríem a casa de la seva àvia. La vam salvar del llop i vam arribar a casa de l'àvia de la Caputxeta.
En veure-la, el Josep se'n va enamorar i va dir:
- Com et dius?
- Em dic Maria i tinc seixanta-tres anys.
- Jo em dic Josep i tinc seixanta-sis anys. Ets molt jove per ser l'àvia de la Caputxeta. En els contes no sembles tan jove.
- És que els autors del conte, els Germans Grim, em fan més gran i, a més a més, em fan passar per un llop. No em trobo gens ni mica de maca.
- Ara hem de marxar. Tenim molta feina per alliberar els personatges dels contes que el Bruixot Sarumant esclavitza.
En Josep i jo tornem a la biblioteca, perquè en Hansel i la Gretel ens comuniquin la segona prova. A la secció infantil els trobem.
-Heu d'anar a la "Granja del Pas".
- A què fer? -vaig dir tota intrigada.
- A buscar en Patufet. Porteu-lo amb els seus pares.
En Josep i jo, sense perdre temps, agafem Gran Via avall, per arribar a la Granja del Pas.
Quina va ser la nostra sorpresa quan, en arribar, la Granja del Pas no hi era, al seu lloc hi havia pisos i més pisos i un gran camp obert amb un cartell que deia: "Parc del Vallès".
- On és el Patufet si la Granja del Pas no hi és?
Nosaltres, desconcertats, no sabíem què fer i ens vam posar a cridar-lo com en el conte.
- Patufet, on ets?
I en Patufet no va respondre.
Vaig fer el crit més fort de la meva vida i en Patufet ens va contestar:
- Sóc a les vies del tren, per on passa poca gent.
Vam córrer cap a la via i de seguida trobàrem en Patufet. I quina sorpresa vam tenir:
En Patufet estava lligat a les vies del tren.
Fi del capítol 3
Alumnes de 5è A de primària
Sant Joan Bosco
